Izquierda Unida ha estat fins ara la concreció de l'estratègia de convergència política i social de l'esquerra desenvolupada pel PCE arran del seu XI Congrés. Però seria erroni reduir aquesta estratègia al que ha estat la seua concreció: si Esquerra Unida mai ha arreplegat a tota l'esquerra social i política que anomenàvem "transformadora", les seues limitacions s'han fet més paleses encara després de les darreres eleccions, on el seu suport electoral s'ha vist reduït a la meitat.

Hem assenyalat que l'organització de l'esquerra "transformadora" no podia reduir-se  a una organització política tradicional, sinó que havia d'adoptar la forma més àmplia i flexible d'un moviment polític i social. Però si és clar que Izquierda Unida mai ha arribat a funcionar realment com a tal moviment polític i social, actualment es fa palés que el moviment polític i social que cal construir no cap dins d'allò que és actualment Izquierda Unida.

Cal, per tant, superar IU. Però cal fer-lo evitant estretaments i bots en el buit. Cal fer-lo impulsant, des de la mateixa Esquerra Unida i Izquierda Unida, un procés estratègic de convergència política i social de l'esquerra al voltant d'un programa amb punts com els que vam proposar en les darreres eleccions:

• Llei de jornada laboral setmanal de 35 hores i supressió de les ETTs
• Pensions mínimes iguals al Salari Mínim Interprofessional, no inferior al 60% del salari mitjà
• Tancament de les centrals nuclears
• Estat Federal que reconega el dret d'autodeterminació de les comunitats federades
• 0'7% del P.I.B. per a Cooperació i sortida de l'OTAN i la U.E.O.
• Despenalització de l'okupació, l'avortament i la insubmissió
• Taxa Tobin a les transaccions de capital
• Augment de la progressivitat de l'IRPF i l'Impost sobre Patrimoni
• Desenvolupament d'un Àrea Pública, començant per la deprivatització i la defensa dels Serveis Públics
• Gestió autònoma, democràtica i participativa de les Universitats com a Servei Públic exempt de privatització

Aquesta serà la manera de defensar efectivament el projecte d'IU, en un doble sentit: si aquest projecte rau essencialment en un programa i en el corresponent moviment polític i social, la continuïtat del projecte d'IU requereix la superació d'IU com a forma organitzativa concreta que ni ha pogut realitzar el moviment polític i social que propugna ni té expectatives d'aconseguir en solitari el seu programa. Per això, IU solament podrà defensar el seu projecte si es reformula com a una Izquierda Unitaria que es vol transcendir a si mateixa.

Caldrà per tant impulsar i desenvolupar un procés de diàleg i convergència amb totes les organitzacions i col·lectius a l'Estat Espanyol que es mouen en el camp de l'esquerra en el més ampli sentit. Un procés amb un significat estratègic més enllà d'una mera unitat tàctica d'acció. Però que solament podrà avançar en el marc d'una tàctica d'unitat d'acció progressista als centres de treball i estudi, al carrer i a les institucions per objectius comuns. Doncs solament a través de la participació en accions conjuntes podrà anar-se forjant un moviment polític i social alternatiu d'esquerres.

Per a això serà necessari, naturalment, parlar amb altres organitzacions polítiques, i en particular amb els nacionalismes d'esquerra o progressistes emergents, com el BNG, ERC, la ChA o el BNV. Però és essencial no limitar-se a elles, incloent també a un ampli ventall de col·lectius i impulsant les plataformes per les 35 hores, per l'educació i la sanitat pública, contra la globalització neoliberal, contra les ETTs, contra l'OTAN, etc., o d'àmbit més específic com el moviment nacional-cultural comú al conjunt dels països de llengua catalana.

Al mateix temps, caldrà recolzar-se en els punts de l'acord per a un programa de govern com a base per a la unitat d'acció amb el PSOE, que no hauria de supeditar-se als compromisos internacionals de l'Estat Espanyol.

Cal insistir en la necessitat de vincular dialècticament l'estratègia de convergència política i social de l'esquerra amb la tàctica d'unitat d'acció progressista, avançant en la segona sense posar límits apriorístics per a la primera. En efecte, si la convergència de l'esquerra es pot dubtar que puga abastar, per exemple, al conjunt del PSOE o del BNV, sí pot incloure a sectors d'aquestes organitzacions. I el procés de convergència podrà desenvolupar-se millor sense exclusions d'entrada, sinó fent que siga el mateix debat programàtic el que establisca delimitacions, que en cap cas haurien d'impedir la unitat d'acció puntual per objectius parcials.

En definitiva, en lloc de la inviable conversió d'una organització política en moviment polític i social, caldrà desenvolupar un moviment polític i social que done lloc a una nova forma d'organització alternativa d'esquerres.