Página principal > Artículos > "Vivir en los Territorios Ocupados"

 
   
 

 


     










 
Aigua  22-03-2010
Palestine Monitor. Traducció Palestina Lliure
No hay traducción disponible

“Tots els pobles poden disposar lliurement de les seves riqueses i recursos naturals, sense perjudici de les obligacions que deriven de la cooperació econòmica internacional, basada en el principi del benefici mutu i el dret internacional. En cap cas es podrà privar a un poble dels seus propis mitjan de subsistència”

Tractat Internacional de Drets Humans 1966, article 1.


El subministrament d’aigua per a les comunitats palestines dels territoris ocupats és, de mitjana, de 63 litres habitant/dia a Cisjordània i de 140 litres a la Franja de Gaza. Tot i això, el subministrament varia de forma significativa segons el lloc. A un 7% de les comunitats palestines (43 de 708), el subministrament per càpita és inferior o igual a 30 litres per dia; en un 36% (225 comunitats) és entre 30 i 50 litres diaris. Només un 16% (100) supera un subministrament superior a 100 litres per dia, que és el subministrament mínim recomanat per l’Organització Mundial de la Salut.

Aquestes dades es refereixen exclusivament al 69% de les comunitats palestines que si que estan connectades a les xarxes d’aigua corrent. La resta de comunitats no tenen cap tipus de canalització i depenen de la pluja, els naixements, els pous d’aigua o han de recórrer a proveïdors privats.

La qualitat de l’aigua és un problema fonamental, especialment a la Franja de Gaza, on la sobreexplotació dels aqüífers per damunt de la seva capacitat de recuperació està conduint a la filtració d’aigües salobres als aqüífers mes profunds.

A més a més, la situació és també difícil a Cisjordània, ja que tots els territoris palestins es caracteritzen per un ús extensiu i inadequat dels plaguicides i fertilitzants agrícoles i per l’absència i insuficiència d’una infraestructura d’aigües residuals.

Actualment, només el 7% de l’aigua de la Franja de Gaza compleix amb els standards de la OMS, d’entre les malalties registrades als hospitals hi podem trobar el colera, la disenteria, la hepatitis i la “febre groga”.

En canvi, a Israel, el consum per càpita és més de tres voltes superior. Dos terceres parts d’aquesta aigua prové de fonts “compartides” amb els palestins i es destina en la seva major part (entorn el 64%) a l’agricultura, tot i ser el secà el cultiu tradicional.

Accés i distribució

Els israelians i el palestins comparteixen dos xarxes d’aigua inter-relacionades:

La xarxa d’aqüífers del subsòl travessa la frontera entre Cisjordània i Israel, mentre que la conca hidrogràfica del Jordà també pertany a Jordània, Síria i el Líban.

L’aqüífer del subsol s’extén pels més de 130 km que separen el mont Carmel, al nord fins al desert del Negev (al sud) i té una amplada d’uns 35 km (des de la vall del Jordà fins la costa).

Aquest es sol dividir en tres sub-aqüífers. L’aqüífer occidental, que destaca per la qualitat de les seves aigües te la major part de l’àrea de recàrrega a Cisjordània. Tot i això els israelians controlen completament l’extracció i utilitzen un 95% d’aquesta aigua.

L’aqüífer del nord també te l’àrea de recàrrega i magatzematge es troben principalment a Cisjordània. Malgrat això, Israel extreu aproximadament el 70% de l’aigua. Finalment hi ha l’aqüífer oriental, que està totalment dins de Cisjordània, on Israel empra 37% de l’aigua (en aquest cas és utilitzada majoritàriament per colons).

La conca del Jordà s’estén més de 330 km des de l’alta Galilea fins al Mar Mort, amb una amplada mitjana d’uns 30 metres. Tot l’ecosistema es troba ara en perill per la desviació de més del 90% de l’aigua amb preses i bombes així com pel vessament d’aigües residuals i residus agrícoles.

Mentre els palestins no tenen accés a aquestos recursos, Israel gaudeix d’una quota del 31% de l’aigua produïda.

L’estat israelià impedeix als palestins l’accés als recursos hídrics legal, tècnica i físicament. Legalment, la principal trava és la declaració de l’aigua com a propietat pública (israeliana) fa necessària l’obtenció d’un permís per a perforar nous pous o reparar els existents. Aquestos permisos passen un laberint burocràtic amb 18 etapes d’aprovació a diversos departaments administratius.

A més a més, les quotes limiten l’extracció d’aigua de cada pou. En molts casos s’impedeix l’us de l’aigua prohibint als palestins l’accés a les seves terres

De fet, les expropiacions solen dur-les a terme mitjançant l’establiment d’arees militars a reserves naturals, especialment a la vall del Jordà.

Tècnicament, Israel no fa cap esforç per mantenir la xarxa d’aigües i els municipis palestins, que depenen de les assignacions establertes per Israel, no tenen els mitjans econòmics per intervenir. L’abandonament de les infraestructures és una política deliberada, més enllà del sector de l’aigua, la despesa pública als territoris ocupats és molt menor als ingressos fiscals que Israel recapta de la població palestina.

Les barreres físiques i restriccions de moviment imposades per l’ocupació han fet pujar el preu de l’aigua subministrada per camions cisterna a 290 comunitats; a 205 el preu ha augmentat un 150% i en 85 comunitats han arribat fins al 200% d’increment.

Les barreres i tocs de queda solen ser acompanyats per atacs a les propietats i infraestructures dels palestins, i no només durant les incursions militars, ja que els colons també prenen part en aquesta estratègia.

Quan el mur estiga acabat, la major part de l’aqüífer occidental estarà sota control israelià. Siguen els que siguen els seus propòsits, el mur ha significat el desarrelament de desenes de milers d’arbres i l’aïllament de centenars de dunums de terra(mesura de la terra), forçant a molts llauradors a abandonar les seves propietats i convertir-se en ma d’obra barata per als assentaments veïns. El mur també ha afectat profundament la hidrologia de les conques ja que representa un obstacle per a l’evacuació de l’aigua i ha provocat problemes d’inundacions en algunes poblacions veïnes.

L’aigua i les negociacions

El sector de l’aigua a Palestina s’enfronta a multitud de reptes i problemes a l’hora de millorar la gestió d’uns recursos hídrics limitats. Molts d’aquestos problemes són el resultat de les estrictes Ordres Militars Israelianes que es posaren en marxa el 1967. Aquesta restricció ha portat a la situació actual de subdesenvolupament i la distribució desigual de recursos hídrics transfronterers entre Israel i Palestina. Al 1995, com a resultat dels acords d’Oslo entre la OLP i l’estat d’Israel es va crear la “Palestinian Water Authority” (PWA), amb l’objectiu de desenvolupar la gestió de l’aigua a Palestina.

Després d’Oslo, els palestins no van completar l’accés a l’aigua que establien els acords. En el moment de les negociacions els palestins només utilitzaven un 17% del que s’extreia dels aqüífers. Durant més de 12 anys , la quota d’us palestina s’ha reduït, tot i que la població ha augmentat un 150% en aquest període.

A Gaza, la situació és encara pitjor ja que l’abastiment d’aigua depèn per complet d’uns aqüífers costaners en perill inminent de fer fallida. A més a més, cap de les aigües disponibles en aquest aqüífer compleix les normes de qualitat per a l’aigua potable establertes per l’OMS. L’única font alternativa que te la Autoritat Palestina és la compra d’aigua una empresa israeliana, Mekorot.

Al 2006, es va limitar la quantitat d’aigua que podien vendre fins 50,3 “mcm”

Amb l’aplicació dels acords interins d’Oslo II, la recent creada PWA es va enfrontar amb el laberint burocràtic del “Joint Water Commitee” (Comité conjunt de l’aigua) i l’administració civil israeliana, dels que depèn l’aprovació de projectes d’abastiment d’aigua i gestió d’aigües residuals als territoris ocupats. Fins avui, més de 140 projectes romanen pendents d’aprovació a les oficines d’aquests dos organismes. Tot i que la majoria dels projectes són d’alta prioritat segueixen aturats pels israelians , en alguns casos des de fa més de dotze anys.

Malgrat la manca d’atenció que es dona a l’aigua respecte altres qüestions, torbar una resolució justa d’aquest problema és tant important per arribar a una pau viable i duradora com ho son la retirada dels assentaments i els checkpoints. En aquesta questió l’ús, conservació i producció d’aigua podrien donar una oportunitat a Israel i Palestina per a treballar junts enfront un problema compartit en una esfera més científica que polititzada. Tot i això, aquesta oportunitat encara no s’ha aprofitat.

Font: PALESTINE MONITOR:




En la misma sección
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| Gaza la pesadilla continúa  9-03-2011
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| Colussus: la mega prisión de Gaza   24-11-2010
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| Mujeres Palestinas y Seguridad  8-03-2010
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| Sufrimiento de las mujeres palestinas  7-03-2010
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| En el día de la mujer (Tercer dossier)  7-03-2010
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| Donde cada día es el día de la mujer.  16-03-2009
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| Tristan Anderson, ciudadano américano gravemente herido en el pueblo de Ni’lin  15-03-2009
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| El pueblo palestino de Ni’lin   15-03-2009
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| Los derechos de las mujeres como víctimas de la guerra.  8-03-2009
Artículos| "Vivir en los Territorios Ocupados"| La Guernica de Palestina  6-01-2009