SALVEM EL BARRI DEL CABANYAL
Des de fa noranta anys estem ‘amenacats’ per l'avinguda de Blasco Ibáñez i al mateix temps oblidats per culpa seua. En el ple del dia 24 - 07 - 98 el PP, ‘encapcalat’ per Na Rita Barberá, aprová la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar amb I'oposició dels veíns, urbanistes i tota la resta dels partits polítics (UV, EU, NE, i PSPV).
Volen traure'ns de les nostres terres i cases, dividir-nos i explotar-nos per a que Valencia "mire a la mar", des- truint més de mil vivendes, moltes d'aquestes catalogades com d'interés historic - arístic per la Conselleria de Cultura, destruint una trama urbana i desmembrant un barri amb una personalitat propia i afavorint únicament als especuladors.
Alguns comerciants creuen que amb la gran avinguda els seus negocis anirán millor. No han pensat que 10 ó més anys amb el barri potes cap amunt i sense un gran nombre dels seus veins patiran pérdues de les que ningú es responsabilitzará? No saben que l'avinguda no vindrá sola sinó amb les grans empreses que han acabat amb el xicotet ‘comerc’ que aquestes representen?
¿Què proposem els veíns organitzats en la Plataforma Salvem el Cabanyal - Canyamelar?
Un pla integral de rehabilitació del Cabanyal-Canyamelar que respete la seua estructura i autenticitat, definint el número d’altures edificarles i donant ajudes a la rehabilitació de les vivendes i a la construcció de nous habitatges.
¿COM PODEM SALVAR EL CABANYAL - CANYAMELAR?
Per a:
Que els carrers estiguen nets.
Que no hi haja solars plens de fem.
Que vinga a viure gent jove.
Es fàcil: Seria suficient si aprovaren un Pla de Rehabilitació Urbana del Cabanyal-Canyamelar en el que es concedeixquen ajudes amb diners públics als propietaris per a rehabilitar les seues vivendes. Es donen ajudes a la construcció de noves vivendes de solars buits o cases enderrocades, mantenint l’estructura arquitectónica del barri...
Així es revitalitzarà el barri econòmica i socialment, preservant al mateix temps la seua identitat.
EN NEGRE LA ZONA DE PROLONGACIO I DESTRUCCIÓ DEL BARRI
Ens reunim tots els dimecres a les 8 de la vesprada en la Associació de Veíns del Cabanyal - Canyamelar. C/ José Beniliure. 85.
EXTRET DE: de http://www.geocities.com/Paris/Arc/6322/
CONTRA EL III CINTURO DE RONDA: SALVEM L'HORTA
El tancament nord de la V-30, més conegut com el tercer cinturó de ronda, és un vell projecte urbanístic que als habitants d’Alboraia, Almàssera, Tavernes Blanques, Bonrepòs i Mirambell, i les pedanies de València, Poble Nou i Carpesa no els ve de nou. Suposa l’ofegament de les poblacions i l’obertura a l’arribada de la ciutat. De fet, en la dècada dels 80 ja va rescatar-se esta vella idea, parida en època franquista, d’una autovia que pel marge del Carraixet empalmara el tram de la A-7 que entra a València directament amb la part Nordoest de la ciutat de València. A hores d’ara, el 1.999, el Ministeri de Foment l’ha declarada com a obra urgent. Però... ¿què hi ha al darrere a més d’una simple via de comunicació que recorreria gran part de la millor horta del País Valencià? El tercer cinturó, segons l’estudi de detall que s’ha presentat als ajuntaments afectats, arrancaria en la desembocadura del barranc del Carraixet, discorrent segons les alternatives barallades bé per les dos motes o només per la part nord, que és on Alboraia i Almàssera ja tenen espai reservat de fa temps. Aplegaria fins Tavernes Blanques i Bonrepòs i Mirambell, i a l’altura d’estos pobles travessaria el Carraixet mitjançant un pont aeri, mentre que la carretera de Barcelona i la via del trenet, els passaria per davall “para compensar el efecto visual y acústico” de passar el Carraixet per sobre. Més endavant, el tercer cinturó avançaria cap a Carpesa i Poble Nou per enmig de l’Horta mitjançat, a hores d’ara, tres alternatives. En primer lloc, la A-1 seria la que passaria més pròxima a Carpesa, i creuaria Poble Nou pel nord (la més pròxima a Godella). La A-2 aniria aproximadament entre meitat Tavernes Blanques i Carpesa, tocant Poble Nou pel noroest, mentre que la tercera seria la més pròxima a Carpesa, i travessaria la pedania de Poble Nou pel mig. La mort de totes estes alternatives seria en la Ronda Nord de València, un altre projecte que encara no ha començat, però que està a un pas de fer-ho, i empalmarà des del Marítim –a vora mar Mediterrània-, fins l’altura aproximada de Campanar, rodejant tota la ciutat de València i recorrent per l’exterior Tarongers, Benimaclet, Orriols, Torrefiel i Benicalap.
Finalitat del tercer cinturó
La finalitat d’esta macroactuació urbanística, segons explica l’estudi informatiu remés als ajuntaments afectats i en mans d’alguns ciutadans inquiets pel futur dels seus camps, a banda d’en mans, és clar, d’especuladors i constructors, com déiem, la finalitat és descarregar i distribuir el trànsit d’accés que entra a la ciutat de València per vora mar, i crear una via de comunicació que enllace millor els municipis afectats amb la ciutat. Fins ací tot molt bé.
En este projecte es parla, alhora d’abordar la qüestió mediambiental, de “la carencia de espacios con interés medioambiental especial en la zona de estudio, que ha sido posteriormente confirmada con los técnicos de espacios naturales de la Conselleria de Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana” (pàgina 4, segon paràgraf). És a dir, que el barranc del Carraixet i l’horta de València “carecen” d’interés mediambiental per al Sr. Enrique Fernández del Castaño, autor del projecte i avalat pel Ministeri de foment del govern central. Sense comentaris. És a dir, totes les terres d’horta que hi ha entre el Carraixet i València per la part de Carpesa i Poble Nou “carecen de interés medioambiental”.
Béns etnològics
Però ací no acaba tot. El paràgraf destinat als béns de tipus etnològic que resten afectats pel tercer cinturó, segons el projecte d’obres, es redueixen només al peiró del Miracle dels Peixets d’Almàssera y “su traslado no supone ningún inconveniente”. Per tant, tota l’horta de València com a bé de caràcter etnològic és absolutament ignorada pel Sr. Enrique Fernández. ¿I què ocorre amb tota una conca de séquies que són herència del pas per estes terres de la cultura musulmana? ¿I què ocorre amb les aus que, malgrat el seu lamentable estat, encara nien al Carraixet? ¿Ignora el Sr Fernández que el tercer cinturó és l’”excusa” per marcar un límit a l’àrea metropolitana de València i per tant marcar el futur límit de la ciutat? Clar, si el primer cinturó ja està fet (trànsits) i el segon és la Ronda nord de València, a ningú se li escapa que el tercer cinturó és el tercer cinturó de la capital. ¿no sap el Sr. Fernández que l’horta dels voltants de la ciutat de València és l’espai d’on han eixit totes les tradicions que hui conformen la festa valenciana i per tant és un museu? ¿Ignora el Sr. Fernández, i també els Srs. Tomás Prieto –enginyer cap de la demarcació de carreteres de l’Estat- i Eduardo Labrandero –director de l’estudi- que l’horta és un espai protegit, sotmés a la pressió urbanística, i amb este projecte és sotmetre’l a més pressió encara?
L’expansió de València cap al nord
Igual que la Ronda Nord de València –que servirà per requalificar i urbanitzar els terrenys que resten en la part encerclada que toque la ciutat-, el tercer cinturó prepara l’expansió de la ciutat cap al nord, a costa d’horta i patrimoni; de medi ambient i història. Malgrat que els “tècnics” de foment i els sequaços que tenen a algunes conselleries de la Generalitat valenciana (medi ambient, gestionada per Unió Valenciana) s’esmeren a dir que no hi ha cap valor mediambiental que protegir, nosaltres, els que vivim i sentim la ciutat a prop, no renunciem als avantatges que tenim per estar-ne al costat, ni la millora del nivell de vida que suposa una carretera. Però en este cas es tracta de prou més que una carretera. És l’inici de la pèrdua dels orígens, de la identitat, de la raó de ser entre els demés. D’uns principis ecològicoculturals que els nostres avantpassats ens han transmés i que està en la nostra mà transmetre als nostres descendents igual de bé que els hem rebuts. Ningú dels que residim a prop de la ciutat ignorem que la urbanització de camps i la seua transformació en cases i polígons és beneficiosa des del punt de vista econòmic per als veïns i per a nosaltres mateixos. Sabem que açò val diners, i ens beneficia.
Conclusió
Però, ¿qui ens explica els diners que val i ningú quantifica en duros i pessetes, continuar mantenint una horta productiva, bonica i fèrtil, que és l’orgull dels nostres avantpassats i hauria de ser-ho de nosaltres, per la qual es pot passejar, i viure, i a l’estiu es dorm fresc? ¿qui ens explica els diners que val tindre al costat de casa un espai verd al qual es pot respirar? ¿qui ens explica els diners que val continuar mantenint alqueries d’època mora, faenes herència dels moros, coneixements i cultius que només existeixen a esta part del món? ¿qui ens explica els diners que val açò? ¿O tal vegada ens ho expliquen els Srs. Enrique Fernández, Eduardo Labrandero i Tomás Prieto, treballadors a les ordres del Ministeri de foment? Tal vegada, quan ja no tinguem ni medi ambient ni història present, i quan els beneficis de construir hagen passat, recordarem que si estes zones encara estigueren verdes, d’elles podríem continuar traient fruits. Per això, ara, al maig del 1.999, quan el tercer cinturó està en mans dels ajuntaments d’Alboraia, Tavernes Blanques, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Carpesa i Poble Nou ens toca decidir el nostre futur. Pensem-ho.
Altres solucions
I sobre la saturació del trànsit d’entrada a València... ¿per què els tècnics no pensen en eixamplar i donar uns quants carrils més al by-pass? De segur que els terrenys afectats valen menys diners i és més senzill. I per connectar-nos millor a la ciutat... ¿per què no milloren la infinitud de camins i carreteres que hi ha, sense construir-ne de nous? Que ho facen, i als hortolans i ciutadans de València ens deixen seguir gaudint del que és nostre i hem conservant durant tants anys. Si la ciutat necessita créixer, ¿per què no ho fa cap als terrenys que a la dècada dels seixanta-setanta ja van arruinar-se definitivament, és a dir, entre València i Burjassot (Benimàmet), o al cercle que formen Burjassot, Quart de Poblet, Mislata i Paterna? Quan es vol acabar amb una cosa sempre es busquen subterfugis de tot tipus, però en este cas foment no se n’eixirà amb la seua. A més, que les obres sobre les quals va el tercer cinturó (motes del Carraixet), són il·legals, segons una sentència de l’Audiència Nacional.
EXTRET DE: http://members.es.tripod.de/lletraferits/303.htm
CONTRA LA Z.A.L. : SALVEM L'HORTA
UNA OPINIÓ SOBRE LA ZAL: JOSE ALBELDA. Profesor Facultad de Bellas Artes.
En el Sculpture Project de Münster de 1997 una pequeña pero exhuberante huerta de hortalizas atraía la atención y relajaba la vista de sencillos paseantes y expertos en arte moderno. Era la obra escultórica de P. Fischli & D. Weiss que nos ofrecía, como radical novedad, una asombrosa variedad de colores y atractivas formas comestibles presentadas artísticamente en su estado natural, casi nunca visto, previo a su empaquetado y exhibición en el supermercado. Aquí, en Valencia, tenemos todavía -nos dicen que por poco tiempo- una hermosa huerta que no quiere convertirse en una pieza museo (del etnológico o del IVAM, según se mire) porque ya alberga el mejor arte posible, un paisaje cultural en el que miles de artesanos han ido dejando su impronta a lo largo de los años. Resulta lamentable -y lo lamentaremos- la facilidad con la que algunos acaban con las cosas de verdad para ofrecernos luego insatisfactorios simulacros, pobres sombras efectistas de las cosas que fueron. Destruyen paisajes reales, insustituibles, para construir luego parques temáticos y escenografías virtuales con alcachofas y coles en 3D, que nunca podrán emular el olor de la tierra mojada o la brisa de las últimas horas de la tarde. Cabe recordar que la cultura no es sólo lo que los museos albergan, y el deseo de acercar la cultura al pueblo no puede limitarse a sacar a la calle sus esculturas, pasa también por saber reconocer el valor de zonas como la huerta de La Punta, una obra de arte que con los siglos se ha ido gestando entre la tierra y los que la habitan y la trabajan, y que aunque no venga avalada por grandes firmas, es admirada por grandes y sencillos, por ciudadanos de toda condición, salvo por especuladores, desarrollistas y políticos interesados. Un símbolo de nuestra ciudad que tienen el privilegio de permanecer físicamente como algo vivo, que respira y va cambiando con las estaciones, un símbolo vivo entre tantos símbolos muertos. Si los planes de implantar la ZAL siguen adelante, dentro de poco los acuarelistas que recorrían los lindes de las acequias y los sinuosos caminos rurales de La Punta y que antaño lo hacían por la hermosa huerta que ahora ocupa el centro comercial El Saler y sus huestes de impersonales rascacielos, tendrán que recurrir a la postal o al calendario como motivo, porque dudo que su público se contente con un nuevo paisaje de contenedores y camiones. El próximo día 9 de junio se inaugura en el Centro Excursionista de Valencia una exposición de fotografías de la huerta bajo los auspicios de la coordinadora cívica que la defiende. No queremos que esas fotografías sean su último homenaje, sino constatación de una belleza que quiere seguir siendo paisaje cotidano, que se resiste a entrar en el museo.
10 RAONS PER SALVAR L’HORTA DE LA PUNTA
1. L'asfalt és l'última collita de la terra. Arreu del món, les destruccions ecològiques i agrícoles s'aguditzen. Amb la destrucció del que resta de l'horta, València haurà desfet la base de sostenibilitat que li ha permés la subsistència al llarg de dos mil anys i haurà soscavat així el seu propi futur.
2. Si mateu l'horta, mor també el nostre poble. Els efectes dels danys que ara denunciem en el futur seran del tot intractables, i res no ens autoritza a esperar fins que no tinguen remei.
3. La recuperació de l'horta és una de les claus d'una València sostenible. Després de moltes dècades d'expansió desfermada, la societat industrial i modernitzadora ha descobert que la seua durabilitat està amenaçada. La millora i el gaudi de la vida hi serà impossible si no respecta la base natural que la sustenta. S'ha comprés ara que el gegantisme il.limitat del ciment de la ciutat model taca d’oli no és viable a llarg termini. L'única alternativa a la demència ecològica i social dels vigents sistemes motoritzats i privats de transport és l'encalmament dels carrers i el foment de la proximitat disminuint les distàncies físiques de l’intercanvi de persones i mercaderies. Les ciutats que mantenen una viable agricultura periurbana tenen un sòlid avantatge que seria de necis malbaratar.
4. Qui perd els orígens, perd identitat. Les comunitats sense memòria, en perdre la capacitat de destriar les innovacions nocives de les saludables, esdevenen incapaces d'aprendre. La millora social no es recolza en la conservació d'una tradició fossilitzada, ni en l'absolut desarrelament, sinó en la reelaboració progressiva de les pròpies capacitats segons els límits ecosistèmics. L'evolució d'una ciutat ha de partir del del cabal d'experiències i del seu patrimoni acumulat al llarg dels temps. La simbiosi entre la ciutat i l'horta és un dels elements de l'específica originalitat des de la qual cal construir el futur de València.
5. L'horta ha esdevingut escassa i és, per tant, prioritària. València s'alça sobre una mil.lenària terra d'extraordinària fertilitat. La seua inacabable expansió urbana als anys seixanta encara es manté, i com una malaltia cancerosa s'ha anat menjant l’horta. Algunes formes del desenvolupament: habitatges, carreteres, indústries, àrees comercials, i universitats, han devorat i matat les terres vives d'horta.
6. No és del passat que parlem, sinó del present i del futur. La defensa de l'horta no és una nostàlgia conservadora ni premoderna. El sacrifici de la viabilitat futura col.lectiva a la rendibilitat immediata per a uns pocs és inacceptable. Proposem un model de ciutat que, entre d'altres coses, és més modern que no el dels especuladors i els planificadors. Volem la seguretat en l'abastiment amb una forta participació dels recursos locals, la regeneració de la ciutat històrica: més arbres i menys cotxes, la rehabilitació de les zones urbanes degradades, la minimització del volum i la toxicitat dels residus.
7. La recuperació de l'horta és d'interés general. De cada quatre persones que habiten a València, tres saben que la pèrdua de sòls agrícoles és un dels greus problemes mediambientals valencians. Aquest consens conservacionista, té motivacions diverses: de valors rurals i tradicionals, de la necessitat de posar límits a la bulímia del capital econòmic d’alguns pocs, dels fonaments de la sostenibilitat ecològica i social.
8. L'opinió a favor de la conservació de l’horta ha de transformar-se en acció col.lectiva. El consens ciutadà no ha estat mai capaç d'exigir amb força una reorientació del desenvolupament metropolitá. Cal ara aconseguir una ampla movilització civil. Els governants locals hauran d'acceptar que no tenen més poder que el delegat per les urnes. Els promotors i planificadors hauran de comprendre que la millora de la vida no sempre és igual a posar-hi ciment. Fins i tot el govern central haurà d'assumir que, si vol un megaPort per a Madrid, l'haurà de negociar amb nosaltres en lloc de construir-lo contra nosaltres.
9. No ens conformem amb una moratòria precària i provisional, que allunye de moment l'amenaça de l’expansió industrial del Port (ZAL). Exigim: el manteniment de l'actual qualificació de la Punta com sòl agrícola no urbanitzable d'especial protecció. Volem la inversió pùblica necessària per tal de fer de l'horta un nou espai econòmic i ecològic: rehabilitar sense contaminants el patrimoni arquitectònic i paisatgístic, amb noves i viables iniciatives agroeconòmiques per als miniconreus de l’horta.
10. La recuperació de l’horta de la Punta és un primer pas cap a la preservació del conjunt de l’horta. València ha d'equilibrar les activitats orientades al mercat mundial amb la relocalització d'alguns processos productius bàsics. La recuperació i protecció pública de l'agricultura al conjunt de l'horta com Parc Natural Agrícola és un pas decidit en eixa via. A les terres de La Punta es juga el veritable sentit de la nostra entrada col.lectiva en el tercer mil.lenari.
Coordinadora DEFENSEM LA PUNTA, SALVEM L’HORTA
PROJECTE OFICIAL DE LA ZAL (http://www.valencia2015.org/pev/html/ev_g3_3.htm):
1. Estado inicial
En el momento de redactar la Ficha-Informe correspondiente, se habían definido los servicios de la Zona de Actividades Logísticas, en adelante ZAL, y su localización. Del mismo modo, se había identificado el instrumento urbanístico necesario para poder destinar el suelo a servicios logísticos.
Quedaba pendiente la ampliación de capital de la sociedad promotora, Valencia Plataforma Intermodal y Logística, S. A. y la tramitación administrativa para la calificación de los terrenos y su compra.
2. Principales logros alcanzados
· Se ha definido el instrumento urbanístico para clasificar el suelo.
· Se ha redactado el documento de Tasación Conjunta, Bienes y Suelos y Plan Especial.
· Se ha concretado la financiación de este proyecto. El capital inicial era de 250 millones y se ha ampliado a 1.050 millones y en el periodo 1997-98 se ampliará en más de 1.100 millones.
· El S.E.P.E.S. entrará en la sociedad promotora Valencia Plataforma Intermodal y Logística, S. A., siendo la entidad que, inicialmente, va a adquirir los terrenos.
· El 14 de Octubre de 1997, se firmó el convenio entre el Ministerio de Fomento, la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento de Valencia, en el que figura el claro compromiso para adquirir los terrenos junto a la nueva dársena portuaria y empezar su construcción.
· Los promotores disponen de un programa de empleo, vivienda y compra de nuevos espacios de huerta a las familias directamente afectadas.
3. Principales dificultades
El desarrollo de la ZAL se ha visto dificultado por la calificación del suelo en el PGOU vigente, como zona de Huerta. Este hecho ha aumentado la oposición de vecinos de los barrios de la Punta y de Nazaret a la ZAL y ha presionado los precios del suelo al alza.
La ZAL del Puerto de Valencia dispondrá de 65 hectáreas que, en términos comparativos con su principal puerto competidor, el Puerto de Barcelona, es un superficie reducida, lo que obligará a seleccionar las actividades en función de su valor añadido y adscripción al Puerto de Valencia, contando con que las actividades no vinculadas estrictamente al tráfico marítimo de contenedores, se podrían resolver en los terrenos de Sagunto, sobre todo una vez que se cuenta con la conexión Norte-Sur.
El reducido tamaño de la ZAL, plantea como necesidad que la imprescindible construcción del nuevo acceso ferroviario al Puerto no signifique la reducción de la superficie de la ZAL, ni afecte a su operatividad, siendo aconsejable, desde este punto de vista, que la trayectoria del ferrocarril se diseñe en el límite norte de la ZAL portuaria.
4. Principales acciones a desarrollar
La realización de la ZAL significa llevar a cabo fundamentalmente las siguientes tareas,
· Compra de los terrenos afectados.
· Ampliar, efectivamente, el capital de la sociedad promotora.
· Urbanizar el suelo
· Finalizar la primera fase en 1999.
· Puesta en marcha del programa de empleo y vivienda para los afectados por la ZAL.
· Presentar la ZAL en los mercados exteriores.
5. Promotores de las nuevas acciones
· Ministerio de Fomento.
· Autoridad Portuaria de Valencia.
· Valencia Plataforma Intermodal y Logística, S.A.
· Ayuntamiento de Valencia.
· Generalitat Valenciana.
6. Valoración del desarrollo del proyecto
El proyecto ha avanzado substancialmente y según las previsiones realizadas por el Plan Estratégico.
7. Propuesta para el Grupo de Impulso y Seguimiento
A pesar de los avances producidos y de la consolidación del proyecto derivado del convenio institucional antes señalado, consideramos que la ZAL debe ser objeto de seguimiento dada la importancia y urgencia del inicio de su funcionamiento para la competitividad de la ciudad, y, especialmente, para mantener una actitud de vigilancia para que no se reduzca su superficie.
SALVEM EL CARRAIXET
El projecte
La confederació Hidrogràfica del Xúquer planeja canalitzar quinze quilòmetres del barranc de Carraixet compresos entre els termes d’Alboraia i de Bétera (més de tres quilòmetres del barranc al seu pas pel nostre poble estan afectats per l’obra). Volen recobrir el llit del barranc amb una solera de pedres i les ribes amb motes inclinades de pedra fetes amb gabions. Tot sobre una làmina de fibra que dificultarà que cresca al Carraixet la vegetació. Un projecte idèntic de la Confederació, als últims cinc quilòmetres del barranc, va ser declarat nul per l’Audiència Nacional. La justificació de la Confederació per fer l’obra és el risc de desbordament del Carraixet, però tots els estudis realitzats demostren que el risc no existeix. Inclús el Pla General d’Ordenació Urbana, recentment aprovat per l’Ajuntament, assenyala que no hi ha perill que el barranc provoque una inundació. Els veïns de Bétera que han viscut les riuades són testimonis. L’obra dissenyada per la Confederació provocarà la desaparició de l’ecosistema del Carraixet, similar al d’altres barrancs mediterranis. L’espai serà totalment esteril i no es podrà regenerar. -Farà que desaparega un dels pocs espais naturals que encara hi ha al terme de Bétera i a la comarca de l’Horta Nord. -Impedirà que els veïns de Bétera, que cada vegada utilitzen més el Carraixet per anar a passejar, puguen seguir fent-ho. -Actuarà com una barrera que dificultarà la comunicació en la densa xarxa de camins rurals de Bétera. -Dificultarà que el barranc filtre l’aigua, amb el perill consegüent de perjudicar els aqüífers subterranis.
Alternatives
L’obra que vol dur a terme la Confederació està passada de moda. La Unió Europea promou actualment projectes que tracten de tornar al seu aspecte original antics llits de rius que van ser canalitzats amb obres semblants a la que ara prepara la Confederació. El Carraixet està actualment degradat, però el que s’ha de fer no és una obra faraònica que el convertesca en un desert. Les tècniques actuals permeten aplicar solucions que fan compatible la missió d’evacuar aigua del barranc i la funció d’autèntic nervi verd i ecològic del nostre poble.
EXTRET DE: http://www.partal.com/carraixet/