Els immigrants són dels ciutadans més indefensos davant aquesta situació.

MALTRACTAMENTS POLICIALS. 1
(De l'Informe d'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura, ACAT)

IMMIGRACIÓ I ACCIÓ POLICIAL

El conjunt de textos legals espanyols (la Constitució, el Codi Penal, els codis particulars de cadascun dels cossos de seguretat) i les Convencions, Pactes i tractats Internacionals contra tota forma de discriminació racista que Espanya ha signat i ratificat semblen suficientment vàlids per assegurar el respecte als estrangers en tot el territori.

Malgrat tot, la realitat és molt sovint decebedora. Si es fa un repàs dels casos apareguts en la premsa o denunciats per diverses associacions, com SOS Racisme, AI, ACT, OMCT i nosaltres mateixos, es té la impressió que alguns (però encara massa nombrosos) agents dels cossos de seguretat, no apliquen aquests textos.

Efectivament, hem de cridar l’atenció, en aquest sentit, sobre els tractes inhumans i degradants envers els immigrants per part de la policia nacional, i fins i tot la local, que s’han produït amb freqüència durant aquests últims anys. (...)

Això explica les vegades en què un ciutadà espanyol, una mica més morè o amb cabells massa negres, hagi estat maltractat, pegat, emmanillat, sense cap motiu. El ciutadà espanyol J.C.G. va ser tractat de “moro de mierda” i va haver de ser atès a l’hospital per ferides provocades per la policia. Va posar una denúncia per maltractaments, a la vegada que ell també era acusat de manca de respecte envers l’autoritat. Tant J.C.G. com l’agent van ser absolts.

A.Z.M., espanyol amb aspecte marroquí va rebre puntades de peu i cops de puny al cap i a l’esquena després de dir a l’agent, que acabava de tractar-lo de “moro camuflado”, que el denunciaria per xenofòbia. És el que va fer. Encara no hi ha hagut veredicte.

El 16 de gener de 2002, quatre policies armats van atacar un home “negre”, el solista de trompeta de l’orquestra de Cambra de Barcelona, ciutadà dels Estats Units: Rodney Mack. Va haver d’anul·lar les seves actuacions a causa de la pallissa i dels cops de porra rebuts.

Sovint, l’immigrant, detingut sense una raó vàlida, surt de la comissaria al cap d’unes hores o l’endemà després d’haver estat insultat, apallissat i haver patit altres tractaments humiliants. Si pretén denunciar els fets, acaba sovint amb una acusació per part de la policia per manca de respecte a l’autoritat. A.B. va ser apallissat i tancat al calabós durant 72 hores. Va posar una denúncia. A l'espera de resolució.

Cal recordar en aquest punt la dificultat de la llengua. L’estranger no sempre parla la llengua del país. Sovint li resulta difícil comprendre i sobretot fer-se comprendre i expressar-se amb la correcció que seria desitjable envers l’autoritat: M.H.A., iranià, va haver d’anar a l’hospital a causa dels cops rebuts de la policia. Va ser alliberat al cap de 72 hores. M.B., senegalès, falsament inculpat de tenir un permís caducat, va ser detingut i tancat al calabós; el jutge el va posar en llibertat l’endemà.

A.A., marroquí, pel cas del qual la nostra ACAT va intervenir escrivint a Julia García Valdecasas, delegada del Govern, en relació als maltractaments infligits per la policia secreta quan pretenia denunciar el robatori del passaport d’un amic el 13 de juliol de 2001. Dos policies el van invitar a pujar a un cotxe davant de la Delegació del Govern a Barcelona. Un cop fora de la ciutat, el van fer baixar del cotxe i li van pegar fins el moment en què va poder escapar-se després que el veiés el conductor d’un cotxe. Va posar una denúncia. Està pendent de judici.

Només són alguns casos descrits de manera molt breu. L’oficina de SOS Racisme de Barcelona n’ha enregistrat anualment una vintena en els últims 4 anys només en aquesta província.

Pel que fa a AI, en el seu informe “España: Crisis de identidad. Tortura y malos tratos de índole racista a manos de agentes del Estado”, menciona 300 casos, i destaca l’augment de casos de tortura i maltractaments entre 1995 i 2002.

L’ACT va registrar, de gener de 1999 a octubre de 2000, 28 casos de morts durant el període de detenció. Alguns d’ells eren immigrants o membres de minories ètniques.

Un informe de 63 casos de maltractaments amb caràcter racista comesos per la policia municipal o l’Ertzaintza (policia basca), que van tenir lloc al barri de San Francisco de Bilbao, va ser publicat el 1998 per l’equip Ararteko i la mesa de Defensa del Poble basc. Aquesta mesa va dur a terme un estudi molt complet sobre els maltractaments policials en aquesta zona que va presentar al Parlament basc el juny de 1999. Es tractava de cops de puny, puntades de peu, cops de porra. Alguns individus van resultar amb els ossos trencats, dislocació de mandíbula, talls a la cara, hematomes.

Volem assenyalar que les dones immigrades, especialment les marroquines i les sud-americanes, sense papers, són sovint víctimes d’agressions sexuals. L’Associació contra la Tortura declara haver tingut coneixement de 29 casos d’abusos sexuals els anys 1996, 1997 i 1998.

Els nens marroquins a Ceuta i Melilla no acompanyats d’adults sovint són expulsats del territori o internats en centres de menors on reben maltractaments. L’OMCT ho ha denunciat sovint i la nostra ACAT ha escrit nombroses vegades sobre aquest tema al President Aznar, al Tribunal de Menors i al Defensor del Pueblo.


CONCLUSIONS

AI ha constatat que el nombre de denúncies de tortura o maltractaments augmenta.
El que sembla més preocupant és que alguns policies continuen en actiu malgrat estar a l’espera de procediments disciplinaris o condemnes en l’arxiu judicial; alguns fins i tot han estat ascendits.

Desitjaríem que el Govern tingués la possibilitat de formar la mentalitat de TOTS els agents de seguretat per tal que duguessin a terme la seva tasca amb una autèntica autoritat sense recórrer per principi a la força bruta i al menyspreu de l’estranger sense diners. (...)

Pensem que la llei ha de ser aplicada de manera rigorosa envers els policies que no exerceixen les seves funcions respectant la Constitució i la “Ley Orgánica de fuerzas y cuerpos de Seguridad”. Si la Constitució i la llei no s’apliquen amb rigor podríem preguntar-nos si les infraccions no es toleren voluntàriament per part de l’Estat. (...)