{\rtf1\ansi\deff0\adeflang1025
{\fonttbl{\f0\froman\fprq2\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\froman\fprq2\fcharset0 Times New Roman;}{\f2\fswiss\fprq2\fcharset0 Arial;}{\f3\fnil\fprq2\fcharset0 Arial Unicode MS;}{\f4\fnil\fprq2\fcharset0 MS Mincho;}{\f5\fnil\fprq2\fcharset0 Tahoma;}{\f6\fnil\fprq0\fcharset0 Tahoma;}}
{\colortbl;\red0\green0\blue0;\red128\green128\blue128;}
{\stylesheet{\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034\snext1 Normal;}
{\s2\sb240\sa120\keepn\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\afs28\lang255\ltrch\dbch\af4\langfe255\hich\f2\fs28\lang1034\loch\f2\fs28\lang1034\sbasedon1\snext3 Heading;}
{\s3\sa120\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034\sbasedon1\snext3 Body Text;}
{\s4\sa120\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af6\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034\sbasedon3\snext4 List;}
{\s5\sb120\sa120\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af6\afs24\lang255\ai\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\i\loch\f0\fs24\lang1034\i\sbasedon1\snext5 caption;}
{\s6\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af6\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034\sbasedon1\snext6 Index;}
{\s7\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034\sbasedon1\snext7 Table Contents;}
{\s8\sb240\sa120\keepn\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\afs32\lang255\ab\ltrch\dbch\af4\langfe255\hich\f2\fs32\lang1034\b\loch\f2\fs32\lang1034\b\sbasedon2\snext3{\*\soutlvl0} heading 1;}
{\s9\sa120\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs48\lang255\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs48\lang1154\b\loch\f0\fs48\lang1154\b\sbasedon3\snext9 Titulo1;}
{\s10\cf0\tqc\tx4818\tqr\tx9637{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034\sbasedon1\snext10 footer;}
{\s11\sb240\sa120\keepn\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\afs32\lang255\ab\ltrch\dbch\af4\langfe255\hich\f2\fs32\lang1034\b\loch\f2\fs32\lang1034\b\sbasedon2\snext11 Contents Heading;}
}
{\info{\creatim\yr2008\mo7\dy3\hr14\min49}{\author . ..}{\revtim\yr2008\mo7\dy6\hr10\min25}{\printim\yr0\mo0\dy0\hr0\min0}{\comment StarWriter}{\vern6800}}\deftab709
{\*\pgdsctbl
{\pgdsc0\pgdscuse195\pgwsxn11905\pghsxn16837\marglsxn1134\margrsxn1134\margtsxn1134\margbsxn1134\footery0{\*\footeryt283\footerxl0\footerxr0\footeryh0}{\footer \pard\plain \s10\cf0\qc\tqc\tx4818\tqr\tx9637{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034{\field{\*\fldinst \\page}{\fldrslt 20}}{\rtlch \ltrch\loch }
\par }
\pgdscnxt0 Standard;}}
\paperh16837\paperw11905\margl1134\margr1134\margt1134\margb1134\sectd\sbknone\pgwsxn11905\pghsxn16837\marglsxn1134\margrsxn1134\margtsxn1134\margbsxn1693\footery1134{\footer \pard\plain \s10\cf0\qc\tqc\tx4818\tqr\tx9637{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha{\field{\*\fldinst \\page}{\fldrslt 20}}{\rtlch \ltrch\loch }
\par }
\ftnbj\ftnstart1\ftnrstcont\ftnnar\aenddoc\aftnrstcont\aftnstart1\aftnnrlc
\pard\plain \ltrpar\s3\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120{}{\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0{\rtlch\ltrch\dbch\hich\fs44\b\loch\fs44\b Partit Comunista Revolucionari}}{\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0  }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0\qr{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs56\lang255\ai\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs56\lang1154\i\b\loch\f0\fs56\lang1154\i\b {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs56\lang1154\i\b {\*\bkmkstart DDE_LINK}T\'e8si de Reconstitucion}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs56\lang1154\i\b deth Partit Comunista{\*\bkmkend DDE_LINK}}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s9\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs48\lang255\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs48\lang1154\b\loch\f0\fs48\lang1154\b {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs48\lang1154\i0\b Eth proletariat, classa revolucion\'e0ria}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Quasi eth \'e7\'f2 de madeish moment eth qu\'e9 apareisheren es classes er era societat, aguesta division, qu'uns \'f2mes viuen segons eth dera explotacion e deth trabalh d'auti \'f2mes, sorgic er era consci\'e9ncia sociau eth besonh dera emancipacion, dera supression d'agu
esta explotacion e dera opression qu'aguesta portaue er era madeisha. Esp\'e0rtac, er era ep\'f2ca der esclavagisme, o M\'fcnzer, ent\'e0 l'\'e8re feudau, dirigiren movements era fin que n'\'e8re era desliuran\'e7a des esclaus e des s\'e8rvi. Ambd\'fas simbolizen era consci\'e9ncia der
a emancipacion des oprimidi er era ist\'f2ria anteriora ath capitalisme, ambd\'fas saberen penetrar era natura antagonica des relacions sociaus deth s\'f2n temps e redusir ath maximal eth caract\'e8r irreconciliable d'aguestes relacions sociaus: er afrontament entre p
ossessors e despossedidi, er afrontament entre rics e praubes, independentaments dera forma qu'aguest afrontament revestisse eth cada ep\'f2ca istorica.}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 M\'e8s atau coma es condicions materiaus dera societat permetien daurir era consci\'e9ncia der \'f2me as id\'e8es d'emancipacion, tanben li imposauen un limit cossent damb er insufisent desvolopament des f\'f2rces productives. Non solets eth lenguatge mistic e religi\'f3s d
amb \'e7\'f2 qu'\'e8re exprimit quasi tostemp aguest programa de desliuran\'e7a (sustot er eth cas dera majoria de les rev\'f2ltes campar\'f2les antifeudals), m\'e8s principauments eth quite programa, que non daue m\'e8s alternativa ar esclau qu'era hujuda ne ath s\'e8rv ua auta ges
suda que convertir-se eth madeish eth proprietari individuau e privat dera t\'e8rra que trabalhaue (e, per consequent, promoiguie era perpetuacion des classes), metien eth rel\'e8u aqueth limit. }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Ei damb eth capitalisme, fai\'e7on de produccion que desvol\'f2pe es f\'f2rces productives a ua velocitat jam\'e8s vista, quan era produccion aquer\'eds un caract\'e8r sociau tau qu'implique a toti es s\'f2ns compausants er era economia e les va integranta per laci economics d
e interdepend\'e8ncia, e quan sorg\'eds ua naua classa d'espetadi que son juridicament liures e que creen tota era riquesa m\'e8s que non possedissen arren, eth proletariat, ei er aguesta ep\'f2ca quan se creen es condicions objectiues entara vertad\'e8ra emancipacion de
ra umanitat e quan eth s\'f2n programa de just\'edcia e libertat p\'f2t \'e8ster formulat cientificament. }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Ne ar esclau ne ath s\'e8rv les lib\'e8re dera sua m\'edsera situacion era luta permanenta e a viatges ero\'efca contra eth s\'f2n amo e eth s\'f2n senhor. Ei era pr\'f2pria desintegracion deth regim esclavagista ath costat dera importacion de relacions sociaus naues n'eth mon
 ancian, entath prum\'e8r cas, e era entrada eth j\'f2c d'ua classa sociau que s'auie anat en tot desvolopar es esf\'e8res segond\'e0ries dera societat (era borgesia), entath cas deth feudalisme, aquer\'f2 que solucione definitiuaments er ah\'e8r dera superacion des vielhes
 fai\'e7ons d'explotacion. Non ei dir\'e8ctaments era luta de classes entre es productors que carguen sus es sues espatles era creacion dera riquesa e es que s'apr\'f2prien d'era, \'e7\'f2 que res\'f2lv eth probl\'e8ma dera explotacion sociau, solament es sues formes. Per a\'e7\'f2,
 era ist\'f2ria dera umanitat anteriora ara aparicion deth proletariat se resum\'eds eth \'e7\'f2 de simple cambiament des formes d'explotacion, eth \'e7\'f2 de simple rel\'e8u d'ues classes per autes (tant d'espleitador coma d'espetadi) e d'ues fai\'e7ons de produccion per autes
 ath scenari dera societat. E ei er aguesti t\'e8rmes coma s'exprim\'eds, demp\'fas deth punt d'enguarda politic, era contradiccion que compartissen totes es formacions socio-economiques precapitalistes, qu'era supression des relacions sociaus d'explotacion, des qu
'es oprimidi prenen consciencia, non ei \'f2bra sua ne dera sua luta de classes, m\'e8s dera entrada era accion d'autes f\'f2rces sociaus ali\'e8nes as que constitu\'efen er \'e8ish centrau d'aqueres formacions (era relacion amo-esclau o er existent entre eth s\'e8rv e eth sen
hor).}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Aguesta contradiccion, maugrat tot, aguesta separacion qu'eth desvolopament sociau auie interpausat entre era consci\'e9ncia der espetat e eth s\'f2n programa d'emancipacion, d'ua banda, e es ress\'f2rts e es mejans ent\'e0 eliminar aguesta explotacion e complir eth p
rograma liberador (basicaments era luta de classes), pera auta, ser\'e0 superada quan en feudalisme deishar\'e0 pas ath capitalisme, eth senhor se convertisque eth borg\'e9s e eth s\'e8rv en proletari.}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Efectivaments, eth capitalisme elimine p\'f2ga p\'f2c totes es vielhes formes de produccion o les assimile e sometent-es jos eth s\'f2n comandament e, damb a\'e7\'f2, convert\'eds toti es productors en assalariats o en tot someter-les as fortes leis deth mercat capitalista.
 Era lei generau d'acumulacion capitalista transforme progressivaments totes es relacions sociaus es relacions capitalistes e divid\'eds es productors, d'ua man\'e8ra radicau, es proprietaris que monopolizen es mejans de produccion - que cada c\'f2p son mens e mai 
poderosi - e en non proprietaris que solament an era sua f\'f2r\'e7a de trabalh. Eth capitau socialize era produccion, parcialize ath maximal es passi de besonh entara produccion d'ua mer\'e7a e implique a un nombre creishent d'\'f2mes er aguest proc\'e8s, ath madeish te
mps que desplace eth productor dir\'e8cte e individuau. Era division sociau deth trabalh s'aprigond\'eds ath madeish temps qu'era organizacion de tota era produccion sociau se concentre cada c\'f2p eth mens mans. Era satisfaccion des besonhs personaus quite d'\'e8ster
 un ah\'e8r individuau e passe a \'e8ster un ah\'e8r sociau. Era contradiccion entre era progressiua socializacion dera produccion e era sua forma privada d'apropriacion se desvol\'f2pe e agreuje, en tot impregnar totes es esf\'e8res dera societat. Es probl\'e8mes dera expl
otacion e dera opression pr\'f2pries de tota societat de classes aquerissen un nau contengut e, ath madeish temps, reclamen ua naua solucion. }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth trabalh esclau sostiege ua societat parasit\'e0ria de n\'f2bles e gentils que non l'arreconeishien coma part integranta dera sua vida politica. Era desliuran\'e7a der esclau passaue pera manumission (ei a d\'edder, convertir-se en parasit), era hujuda o era m\'f2rt p
er extenuacion. Eth s\'e8rv aliment\'e8c er \'f2ci e es corrudes guerri\'e8res des mainad\'e8res feudaus pendent s\'e8gles, mentre eth campar\'f2u lutaue per se desempetegar dera sua condicion servil e emancipar-se coma classa (convertir-se en eth proprietari liure dera t\'e8rra)
. M\'e8s aguesta emancipacion \'e8re era d'ua classa que ambicionaua convertir-se era classa independenta. Non significaue era supression des classes. Dera emancipacion campar\'f2la sorgic eth capitau e eth capitau engendr\'e8c tath proletariat. Era m\'e8ta d'aguesta nau
a classa solament podie \'e8ster orientada peth camin dera emancipacion dera sua madeisha condicion de classa - e, damb a\'e7\'f2, dera desliuran\'e7a de tota era umanitat dera division es classes - , dera sua supression e dera supression de tot eth opr\'f2bri e era mis\'e8
ria que era porta. Eth capitau proletariza tota era umanitat e, ath madeish temps, eth expropia des s\'f2ns mejans de vida. Eth proletariat solament li cau expropiar es expropiadors pr'amor que toti es \'f2mes tornen a \'e8ster patroni d'eri madeishi e deth s\'f2n des
tin. Peth prum\'e8r c\'f2p er era ist\'f2ria, era posicion especiau d'ua classa permet qu'era apropriacion des s\'f2ns mejans de vida ocasione era desaparicion dera proprietat privada e des classes, e qu'era societat pogue \'e8ster organizada non per er emp\'e8ri deth beson
h, m\'e8s segons era associacion liura des s\'f2ns membres, que quiten de dep\'e9ner des mejans e deth producte deth s\'f2n trabalh e passen a \'e8ster sobirans e subj\'e8ctes plens des sues vides. }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 M\'e8s aguest pr\'e8tzh\'e8t somet naues exig\'e9ncies e naui probl\'e8mes restacadi damb es estruments e damb es mejans qu'eth proletariat li cau dotar-se ent\'e0 complir aguesta mission istorica. Eth prum\'e8r e mai important ei eth dera luta de classes. Eth proletariat, a d
ifer\'e9ncia dera r\'e8sta des classes espetades ath long dera ist\'f2ria, p\'f2t establir ua correlacion positiva entre era implementacion dera sua luta de classa e eth programa de autoemancipacion e d'emancipacion dera umanitat dera explotacion e dera opression, p\'f2t
 establir un camin dir\'e8cte entre era sua luta coma classa e era destruccion des classes. Entad a\'e7\'f2, maugrat tot, a de besonh destru\'efr eth poder politic deth capitau (Revolucion Prolet\'e0ria) e implantar eth s\'f2n poder ent\'e0 bastir ua naua societat sus bases di
ferentes (Comunisme). M\'e8s pr'amor qu'eth proletariat pogue convertir-se er ua f\'f2r\'e7a politica a de besonh prum\'e8raments constitu\'efr-se eth partit politic. }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Ua des peculiaritats istoriques dera classa prolet\'e0ria ei qu'a era sua condicion de classa va aparelhada parall\'e8laments e simultan\'e8aments era sua condicion de partit politic. Efectivaments, eth proletariat apareish er era ist\'f2ria coma classa non quan era b
orgesia comence a produsir era forma capitalista e a expropiar e convertir eth salariats as productors, ne quan era industrializacion eth massa dera economia convert\'eds era grana majoria des productors eth salariats; era classa obr\'e8ra sorg\'eds er era ist\'f2ria 
quan aguesti salariats o es s\'f2ns representants m\'e8s auan\'e7adi aquerissen consci\'e9ncia que constitu\'efssen ua classa a part damb inter\'e8ssi pr\'f2pris e opausadi as des autes classes dera societat. Alavetz, s'organizen coma classa: sagen de a lutar pes madeishes rei
vindicacions, tracten de j\'fanher aguestes lutes, tracten de crear es sues organizacions unit\'e0ries entara defensa des s\'f2ns inter\'e8ssi, eca. Aguestes lutes e aguest afan unitari entara defensa des s\'f2ns inter\'e8ssi comuns ei eth motor deth movement obr\'e8r. Er ague
st sens, eth proletariat ei classa pr'amor que, er eth s\'f2n movement, aquer\'eds consci\'e9ncia de se madeisha coma tau classa, dera sua particularitat sociau e economica; m\'e8s encara non a consci\'e9ncia deth s\'f2n pap\'e8r istoric coma classa. Eth proletariat, er aguest
a estapa, ve \'e7\'f2 qu'ei, m\'e8s encara non \'e7\'f2 que li cau a \'e8ster; a prenut consci\'e9ncia de classa, m\'e8s encara non a aquerit consci\'e9ncia de classa revolucion\'e0ria. }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 C\'e8rtaments, eth pr\'f2pri marc dera societat burgesa i p\'f2t se cabir, sense senter-se subvertida, era organizacion politica d'ua part deth s\'f2n c\'f2rs sociau. De h\'e8t, era borgesia non n\'e8gue ne p\'f2t negar era exist\'e9ncia des classes, ne d'inter\'e8ssi sociaus despari\'e8r
s, ne dera organizacion politica ent\'e0 def\'e9ner aguesti inter\'e8ssi. E, de h\'e8t, coma didec Marx era aparicion deth proletariat coma classa demp\'fas dera centralizacion des sues lutes er ua luta nacionau e, donques, er ua luta de classa, signifique, tanben, era n
eishen\'e7a deth proletariat coma partit politic, pr'amor que "tota luta de classa ei ua luta politica". M\'e8s eth caract\'e8r d'aguesta luta politica se correspon damb eth caract\'e8r der estat de consci\'e9ncia e organizacion dera classa er eth niv\'e8u de desvolopament 
relatiu ara sua recenta formacion coma classa sociau; ei a d\'edder, se correspon damb eth niv\'e8u de consci\'e9ncia e organizacion coma classa qu'ei conscienta "de se madeisha" e non encara "ent\'e0 se madeisha". Per a\'e7\'f2, eth contengut politic des programes e dera a
ctivitat des organizacions obr\'e8res, er aguesta fasa de desvolopament, ei principauments economic e reivindicatiu, reformista. Aguest contengut politic se correspon, demp\'fas deth punt d'enguarda dera societat en generau, damb eth desvolopament encara ascende
nt deth capitalisme, e demp\'fas deth punt d'enguarda dera classa prolet\'e0ria eth particular, damb eth peri\'f2de d'acumulacion quantitativa - o "d'acumulacion de f\'f2rces" - prealables ath saut qualitatiu, parallel ara entrada deth capitalisme er era sua estapa im
perialista o de crisi generau, que met er eth orde deth dia era Revolucion Prolet\'e0ria. Er aguest peri\'f2de, era consci\'e9ncia e era organizacion espontan\'e8a, economicista o tradeunionista, deth tipe sindicau o deth tipe deth vielh partit obr\'e8r reformista (socia
ldemocrata), ja non ei ara nautor des besonhs dera classa obr\'e8ra: er aguest peri\'f2de ei prec\'eds era organizacion politica de nau tipe deth proletariat. Aguesta organizacion politica de nau tipe ei eth Partit Comunista (PC), que comence a sorgir quan eth prol
etariat, principauments per medi deth s\'f2n sector m\'e8s auan\'e7at, aquer\'eds consci\'e9ncia revolucion\'e0ria. De h\'e8t, eth PC ei conseq\'fc\'e9ncia d'aguest pas istoric e, ath madeish temps e un c\'f2p creat, ei tanben era sua causa; ei a d\'edder, eth PC sorg\'eds pr'amor qu'era cla
ssa a comen\'e7at a compr\'e9ner eth s\'f2n pap\'e8r revolucionari, e sorg\'eds coma estrument qu'era classa se da a se madeisha ent\'e0 assumir e complir pleaments aguest pap\'e8r. }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s9\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs48\lang255\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs48\lang1154\b\loch\f0\fs48\lang1154\b {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs48\lang1154\i0\b Avantgarda e Classa }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era consci\'e9ncia revolucion\'e0ria ei era ideologia revolucion\'e0ria, eth c\'f2s d'id\'e8es qu'exprim\'eds era sua superiora autoconsci\'e9ncia coma classa e qu'expause eth s\'f2n programa d'objectius a complir. Era ideologia deth proletariat ei eth Comunisme, entenut aguest c
om era sint\'e8si dera experi\'e9ncia dera sua luta de classa damb es progr\'e8ssi es m\'e8s auan\'e7adi deth saber universau. Eth Comunisme coma ideologia revolucion\'e0ria siguec fondat per Marx e Engels e desvolopat per Lenin e era posteriora experi\'e9ncia de bastiment det
h Socialisme. Tot aguest bagatge teoric li cau \'e8ster portat ara classa proletaria pr'amor qu'eth s\'f2n movement o era sua luta de classa se transforme en un movement o en ua luta revolucion\'e0ria. Eth proletariat ei era classa d'avantgarda dera societat mod\'e8rn
a pr'amor qu'era ist\'f2ria li a encomanat ua mission emancipaira qu'enquia ara arr\'e9s estaue en condicions de realizar. Eth proletariat a de besonh, donques, ua ideologia d'avantgarda, e aguesta ideologia ei era que li da eth marxisme-leninisme, pr'amor qu'ei
 era unica teoria capabla de revelar ath proletariat tant eth pap\'e8r que li cau complir e assumir com es s\'f2ns fonaments scientifics. Eth marxisme-leninisme o eth Socialisme scientific ei, donques, era ideologia deth proletariat, eth Comunisme, e non quauqu'
ua d'aguestes teories petites-borgeses radicaus que concorren damb eth (per exemple, eth nomentat "comunisme libertari" o eth comunisme d'especim\'e8ns politics com Anguita) ent\'e0 desviar eth proletariat deth s\'f2n vertad\'e8r orizon revolucionari. Pr'amor qu'era v
ertad\'e8ra teoria revolucion\'e0ria sonque se p\'f2t referir a ua classa, ara unica classa vertad\'e8rament revolucion\'e0ria. Es qui empodoen eth comunisme damb fausses illusions, es qui eludissen eth coneishement deth desvolopament sociau e eth d\'e9uer d'utilizar es sue
s leis ent\'e0 emp\'e9nher eth s\'f2n progr\'e8s e lo remplacen damb fausses utopies, es qui n\'e8guen eth pap\'e8r protagonista deth proletariat en aguest progr\'e8s en tot rempla\'e7ar-lo damb gr\'e8ves rec\'e8ptes espontan\'e8istes o reformistes, son es prum\'e8rs enemics deth Comunisme p
r'amor que diss\'f2lven e eliminen eth que ei essenciau en eth: eth s\'f2n caract\'e8r de classa.}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth Comunisme coma consci\'e9ncia dera classa prolet\'e0ria ei elaborat deh\'f2ra dera classa, deh\'f2ra deth s\'f2n movement. Era ideologia d'avantgarda deth proletariat li cau \'e8ster assimilada peth sector d'avantgarda deth proletariat e demp\'fas li cau \'e8ster portada ath 
r\'e8ste des masses obr\'e8res. Sonque atau, sonque quan era consci\'e9ncia revolucion\'e0ria lisigues portada ath movement proletari, aguest se poder\'e0 transformar en movement revolucionari.}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth PC ei, alara, era unitat dera avantgarda prolet\'e0ria damb eth movement obr\'e8r de masses, quan aguest movement artenh un nau estat de consci\'e9ncia, eth dera ideologia revolucion\'e0ria, eth deth Comunisme. M\'e8s era consci\'e9ncia comunista non la aquer\'eds eth prol
etariat damb eth s\'f2n movement espontani, damb aguest tipe de movement que lo convertic en classa, que lo ajud\'e8c a pr\'e9ner consci\'e9ncia des s\'f2ns inter\'e8ssi economics particulars. Aguest nau estat de consci\'e9ncia sonque li p\'f2t arribar des de deh\'f2ra dera luta esp
ontan\'e8a que desvol\'f2pe coma classa. Aguesta naua consci\'e9ncia sonque se la p\'f2t aportar era sua avantgarda, aqueth sector dera classa qu'a estat capabla d'assimilar era concepcion deth mon eth m\'e8s auan\'e7at, era concepcion deth mon capable d'englobar totes es c
apitades dera pensada e deth saber uman. Damb eth s\'f2n movement espontan\'e8u, era classa obr\'e8ra non p\'f2t superar eth marc dera ideologia borgesa, eth saut qualitatiu cap ara ideologia comunista sonque lo p\'f2t dar mejan\'e7ant era sua avantgarda. }
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 M\'e8s, entad a\'e7\'f2, eth prum\'e8r pas que li cau dar era avantgarda ei eth de convertir-se en part dera Classa. pes caracteristiques intellectuaus dera teoria comunista, que se base en prigonds coneishements scientifics, er obr\'e8r miei, per causa dera sua desavant
atjosa situacion materiau ena societat capitalista, se trape practicament h\'e8t impossible ent\'e0 aquerir, per se madeish, aguesti coneishements o, sonque, era possibilitat de compr\'e9ner prigondament era vision generau dera ideologia comunista.     Aguesta part
icularitat explique que, en f\'f2r\'e7a casi, es qui se trapen en condicions d'aquerir aguesti coneishements e de compr\'e9ner eth Comunisme sigue membres d'autes classes. Un des granes capitades dera luta dera classa obr\'e8ra siguec eth de obligar era borgesia a gen
eralisar er ensenhament des hilhs deth proletariat, en tot arribar a un niv\'e8u de formacion pro importanta (ensenhament mejan), causa que permetie as futurs proletaris aquerir coneishements m\'e8s amples e generaus e, en conseq\'fc\'e9ncia, estar m\'e8s en disposicion 
de compr\'e9ner eth Comunisme. Ena actualitat, malgrat aqu\'f2, era borgesia, probablament per causa des condicions de replegament deth movement obr\'e8r soslinhat m\'e8s t\'e0 naut, artenh recuperar terren en aguest camp, mejan\'e7ant era reforma dera legislacion educativa
 en sens qu'er ensenhament sigue cada viatge m\'e8s tecnic, especializat e parciau, sostraient des programes es visions integradores dera realitat, sustot eth marxisme.}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En quinsevolh cas, eth coneishement dera ideologia comunista requer\'eds ua activitat intellectuau m\'e8s o mens permanenta, se sigatz o non de origina obr\'e8r, era quau causa, en ua societat classista damb ua prigonda division deth trabalh, h\'e8 inevitable que se s
omete era question dera contradiccion entre trabalh manuau e intellectuau. En tot tier en compde qu'aguest darr\'e8r ei practicament monop\'f2li dera classa en tot dominar, dera borgesia, aguesta contradiccion se somet, objectivament, coma contradiccion entre du
es classes.}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Per aguesta rason, er intellectuau revolucionari, sigatz obr\'e8r o non, ent\'e0 convertir-se ena avantgarda dera classa li cau formar part de prnera. Non n'i a pro damb proclamar-se revolucionari, solidarizar-se damb es espetadi e es oprimidi e presentar-les un
 programa d'emancipacion; non n'i a pro ne voler emancipar era classa prolet\'e0ria. Era ist\'f2ria a dat f\'f2r\'e7a exemples, toti fracassadi, d'aguest met\'f2de de desliuran\'e7a dera classa. Eth socialisme utopic ei \'e7\'f2 de m\'e8s de destacat de toti eri. Era difer\'e9ncia defi
nitiva entre eth socialisme utopic e eth scientific, eth marxisme, ei qu'aguest sabec compr\'e9ner qu'era emancipacion dera classa non li p\'f2t arribar des de deh\'f2ra, senon que li cau \'e8ster ua \'f2bra d'autoemancipacion deth madeish proletariat. E a\'e7\'f2 sonque ei po
ssible s'es qui ap\'f2rten ara classa trabalhadora era ideologia que li \'f2bre es perspectives dera sua desliuran\'e7a son membres dera pr\'f2pria classa, independentament dera sua origina sociau. Sonque atau poder\'e0n \'e8ster avantgarda prolet\'e0ria - e, donques, part d'a
guesta classa - , sonque atau poder\'e0n actuar coma vertad\'e8rs revolucionaris e non coma plan intencionats reformadors.}
\par \pard\plain \ltrpar\s3\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era avantgarda se convert\'eds en part dera classa quan se dirig\'eds cap ada era e se hon damb era en PC. D'aguesta man\'e8ra, se sauven es contradiccions antagoniques de naturalesa classista entre era avantgarda e era classa, prum\'e8r, e laguens deth Partit demp\'fas.
 Es diferenciacions e divisions deth trabalh ath laguens deth Partit degut ben ara de besonh centralizacion dera direccion politica, ben ath especialitzacion en trabalh, ad\'f2pten, atau, un caract\'e8r exclusivament foncionau, en absolut ierarquic o sociau. En 
definitiva, es prum\'e8rs r\'e8ptes a qu\'e9 se les cau afrontar es elements politicament m\'e8s auan\'e7adi dera societat mod\'e8rna, es s\'f2ns elements revolucionaris, son es d'estudiar, formular e assimilar era teoria d'avantgarda en toti es s\'f2ns desvolopaments, art\'e9nher q
u'aguesta entre a formar part deth movement dera classa prolet\'e0ria. Aguesti r\'e8ptes se resumissen en un solet pr\'e8tzh\'e8t: era constitucion deth PC.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s9\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs48\lang255\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs48\lang1154\b\loch\f0\fs48\lang1154\b {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs48\lang1154\i0\b Partit e classa }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era integracion dera avantgarda ara classa s'exprim\'eds politicament coma Partit Comunista, e istoricament coma movement dera classa cap ara posicion politica dera avantgarda, era posicion politica deth Comunisme.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth PC non sorg\'eds, alara, des masses o deth movement espontan\'e8u des masses proletaries, m\'e8s \'f2c que sorg\'eds, necess\'e0riament, dera classa proletaria. Ei prec\'eds distinguir conceptualament era id\'e8a de masses dera de Classa. Es masses formen part dera classa, m\'e8
s l'abracen ena sua totalitat. Era avantgarda ei ua auta des s\'f2ns components essenciaus. Quan era avantgarda portadora dera ideologia d'avantgarda s'int\'e8gre ara Classa e s'un\'eds ath s\'f2n movement de masses, sorg\'eds eth PC. Per a\'e7\'f2 didem qu'aguest partit ei un
 producte dera classa proletaria, encara que non deth s\'f2n movement de masses espontan\'e8u. Per a\'e7\'f2 didem que non i a PC sense aguesta sint\'e8si entre avantgarda e masses laguens dera Classa, encara qu'era avantgarda pogue pre-existir - com ena actualitat pre-e
xist\'eds e atau se p\'f2t constatar enes nombrosi cercles marxistes-leninistes qu'au\'e9 estan organizadi e que son producte dera desintegracion deth revisionisme - desconnectada deth movement obr\'e8r e, donques, sense formar part organica dera classa. De h\'e8t, agues
ta situacion ei ua etapa de besonh e prealabla ara obtencion deth PC: ei era etapa de Reconstitucion deth Partit, etapa que se caracterize per qu'era avantgarda luta ent\'e0 formar part integranta dera classa, causa que sonque ei possibla en tot constitu\'efr-se
 en PC. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth proletariat ei ua unitat entre consci\'e9ncia e movement. Com s'a ja dit, ena fasa dera sua aparicion encara non \'e8re ua classa. \'c8ren es tempsi dera desintegracion deth feudalisme, deth apog\'e8u deth capitau comerciau e dera manufactura embrion\'e0ria. Es prole
taris existissen escampadi, son un subproducte dera dissolucion des relacions feudaus e estenen constantament a tornar as vielhes formes de produccion familhau o corporatiu. M\'e8s quan eth capitalisme s'apr\'f2prie cada viatge m\'e8s des esf\'e8res productives dera e
conomia e comence a dominar tota era produccion sociau e, sustot, quan eth capitau introdus\'eds era maquina ena produccion, era tend\'e9ncia ara proletaritzacion des productors se h\'e8 en tot dominar e s'in\'edcie era resist\'e9ncia m\'e8s o mens organizada des salariadi.
 Ath principi aguesta luta ei locau o individuau, m\'e8s se va en tot est\'e9ner e en tot organizar a escal\'e8r nacionau. Es proletaris van en tot pr\'e9ner consci\'e9ncia que son ua classa damb inter\'e8ssi especiaus que s'afronte a ua auta classa, era des patrons. Era lu
ta pren, cada viatge m\'e8s, es connotacions d'un afrontament entre classes e, cada viatge m\'e8s, dimensions politiques. En aguesta fasa deth movement eth proletariat se constitu\'eds coma classa e s'organize politicament coma classa (sindicats, partidi obr\'e8rs). A
d aguest grad deth desvolopament deth movement correspon un tipe d'organizacion e un tipe de consci\'e9ncia politica. Eth proletariat ei ja ua classa sociau pleament configurada e es sues accions responen a ua determinada consci\'e9ncia politica independenta. Ac
tue, donques, coma partit politic. Malgrat aqu\'f2, aguesta consci\'e9ncia e aguesta organizacion politica soslinhen qu'encara eth movement proletari se trape laguens deth marc burg\'e8s, encara pressuposen es relacions sociaus capitalistes coma condicions indiscut
ibles; eth movement deth proletariat fondamentat ena luta de "classa contra classa" encara se limite ara reproduccion des condicions d'aguesta luta sense d'auta gessuda que desvolopar-la infinidament. Per a\'e7\'f2, era luta politica dera classa prolet\'e0ria se ce
ntre sonque en aquerir avantatges entad aguesta luta, se centre en reformes e emplegue era gr\'e8va o era legalitat parlament\'e0ria ent\'e0 artenher-les o ratificar-les. Eth movement proletari sonque p\'f2t dar un saut qualitatiu nau e pr\'e9ner un nau cors cossent damb
 es possibilitats dera sua accion politica e damb es sues m\'e8tes istoriques quan era conscienciacion revolucion\'e0ria s'introdusisque en s\'f2n movement en tot presentar-li es s\'f2ns naui e vertad\'e8rs objectius politics e quan a\'e7\'f2 cristallitze en un nau tipe d'orga
nizacion politica dera classa obr\'e8ra; fin finau, quan eth movement proletari se dirigisque cap ath Comunisme, quan era classa obr\'e8ra qu'actue coma partit politic borg\'e9s tende a transformar-se en organizacion politica comunista, quan era classa coma movemen
t politic de resist\'e9ncia se transforme en movement revolucionari, prum\'e8r de man\'e8ra iembrion\'e0ria(PC), demp\'fas de forma qu'abra\'e7ar\'e0 tota era Classa (societat comunista). }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Ena sua luta de classa contra era borgesia, eth proletariat luta constantament ent\'e0 dotar-se d'aguest tipe nau d'organizacion, qu'acompanhe era graduau prenuda de consci\'e9ncia deth s\'f2n pap\'e8r revolucionari. En aguesta luta, era persist\'e8ncia deth tipe d'organ
izacion reformista exprim\'eds qu'eth proc\'e8s d'elevacion conscienta des masses cap ara posicion d'avantgarda comunista ei necess\'e0riament graduau, que non se produs\'eds de c\'f2p, per medi d'un unic acte politic ent\'e0 tota era classa - era constitucion deth PC, per 
exemple - , senon de diu\'e8rsi eveniments istorics - constitucion deth PC, m\'e8s era conquista revolucion\'e0ria deth poder, m\'e8s eth compliment des pr\'e8tzh\'e8ts dera Dictadura deth Proletariat - , d'ua banda; e qu'era borgesia, mejan\'e7ant eth sup\'f2rt ad aqueres vielhe
s organizacions, tracte de contier e frenar era transformacion e eth pas dera consci\'e9ncia e dera organizacion obr\'e8ra deth s\'f2n estadi reformista ar estadi revolucionari, per un aute; que causa era vielha organizacion obr\'e8ra se transforme damb era, objectiva
ment, en s\'f2n contrari, pr'amor que d\'e8ishe de def\'e9ner es inter\'e8ssi estrategics dera classa obr\'e8ra e passe a def\'e9ner es dera borgesia, e consumisque, damb a\'e7\'f2 e per medi des sues direccions oportunistes e revisionistes, era tra\'efson istorica dera socialdemocr
acia ath proletariat. Per aguesta rason e independentament de les man\'f2bres tactiques qu'exigisque tot proc\'e8s revolucionari en circonst\'e0ncies concr\'e8tes, era socialdemocracia e eth revisionisme s'an convertit en principau enemic dera Revolucion, autant ena s
ua prum\'e8ra etapa o de constitucion deth PC, pr'amor que tracten de d'afeblir era ideologia d'avantgarda e de dificultar era delimitacion de camps damb era ideologia borgesa, com ena etapa de guanhar es masses entara Revolucion e de conquistar eth poder, pr
'amor que serv\'eds de correja de transmission dera borgesia laguens dera classa obr\'e8ra e pr'amor que tracte de neutralizar era transformacion e era organizacion revolucion\'e0ria des masses. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 S'era conversion deth proletariat en classa e en partit obr\'e8r a l\'f2c per medi dera dialectica o luta de "classa contra classa", dera sua luta contra era borgesia pera defensa des sues reivindicacions immediates, era conversion deth proletariat en classa rev
olucion\'e0ria e en PC a l\'f2c per medi dera dialectica entre avantgarda e masses laguens dera classa, pr'amor qu'era avantgarda ei era que transforme e era unica que p\'f2t transformar era luta de classa generau deth proletariat en consci\'e9ncia e organizacion revo
lucion\'e0ria.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En d'autes paraules, s'eth motor deth movement proletari ena sua etapa de conformacion coma classa \'e8re era confrontacion dir\'e8cta damb era auta classa (era borgesia), confrontacion que permet era delimitacion des camps sociaus o politics entre andues e era 
unitat deth proletariat coma subj\'e8cte economic, ena etapa de transformacion deth movement obr\'e8r en movement revolucionari (Revolucion Prolet\'e0ria), eth motor passe a \'e8ster era accion recipr\'f2ca entre era avantgarda - ja integrada ara classa - e es masses det
h proletariat: en tot resumir, eth motor dera elevacion dera Classa cap ath Comunisme passe a \'e8ster eth PC. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth PC non ei quauquarren separat dera classa, non ei quauquarren que se da ad aguesta des de deh\'f2ra o que se dirig\'eds ada era des de deh\'f2ra, eth PC ei era relacion qu'exist\'eds entre era avantgarda e es masses dera classa ena Revolucion, relacion que trape u
a unitat e trape ua cristallizacion organica dispari\'e8ra en cadua des etapes dera Revolucion. Eth conc\'e8pte de Classa e eth conc\'e8pte de Partit no les cau \'e8ster entenudi separadament, des d'ua relacion d'exclusion, ara man\'e8ra metafisica, senon com es dus asp\'e8
ctes d'ua unitat dialectica, com es dus asp\'e8ctes d'ua entitat istorica determinada, eth proletariat, eth pap\'e8r revolucionari que se li desvol\'f2pe damb eth movement d'aguesta unitat dialectica: prum\'e8r, quan, ena fasa istorica de preparacion dera Revolucion -
 enquia fins deth s\'e8gle XIX - , eth proletariat se convert\'eds en classa e, donques, aguesta condicion organica passe a \'e8ster er asp\'e8cte principau, pr'amor que se tracte dera sua organizacion coma unitat sociau, mentre qu'er asp\'e8cte politic j\'f2gue un pap\'e8r se
gondari, en autant qu'eth partit obr\'e8r ei sonque un partit aglutinant dera classa que defen era sua identitat sociau e economica coma tau classa. Dusau, quan ne la \'e8re dera Revolucion - enquiath Comunisme - , eth proletariat se li cau convertir en PC, que 
causa era sua elevacion ad aguesta naua condicion politica ei per era eth principau, pr'amor que se tracte que complisque era sua mission istorica d'eliminar era societat de classes, que causa, un viatge artenhut eth Comunisme, sup\'e8re damb era era sua cond
icion sociau e economica de classa e despareish en ua naua sint\'e8si era contradiccion Partida-Classa que defin\'eds eth proletariat - o era umanitat determinada istoricament coma classa assalariada - ena societat de classes. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Ne la \'e8re dera Revolucion Prolet\'e0ria, eth movement dera Classa cap ath s\'f2n Partit s'exprim\'eds ena contradiccion entre era avantgarda dera classa e es masses dera classa. Ja non se tracte d'assolidar quantitativament eth proletariat coma classa particulara e
na ist\'f2ria, ne de def\'e9ner era sua identitat morau coma classa politica independenta, ei a d\'edder, de definir-se e separar-se politicament e socialament resp\'e8cte dera borgesia; se tracte de depassar, precisament, es condicions que la determinen coma classa p
olitica. Aguesta transformacion des pr\'e8tzh\'e8ts deth proletariat expliquen qu'era sua organizacion d'avantgarda non sigue ne pogatz \'e8ster ua organizacion de masses, era vocacion que n'ei era d'abra\'e7ar tota era classa - \'e7\'f2 que significarie que demorarie letar
gica en niv\'e8u economic o sindicalista deth s\'f2n desvolopament politic - , com eth sindicat o eth partit reformista, senon ua organizacion era vocacion que ne sigatz era d'elevar-la e era de portar-la cap ath Comunisme. E com se tracte de transcendir era sua
 determinacion materiau coma classa, de, ent\'e0 did\'e9'c en b\'e8ra sorta, negar era sua actuau condicion empirica de classa sociau espetada per autotransformar-se emancipar-se en eth Comunisme, en tot transformar e emancipant, ath madeish temps, tota era umanita
t e en tot elevar-la a un nau estat de civilizacion, li cau \'e8ster ua organizacion que p\'f2rte ua ideologia qualitativament superiora, d'avantgarda - eth Comunisme - , qui cargue damb era responsabilitat de complir aguest pr\'e8tzh\'e8t d'elevacion deth proletariat
 fins aguest nau estat de civilizacion. Es qui, com Anguita e es s\'f2ns sup\'f2sts, se autoproclamen "comunistes" e, ath madeish temps, n\'e8guen eth leninisme - com en darr\'e8r Congr\'e8s deth faus PCE, en tot resp\'f3ner as qui, laguens dera sua organizacion, reivindiqu
en era tornada ath leninisme - , ei a d\'edder, eth Comunisme dera n\'f2sta ep\'f2ca, era ideologia d'avantgarda que tracte d'elevar ara classa sobri eth s\'f2n actuau estat de classa espetada, en tot adusir, precisament, que, ena actuau societat, en capitalisme, i a 
un "tet socio-culturau" que non se p\'f2t depassar, ren\'e8guen deth que defin\'eds essencialament ath Comunisme coma ideologia, exercissen er oportunisme electoralista m\'e8s descarat, dem\'f2stren eth anticomunisme m\'e8s evident e recalcitrant. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Per tot a\'e7\'f2, era ideologia ei era principau caracteristica que defin\'eds era naua organizacion d'avantgarda, pr'amor qu'aguest ideari ei \'e7\'f2 que prom\'f2 eth movement proletari e \'e7\'f2 que proj\'e8cte eth s\'f2n \'e8ster cap a un orizon revolucionari, ei \'e7\'f2 que li \'f2bre era 
consci\'e9ncia e eth desembarassa dera prostracion dera sua determinacion economica coma classa productora de plusvalua e de riquesa ali\'e8na; per a\'e7\'f2, era avantgarda proletaria se li cau apropar ath r\'e8ste dera sua classa des dera ideologia: aguest ei eth s\'f2n p
rum\'e8r pas e era sua premissa coma tau avantgarda, e aguest ei eth prum\'e8r pas e era prum\'e8ra premissa deth movement dera classa proletaria cap ath s\'f2n Partit, deth movement revolucionari deth proletariat. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth Partit ei eth movement revolucionari dera classa "ent\'e0 era madeisha". Era classa que se autotransforma de classa espetada en umanitat emancipada ei eth Partit coma expression deth movement dera classa en aguesta transformacion. A\'e7\'f2 a dispari\'e8res soluci
ons dusaus era etapa en qu\'e9 eth movement se trape. Quan, en un prum\'e8r moment, un sector dera societat aquer\'eds era consci\'e9ncia comunista, m\'e8s invert\'eds era majoria des s\'f2ns esf\'f2rci en assumir-la enti\'e8rament e a organizar era forma de comen\'e7ar a portar-la ara
 classa obr\'e8ra, encara non exist\'eds partit ne, en conseq\'fc\'e9ncia, movement revolucionari, donques qu'encara se tracte qu'era avantgarda ideologica entre a formar part dera classa. Digam de pas, en aguest punt, que, ent\'e0 constitu\'efr-se en part dera classa revol
ucion\'e0ria mod\'e8rna, non ei requisit unic e indispensable compartir era sua situacion materiau, era sua posicion en proc\'e8s productiu, senon que tanben se p\'f2t \'e8ster part dera classa en tot compartir era sua ideologia - qu'ei, en ess\'e9ncia, revolucion\'e0ria - . A
guest ei eth prum\'e8r tram que li cau curbir era avantgarda (ideologica) ent\'e0 poder \'e8ster part dera classa e, donques, ent\'e0 poder complir eth s\'f2n pap\'e8r d'avantgarda (revolucion\'e0ria). Mentre demore pendent aguest pr\'e8tzh\'e8t, non i a avantgarda reau, practica, n
on i a orientacion revolucion\'e0ria entara classa, ne, donques, movement cap ath Comunisme, ne PC. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En un dusau moment, quan era avantgarda a assumit era ideologia e a prenut contacte damb es masses dera classa, de man\'e8ra qu'a pogut crear un embrionari movement cap aguest projecte, se complissen es condicions entara exist\'e9ncia deth PC coma organizacion p
olitica especifica, pr'amor qu'era classa, un viatge integrat era avantgarda ath s\'f2n se, p\'f2t ja comen\'e7ar a transformar eth s\'f2n movement espontan\'e8u en un movement conscient (revolucionari) cap ara posicion ideologica e politica deth projecte e deth programa
 d'aguest Partit, eth Comunisme. En aguest moment e en aguest sens, eth PC n\'e8ish {\rtlch\ltrch\dbch\hich\i\loch\i coma organizacion dera avantgarda m\'e8s eth movement des masses cap ada era}. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Posteriorament, aguest movement se li cau est\'e9ner enquia totes es masses dera classa, entath que era avantgarda li cau utilizar toti e cadun des esturments politics qu'eth desvolopament d'aguest proc\'e8s exigisque e permete: organizacions de masses ent\'e0 enfo
rtir eth movement revolucionari e era posicion politica dera avantgarda, ei a d\'edder, ent\'e0 enfortir eth PC; Dictadura deth Proletariat, ent\'e0 escampar es obstacles qu'era vielha societat opause ara estenduda deth movement; bastiment de relacions sociaus naue
s, ent\'e0 accelerar era elevacion dera classa cap ath Comunisme, eca.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s9\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs48\lang255\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs48\lang1154\b\loch\f0\fs48\lang1154\b {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs48\lang1154\i0\b Partit e avantgarda }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Fins aciu auem vist es premisses istoriques dera constitucion organica deth partit revolucionari deth proletariat. En prum\'e8r l\'f2c, li cau preexistir eth proletariat coma classa ja formada, era activitat que ne sigatz ua activitat politica independenta, ei a
 d\'edder, qu'actue coma partit. En dusau l\'f2c, engol\'f2pa aguesta base, li cau \'e8ster aplicada era ideologia revolucion\'e0ria per part d'ua avantgarda qu'ac ei, prum\'e8rament, pr'amor que p\'f2rte era ideologia d'avantgarda e, en dusau l\'f2c, pr'amor que tend a formar pa
rt int\'e8gra dera classa ent\'e0 constitu\'efr-se ena sua avantgarda reau. En tresau l\'f2c, quan era avantgarda s'a integrat fin finau ara classa, en tot transformar-se en PC, eth movement deth proletariat experimente un saut qualitatiu que consist\'eds en qu\'e9 se h\'e8 mo
vement revolucionari. Aguest movement se defin\'eds pr'amor qu'era classa se cerque elevar enquiath programa e eth ideari comunista deth s\'f2n Partit e, atau, complir era sua mission coma classa revolucion\'e0ria.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 M\'e8s aguestes premisses son istoriques per guaire que son capitades ja conquistadi peth proletariat internacionau, capitades que conserve relativament. De h\'e8t, eth significat principau d'aguestes conquistes ei qu'eth movement revolucionari deth proletariat 
est\'e0 en plen proc\'e8s; non en eth plan politic, pr'amor que viu\'e9rem un peri\'f2de de estancament e de replegament, senon en s\'f2n sens istoric. Octobre inaugur\'e8c eth movement revolucionari dera classa, ei a d\'edder, eth s\'f2n proc\'e8s d'elevacion cap ath Comunisme. Det
h que se tracte ara ei de definir es premisses politiques pr'amor qu'aguest movement prene nau impuls.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Des deth punt d'enguarda istoric podem definir ath PC ena sua unitat damb era Classa, un viatge qu'era sua avantgarda revolucion\'e0ria estampe un caract\'e8r conscient ath s\'f2n movement cap ath Comunisme, ei a d\'edder, coma unitat dialectica ena qu'era classa, un 
viatge configurat coma tau, se transforme en PC. M\'e8s, des deth punt d'enguarda politic, a\'e7\'f2 ei insufisent. C\'e8rtament, eth punt d'enguarda istoric sonque mos ditz qu'era luta entre aguesti dus contraris, entre eth PC e era Classa, s'exprim\'eds coma movement r
evolucionari, que causa aguesta definicion deth PC ei per era massa lasca e ambig\'fca, pr'amor que non d\'e8ishe clar \'e7\'f2 qu'ei, en un moment dat d'aguest proc\'e8s revolucionari, en se, PC, e \'e7\'f2 que non ac ei. En d'autes paraules non solucione era question politic
a principau deth Partit de cara ara sua Reconstitucion, o sigue, era question dera sua organizacion. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Donques ben, s'en plan istoric era dialectica entre eth Partit e era Classa se manif\'e8ste coma movement revolucionari d'elevacion cap ath Comunisme, en plan politic concr\'e8t, eth movement revolucionari s'exprim\'eds per medi dera dialectica entre era avantgarda
 e es masses dera classa. Com s'a ja soslinhat, eth PC, entenut coma organizacion politica especifica, ei, ath madeish temps, atribut e subj\'e8cte d'aguest movement: ei creat per eth e, un viatge creat, lo reprodus\'eds a un escal\'e8r cada viatge m\'e8s ampla. Donqu
es, eth PC, coma organizacion politica, li cau \'e8ster concebut com era relacion entre era avantgarda e es masses. Eth PC, concebut atau, ei ua relacion sociau, laguens dera Classa, entre es sues masses e era sua avantgarda, e aguesta relacion sociau cristal
liza en organizacion politica non de ua forma absoluta, senon en foncion deth moment en qu\'e9 se trape eth desvolopament d'aguesta relacion dialectica.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth PC non ei era avantgarda sense m\'e8s, ne sonque era avantgarda organizada, encara qu'es crit\'e8ris entad aguesta organizacion estonguen orientadi peth marxisme-leninisme. Conc\'e9ber atau era organizacion deth Partit ei qu\'e8ir en dogmatisme, pr'amor que, des d
'aguest plantejament, sonque se contemple un asp\'e8cte d'aquera "relacion sociau", era avantgarda, independenta e separadament der aute element consubstancial ara classa, es masses, que causa se qu\'e8 per era ena id\'e8a de PC separat dera Classa, e en dera Class
a ena sua concepcion exclusivament economica, sense contengut politic, non coma unitat de movement e consci\'e9ncia, e, donques, se n\'e8gue era id\'e8a de classa qu'actue com partit politic; non solets se n\'e8gue era id\'e8a qu'era classa pogue actuar "ent\'e0 se madeisha
", senon quitament qu'era classa age consci\'e9ncia "en se madeisha" e, en conseq\'fc\'e9ncia, qu'eth proletariat sigue ua classa socialament madura e politicament independenta - o sigue, damb un programa pr\'f2pri, damb ua mission istorica revolucion\'e0ria especifica c
oma classa - .}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth PC definit com era relacion entre era avantgarda e es masses ei ua formulacion f\'f2r\'e7a m\'e8s concr\'e8ta qu'aquera que lo descriu com eth movement revolucionari dera Classa cap ath Comunisme, m\'e8s encara non ei compl\'e8ta. Fins aciu, pren en compde es s\'f2ns eleme
nts dialectics, es s\'f2ns dus "contraris", e establ\'eds un ligam generau entre eri, ua "relacion sociau"; m\'e8s encara non especifique arren sobratz eth caract\'e8r concr\'e8t d'aguesta relacion, engol\'f2pa aguesta relacion com "unitat de contraris"; encara non ditz arr
en sobratz eth ligam int\'e8rn de besonh pr'amor qu'aguesta relacion se verifique coma unitat dialectica. Fins aciu auem era avantgarda d'ua banda, que luta ent\'e0 integrar-se ara Classa, qu'encara ei avantgarda sonque pr'amor que p\'f2rte era ideologia d'avantgar
da, m\'e8s qu'encara non ei avantgarda politica pr'amor que non forme un tot organic damb era classa, pr'amor que non ei encara PC; d'ua auta fai\'e7on, estan es masses eth movement que ne cerque superar eth limit que li impause era sua determinacion economica, 
eth limit dera sua consci\'e9ncia espontan\'e8a, ent\'e0 art\'e9nher era autoconsciencia dera sua mission istorica, m\'e8s qu'encara non la artenh pr'amor qu'era ideologia revolucion\'e0ria non forme un tot organic damb eth s\'f2n movement. Aguesti dus elements trapen era sua 
unitat quan era avantgarda artenh formar part dera classa, quan era avantgarda s'estaque damb es masses e artenh organizar eth movement revolucionari, quan era avantgarda d\'e8ishe d'\'e8ster unicament un cercle organizat entorn dera ideologia e artenh arrevirar
 aguesta ideologia en politica ent\'e0s masses e en organizacion des masses revolucion\'e0ries. Eth PC sorg\'eds, alara, coma unitat entre era avantgarda organizada e es masses, coma ligam dera avantgarda damb es masses, com era avantgarda e es sues correges de tra
nsmission entre eres, en resumit, com era {\rtlch\ltrch\dbch\hich\i\loch\i avantgarda} {\rtlch\ltrch\dbch\hich\b\loch\b m\'e8s era sua linha politica de masses}. Era linha de masses dera avantgarda ei, en definitiva, er element d'unitat que configure ath PC sobratz es elements constitutius dera Classa - avantgarda e masses - 
.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Ena ist\'f2ria deth Movement Comunista Internacionau, i a f\'f2r\'e7a agut de dogmatisme en aguest punt relatiu ara definicion deth PC. S'a confonut, gaireben tostemp, era organizacion dera avantgarda damb era organizacion deth Partit; non s'a vist qu'era avantgard
a ei sonque un des s\'f2ns elements configuradi, non eth unic. A\'e7\'f2 a provocat que, ara longa, era avantgarda s'an\'e8sse divorciant graduaument des masses e qu'eth Partit, entenut sonque coma organizacion, siguesse liquidant-se, en tot demorar tostemp coma resid
u dera sua anteriora exist\'e9ncia un feixuc aparelh burocratico-administratiu, ossamenta resseca deth que siguec un c\'f2s viu e san que podem au\'e9 observar en organizacions com eth PCE o com es partits nomentadi "excomunistes" des pa\'efsi der \'e8st europ\'e8u, organiz
acions que ja non son \'e7\'f2 que diden \'e8ster e que defenen es inter\'e8ssi des enemics des qui diden def\'e9ner.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Naturaument, aguest dogmatisme, qu'encara au\'e9 perviu entre es qui se declaren marxistes-leninistes e diden auer trincat damb eth revisionisme, a era sua explicacion e ua c\'e8rta logica istorica. Era majoria des partits comunistes sigueren creada ar abric der
a ofensiva revolucion\'e0ria qu'eth proletariat internacionau inici\'e8c damb era Revolucion d'octobre, e era sua fondacion siguec patrocinada pera Internacionau Comunista (IC) mejan\'e7ant actes constituents unics que sobreentenien o sintetisauen es proc\'e8ssi de be
sonh entath compliment des requisits objectius entara exist\'e9ncia deth Partit. A\'e7\'f2 siguec corr\'e8cte ena mesura en qu\'e9 \'e8re de besonh ent\'e0 continuar e alimentar era ofensiva dera Revolucion Prolet\'e0ria Mondiau qu'estaue en auge. M\'e8s, un c\'f2p alentida aguesta, no
n podien deishar de produsir ef\'e8cte es conseq\'fc\'e9ncies deth deficient compliment d'aguesti requisits en plan nacionau. Prum\'e8r, ena estonanta facilitat damb qu\'e9 qu\'e8gen es partits comunistes en oportunisme ara ora d'afrontar-se ara conquista deth poder; e, dus
au, un c\'f2p liquidats definitiuament aguesti partits comunistes per oportunisme, ena estonanta facilitat damb qu\'e9 se reprodus\'eds en as cerv\'e8ths des elements d'avantgarda que v\'f2len recuperar eth Partit eth prum\'e8r mod\'e8u de constitucion, pr'amor que non s'a abo
rdat aguest de forma critica ne s'an preocupat de compr\'e9ner eth s\'f2n vertad\'e8r sens politic. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 A\'e7\'f2 se manif\'e8ste clarament quan restacam era creacion deth Partit ena Revolucion. Des deth punt d'enguarda leninista, era Revolucion ei un proc\'e8s damb successives etapes: 1a, constitu\'efr eth PC; 2a, guanhar es granes masses ent\'e0 conquistar eth poder; 3a, co
nquistar eth poder e instaurar era Dictadura deth Proletariat ent\'e0 crear es relacions sociaus que daurissen eth camin ath Comunisme. Un aute principi essenciau deth marxisme-leninisme ei que "es masses h\'e8n era ist\'f2ria" e, en conseq\'fc\'e9ncia, les cau \'e8ster es 
protagonistes dera Revolucion en totes es sues etapes.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Qu\'e9 arribe damb era vision dogmatica deth Partit? Que, com que tracte de complir damb era prum\'e8ra etapa dera Revolucion per medi d'un acte politic d'organizacion, com que concep ath PC unicament e exclusiva coma organizacion dera avantgarda, v\'f2, un viatge 
qu'a considerat efectuat e acomplit aguest acte politic, passar a abordar immediatament era dusau etapa, era de premanir es granes masses ent\'e0 pr\'e9ner eth poder, o quitament, prenerlo dir\'e8ctament. Aguesta vision dera Revolucion ocasione dus errors fondament
aus:}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Prum\'e8r. Se confonen es pr\'e8tzh\'e8ts des dues prum\'e8res etapes dera Revolucion e, donques, es dues etapes s'entenen com ua soleta, quan en realitat era Reconstitucion exig\'eds complir damb pr\'e8tzh\'e8ts politics plan dispari\'e8rs des dera preparacion des masses ent\'e0 pr
\'e9ner eth poder. Era ess\'e9ncia politica dera prum\'e8ra etapa dera Revolucion consist\'eds en "guanhar era avantgarda" entath Comunisme, a difer\'e9ncia dera dusau, quan cau "guanhar as masses" entath Comunisme. M\'e8s formalizar aquera conquista per medi d'un acte cons
tituent, a trau\'e8rs dera unificacion dera avantgarda en ua organizacion, signifique pressupausar com assumida era ideologia, signifique ent\'e9ner qu'era avantgarda est\'e0 ja guanhada entath Comunisme e, donques, negar eth besonh dera prum\'e8ra etapa dera Revoluci
on. Alara, se non cau un peri\'f2de en qu\'e9 era ideologia conquiste era avantgarda, pr'amor qu'aguesta pre-existisque coma avantgarda revolucion\'e0ria - damb ideologia comunista - , era liquidacion deth movement comunista se ve unicament coma dispersion organiza
tiua des s\'f2ns membres non coma liquidacion ideologica e politica des partits comunistes; e com era vertadera ideologia revolucion\'e0ria perviu ena t\'e8sta des comunistes dispersos, eth PC p\'f2t \'e8ster reconstitu\'eft per medi d'un nau acte constituent. Era ideologia
 d\'e8ishe d'\'e8ster alara, er element agent dera Reconstitucion deth PC e d\'e8ishe pas ath volontarisme d'aguesti savis depositaris dera vertat revolucion\'e0ria.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Dusau. Der anterior se derive que s'era avantgarda, entenuda com eth grop d'individus que se autoproclamen marxistes-leninistes, p\'f2t reconstituir eth PC per medi dera sua organizacion com partit politic pur e simplament, se d\'e8ishe de costat era solucion de
th probl\'e8ma dera integracion dera avantgarda ara classa e, donques, era question deth s\'f2n ligam damb es masses dera classa, era question dera linha de masses dera avantgarda en relacion damb eth r\'e8ste dera classa. Era avantgarda - eth PC entenut coma unita
t dera avantgarda o exclusivament coma organizacion dera avantgarda - , alara, aplique e sonque p\'f2t aplicar ua linha politica conspiratiua, non ua linha de masses. Linha politica conspiratiua en sens qu'actue des de deh\'f2ra dera classa. E se man\'f2bre atau en
a prum\'e8ra etapa, se non ten en compde entad arren es masses ena Reconstitucion, non auem pr'amor que pensar qu'ac har\'e0 ena dusau etapa d'ua auta man\'e8ra, que causa inevitablament queir\'e0 damb era o ben en parlamentarisme, o ben en terrorisme. Era aplicacion 
d'ua linha conspiratiua en compde d'ua linha de masses ent\'e0 complir damb es pr\'e8tzh\'e8ts e damb es etapes dera Revolucion p\'f2t comen\'e7ar on\'e8stament com conspirativisme en favor dera classa, m\'e8s, ara longa, acabar\'e0 en tot desbocar, indefectiblement, en conspirat
ivisme contra era classa.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s9\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs48\lang255\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs48\lang1154\b\loch\f0\fs48\lang1154\b {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs48\lang1154\i0\b Avantgarda e masses }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Com auem vist, eth probl\'e8ma deth ligam o dera unitat entre era avantgarda e es masses dera classa - qu'ei, en ess\'e9ncia, eth probl\'e8ma dera Reconstitucion deth Partit Comunista - non se p\'f2t res\'f2lver pressupausant era avantgarda. Fins aciu, ac auem h\'e8t pr'amo
r qu'\'e8re de besonh ent\'e0 definir eth cambi qualitatiu deth movement proletari un viatge complit era sua formacion coma classa sociau e coma partit politic e ent\'e0 explicar es naues condicions en qu\'e9 se desvol\'f2pe era unitat Partida-Classa; \'e8re de besonh pr'am
or que se tractaue de definir eth movement dera classa cap ath Comunisme, e mos calie partir d'ua avantgarda existenta. Malgrat aqu\'f2, nuan\'e7\'e0uem en tot establir ja era condicion qu'era avantgarda form\'e8sse part dera classa e que, precisament, aguest h\'e8t conf
iguraue eth PC e, en conseq\'fc\'e9ncia, establie es condicions istoriques entath movement revolucionari dera Classa cap ath Comunisme. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Des deth punt d'enguarda politic, auem definit ath PC com ua unitat entre avantgarda e masses, com eth s\'f2n ligam, en tot convertir-se aguest ligam, coma era expression concr\'e8ta dera relacion d'unitat qu'ei entre aguesti dus elements, ena part substantiva d
eth PC. Aguest non ei, donques, sonque era avantgarda organizada pr'amor que, precisament, era relacion entre avantgarda e masses enclau dispari\'e8rs equilibris, dispari\'e8res formes d'unitat, segon es etapes dera Revolucion e segon es pr\'e8tzh\'e8ts qu'exig\'eds cadu
a de d'eres. Era avantgarda, alara, s'organize ent\'e0 complir aguesti pr\'e8tzh\'e8ts politics, que causa se ne dedus\'eds qu'eth principau non ei era organizacion, senon era politica. Eth prum\'e8r pr\'e8tzh\'e8t politic dera Revolucion ei era Reconstitucion deth PC, alara, 
com s'organize era avantgarda ent\'e0 complir aguest pr\'e8tzh\'e8t?, Quin ei eth s\'f2n contengut?, Quina ei era linha de masses que permeter\'e0 unir era avantgarda damb es masses e, damb a\'e7\'f2, dar eth saut qualitatiu ent\'e0 art\'e9nher eth PC? }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Per resp\'f3ner ad a\'e7\'f2, ei de besonh definir era avantgarda e es elements que la configuren coma tau en cada moment, e se p\'f2t d\'edder eth madeish deth conc\'e8pte de masses. En aguest sens, i a dues fases clarament diferenciades: quan exist\'eds PC e quan aguest non 
est\'e0 encara constitu\'eft. Non cau d\'edder que, quan exist\'eds, eth PC ei era avantgarda. Eth probl\'e8ma est\'e0 en definir-la quan non i a PC.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Er element de qu\'e9 cau partir ei era ideologia, m\'e8s non com quauquarren ja definit per t\'e0 dauant, senon com quauquarren que cau formular e assumir abans \'e8ster portat as granes masses dera classa. Era ideologia prolet\'e0ria, c\'e8rtament, ei quauquarren qu'exist\'ed
s e, ath madeish temps, quauquarren qu'est\'e0 en desvolopament permanent. Non podem partir, precisament en un moment de replegament dera Revolucion Prolet\'e0ria Mondiau, de que era ideologia est\'e0 ja pleament desvolopada o qu'era ideologia est\'e0 ja definida quan
 encara non s'a h\'e8t era avaloracion des s\'f2ns auanci artenhudi en aguesta prum\'e8ra ondada revolucion\'e0ria mondiau. Igual que serie absurd tractar d'afrontar es pr\'e8tzh\'e8ts actuaus dera Revolucion sonque damb eth marxisme, ei a d\'edder, damb era experi\'e9ncia deth p
roletariat revolucionari enquiara decada des 90 deth s\'e8gle XIX, tanben ac serie non tier en compde es aportacions ath marxisme-leninisme que se deriven deth bastiment deth socialisme ath URSS e China principaument, atau com es le\'e7ons dera luta de classes e
n socialisme e dera luta de dues linhes laguens des partits comunistes que dirigien Estats de Dictadura deth Proletariat. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era ideologia ei quauquarren objectiu: est\'e0 aciu ena forma d'un conjunt d'experi\'e9ncies sintetisades o encara ent\'e0 sintetisar de man\'e8ra teorica. Sense aguesta sint\'e8si prealabla non se p\'f2t abordar era Reconstitucion pr'amor que, alara, non serie era ideologi
a qui l'orient\'e8sse, senon determinades interpretacions d'era, m\'e8s o mens biaissades, o era ideologia incompletament concebuda, e non s'apoiridie estar ath niveu qu'exig\'eds eth compliment des besonhs dera Revolucion. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Establit a\'e7\'f2, qui compl\'eds eth pap\'e8r "d'avantgarda" e, per oposicion, qui \'e7\'f2 de "masses" ena etapa dera Reconstitucion?; S'era relacion avantgarda masses defin\'eds ath PC en s\'f2n desvolopament, quina ei era naturalesa d'aguesta relacion ena etapa dera sua form
acion? }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era avantgarda, en un prum\'e8r moment exist\'eds scindida en dus: d'ua banda, es membres es m\'e8s auan\'e7adi e conscienti des masses dera classa, que se distinguissen d'aguestes masses sonque pr'amor que dirigissen o dirigissen es sues lutes economiques e pr'amor q
u'an consci\'e9ncia deth caract\'e8r antagonic d'aguestes lutes; ei a d\'edder, encara non an consci\'e9ncia revolucion\'e0ria, m\'e8s se distinguissen der oportunisme e dera conciliacion pr'amor que dem\'f2stren consci\'e9ncia de classa consequenta. D'ua auta fai\'e7on, est\'e0 eth p\'f2
l opausat, es qui comprenen eth besonh de dotar era classa dera sua ideologia revolucion\'e0ria, es qui s'organizen ent\'e0 estudiar-la e assumir-la e, ath madeish temps, passen a aplicar-la, ena mesura que van en tot coneisher-la, entre es masses.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Aguesti dus p\'f2ls opausadi determinen eth caract\'e8r dera contradiccion avantgarda-masses ena etapa dera Reconstitucion. En aguesta fasa, era politica revolucion\'e0ria se circonscriu exclusivament ath sector eth m\'e8s auan\'e7at des masses, de man\'e8ra que, en tot seg
uir eth principi qu'era ideologia li cau estar ath comandament deth proc\'e8s, eth sector qu'eth erig\'eds coma guida j\'f2gue eth pap\'e8r d'avantgarda en aguesta etapa, mentre aqueth aute qu'actue coma dirigent espontan\'e8u, coma representant fid\'e8u dera classa "en se"
, s'afronte ada eth coma massa. Deth que se tracte ei qu'aguest sector auan\'e7at, damb consci\'e9ncia de classa, m\'e8s sense consci\'e9ncia revolucion\'e0ria, transforme era sua ideologia, sigatz guanhat entath Comunisme. Dera sua sint\'e8si damb er aute sector d'auan\'e7ada
 resultar\'e0 eth PC. Alara, se daurir\'e0 ua naua etapa, ena qu'era ideologia li caler\'e0 guanhar es granes masses dera classa ent\'e0 conquistar eth poder e instaurar era Dictadura deth Proletariat. En aguesta naua etapa, era avantgarda ei eth PC coma organizacion 
politica e es masses eth r\'e8ste dera classa. Era relacion avantgarda-masses cambiar\'e0, donques, de caract\'e8r e era linha de masses a aplicar pera avantgarda tanben, en tot adoptar era forma de Front Unic des Trabalhadors. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Ena etapa de Reconstitucion, es masses non son, en resumit, era majoria dera classa, es s\'f2ns sectors m\'e8s vasti e prigonds, senon eth s\'f2n sector m\'e8s auan\'e7at en guaire ei exponent dera luta de classa contra era borgesia, era luta que desvol\'f2pe era classa com
a tau classa. Per reconstituir eth Partit, era ideologia, per medi des qui la p\'f2rten - en aguest cas es qui actuen coma avantgarda - les cau art\'e9nher qu'aguestes masses experimenten un cambi en estat dera sua consci\'e9ncia. D'aguesta man\'e8ra, s'artenh era sin
t\'e8si en PC, per guaire era avantgarda ideologica passe a integrar-se ara classa - e donques, era ideologia revolucion\'e0ria se h\'e8 part constitutiva dera classa - , d'ua banda, e per guaire, per ua auta, eth sector eth m\'e8s auan\'e7at des masses transforme era su
a consci\'e9ncia en consci\'e9ncia revolucion\'e0ria. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era linha de masses dera politica revolucion\'e0ria ena etapa dera Reconstitucion consist\'eds en centrar-se en aguest sector deth proletariat ent\'e0 "guanhar-lo entath Comunisme" e a organizar era forma de dirigir-se-i e eth m\'f2de de conquistar-lo. Era linha de ma
sses entara Reconstitucion consist\'eds en qu\'e9 era avantgarda ideologica li cau saber estacar-se ath r\'e8ste dera avantgarda ent\'e0 crear eth PC.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s9\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs48\lang255\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs48\lang1154\b\loch\f0\fs48\lang1154\b {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs48\lang1154\i0\b Era linha de masses entara Reconstitucion deth PC }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth punt de partida ei era avantgarda, tau com aciu l'auem definida ena prum\'e8ra fasa dera Revolucion o etapa de Reconstitucion. Era sua prum\'e8ra cometuda - donques que se tracte deth que la defin\'eds en prum\'e8ra inst\'e0ncia coma avantgarda - ei eth de h\'e8r-se val
abla e portaira dera ideologia.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En aguest sens, com a ja demorat senhalat, cau aganchar era ideologia en toti es s\'f2ns desvolopaments; m\'e8s, ath del\'e0, cau ent\'e9ner que non se tracte d'ua concepcion deth mon m\'e8s, senon dera cosmovision m\'e8s auan\'e7ada, precisament, pr'amor que non tracte "d'int
erpretar eth mon" d'ua man\'e8ra naua, senon de "transformar-lo". Era avantgarda ideologica, alara, li cau anar en tot formar-se enes principis dera ideologia - en cas contrari non se diferenciarie des masses es m\'e8s auan\'e7ades dera classa e era madeisha se tra
nsformarie en massa - , m\'e8s tanben li cau anar en tot h\'f3ner aguesti principis damb er obj\'e8cte de transformacion revolucion\'e0ria, li cau anar en tot arrevirar es principis ideologics en Linha politica revolucion\'e0ria, li cau saber aplicar es premisses e es ob
jectius dera teoria revolucion\'e0ria ara realitat practica dera Revolucion, li cau saber dar responsa as pr\'e8tzh\'e8ts particulars e practiques qu'aguesta impause, li cau saber trapar era estrategia e era tactica adequada ent\'e0 art\'e9nher aqueri objectius, li cau s
aber calibrar er estat des sues premisses de besonh, eca. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era Linha politica ei eth "prum\'e8r pas pera practica" dera ideologia e, en aguest sens, eth prum\'e8r gran element dera linha de masses dera politica dera avantgarda, pr'amor que transforme en un discors politic e revolucionari es condicions reaus en que se tr
apen es masses dera classa en generau. S'eth membre dera avantgarda, en formar-se e educar-se ena ideologia, se forme coma propagandista e, com didie Lenin, "trib\'fa populara" ent\'e0 difoner-la, en tot consistir en a\'e7\'f2 era base o eth embrion de tota futura pol
itica ent\'e0s masses (linha de masses), era Linha ei eth prum\'e8r pas cap t\'e0 dauant dera linha de masses dera politica dera avantgarda, pr'amor qu'ei eth mielhor mejan qu'aguesta se p\'f2t apropar as masses auan\'e7ades, que p\'f2den veir que, efectivament, eth Comunis
me somet era arra\'eftz prigonda des probl\'e8mes que li preocupen e da ua responsa ara sua solucion.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 M\'e8s a\'e7\'f2 ei encara insufisent. Era experi\'e9ncia deth Movement Comunista Internacionau ensenhe que non n'i a pro damb proclamar sonque ua politica justa, senon qu'ei de besonh que sigue comprenuda pes masses. Entad a\'e7\'f2, ei de besonh qu'era Linha politica s'ar
revire en Programa, ei a d\'edder, que contengue non solets era explicacion e era solucion generau des probl\'e8mes actuaus des masses, senon tanben era forma e eth mode de resolver-les mejan\'e7ant era Dictadura deth Proletariat e deth Socialisme. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 A\'e7\'f2 pressupausa qu'era avantgarda s'a consumit enquia tau punt damb es masses dera classa qu'a artenhut arrevirar es sues reivindicacions immediates en reivindicacions revolucion\'e0ries. En aguest moment, era linha de masses revolucion\'e0ries artenh eth s\'f2n de
svolopament maximal ena Reconstitucion; en aguest moment culmine era Reconstitucion madeisha. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era forma qu'ad\'f2pten era Linha e eth Programa ei era de T\'e8sis politiques; m\'e8s a\'e7\'f2 ei sonque era forma. Eth s\'f2n contengut ei era linha de masses qu'aplique e desvol\'f2pe era avantgarda coma element fondamentau d'union damb es masses. De h\'e8t, era Linha e eth P
rograma exprimissen dus estadis dispari\'e8rs en desvolopament dera linha politica de masses. Era Linha indique eth prum\'e8r apropament dera ideologia ar estat des masses dera classa, era sua difusion en forma de propaganda, eth s\'f2n prum\'e8r contacte damb es mass
es auan\'e7ades. Eth Programa, per contra, signifique era assimilacion dera Linha per part de c\'e8rti sectors d'aguestes masses auan\'e7ades, agitacion, per medi d'eri, entre es granes masses dirigida pera avantgarda; ei a d\'edder, eth trabalh quotidian, bra\'e7 a bra\'e7
, dera avantgarda entre es masses ent\'e0 atr\'e8ir definitiuament ath s\'f2n sector auan\'e7at e arrevirar era ideologia e era politica revolucion\'e0ries as besonhs des masses. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era fusion dera avantgarda entenuda e organizada coma avantgarda ideologica damb es masses auan\'e7ades dera classa s'arrevire en PC, o sigue, en movement revolucionari organizat, en capacitat, per part dera avantgarda, d'influ\'efr o de h\'e8r-se s\'e9nter entre es g
ranes masses dera classa. En aguest punt, s'\'f2bre era possibilitat que totes o era majoria d'aguestes masses s'organizen ara man\'e8ra revolucion\'e0ria e se meten darr\'e8r deth s\'f2n Partit. A arribat eth moment de daurir ua naua etapa ena Revolucion. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth Programa signifique era culminacion dera Reconstitucion pr'amor que, damb eth, era ideologia se restaque damb es masses dera forma era m\'e8s estreta e concr\'e8ta possibla, e pr'amor que, ent\'e0 arribar a eth, era avantgarda li a calgut trapar un lenguatge da
mb qu\'e9 exprimir es reivindicacions immediates des masses, li a calgut crear solids ligams damb eres e organizar aguesti ligams, a agut, en definitiva, de crear PC. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth PC, atau reconstitu\'eft, exist\'eds coma unitat entre era avantgarda e es masses dera classa per medi deth s\'f2n Programa, en plan politic, e coma multitud d'organismes que servissen coma correja de transmission dera avantgarda cap as masses, en plan organiza
tiu. Eth PC, atau reconstitu\'eft, exist\'eds coma organizacion capabla de dirigir-se as masses e de dirigir-les e, donques, com era sua avantgarda efectiva. Alara, eth PC se p\'f2t encomanar eth pr\'e8tzh\'e8t de portar a tota era classa enquiath Comunisme, e p\'f2t afront
ar, damb gatges de capitada, es dificultats e es obstacles que destorbaran aguest camin tortu\'f3s m\'e8s de besonh e indefugible.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s9\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\sa120\rtlch\af5\afs48\lang255\ab\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs48\lang1154\b\loch\f0\fs48\lang1154\b {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs48\lang1154\i0\b Tesis de Reconstitucion deth Partit Comunista}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qj{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era T\'e8si de Reconstitucion deth PC ei era responsa politica deth proletariat revolucionari ath probl\'e8ma dera creacion o recuperacion der esturment revolucionari principau dera classa obr\'e8ra ar estat espanh\'f2u, responsa que consist\'eds a solucionar, teoricamen
t e politica, eth caract\'e8r des condicions objectives - ideologiques, politiques e organitzatives - que permeten era exist\'e9ncia d'aguest esturment partidari. Non se tracte, donques, des "condicions objectives" dera Revolucion ena sua accepcion m\'e8s estreta, 
ei a d\'edder, era Revolucion entenuda coma prenuda deth poder per part deth proletariat e dera preparacion d'aguesta conquista, senon dera realizacion dera "condicion subjectiva" m\'e8s importanta dera Revolucion entenuda ena sua forma superiora, quan es masses
 artenhen e mostren eth poder, o sigue, era realizacion dera exist\'e9ncia deth PC com eth s\'f2n factor "subjectiu" principau d'aguesta Revolucion. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En definitiva, era T\'e8si de Reconstitucion s'enquadre laguens deth proc\'e8s revolucionari coma proc\'e8s istoric e generau, m\'e8s, ath madeish temps, se desvincula d'eth en tant que se centre en ua etapa d'aguest proc\'e8s - ena prum\'e8ra - e res\'f2lv es pr\'e8tzh\'e8ts politi
cs d'aguesta etapa particulara dera Revolucion. Se tracte, en resumit, de crear eth "factor subjectiu" dera Revolucion, en tot ent\'e9ner qu'a\'e7\'f2 implique estudiar e res\'f2lver probl\'e8mes objectius - non soleis ideologics, tanben, politics e organitzatius - e en 
tot ent\'e9ner qu'aguest pr\'e8tzh\'e8t forme part ja deth proc\'e8s generau dera Revolucion - ena sua accepcion m\'e8s ampla, ei a d\'edder, en tot compr\'e9ner qu'era Revolucion ei tot proc\'e8s que s'in\'edcie damb es trabalhs de constitucion deth PC e que sonque acabe damb eth C
omunisme - .}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En prum\'e8r l\'f2c, donques, era T\'e8si de Reconstitucion tracte sobri es requisits minims objectius que cau art\'e9nher pr'amor que se consid\'e8re complida era exist\'e9ncia deth PC. Fins aciu auem expausat era naturalesa d'aguesti requisits. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En dusau l\'f2c, era T\'e8si de Reconstitucion tracte engol\'f2pa es condicions politiques concr\'e8tes que servissen de cont\'e8xt ad aguesti requisits e en entorn que les cau \'e8ster realizadi. A\'e7\'f2 signifique qu'era formulacion dera T\'e8si de Reconstitucion non se refer\'eds 
as principis universaus e absoluts deth marxisme-leninisme sobri eth Partit, senon que, en tot partir d'eri tracte d'aplicar-les as condicions istoriques e politiques concr\'e8tes d'un pa\'eds e d'ua ep\'f2ca. Per a\'e7\'f2, era T\'e8si de Reconstitucion li cau explorar, en
 prum\'e8ra inst\'e0ncia, er estat actuau dera Revolucion Prolet\'e0ria Mondiau e era etapa dera Revolucion en qu\'e9 se trape aguest pa\'eds coma component d'aguesta Revolucion Mondiau, pr'amor que se tracte de descr\'eduer eth cont\'e8xt politic concr\'e8t, encara que sigue son
que enes sues tend\'e9ncies generaus, en que se les cau establir e complir-se es pr\'e8tzh\'e8ts dera Reconstitucion, en foncion, precisament, d'aguest cont\'e8xt nacionau e internacionau. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En aguest sens, ei de besonh soslinhar qu'era Revolucion Prolet\'e0ria Mondiau se trape en ua fasa de replegament conjontural per causa deth t\'e8rme deth cicle revolucionari que dauric era Revolucion d'octobre e ara contraofensiva que, en tot profitar aguesta c
irconst\'e0ncia, a iniciat er imperialisme. Eth prum\'e8r cicle dera Revolucion Prolet\'e0ria Mondiau, demp\'fas dera etapa prealabla de preparacion que comence en 1848 damb era publicacion deth Manif\'e8st de Marx e Engels, e eth pap\'e8r que jogu\'e8c eth proletariat franc\'e9s
 ena revolucion burgesa d'enguan, pap\'e8r que pren rel\'e8u pr'amor que, per prum\'e8r viatge ena ist\'f2ria, era classa obr\'e8ra se comp\'f2rte politicament de man\'e8ra independenta, s'in\'edcie en 1917 damb era revolucion sovietica a R\'fassia. Pren direccion ascendenta damb er
 inici deth bastiment deth Socialisme ath URSS, enes ans 30, era vict\'f2ria sobri eth fascisme e eth trionf deth PC de China enes 40, alentint-se entre 1956 e 1976, quan eth pas dera URSS as files der imperialisme, dera man de Jruschov, siguec relativament c
ompensat damb ua naua, encara que br\'e8u e localizada, ofensiva prolet\'e0ria ena China dera Revolucion Culturau. Fin finau, eth trionf de Deng Xiaoping ara China e era consolidacion dera borgesia burocratica ara URSS e dera sua influ\'e9ncia revisionista ena majo
ria de partits comunistes deth mon, indiqu\'e8c era tend\'e9ncia descendenta e era queiguda o fasa critica d'aguest prum\'e8r cicle revolucionari tre era dusau mitat des ans 70. Es reestructuracions que, a toti es niv\'e8us, an agut l\'f2c enes 80 e principis des 90 en n
omentat "camp socialista", non exprimissen m\'e8s qu'eth punt finau deth cicle.}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth trionf dera borgesia sobri eth proletariat as pa\'efsi socialistes a agut era sua projeccion en tot eth mon en forma d'ua naua ofensiva deth capitau, ofensiva que se manif\'e8ste en h\'e8t que s'a iniciat un nau despartiment deth mon, que cree condicions ent\'e0 u
a naua gu\'e8rra imperialista, d'ua banda, e ena progressiua p\'e8rta de drets e conquistes des trabalhadors en gaireben toti es pa\'efsi, per un aute. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Er estat espanh\'f2u ei un d'eri. Eth partit de Carrillo, a qui auien ja panat tot contengut revolucionari, va liquidar tota possibilitat de via revolucion\'e0ria ena nomentada "transicion democratica"; m\'e8s, a difer\'e9ncia des posicions claudicants deth partit que
 les didie representar, es trabalhadors conquist\'e8ren ath carr\'e8r c\'e8rtes concessions a ua borgesia conscienta qu'auie guanhat era batalha cruciau e qu'estaue dispausada a cedir c\'e8rtes miques mentre metie tota era sua energia a diboishar es linhes m\'e8stres der
a naua estructura politica dera sua dominacion e mentre era classa obr\'e8ra non sag\'e8sse m\'e8scla-se'n en eth lineament d'aguest nau dessenh. En eth, non obstant, se definie ua estructura de representacion classista en clau borgesa. Es sindicats e es partidi ob
r\'e8rs les calie actuar coma correges de transmission dera borgesia contra eth proletariat. Atau, quan era borgesia auec assolidat un nau Estat e quan eth cicle revolucionari proletari acab\'e8c definitiuament a escal\'e8r mondiau, era borgesia espanh\'f2la se som\'e8c 
ara ofensiva deth capitau internacionau contra era classa obr\'e8ra en tot utilizar es ress\'f2rts legaus dera sua Constitucion, principaument es estructures sindicaus vigentes. Eth proletariat der estat espanh\'f2u, orfan\'e8l de partit, venec era sua capacitat polit
ica, eth s\'f2n dret a intervier coma classa independenta, per un plat de llentilles, per melhores economiques e sociaus parciaus. Ara, jos naues circonst\'e0ncies, era borgesia, per medi des sindicats e dera legalitat politica des "partits de qu\'e8rra", li n\'e8gue 
eth dret sonque ad aguest plat de llentilles. Es reconversions industriaus, era liberalizacion deth mercat de trabalh, es politiques d'ajustament economic que congelen es salaris son m\'f2stres clares dera impunitat qu'a artenhut era borgesia en exercici deth
 s\'f2n dom\'e8ni sobri eth proletariat, er exercici deth s\'f2n "dret" a espetar e oprimir era classa obr\'e8ra. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth proletariat der estat espanh\'f2u se trape, donques, ara defensiva, e eth movement obr\'e8r en replegament. Damb aguesta cortina de hons ei damb eth que es comunistes der estat espanh\'f2u mos cau abordar era question m\'e8s brausent dera n\'f2sta Revolucion, era que
stion dera recuperacion deth PCE; e ei precisament aguesta cortina de hons \'e7\'f2 que determine, en prum\'e8ra inst\'e0ncia, es condicions e, donques, era naturalesa d'aguest proc\'e8s de recuperacion deth n\'f2ste partit d'avantgarda. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Eth Movement Comunista Internacionau, coma realitat practica, n\'e8ish damb era Revolucion d'Octobre damb era constitucion de partits comunistes per tot eth mon. Era fondacion d'aguesti partits, que siguec patrocinada pera IC e peth Partit Bolxevic, represent
e un des mod\'e8us de constitucion partid\'e0ria que mos a deishat era ist\'f2ria. Er aute mod\'e8u fondamentalament ei, precisament, eth deth partit des bolxevics. En relacion damb aguest darr\'e8r, se comparam era situacion dera luta de classes e deth movement obr\'e8r en
a R\'fassia de fins deth s\'e8gle passat e principis deth present damb era der estat espanh\'f2u dera fin deth mil\'b7lenni, podem verificar que son substanciaument dispari\'e8rs. S'aciu i a replegament e actitud defensiva dera classa, aquiu del\'e0 eth movement obr\'e8r estau
e en ascens e eth proletariat adoptaue ua posicion ofensiva cada an m\'e8s prononciat. A\'e7\'f2 obligu\'e8c Lenin e es s\'f2ns seguidors a emplegar era tactica dera unitat d'accion damb toti es marxistes ent\'e0 crear eth partit proletari. E non soleta unitat d'accion poli
tica, senon, quitament, unitat d'accion organica. Per descompdat, auesse estat un suicidi politic auer mantengut postures dogmatiques, que sonque condusirien ath isolacionisme, e auer permetut qu'eth movement super\'e8sse era avantgarda prolet\'e0ria. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Ua auta des particularitats dera formulacion deth POSDR bolxevic, qu'expliquen era tactica de constitucion dera organizacion prolet\'e0ria d'avantgarda russa, aubedic a besonhs especifics deth movement proletari de R\'fassia. Auem ja vist qu'ua des prum\'e8rs pr\'e8tz
h\'e8ts que li cau abordar e complir eth proletariat ei era de convertir-se en classa per medi dera unitat des sues lutes en tot er ambit nacionau e qu'era forma organica qu'ad\'f2pte era conformacion en classa se manif\'e8ste a trau\'e8rs des sindicats nacionaus o de
s partidi obr\'e8rs. Donques ben, ena R\'fassia de fins deth XIX e principis deth XX aguest pr\'e8tzh\'e8t encara non s'auie portat a t\'e8rme, de man\'e8ra que, atengut qu'eth desvolopament deth capitalisme a escal\'e8r mondiau e particularament a R\'fassia auie artenhut era sua
 etapa monopolista o imperialista, etapa qu'exig\'eds era organizacion deth partit revolucionari d'avantgarda proletari, es pr\'e8tzh\'e8ts de constitucion deth partit obr\'e8r rus s'entrelacen d'ua man\'e8ra peculiara e originau damb es dera constitucion d'aguest partit
 d'avantgarda. A\'e7\'f2 explique era riquesa des debats laguens deth movement marxista rus dera ep\'f2ca, eth caract\'e8r dera luta de dues linhes laguens deth movement e tanben que R\'fassia deh\'f2ra era p\'e0tria deth desvolopament deth marxisme, era p\'e0tria deth leninisme,
 pr'amor que siguec en aguest pa\'eds a on era teoria revolucion\'e0ria trap\'e8c eth crosament dera Revolucion e a on trap\'e8c es responses ath s\'f2n futur desvolopament. M\'e8s tanben explique, en grana part, era tactica adoptada pera avantgarda revolucion\'e0ria ent\'e0 cons
titu\'efr eth partit de nau tipe, tactica que se sostiege sobratz era unitat d'accion des marxistes ent\'e0 crear eth partit obr\'e8r coma base ent\'e0 constitu\'efr eth partit d'avantgarda. Aguesta experi\'e9ncia, d'ua auta fai\'e7on, se trasladar\'e0 posteriorament ath r\'e8ste de
s pa\'efsi de cara ara fondacion des partits comunistes en forma de scission dera ala esquerra des partidi obr\'e8rs coma prum\'e8r pas entara sua constitucion. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Tot a\'e7\'f2 explique era forma qu'adopt\'e8c era constitucion deth Partit Bolxevic. M\'e8s d'aguesta forma ei de besonh penetrar enquiara ess\'e9ncia deth proc\'e8s. Per a\'e7\'f2 consideram qu'era corr\'e8cta ei compr\'e9ner era ess\'e9ncia deth proc\'e8s de constitucion deth Partit e tra
par era forma politica adaptada as condicions concr\'e8tes en que se m\'f2 era avantgarda; per a\'e7\'f2 consideram que non se p\'f2den "calcar" es formes istoriques en tot h\'e8r cas om\'eds deth cont\'e8xt en qu\'e9 s'an dat e sense parar mencion ath s\'f2n vertad\'e8r rerehons politic,
 com pretenen actuaument es protectors dera "unitat comunista" o dera t\'e8si de reconstruccion deth PC; per a\'e7\'f2 consideram qu'eth futur partit de nau tipe deth proletariat der estat espanh\'f2u sonque se p\'f2t art\'e9nher en tot abordar eth probl\'e8ma que somet era su
a recuperacion en termes de Reconstitucion, pr'amor qu'era T\'e8si de Reconstitucion preste, prum\'e8rament, atencion ara naturalesa deth proc\'e8s de creacion deth Partit, ara ess\'e9ncia politica d'aguest proc\'e8s, e demp\'fas, cerque era forma de reprensentar-lo politic
ament en foncion des condicions objectives concr\'e8tes. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Era Reconstitucin deth PCE, donques, non se p\'f2t conc\'e9ber en tot seguir, un per un, es passi h\'e8ti pes bolxevics; e tanp\'f2c p\'f2t consumar-s'en tot seguir eth mod\'e8u dera prum\'e8ra constitucion deth PCE, en 1920. En enguan, auie demorat clar as uelhs de toti es ob
r\'e8rs conscienti era falhida dera socialdemocracia, era Revolucion sovietica auie trionfat e eth movement proletari revolucionari mondiau auie creat era Internacionau Comunista. Ei a d\'edder, era Revolucion Prolet\'e0ria Mondiau iniciaue un torn ascendent. A\'e7\'f2, 
ath cant dera maturitat deth proletariat der estat espanh\'f2u, que s'auie anat fargant coma classa ath long de miei s\'e8gle de lutes, permetec qu'eth PC podesse \'e8ster creat per medi d'ua scission e d'un acte o congr\'e8s constituent. M\'e8s, au\'e9, ne era Revolucion P
rolet\'e0ria Mondiau est\'e0 ara ofensiva, com demore dit, ne i a ua IC que pogue patrocinar, avalar ne guidar un PCE que se podesse fondar en un congr\'e8s d'"unitat de toti es marxistes-leninistes".}
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En generau, era vision dera recuperacion deth PC des dera perspectiva dera "unitat des comunistes" o dera "Reconstruccion" deth Partit ei dogmatica pr'amor que sonque obs\'e8rve era forma des mod\'e8us istorics de constitucion, sense atier as s\'f2ns requisits ne s
onque as condicions politiques ext\'e8rnes que permeteren aguestes experi\'e9ncies. Aguesta vision dogmatica ei producte dera extrapolacion mecanica e acritica des t\'e8sis dera III Internacionau e dera sua aplicacion, deh\'f2ra de tot temps e l\'f2c, a quinsevolh situac
ion politicament e independentament de tota circonst\'e0ncia istorica. Es t\'e8sis partid\'e0ries dera IC son era sint\'e8si dera experi\'e9ncia dera Revolucion Sovietica e, encara qu'an f\'f2r\'e7a de leis generaus, tanben ap\'f2rten f\'f2r\'e7a d'elements circonscrits a ua ep\'f2ca, ele
ments que non podem assimilar ad aqueres leis que non p\'f2den empedir que sigam capables de penetrar era ess\'e9ncia des proc\'e8ssi de constitucion des partits comunistes ena prum\'e8ra mitat deth s\'e8gle, independentament des circonst\'e0ncies istoriques qu'es enroden, 
ent\'e0 aplicar coerentament e corr\'e8cta aguestes leis as condicions en qu\'e9 actuaument se desvol\'f2pe era luta de classa deth proletariat. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Deth que se tracte ei de superar ua concepcion estatica, absoluta, sus era organizacion deth Partit e de compr\'e9ner qu'eth s\'f2n desvolopament ei un proc\'e8s permanent, un proc\'e8s tant entara sua Constitucion o Reconstitucion com entara sua posteriora edificacio
n un viatge reconstitu\'eft, e qu'eth Partit non se cree des d'un bastiment intellectuau definit per t\'e0 dauant, senon qu'ei era organizacion dera avantgarda entath compliment des pr\'e8tzh\'e8ts politics que va en tot exigir era Revolucion enes sues dispari\'e8res eta
pes, en tot seguir, a\'e7\'f2 \'f2c, es principis ideologics generaus qu'eth marxisme-leninisme a establit entara creacion deth partit de nau tipe proletari. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Se mos fixam damb atencion en qu'enquia ara auem expausat, e ac comparam damb es plans des qui refusen era T\'e8si de Reconstitucion, non solets podem verificar que non la comprenen, senon que, ath del\'e0, se guiden per mod\'e8us e met\'f2des de constitucion partid\'e0r
ia que corresponen a condicions dera luta de classes nacionaus e internacionaus que non son es actuaus e, en conseq\'fc\'e9ncia, se n\'e8guen a se madeishi era possibilitat d'ent\'e9ner en qu\'e9 consist\'eds era Reconstitucion. Per exemple - e a\'e7\'f2 ei de cap-l\'f2c import\'e0ncia
 - , dan per supausada era guida ideologica. Non ven que, en 1920, era IC complie aguest pap\'e8r de dipositari organic dera ideologia e d'orientador politic, que causa era fondacion des partits nacionaus non auie d'exigir aguest requisit localament coma cond
icion sine qua non, pr'amor qu'era sua relativa abs\'e9ncia podie \'e8ster suplerta pera IC. Tanp\'f2c ven que, en 1903, quan se cree eth prum\'e8r partit marxista revolucionari rus, era question dera ideologia e dera maturitat politica estaue relativament garantida p
er 10 ans d'experi\'e9ncia politica des marxistes russi e peth prigond coneishement dera doctrina des fondadors deth POSDR, gaireben toti eri eminents intellectuaus qu'auien dedicat f\'f2r\'e7a ans dera sua vida ar estudi des \'f2bres de Marx e Engels. Non ven, donque
s, que non se p\'f2t crear un partit marxista-leninista sense partir dera ideologia marxista-leninista; que, au\'e9 per au\'e9, non i a c\'e0pies depositari reconeishut d'aguesta teoria que pogue avalar era creacion de partits comunistes, ne qu'era actuau avantgarda r
evolucion\'e0ria est\'e0 compausada per trabalhadors que, encara que son sinc\'e8rament volont\'f3sos comunistes, non an aquerit, en s\'f2n conjunt, un coneishement prigond dera teoria scientifica deth socialisme, ne tanp\'f2c an actualizat, ena sua majoria, es desvolopamen
ts darr\'e8ri d'aguesta teoria demp\'fas dera ep\'f2ca de Lenin e Stalin. Eth PC se li cau fondar des dera ideologia e, entad a\'e7\'f2, era ideologia li cau guidar tota era n\'f2sta labor de Reconstitucion. Non n'i a pro en pressupausar definit enquias s\'f2ns perfils darr\'e8ri
 eth marxisme-leninisme, com h\'e8n es qui parlen d'"unitat" o de "reconstruccion", pr'amor que, ara actualitat, non i a aguesta refer\'e9ncia politico-ideologica clara que poderen profitar es marxistes russi de principis de s\'e8gle o es comunistes der estat espan
h\'f2u de 1920. Donques, eth prum\'e8r requisit entara Reconstitucion, enes actuaus condicions dera luta de classes internacionaus e dera luta de classes ar estat espanh\'f2u, consist\'eds a recuperar e reassumir era ideologia revolucion\'e0ria, en tot formular-la e en t
ot definir-la nauament enquia sintetisar toti es s\'f2ns progr\'e8ssi. Auem de rivalitzar damb es bolxevics e es pairs deth Comunisme der estat espanh\'f2u e complir damb es madeishi requisits que l'ac permeteren iniciar eth camin deth movement comunista internacio
nau e nacionau, non en tot copiar mecanicament es formes, senon eth s\'f2n significat prigond e eth s\'f2n vertad\'e8r esperit revolucionari. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 D'ua auta fai\'e7on, er estat d'\'e0nim des masses \'96des de fins deth XIX, a R\'fassia, e des de 1918 coma conseq\'fc\'e9ncia dera Revolucion d'octobre e dera crisi sociau provocada pera gu\'e8rra, en gaireben tot Eur\'f2pa\'96, estat d'\'e0nim qu'estaue en efervesc\'e8ncia e en creishe
nt agitaci\'f3, creaue una situacion idon\'e8a entath trabalh de masses dera avantgarda, de man\'e8ra qu'aguesta podie p\'f2rta-les-i dir\'e8ctament ua politica non necess\'e0riament f\'f2r\'e7a elaborada (gaireben tostemp t\'e8sis politiques basiques) e dirigir-se cap ada eres en t
on agitatiu damb era esperan\'e7a d'obtier resultats. Au\'e9, ath contrari, era simbiosi entre era politica comunista e es masses non se p\'f2t realizar tan dir\'e8ctament, pr'amor qu'er estat d'\'e0nim d'aguestes darr\'e8res non ei tan procliu ara agitacion revolucion\'e0ria,
 senon tot eth contrari, ei de prostracion e cauma e d'un conservatisme espantoriant. Era politica comunista, en aguestes condicions, li cau trabalhar de forma mediata, li cau anar en tot daurir-se pas, p\'f2ga p\'f2c, en tot apropar-se prum\'e8r as elements es m\'e8s
 auan\'e7adi des masses ent\'e0, demp\'fas e per medi d'eri, poder dirigir-se ath r\'e8ste dera classa. Es qui cren qu'era constitucion consist\'eds sonque en un volont\'f3s acte d'organizacion e que, un viatge acomplit aguest, es masses aur\'e0n daurit eth s\'f2n c\'f2r e eth s\'f2n e
ntendement ara direccion e ara politica dera avantgarda comunista, cometen eth gr\'e8u error de non compr\'e9ner que deth que se tracte, reaument, ei d'activar eth movement revolucionari que, decades enreire, se daue gaireben per descompdat o que precedie o podi
e seguir era accion dera avantgarda; cometen er error de non veir qu'aguest movement ei producte e sonque ac p\'f2t \'e8ster d'ua politica de masses dera avantgarda (linha de masses) en s\'f2n pr\'f2pri s'e qu'aguest movement sonque se p\'f2t conc\'e9ber com PC, coma condic
ion prealabla ara sua transmission ath r\'e8ste dera classa (Revolucion Prolet\'e0ria). }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 En tot resumir, era realitat sociau e politica actuau non preste ara Reconstitucion deth PC es madeishes condicions qu'a principis de s\'e8gle, m\'e8s \'f2c li exig\'eds que complisque es madeishi requisits. Es comunistes mos cau \'e8ster capables de compr\'e9ner aguesti re
quisits e de crear es condicions politiques que les permeten realizar. Aguesta question sonque se p\'f2t abordar des deth punt d'enguarda dera T\'e8si de Reconstitucion. }
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\ql\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1034\loch\f0\fs24\lang1034 
\par \pard\plain \ltrpar\s1\cf0\qr{\*\hyphen2\hyphlead2\hyphtrail2\hyphmax0}\aspalpha\rtlch\af5\afs24\lang255\ltrch\dbch\af3\langfe255\hich\f0\fs24\lang1154\loch\f0\fs24\lang1154 {\rtlch \ltrch\loch\f0\fs24\lang1154\i0\b0 Comitat Centrau deth PCR}
\par }