Metamorfòsi

Aguest numèro de El Martinete qu'auetz entre es mans se convertís en prumèr referent public de tot un periòde de transformacion. Pretenem alestir ua estapa, qu'apoiridíem nomentar de joenessa. Mos trobam actuauments immergits en un procès de reflexion ideologica e de recèrca des estruments e des prètzhèts de besonh entà acomplir damb major precision e capitada çò que mos prepausèrem quan comencèrem eth nòste camin coma organizacion comunista revolucionària, aquiu a l'entorn de 1995. En aguesti ans auem acomplit eth prètzhèt basic dera consolidacion organizatiua que, en tot èster fonamentau er ua organizacion novèla ei, de totes, insufisenta entà amiar a tèrme es naui prètzhèts que requerís eth progrès deth nau cicle revolucionari que s'encete. Ei per açò que mos cau soscar sus tota ua sèria de naui ahèrs e punts d'interrogacion, qu'an anat en tot sorgir pendent toti aguesti ans de camin e que son frut dera experiéncia e formacion aquerida, entà realizar ua metamorfòsi que, atau coma en cèrtes espècies animaus, mos permete adaptar-mos d’ua manèra que non pòt èster melhora ar entorn politic e sociau en çò que se tròbe era umanitat e poder culminar damb succès eth nòste objectiu de transformacion revolucionària.

Çò que mos a portat ad aguesta situacion d'interiorizacion reflexiva a estat era percepcion qu'es prètzhèts de formacion, estudi e recèrca èren divorciats per complèt dera nòsta practica jornalièra. En concrèt, a estat eth procès d'elaboracion e posterior trabalh emprenut damb era nòsta revista çò que mos a hèt a veir, ara ora de repassar es activitats efectuades, qu'es resultats obtengudi dera labor concrèta realizada entre es masses –comprenudes aguestes ena sua concepcion quantitativa e mai mirgalhada, sense cap discriminacion en foncion des prètzhèts que mos prepausàuem ne des besonhs que i èren associadi– non se corresponien damb es responses que cercàuem resòlver damb er estudi, era formacion e era recèrca. Emprenérem er estudi deth marxisme-leninisme enes sues hònts, en tot utilizar-lo, sus era basa dera sua graduau assumpcion, entàs investigacions e analisi que realizàuem intèrnament sus era experiéncia revolucionària deth sègle XX. Mès l’aprenuda e assimilada non se tradusie enes articles de El Martinete, ne se corresponie majorment damb es besonhs des persones, que per eth sòn nivèu de consciéncia, les calie èster objècte deth nòste interès e trabalh. Ena realitat, El Martinete, non a depassat jamès eth lindau antiimperialista pur –coma plan soslinhen es camaradi de Boltxevike en sòn senhalament sus era nòsta revista hèta en numèro dus deth sòn bulletin.

Mos auem hèt resson tostemp de quin grop que sigue, movement o lute que, per activa o per passiva, se declarèsse antiimperialista, sense dedicar-mos a analisis critiques e prigondes ara lutz des ensenhaments qu'anàuem apreenent der estudi deth marxisme-leninisme. En aguest sens, mos convertírem en mèrs informadors, damb ua volontat objectiva de non intromission enes variadi aspèctes e caracteristiques des lutes e organizacions descrites. Es referéncies ath marxisme-leninisme, ara Revolucion Proletària Mondiau, ath besonh de superacion dera desbranda deth cicle revolucionari iniciat en octobre –e qu'acabèc damb l’en·honsament deth nomenat camp socialista–, ath besonh de reconstituir partits comunistes estataus e ar objectiu de reconstruccion dera Internacionau Comunista, ath besonh de desvolopar ua estrategia antiimperialista revolucionària mondiau ajudant dempús dera nòsta organizacion ara sua obtencion, sigueren objècte d'atencion formau quan non brilhèren entièraments pera sua abséncia enes contenguts. En çò que tanh ath trabalh concrèt damb era nòsta premsa e documents, aguest se dirigic a quinsevolhe qu'auesse curiositat sus es tèmes que contiegen es exemplars de El Martinete que causa, en actuar coma mèrs divulgadors d'informacion, tostemp dempús deth camp des oprimidi, dificilaments podíem encoratjar e mens entosiasmar potenciaus combatents antiimperialistes, ne de bon tròç atrèr-les ath terren deth besonh formatiu e de recèrca qu'ei eth nòste prètzhèt principau. En tot parlar es tèrmes comerciaus, eth mercat deth antiimperialisme ei plan assortit e ath non aufrir arren essenciauments diferent dera rèsta de grops e revistes ère logic qu'eth trabalh de camp que metíem era practica non dèsse es fruts desiradi.

Ne la mesure en qué mos hègem conscienti d'aguesta deficiéncia, comencèrem a soscar-i e per açò enes dus darrèri numèros dera revista pòt perceber-se un cambiament ena manèra d'abordar es objèctes dera recèrca dera actualitat. Er aguest sens tanben s'inscriu era publicacion deth huelheton “Trotski e eth leninisme” coma contribucion ar esclariment des uets ideologics e istorics que mos a legat eth prumèr cicle revolucionari.

Ei per tot açò qu'auem escuelhut eth tèrme metamorfosi, pr'amor que i ei condensada era intensitat e besonh dera transformacion que mos cau abordar es organizacions revolucionàries aué dia. Era metamorfosi que sofrissen ath long deth sòn desvolopament vitau cèrtes espècies d'animaus les hè a trauessar diferentes estapes de cambiaments morfologics e estructuraus. A còp d’uelh apoiridíem quèir ena reduccion deth concèpte e sajar aplicar-lo ara organizacion revolucionària ne forme de modificacions organizatiues. Eth modèl organizatiu li cau depéner tostemp des objectius ideologics e practics. Per metamorfosi animau se coneish ara sèria de transformacions extèrnes e intèrnes der individu que son condicion imprescindibla entà passar der estat embrionari ar adult e poder complir damb eth sentut objectiu dera vida, qu'ei reprodusir era espècia. En tot méter coma exemple un lepidòpter, dempús dera ponuda der ueu, era sua eclosion ne forme de canilha era mèta que n'ei alimentar-se sense arturar, entà passar ara seguida a encapsular-se ne un cocon (fasa de pupa), que emergirà en sòn estat ja d'adult o imago, en tot arténher era aptitud de fertilitat adequada, er individu ei tostemp eth madeish, manten era sua dotacion genetica intacta, mès sofrís uns cambiaments qualitatius sense es quaus non pòth complir damb sòn objectiu vitau. Quina interrupcion que sigue enes sues transformacions, quina variacion que sigue en sòn desvolopament eth ret incapable entà anar tà deuant e provòque sòn escandilhament. Ei un procès que ven determinat peth tipe de desvolopament dera espècia e er eth quau er ambient extèrne qu'influís sus er individu modula era durada e intensitat des diferentes fases segons i age, per exemple, escassetat o non de neuritud.

Era organizacion deth proletariat, donques, a semblança d'aguestes espècies animaus, a d’adaptar-se ara realitat concrèta de cada moment, en tot mantier tostemp er objectiu intacte, que non ei d'aute qu'eth comunisme. Podem atau traçar un parallelisme entre era metamorfosi animau e era de besonh metamorfosi que inevitablement a d’empréner era organizacion deth proletariat se vò arténher era maturitat complèta que li permete, non solaments arténher eth poder mès mantier-s’i en tot conjurar es assagi que segur i aurà entà restaurar eth capitalisme.

Dempús des sòns inicis, eth tipe d'organizacion damb que s'a dotat eth proletariat en cada moment s'a corresponut damb era evolucion e desvolopament dera sua consciéncia e s'a ajustat a un tipe determinat de relacion entre era e era classa. Era fasa mès elevada er aguesta relacion se materialize ne la forme de Partit Comunista, era quau causa se corresponerie damb era sua fasa de maturitat, unica capabla d'arténher eth comunisme. Semble acertat arreconéisher, ara vista des prumères analisis, observades per miei dera exegèsi marxista-leninista, e basades ena apreciacion dera realitat immediata e dera recèrca sus eth prumèr cicle revolucionari, qu'eth procès de bastiment deth Partit Comunista s'a vist troncat en sòn desvolopament non solaments pr'amor qu'eth capitalisme –entorn, ambient ostil– a hèt tot sòn poder entà troncar-lo, mès pr'amor qu'es condicions intèrnes de bastiment deth Partit Comunista, que son es decisives e determinants, non s'an pogut desvolopar adequadaments entà afrontar as requeréncies imprescindibles entà refermar era sua constitucion, en tot demostrar qu'es inevitables contradiccions intèrnes non an estat resolvudes degudaments. Podem díder, sense risc de confoner-mos, qu'era union entre era ideologia proletària e era classa non podec consomar-se a temps mès que d'ua manèra formau, deishant eth desvolopament deth partit de nau tipe leninista suspenut ena fasa finau dera sua constitucion, que causa, eth non arténher er estat de maturitat sufisenta, eth prètzhèt que supause eth entaulament dera luta peth poder coma saut qualitatiu en desvolopament dera revolucion se superèc damb caréncies e defèctes essenciaus que heren impossible afrontar es naui rèptes derivadi deth poder e deth bastiment deth nau Estat de transicion ath comunisme. Aguesta incompleta transformacion ena origina dera naua estapa que supausaue encaminar era revolucion dirèctaments cap ath comunisme, deuant der anterior de luta entà arrancar eth poder ath capitalisme, deishèc ua emprenta que va lestar tath Partit Comunista e mascarèc era de besonh percepcion dera incompleta relacion entre era avantgarda revolucionària comunista e es masses proletàries que s’i guiden, non en tot completar-se era fusion entre era ideologia revolucionària e eth movement practic revolucionari que s’i correspon e en tot deishar er organisme, eth Partit Comunista, a miei formar, incomplèt, justaments ena fasa que requerís era sua complèta maturitat entà contunhar en tot desvolopar-se damb succès enquiath sòn escandilhament –o mòrt– en comunisme.

Era condicion d'avantgarda cau conservar-la permanentaments mentre sòn objectiu, qu'ei desvolopar e transméter era ideologia proletària, eth marxisme-leninisme, ara rèsta dera classa, non sigue acomplit. Ei avantgarda revolucionària, proletària, ne la mesure en qué complís aguest objectiu, que causa complirà sòn papèr dirigent. Mès per contra, se se esclerotiza ena posicion de direccion, en tot realizar ua activitat de comandament formau, de contraròtle administratiu, en tot exercir ath cap e ara fin era direccion borgesa de dominacion, sigatz pr'amor que renègue deth sòn objectiu sigue pr'amor que non artenh acomplir-lo, negarà era sua pròpria posicion d'avantgarda, e damb açò, era sua pròpria existéncia, en tot convertir-se ena sua antitèsi, coma avantgarda reformista, revisionista, contrarevolucionària, era fin que n'ei era perpetuacion dera orde classista e es laci formaus, organics mès non ideologics (ja que aguesti se cargue de mantier-les era ideologia en tot dominar en tot èster-ne era avantgarda un mèr trasmeteire) damb es masses proletàries, en tot empedir qu'aguestes, separades dera ideologia que les pòt guidar ena sua emancipacion, aubiren non solaments era manca dera ideologia mès tanben era conquista per part dera ideologia en tot dominar dera avantgarda revolucionària, en tot iniciar-se era reintroduccion e reinstauracion deth capitalisme en totes es sues manifestacions, quitament en tot usar coma mejan era fraseologia revolucionària.

Mos trobèrem donques damb eth besonh de bastir avantgarda revolucionària. Sense era era reconstitucion deth Partit Comunista non ei possible. Eth prètzhèt de reconstitucion demorarà culminat quan era transmission ideologica entre era avantgarda e es masses qu'an anat en tot aquerir era consciéncia de classa revolucionària s'assentisque en forma de gradient encadenat dempús deth major ath mendre compromís e assumpcion dera ideologia, en tot recórrer es diferenti nivèus de major organizacion e consciéncia dera classa, en tot produsir-se en aguest moment era fusion deth marxisme-leninisme damb es masses proletàries e en tot poder dar per concludida en essenciau era fasa dera reconstitucion partidària e atau, iniciar er assaut ath poder, mentre se contunhen d'esténer, en tot refortilhar e en tot refermar es laci ath se deth proletariat, en tot conquistar pas a pas era rèsta des masses que se mantien en posicions de classa desideologizades o quitament dauridaments ostiles ara revolucion, en tot amendrir-ne gradualament eth gradient de consciéncia e de compromís actiu des sòns compausants cap ar extrèm de major implicacion ideologica e practica, en tot contunhar-ne eth procès pendent era consolidacion deth poder damb era instauració dera Dictadura deth Proletariat enquia portar ara umanitat a l’assolidatge deth comunisme, que serà quan era fusion entre era concepcion deth mon comunista e es masses serà completada.

Era definitiva, çò que non s'a artenhut jamès integralaments ei eth ligam entre era ideologia proletària e era classa, e açò n’a afectat er organisme, en tot aucir-lo, mès non ara ideologia que contunhe d'existir ne ara classa qu'existís coma massa desideologizada e coma tau desorganizada.

Era ideologia marxista-leninista forme ja part der auviatge culturau de grana part des destacaments dera classa, siguen aguesti d'extraccion obrèra o non. En eri i viu e se desvolòpe era forma de pensament que se materialize en libres e huelhetons e en actes concrèts de luta entre es dues linhes entre eri madeishi e contra era societat capitalista objècte de destruccion. Dempús de que eth marxisme s'imposèc coma era unica concepcion deth mon capable d'afrontar quin aspècte que sigue dera ideologia en tot dominar, dempús deth mès elementari e quotidian ath mès elaborat e abstrach, mercés ara fusion dera coneishença scientifica dera umanitat damb era sua interpretacion e projeccion eth nòm dera transformacion materiau sus era basa dera luta de classes proletària, s'a convertit ena antitèsi dera ideologia borgesa dominant e, coma tau ei l’unica que pòt portar era contradiccion damb eth sòn opausaire enquias darrères conseqüéncies, en tot superar-lo damb er establiment definitiu deth comunisme.

Ena actuau situacion, es organizacions qu'an artenhut subervíuer ara desbranda temporau deth movement comunista internacionau e es que nèishen des sòns cendres damb era matèria prumèra de que se dispòse, deuen, inevitablaments, arreconéisher eth nau terren que van sus eth tà desvolopar era sua accion e adaptar-se damb succès as naues condicions practiques entà atènher era intencion assumida. Açò fòrça ua reeducacion ideologica de fèrre e era realizacion deth balanç deth periòde revolucionari qu'a finalizat entà saber desgaspar acertadament es requeréncies imprescindibles des pura conjonturals e atau non acabar en tot negar era pròpria esséncia dera organizacion e renonciar ar objectiu, que causa negaríem damb era nòsta condicion revolucionària. Er aguest sens, era nòsta organizacion requerís un saut qualitatiu que, dempús de dar es sòns fruts, mos place enes condicions excellentes entà acomplir es requisits qu'era revolucion demanda.

Hè, donques, ja mès d'un an qu'entrèrem er aguest periòde de reflexion collectiva, empenhudi pera generalizacion ath se dera organizacion deth besonh deth desvolopament teoric deth marxisme-leninisme e d'ua major definicion e concrecion dera tactica e dera estrategia que ajuste era nòsta accion en pro dera Revolucion Proletària Mondiau (RPM), especialament en nòste airau d'accion que son es territòris jos contraròtle dirècte der Estat espanhòu.

Moigudi pera percepcion de cèrtes caréncies, tant en çò de politic e ideologic atau coma, e en tot restacar-s’i, en l'organizatiu, era quau causa mos portaue cap a ua inèrcia que paralisaue era nòsta activitat politica, auem decidit hèr aguest esfòrç d'explicacion e dar atau un saut qualitatiu en desvolopament deth nòste collectiu qu'aumente era nòsta eficacitat ara ora d'empréner eth de besonh camin cap ara RPM. Anam tà debàter, donques, sus diuèrsi aspèctes e sus era corrècta interdependéncia entre eri.

Eth nòste objectiu ei eth comunisme, eth comunisme entà tota era umanitat. Se damb aguesta formulacion generau der objectiu podem coïncidir damb fòrça auti collectius e persones, ei ena manèra d'arténher er objectiu a on tostemp se tròben es diferéncies. Era recèrca deth camin acertat ei ua des prètzhèts primordiaus, mès aguesta pòt èster infructuosa o inutil se non mos dotam des coneishences e deth metòde adaptat d'analisi que mos permete compréner, explicar e méter en practica era via revolucionària que mos dongue eth trionf definitiu sus era concepcion borgesa deth mon. Er un prumèr moment, acceptar eth marxisme-leninisme, mès o mens formauments, non garantís era possession d'aguesti estruments e mens quan eth marxisme, doctrina viua de caractèr scientific, exigís que se l’estúdie entà poder desvolopar-lo ath servici dera comprenença dera evolucion des procèssi istorics, des sòns cambiaments e transformacions revolucionàries.

Actuauments, dempús dera fin deth prumèr cicle revolucionari, eth balanç de tot eth periòde se mos mòstre encara insufisent, parciau e fragmentari, en tot èster imprescindible era sua regularizacion se non volem aportar un bagatge incomplèt ar inici deth dusau cicle, era quau causa mos apoiridie condusir, damb tota seguretat, non solaments a repetir errors, mès a non agarrar es naues realitats que mos aufrís era evolucion contínua dera societat, inabilitant-mos entà resolver-les eth çò de sentut revolucionari e en tot apropar-mos de nau ath fracàs. Es generacions de revolucionaris qu'actuauments pretenem iniciar un nau periòde revolucionari auríem, er aguest cas, ua grana responsabilitat istorica s'entà evitar-mos er esfòrç imprescindible dera formacion, recèrca e estudi, neguèssem atau er impuls definitiu dera teoria revolucionària e era sua representacion practica, en tot mantier-mos ne'l escurantisme e confusionisme ideologic actuau, caracteristic dempús dera desbranda deth revisionisme qu'a metut eth punt e fin ath cicle revolucionari que se dauric damb Octobre.

Açò implique sistematizar e esténer er estudi collectiu e era formacion a tota era organizacion e irradiar cap ath nòste exterior era importància e besonh revolucionari actuau d’emmerçar-i temps e esfòrci. Requerís donques, era formacion de quadres revolucionaris. Ua formacion integrau, complèta, qu'es abiliti entà gesser-se’n adeqüadament entre eth sector des masses qu'era resolucion des prètzhèts actuaus met en nòste camin, masses que hèn part dera avantgarda ideologica, damb es que cau debàter e entre es que cau propagar era luta de linhes entà contribuïr entre toti ara elevacion qualitatiua de besonh dera ideologia proletària, eth marxisme-leninisme, e atau pogatz aguesta conquistar de nau era autoritat de besonh que li permete exercir eth papèr dirigent sus es masses e contra era rèsta de supausades alternatiues ath sistèma.

Entad açò ei imprescindible contunhar damb er estudi deth marxisme-leninisme dempús des hònts dirèctes que mos lèguen es classics e enes experiéncies des rics procèssi revolucionaris deth sègle passat, sense apriorismes, en tot auer coma unic objectiu era recèrca dera vertat que servisque ad a auançar en camin dera transformacion sociau. Totun, mos cau soscar sus eth tipe de formacion que requerís un quadre comunista, ua formacion complèta e integrau, metodologica e scientifica, e non solaments ideologica e politica, pr'amor qu'aguestes darrères tostemp seràn incomplètes sense era aportacion des diferentes disciplines dera coneishença que mos proporcionen ua vision fòrça mès globau e conjuntada dera realitat materiau que mos entornege. Totes aguestes coneishences haràn possible era obtencion d'ua vision universau e mai acabada deth desvolopament e tendéncies dera evolucion dera societat.

Sistematizar er estudi e era investigacion, coma tanben configurar ua formacion collectiva çò de mès de complèt e integrau possibla, li cau hèr-se entà realizar un trabalh d'elaboracion teorica e de sintèsi de tota era coneishença qu'aquerim er aguest procès. Non se tracte d'estudiar e recercar entà saber-ne mès, mès entà resòlver es punts d'interrogacion qu'era dinamica revolucionària a anat damb eth en tot semiar eth camin dera istòria cap ath comunisme.

Aguesta fasa prepausada d'estudi, recèrca e elaboracion, requerís d'un cèrt replegament en sentut d'agachar damb mès precision es prètzhèts que son d'obligat compliment en cada moment en tot diferenciar-les des qu'encara non cau resòlver entà non auer resolvudes justaments es prumères. Non se tracte d'estudiar e recercar quin tèma interessant que sigue, mès de hè'c sus es tèmes e aspèctes qu'auem de besonh resòlver entà auançar en camin practic dera revolucion. Er aguest sens mos cau apropar es prètzhèts mencionadi, era sua imperiosa aguda de besonh d’acompliment, as destacaments o persones que pòden aportar era sua capacitat d'estudi e volontat de resolver-les. Dempús d'aguest punt d'enguarda, era avantgarda ideologica ei era que cerque responses e se prepause es punts d'interrogacion que servissen ath projècte. Ei ne lo debat collectiu establit laguens era avantgarda entà superar eth revisionisme ideologic qu'encara rosigue e ne la lute entre es dues linhes entaulada ath sòn se com resolveram es prètzhèts practics de besonh entà elevar era nòsta ideologia ara condicion de comandament des consciéncies d'avantgarda. Mos cau apropar es prètzhèts que requerís eth periòde revolucionari present as masses qu'actuauments son dins de condicions d'acceptar-les pr'amor que capten que son aguesti prètzhèts e non pas d'autes es que mos cau escometre. Aguestes masses son es qu'encarnen era condicion d'avantgarda ideologica proletària. En tot èster aguesta era labor de masses principaus, d'obligat compliment pr'amor que s'enquadre laguens des passi de besonh que cau realizar entà arténher eth domeni dera nòsta ideologia, mos cau adaptar-i eth nòste trabalh atau coma era utilitat deth Martinete e era sua difusion entà servir ad aguesta intencion.

Mos trobam actuauments er ua estapa intermediària, entre eth cicle revolucionari que s'auie iniciat damb era Revolucion d'Octobre de 1917, mès definitiuaments concludit damb era desaparicion deth blòc socialista -a causa dera usurpacion deth poder per part deth revisionisme ath URSS e eth sòn airau d'influéncia dempús des ans 50 e ara restauracion deth poder dera borgesia ena China dempús de fins des 70- e eth nau cicle revolucionari que s'ei elaborant actuauments. Aguesta situacion place er un prumèr plan eth plantejament internacionau dera revolucion. Era estagnacion e eth posterior arrepè deth movement comunista internacionau, produsit pera desbranda que se saldèc damb eth prumèr cicle, requerís era realizacion dera analisi que dongue era explicacion e condusisque ara superacion des causes que la an propiciada. Ei obligat dar responsa as punts d'interrogacion que i an sometudi. Se antepausa era resolucion satisfasenta d’aguesti punts d'interrogacion ara recèrca de solucions quotades en plan politic e geografic, o sigue, estatau. Açò non signifique qu'a on era acceleracion des laspanades entre classes e era intensificacion des contradiccions modifiquen es condicions non s’age d’optar entà resolver-les en favor dera revolucion. Era istòria dera luta deth proletariat a demostrat qu'ei possible derrotar er un solet país ath imperialisme e mantier-se en poder, mès solament s'assegurarà eth trionf deth comunisme a escalèr mondiau. Açò signifique que sense auer ua perspectiva estrategica de revolucion mondiau non arreconeisheram era relacion entre es cadions dera cadea imperialista e non poderam daurir era via de cambiament globau ne arreconéisher eth cadion mès fèble, ne fusionar es diferentes lutes en unic objectiu deth comunisme.

Era question cardinau ei era reconstitucion partidària. Era estapa estrategica ena quau se tròbe eth movement comunista ei era estapa dera reconstitucion deth Partit Comunista. Eth Partit deth proletariat ei era organizacion deth movement dera classa cap ath comunisme que li cau servir ad a complir acertada e puntuauments es prètzhèts qu'eth procès revolucionari demanda. Cau assumir ath Partit coma era fusion dera ideologia proletaria damb es masses. Sense aguest Partit non pòt existir transformacion, era transformacion de besonh entà derrotar definitiuaments ara societat classista. Quin tipe d'organizacion li cau èster era que dirigirà e organize as masses proletaries e trabalhadores entà assautar de bèl nau eth poder e conjurar reüssidament es continus assagi dera contrarevolucion intèrna? Un autre viatge se met en evidéncia era imperiosa besonh d'explicar eth procès de usurpacion revisionista deth partit pendent eth prumèr cicle, era quau causa requerís dera recèrca e der estudi ara lutz deth marxisme.

Aguest procès sofrit de destruccion des partits comunistes mos porta a acceptar eth caractèr obligatòri de bregar pera sua reconstitucion. Entà reconstituir eth Partit Comunista cau superar es caréncies des sòns predecessors, mès ei qu'açò implique que mos cau dar, dempús deth madeish moment der inici dera sua reconstitucion, ei a díder dempús deth madeish moment eth qué junhem eth besonh de reconstituir-lo damb es prètzhèts entà realizà'c, un saut qualitatiu que hone eth cadun de nosati era assumpcion collectiva mès complèta der auviatge teoric e ideologic dera umanitat e era perspectiva qu'aguesta coneishença òbri en camin dera transformacion sociau cap ath comunisme. Cau realizar aguest esfòrç, dempús deth principi, establint es bases que limiten ath maximal era possibilitat dera reintroduccion deth càncer revisionista, e aguestes bases son de caractèr teoric, culturau, ideologic, metodologic e non sonque ne principauments de tipe organic o quitament coercitiu. Era avantgarda ideologica ei era prumèra que li cau encuedar-se que sense era organizacion deth proletariat eth Partit Comunista toti es prètzhèts descrites enes apartats anteriors non poderàn arténher era sua plea realizacion.

Ena estapa actuau ei fonamentau desemmascarar as faussi partits que genèren malaüroses expectatives e entad açò cau forçar era luta entre es dues linhes damb era rèsta de destacaments que, coma nosates, hèn part dera avantgarda ideologica. Era confusion regnant, era fauta de perspectives que supèren era mèra accion de resisténcia, solament pòden resolver-se per miei der estudi, era recèrca, era elaboracion teorica e eth debat collectiu entre es distints destacaments e quadres interessadi a daurir de nau un periòde revolucionari que mos place es melhores condicions entà auançar ena corsèra deth comunisme.

Mentre se mos daurís aguesta perspectiva e frut deth debat que desvolopam, eth MAI li cau tornar-se a plaçar eth toti es nivèus entà contribuïr ath maximal ad aguesta causa, optimant es nòsti recorsi e en tot aumentar es nòstes potencialitats, en tot hèr ua crida ara contribucion imprescindibla qu'era rèsta dera avantgarda ideologica a d’adusir ath madeish procès. Eth balanç e esclariment deth passat deth movement comunista internacionau e era dubertura d'ua renauida e vigorosa perspectiva revolucionària mondiau, amassa damb toti es requisits que i es sues imprescindibles, son sus era taula de trabalh. De toti nosati depen compréner era dinamica deth procès e representar-la ena practica collectiva quotidiana. Er açò èm.