Els fets es remunten al 17 de juliol de l’any 2001, la policia va aprofitar el desnonament de Can Nyoki, situada just al davant, per assaltar sense ordre judicial la Kasa de la Muntanya amb l’excusa que la gent que hi havia dintre els havia llançat objectes i, per tant s’estava produint un 'delicte flagrant'. Aquesta actuació policial va derivar amb durs enfrontaments al carrer amb molta gent que va anar arribant per a solidaritzar-se i donar el seu suport. Aquell dia, després d’irrompre il·legalment, els policies la van ocupar i regirar durant més de 8 hores, fins que el jutjat de guàrdia els hi va denegar l’ordre d’entrada i registre i es van veure obligats a marxar.Quan es va poder tornar a accedir a la vivenda es va trobar a faltar fins a 330.000 pessetes en metàl·lic que eren propietat de l’ Associació d’amics/gues del Reciclatge, del taller de serigrafia i del d’esports. A més, la llista d’objectes 'desapareguts' durant la intervenció s’engruixeix amb material fotogràfic i de vídeo -càmeres, DVD, aparells reproductors...- telèfons mòbils, cascs, llibretes d’estalvi, targes de crèdit i una llarga llista d’objectes personals que inclou fins i tot tabac, encenedors i alguna joguina. Entre els objectes perduts s’hi troben també unes cintes de video que formaven part del projecte de la Triennal Art Report/Experiències 2001, organitzat pel MACBA i amb les que s’havia d’elaborar un documental per encàrrec, és per això que la jutgessa va decidir citar com a testimoni al comissari de l’exposició. Tota aquesta relació d’objectes no figuraven en l’atestat policial i des de que els agents antiavalots van entrar a la Kasa no van tornar a aparèixer. L’assalt va suposar la detenció de 19 persones que van ser acusades de delictes que sumaven fins a 7 anys de presó per a cada una d’elles, a més, una de les persones que havien arribat per a donar suport va perdre un ull.El dia després, a les 20h va començar la concentració de rebuig als fets a la plaça Rovira, que va aplegar unes 2000 persones, va anar enmanifestació fins als jutjats de Barcelona, al passeig Lluís Companys. Allà es trobaven els 19 detinguts del desallotjament, declarant davant la jutgessa Roser Aixandri al jutjat d’instrucció nº 26. La manifestació va recórrer tranquil·lament tot el passeig de Sant Joan, fins arribar als jutjats on es van tirar alguns petards i es va encadenar simbòlicament a la porta principal dels jutjats, allà van aparèixer 2 furgonetes d’antidisturbis de la policia, que no van fer altra cosa que provocar, al cap d’una estona van marxar. Les notícies que arribaven de dins dels jutjats no eren gaire alentidores, per una banda, a l' informe policial, s’afirmava l’existència de 14 còctels molotov a punt de ser llançats al terrat de la kasa, acusació rotundament falsa, sense proves i totalment desmentida pels habitants; per altra banda, i basant-se en aquest atestat policial, la fiscalia demanava presó preventiva per totes les persones detingudes, per la seva perillositat i pel risc a reincidència dels acusats.

Aquesta petició es produïa abans de que qualsevol detingut hagués pogut declarar. Més tard, a les 22:30 arribaven les primeres notícies dels detinguts, havien declarat 6 persones i la jutgessa havia decidit fer un descans, per després continuar prenent declaració durant tota la nit a les 13 persones que quedaven sense declarar. Una cinquantena de persones es van quedar a dormir al davant dels jutjats esperant a que sortissin els seus companys. A les 7 del matí , després d’una llarga espera i malgrat les amenaces fiscals, van sortir els i les persones detingudes amb acusacions de atemptat, desobediència, danys i lesions amb peticions de penes de set anys de presó. Degut a la brutalitat de l’acció policial i la il·legalitat a l’hora d’efectuar el desallotjament, divuit dels dinou encausats van ser absolts, (cal recordar que hi havia gent que no tenia res a veure que va ser detinguda al carrer). Va quedar un encausat per agredir a un agent quan intentava esbrinar a on era la seva filla. Va ser absolt quan es va realitzar el judici.