Per descarregar clicka AQUÍ.

1. Definició, Fins i Objectius

1.1. Els CJC-JCPC, CJC-Joves Comunistes del Poble Català, organització juvenil comunista i revolucionària, treballa per a incorporar a la joventut en la lluita per la defensa dels seus drets i interessos, en la perspectiva de la transformació revolucionària de la societat, en la construcció del comunisme. Per a això, els CJC -JCPC desenvolupen la seva activitat entre els i les joves, assimilant la seva problemàtica i enfortint el moviment juvenil.

1.2. Els CJC-JCPC són una organització d’avantguarda i de militants conscients de la joventut, que actua al costat del Partit Comunista dels Poble de Catalunya (PCPC) per a incorporar a la joventut a la lluita general de la classe obrera i de les capes populars pel socialisme i el comunisme.

1.3. Els CJC-JCPC són l’organització escola per a la formació de comunistes, on el/la jove rep la formació teòrica, l’experiència pràctica entre el moviment juvenil i l’experiència organitzativa.

1.4. Els CJC-JCPC basen la seva activitat en l’aplicació creadora dels principis del marxisme-leninisme, ciència que ens serveix per a l’anàlisi i la transformació de la realitat i dels nous fenòmens que en ella es produeixen.

1.5. Els CJC-JCPC practiquem el principi del 'internacionalisme proletari, fonamentat en la comunitat d’interessos de la classe obrera mundial. Els CJC-JCPC treballen per a estendre els llaços d’amistat, acció comuna i solidaritat que uneixen als pobles i a la joventut de tot el món que lluita per la pau, la democràcia, l’alliberament social i nacional, el progrés social, el socialisme i el comunisme.

1.6. Els CJC-JCPC s’identifiquen amb les millors tradicions i experiències del moviment obrer i revolucionari mundial, són continuadores de la JSUC, fundada el 1936, i es consideren hereus i hereves de tot el moviment juvenil comunista que va combatre al feixisme.

1.7. Els CJC-JCPC fan seva la reivindicació dels drets dels Pobles que componen l'Estat Espanyol, inclòs el dret de l’autodeterminació, en el marc d’un Estat Confederal Republicà.

1.8. Els CJC-JCPC, en el seu treball per incorporar a les i els joves a la lluita per conquistar els seus legítims drets, tenen com tasca principal reforçar els fronts de masses, combatent qualsevol actitud sectària encaminada a aïllar als CJC-JCPC de les masses.

2. El Funcionament dels CJC-JCPC

2.1. El funcionament de la Joventut Comunista es basa, d’acord amb la concepció leninista de l’organització de nou tipus, en el Centralisme democràtic com únic mitjà d’assegurar la discussió i aplicació col·lectiva dels acords. L’aplicació del Centralisme democràtic, en conseqüència, possibilita el desenvolupament de la democràcia interna en el debat i en l’elecció, assegurant també la centralització imprescindible per a fer efectiu el treball de l’organització com un tot que avança en la mateixa direcció. Centralisme democràtic significa:

a) La lliure participació en la discussió i elaboració de la línia política des del Col·lectiu al Comitè Nacional.

b) El caràcter electiu i revocable de tots i totes les i els membres dels òrgans de direcció, des del Col·lectiu al Comitè Nacional.

c) L’obligació de complir els acords de la majoria per part de la minoria.

d) L’obligatorietat de compliment dels acords dels òrgans de direcció i que aquests rendeixin comptes de la seva gestió.

e) La prohibició de fraccions o corrents organitzats, malgrat que puguin ser exposades, lliurement, opinions diverses dintre dels organismes corresponents.

2.2. Pot ser membre dels CJC-JCPC tot/a jove que participi en les seves activitats, s’identifiqui amb els seus objectius de lluita i acció, accepti aquestes Normes de Funcionament, estigui inscrit/a en algun dels seus Col·lectius i pagui les quotes establertes.

2.3. Els i les militants dels CJC-JCPC tenen els següents drets:

a) Participar en l’elaboració de la política de la Joventut Comunista i intervenir lliurement, sobre tots els problemes, en les reunions del Col·lectiu de Base i/o Comitès on pertanyi.

b) Valorar críticament, en les reunions del Col·lectiu i dels organismes als quals pertanyi, a qualsevol membre, Col·lectiu o òrgan de direcció dels CJC-JCPC.

c) Triar i ser triat als òrgans de direcció de la Joventut Comunista i conèixer totes les seves activitats. Dret a posar a disposició les responsabilitats que ocupa en l’organització, donant sempre explicacions a l’organització de la gestió realitzada fins al moment.

d) Exposar davant dels òrgans de direcció, fins i tot directament al Comitè Nacional, prèvia comunicació a la seva organització, aquelles qüestions que consideri d’interès per a l’organització, les quals seran degudament ateses i contestades.

e) Ser escoltat o escoltada sempre que la seva conducta hagi estat objecte de resolució i apel·lar als organismes superiors en cas que no s’estigui d’acord amb la resolució.

f) Rebre de l’organització els elements i el marc adient per a incrementar el seu nivell polític i ideològic.

2.4. Les i els militants dels CJC-JCPC tenen els següents deures:

a) Estar inscrit en el Col·lectiu de Base, participar en les seves discussions i activitats, aplicant i contribuint a la difusió de la nostra política i dels nostres òrgans d’expressió, així com pagar la quota i ajudar al finançament dels CJC-JCPC.

b) Reforçar la unió dels CJC-JCPC amb els i les joves, prestigiant als CJC-JCPC amb l’exemple i el comportament personal.

c) Complir aquestes Normes de Funcionament i la disciplina interna, i vetllar pel seu compliment, que és igual per a tots i totes els i les militants, independentment de la responsabilitat que assumeixin. Exercir i estimular la pràctica de la crítica i l’autocrítica.

2.5. Els actes contraris a les propostes i principis orgànics dels CJC-JCPC seran sancionats d’acord amb la seva gravetat. Podran ser aplicades les següents sancions:

a) L’advertiment: avís a el o la militant sense cap projecció.

b) El vot de censura: adoptat per l’organisme al que pertany, ha de ser comunicat per escrit al l'afectat/a i constarà en l’acta de la reunió.

c) La privació del dret a ocupar responsabilitats dels CJC-JCPC per un període no superior a sis mesos.

d) En el cas de corrupció, activitats fraccionals, així com d’actuacions molt greus contràries al Centralisme democràtic i als CJC-JCPC, l’expulsió.

2.5.1. Els dos primers nivells de sanció no impliquen necessàriament modificació de la responsabilitat que el o la militant sancionat/a tingui en els CJC-JCPC.

2.5.2. Cap organització sancionarà a cap militant, en els dos casos últims supòsits, si aquest o aquesta és membre d’un organisme superior. En aquest cas serà l’òrgan superior el competent per a imposar la sanció, si procedís, bé a iniciativa pròpia, bé a petició de l’organització a la qual pertanyi el o la militant.

2.5.3. Les sancions les acordarà l’organització o organisme al que pertanyi el o la militant. Tota sanció, excepte l’advertiment, haurà de comunicar-se per escrit al sancionat o sancionada i als òrgans superiors dels CJC-JCPC i CJC.

2.5.4. El sancionat o sancionada tindrà dret a recórrer a la Comissió Central de Garanties i Control en un termini no superior a 15 dies. En cas que el o la militant afectat apel·li, la sanció no serà efectiva fins que la Comissió de Garanties i Control no decideixi.

3. L’estructura dels CJC

3.1. El Congrés. El màxim òrgan dels CJC-JCPC és el Congrés Estatal, tal com està definit en els estatuts dels CJC. Els CJC-JCPC són els Col·lectius de Joves Comunistes a Catalunya i basen el seu treball i anàlisi sobre la joventut a Catalunya en les tesis dels Congressos dels CJC i les directrius del Comitè Central, del qual es podrà ser membre si es requereix.

3.2. La Conferència Nacional. La Conferència Nacional és el màxim òrgan dels CJC-JCPC per a tractar temes específics dels CJC a Catalunya o sobre la joventut a Catalunya. La Conferència Nacional ha de ser convocada amb una periodicitat màxima de 3 anys.

3.2.1. La competència de la Conferència Nacional és definir les orientacions polítiques de la Joventut Comunista a Catalunya.

3.2.2. En la Conferència Nacional la Joventut Comunista examina l’experiència acumulada i fa balanç col·lectiu del seu treball.

3.2.3. Convocar la Conferència Nacional és competència del Comitè Nacional, qui també determina les normes de representació a la mateixa.

3.2.4. Qualsevol organització podrà demanar al Comitè Nacional la convocatòria d’una Conferència Nacional Extraordinària; aquest considerarà la proposta i

podrà posar-la a discussió i consulta dels Col·lectius.

3.2.5. Quan 2/3 parts dels i les militants dels CJC-JCPC ho proposin, el Comitè Nacional estarà obligat a convocar la Conferència Nacional Extraordinària.

3.2.6 La Conferència Nacional escull entre els seus membres al Comitè Nacional.

3.3. La Conferència específica. En funció de tractar temes específics, però de gran importància, el Comitè Nacional podrà convocar una Conferència específica dels CJC-JCPC.

3.3.1. La Conferència específica es constituirà pel plenari de militants dels CJC-JCPC.

3.3.2. La Conferència específica no pot adoptar acords relatius als principis orgànics i a la línia política, i podrà modificar únicament un màxim d'1/3 del Comitè Nacional triat en el Congrés. Per la resta, els acords conferencials seran vinculants al conjunt de l’organització.

3.4. El Comitè Nacional.

3.4.1. El Comitè Nacional és el màxim òrgan de direcció dels CJCJCPC en el interval de dues Conferències Nacionals. Té competències per a dirigir el treball polític, ideològic i organitzatiu dels CJC-JCPC, d’acord amb el mandat de la Conferència Nacional i les directrius del Comitè Central; d’administrar els recursos financers i convocar la Conferència Nacional.

3.4.2. El Comitè Nacional té dret a captar militants en funció de les necessitats del mateix, en un nombre no superior del 25% del propi Comitè Nacional triat en la Conferència Nacional.

3.4.3. El Comitè Nacional tria, entre els seus membres, al Responsable Polític, i, a proposta d’aquest, si es creu convenient, al Comitè Executiu Nacional. El Comitè Nacional aprova el nombre i la composició de les Comissions necessàries per a assegurar l’aprofundiment i enriquiment del treball dels CJC-JCPC. Així mateix, aprova la constitució de Comitès Intermedis (comissions) mentre no se celebri les respectives Conferències, tenint-se en compte les seves opinions també en la celebració d’aquestes. La Responsabilitat Política dirigeix el treball del Comitè Nacional. Al seu torn ostenta la representativitat màxima dels CJC-JCPC a tots els nivells.

3.4.4. El Comitè Nacional haurà de reunir-se en sessió plenària amb un interval màxim de tres mesos.

3.5. Els Comitès Intermitjos.

3.5.1. Els Comitès Intermedis triats per les seves Conferències, dirigeixen als Col·lectius d’un mateix àmbit geogràfic, ja siguin territorials o de Col·lectius de treball o estudi. Aquests Comitès seran, per tant, de districte, zonals, locals, comarcals, provincials, regionals o nacionals, segons el grau de desenvolupament de l’organització i, per tant, de les necessitats en cada lloc.

3.5.2. El paper dels Comitès Intermedis és el de vetllar pel compliment de les directrius generals, efectuant la planificació i el seguiment en el seu àmbit i procurant un estret contacte amb els Col·lectius, el correcte funcionament dels seus comitès, a través d’aquests, del Col·lectiu en totes les seves funcions.

3.5.3. Atenent a un major desenvolupament dels Col·lectius, el Comitè Nacional i els Comitès Intermitjos, podran crear els Comitès d’Estudiants, que s’encarregaran de dirigir els Col·lectius de centre d’estudi sota l’adreça del Comitè Nacional i els Comitès Intermedis.

4. L’organització de Base dels CJC-JCPC, el Col·lectiu

4.1. L’organització de base dels CJC-JCPC és el Col·lectiu, element de contacte directe i quotidià dels CJC-JCPC amb la Joventut. Té la competència de contribuir a l’elaboració i aplicació de la política dels CJC-JCPC en el seu àmbit i de promoure l’acció militant de l’organització entre les masses.

4.2. Els Col·lectius estan organitzats en el centre de treball, en els centres d’estudi, territorialment.

4.3. Els Col·lectius de centres de treball i estudi dependran en última instància dels Comitès Territorials, encara que per a la seva coordinació i direcció el Comitè Nacional es pugui dotar dels mecanismes necessaris.

4.4. Els Col·lectius hauran de funcionar d’una manera organitzada per a garantir els treballs polítics, triant un comitè de direcció amb les responsabilitats polítiques, d’organització, d’agitació i propaganda i de finances, sempre que això sigui possible.

4.5. L’autoritat superior del Col·lectiu és el Plenari de Militants.

4.6. Un Col·lectiu es pot organitzar a partir de tres militants.

4.7. En els Plenaris del Col·lectiu poden participar joves simpatitzants de l’organització, sempre que el ple no estimi el contrari, amb veu però sense vot.

5. Les Finances dels CJC-JCPC

5.1. Els recursos financers de la Joventut Comunista provenen de les cotitzacions, aportacions i activitat dels militants i organitzacions, així com el suport voluntari dels simpatitzants de l’organització.

5.2. El Comitè Nacional fixarà els criteris i quanties de les Quotes, així com distribució de percentatges d’aquests i altres recursos entre les organitzacions.

5.3. El Comitè Nacional serà l’encarregat d’autoritzar al o la responsable de finances per a l’obertura i cancel·lació de comptes en entitats bancàries i caixers d’estalvi a nom dels CJC-JCPC.

7. Símbol i Himne dels CJC-JCPC

7.1. El símbol dels CJC-JCPC són dos banderes roges. La primera amb l'anagrama dels CJC en daurat i la segona sobreposada amb l’anagrama dels CJC-JCPC també en daurat. Ambdós anagrames inclouen l'estrella de cinc puntes sobre les respectives jotes i la falç i el martell al costat esquerra de les respectives sigles. Els CJC-JCPC adopten com a himnes “La Jove Guàrdia” i “La Internacional”.

8. Les Relacions entre els CJC-JCPC i el PCPC

8.1. Els CJC-JCPC participen de la línia política general i dels principis ideològics fixats en les Conferències o Congressos del PCPC, on es marca la línia global d’avanç al socialisme.

8.2. Els CJC-JCPC són part integrant i indissoluble del projecte del PCPC.

8.3. Els CJC-JCPC s’organitzen per a portar al moviment juvenil la concreció d’aquesta línia política i incorporar-ho a la lluita activament pel socialisme i el comunisme.

8.4. Per tant, és important que existeixi un contacte permanent i d’acord mutu a tots els nivells.

9. Disposicions vàries

9.1. Dissolucions, patrimoni i seu a efectes legals.