José Juan Cardona en l’operació Scala.
Llorenç Buades Castell
Les institucions judicials en el joc dels poders.
José Juan Cardona, president del PP d'Eivissa i ex conseller balear d'Indústria
i Comerç, va viure la legislatura de 2003 a 2007 com imputat en l’Operació Mapau/Formentera
, xarxa de captació i falsificació de vots d’emigrants balears a l’Argentina
realitzada l’any 1999, a la qual va sobreviure políticament gràcies a l’arxiu
del cas en dues ocasions per part del jutge conservador i vinculat al Opus Dei,
Antonio Monserrat, que també va ser director general d’Economia i Hisenda del
Consell General Interinsular en temps de la UCD.
En el mes de juliol del 2005, el Tribunal Superior de Justícia de Balears decidí
per 4 vots (Antoni Terrassa, Miquel Massot, Pablo Delfont i Fernando Socías)
contra 3 (Javier Muñoz, Antonio Capó y Fernando Nieto), declarar innocents el
president del Govern , Jaume Matas, i a la vicepresidenta, Rosa Estaràs,
d'intentar empadronar a Formentera uns 70 ciutadans sud-americans.
La desactivació del cas Mapau/Formentera s’aconseguí després de la destitució
per part d’Angel Acebes del fiscal en cap de Balears, Antonio de Vicente Tutor i
de la substitució d’aquest al front de la fiscalia per part de Bartolomé Barceló
Oliver, cunyat de l'excelador de l'Ajuntament d'Andratx, Jaime Gibert, imputat
en diversos delictes de corrupció urbanística d’aquest municipi, vinculat per
amistat amb els Nigorra ( antic dirigent del Banc de Crèdit Balear) i també amic
de Jaume Matas pel que fa a les afinitats en l’oci.
Bartolomé Barceló Oliver no va recórrer l’any 2002 l’arxiu que va fer Antonio
Monserrat del cas Formentera com era evident que havia de passar, de la mateixa
manera que s’ha fet evident que la magistrada Felisa Vidal, de la sala civil i
penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJB), exdirectora de l'Advocacia
autonòmica en el Govern del president del PP Jaume Mates, devia mirar cap a una
altra part quan exercia el seu càrrec públic, tot i que afortunadament ha
renunciat a exercir de instructora en el cas que afecta al diputat i aforat José
Juan Cardona.
Felisa Vidal, en la seva etapa com cap dels serveis jurídics del Govern Mates,
va avalar amb el seu vot algunes de les actuacions irregulars que va realitzar
la gerent del CDEIB, Antònia Ordinas, qui va muntar una xarxa de captació de
comissions que van acabar en butxaques particulars. La magistrada del TSJB,
aleshores al servei del govern Matas va ser testimoni dels advertiments que van
realitzar els auditors del CDEIB, que van denunciar que s'estaven cometent greus
irregularitats en les contractacions d'empreses pròximes a la ex gerent Antònia
Ordinas, i no s'ha trobat un sol document en el qual l'actual magistrada
assenyalés la seva oposició o els seus dubtes a la gestió que es realitzava en
l'empresa que, teòricament, es va crear per a promocionar els productes de
Balears.
La xarxa del CDEIB (Consorci dependent de la
conselleria de Comerç, Indústria i Energia que es dedicava a la promoció de la
indústria de les illes a l'estranger)
L'any 2004, el CDEIB (Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes
Balears) presentava despeses de 4.6110.531 euros i ingressos per valor de
3.098.497 euros. Segons l'empresa auditora, es va ferun transvasament no
justificat en els comptes de "despeses per operacions corrents" i "despeses per
operacions de capital".
L'any 2005 les despeses van ser de 8.146.498 euros, i els ingressos de 3.697.399
euros. L 'any 2006 les despeses van suposar 7.642.051 euros i els ingressos
5.783.611 euros.
L'empresa auditora declara que es van utilitzar tres fórmules per a fer arribar
fons i tapar aquest dèficit. D'una banda, s'utilitzaven els expedients de
modificació de crèdit. El muntant total desviat per aquesta via va ascendir a
5.007.068 euros. Altres fórmules utilitzades eren els expedients de
transferències al CDEIB. Un total de 21 expedients es van emetre d'aquesta
manera. També es van usar les transferències de fons des de l'Institut de
Desenvolupament Industrial (IDI) al CDEIB. La tapadora eren "suposats convenis
de col·laboració" signats pel llavors director del IDI, Kurt Viaene, i el ex
conseller de Comerç Josep Juan Cardona.
El CDEIB va duplicar la despesa coincidint amb l'època electoral autonòmica de
2007. Les auditories i revisions de comptes constataren que en quatre anys el
consorci havia gastat més de 411.000 euros en aquesta partida.
El 28 de setembre de 2008-,Antònia Ordinas (PP) , gerent del CDEIB, va ser
detinguda en una operació dirigida per la Fiscalia Anticorrupció . Amb ella
també va ser detinguda la seva esposa i militant del PP, la soprano Isabel Maria
Rosselló. Antònia Ordinas era acusada de mal ús dels fons públics.
Antònia Ordinas va adjudicar 'a dit' treballs i informes per valor de 146.000
euros a la seva esposa Isabel Maria . També va gastar 332.000 euros dels fons
públics en dietes de representació (7.850 euros mensuals), entre l’any 2004 i
mitjans de 2007. D'aquesta quantitat Ordinas no va justificar 17.605 euros al
consorci, que no volgué retornar. En canvi Kurt J.Vianne, si va retornar els
doblers reclamats: 19.000 euros per una sèrie de despeses realitzades en viatges
a l'estranger.
L'exdirector general de Desenvolupament Industrial, Kurt Joseph Viaene, també va
ser detingut per la seva relació amb la xarxa de cobrament de comissions i
malversació de cabals (fins a 1,5 milions d'euros) en el CDEIB.
Viaene disposava de dietes en la direcció general de Desenvolupament industrial,
de la qual era el seu titular, i també del Consorci per al Desenvolupament
Econòmic de les Illes Balears (CDEIB), amb la mateixa finalitat.
Empreses implicades
En l'Operació Scala, va ser detingut Jaime Fernández Abad, un empresari de
Calvià, expresident del Partit Reformista i proposat com defensor del ciutadà de
Calvià, suposat testaferro d'Antònia Ordinas, qui, mitjançant dues de les seves
societats, Sayju 2005 S.L. i Franco Galaica d'Inversions, va facturar 677.000
euros al consorci públic. Sayju, empresa que es dedicava al sector de
l’alimentació va esdevenir multifuncional l’any 2006 i es dedicà entre altres
activitats al cátering; l’ edició de llibres; la producció audiovisual;
assessoraments; estudis de mercat; importació-exportació i representacions.
La consultoria privada Global Bussines Intelligence/ Activi Strategies ,
dirigida per Paul Vella, Sergio Pereletegui i Francisco García va obtenir
subministraments i estudis per centenars de milers d'euros. D’aquesta
consultoria era soci l'exdirector general d'Indústria Kurt J. Vianne (PP).
L'empresari Joan Rosselló va ser un dels majors proveïdors del CDEIB, per al
qual va arribar a facturar entre 2004 i 2007, i a través de Fires Geremí i
Estudi Joan Rosselló, 5,3 milions d'euros. Joan Rosselló va manifestar als
investigadors que la gerent del CDEIB deia als empresaris, als quals demanava
comissions, que el cinquanta per cent dels doblers es destinaria a finançar al
PP.
El pot de Cola Cao i la conquesta d’Amèrica
No tots els doblers cobrats en comissions anaven al PP, perquè en una caixa de
Cola-Cao enterrada al jardí de la casa d’Antònia Ordinas i la seva esposa Isabel
Rosselló trobaren 190.000 euros i 10.000 dòlars. Els dòlars tenien el seu orígen
en les comissions cobrades als empresaris d'Estats Units amb els quals va
contractar projectes i organitzar fires.
El Corsorci va pagar a professionals i societats dels Estats Units almenys,
537.450 dòlars. . Entre els contractes autoritzats per Ordinas dels quals
podrien provenir els fons en moneda nord-americana acumulats per l'exdirectora
general del CDEIB n’ hi ha un per valor de 54.600 dòlars assignat a l'empresa
Acclaim Management Consulting per l'organització d'un esdeveniment promocional a
Nova York en 2005.
Entre els beneficiaris d’altres contractes hi havia l'empresa Vella
International, dirigida per Paul Vella, representant a Nova York d'Activi
Strategies, una societat d'assessorament per a la internacionalització de
negocis de la qual la pròpia Ordinas és sòcia fundadora. Dels treballs que va
fer per al CDEIB, Vella International va cobrar en dòlars (120.000) un servei de
consultoria i promoció de productes balears i de les empreses de l'arxipèlag a
Nova York i va subscriure un conveni per a la difusió dels aliments i
manufactures illencs a EEUU per una quantitat similar. El major beneficiari
nord-americà de contractes del consorci sota el mandat d’Ordinas va ser Siguin
Kelleher, representant a Los Àngeles d’Activi Strategis, tot i que va contractar
els serveis al Govern balear a travès d’una altra empresa: Manhattan Trade. A
títol personal o per mitjà d'aquesta empresa, Kelleher va ingressar del CDEIB en
la passada legislatura 1,1 milions d'euros. En aquesta quantitat s'inclouen
gairebé 250.000 dòlars corresponents a contractes per a la realització d'estudis.
Entre aquests informes n’hi ha un relatiu al mercat per als productes balears de
gourmet a Califòrnia, altre referent al sector del moble, un tercer sobre la
deslocalització d'empreses nord-americanes que traslladen part del seu treball a
països asiàtics i altre en el qual s'analitza el mercat nàutic d'esbarjo en la
costa oest nord-americana. L’agent d’Activi Strategis a Nanjing era Viaene i a
Shangai, Antònia Ordinas.
La promoció a Shangai.
Gourmet and Boutique Island té com administrador Felipe Ferré, exregidor del PP
a Lloseta. Ordinas, Viaene i Cardona són els seus accionistes.
Ferré va explicar que va proposar un projecte cridat "Honey moon", per a captar
turistes xinesos mitjançant un concurs de televisió. L'Institut Balear de
Turisme (Ibatur) i el CDEIB van invertir 550.000 euros en aquest projecte sense
que es conegui el seu destí final.
A través de l'empresa es va cobrar, al febrer de 2006, una factura de 29.689'16
euros en la «preparació, esdeveniment, realització còctel, assistència tècnica i
logística» del ‘Projecte Shangai Rafa Nadal 2005’. Un mes després la mateixa
societat va cobrar 19.564'44 euros «per l'elaboració d'imatges en l'esdeveniment
Shangai/Rafa Nadal». Els bitllets d'avió i l’estada en l'Hotel Hilton Shangai
costaren 44.918,42 euros . Altres despeses en taxis, menjars, estades a l’hotel
i altres arribaren a un total de 32.646'45 euros conformats per la gerent
Antonia Ordinas. En el projecte Shangai/Nadal la societat Estudi Joan Rosselló
va cobrar de l'ordre dels 70.000 euros. El 10 de gener de 2006 es va presentar
una factura de 3.565'84 euros per «disseny, traducció i realització d'originals»
del projecte Shangai-Nadal 2005’. El 11 de maig del mateix any es van cobrar
23.438'01 euros per «ajustament final, traduccions, seguiments i enviaments». El
10 de gener la factura era de 32.752'60 euros per «estudi i planificació
anterior a l'esdeveniment».Dies després es pagava una factura de 24.530'52 euros
per «dvd de Eurobijoux Menorca, promoció Passarel·la Eurobijoux Menorca i dvd
Promoció Sanghai/R. Nadal
Ordinas, Vianae, Cardona i Jaume Matas
José Juan Cardona, va manifestar que va ser l'expresident autonòmic Jaume Mates
qui li va suggerir la contractació d'Antònia Ordinas en la gerència del CDEIB.
Cardona va ser relacionat per Ordinas en la xarxa de cobraments il·legals
diguent que la meitat dels diners anava a parar a les mans de l'exdirector
general de la Conselleria d'Indústria i Comerç Kurt Viaene, i d'aquest a les de
Cardona, però Carnona va negar els fets.
Antònia Ordinas va manifestar davant la jutge Pietat Marín, que juntament amb
Viaene i Cardona, eren accionistes de la societat Gourmet and Boutique Islands
SL, en la qual oficialment figurava com administrador únic Felipe Ferré, regidor
de l’Ajuntament de Lloseta. Ordinas va dir en la seva compareixença que els
quatre citats cobraven comissions il·legals a través d’aquesta societat. L’ex
gerent del CDEIB va reiterar que tant Cardona com Viaene estaven al tant del que
ocorria en el consorci. És més, Ferré va dir a la jutge que va rebre l'encàrrec
de Cardona de "inflar la factura" de la Fira Gourmet organitzada a Miami a
l'abril de 2006, i que havia de fer-lo per voluntat de Jaume Matas.
La Fiscalia Anticorrupció relaciona a set presumptes subornadores, que s'haurien
concertat amb Cardona per a aconseguir els contractes, a canvi d'una comissió
que oscil·lava entre el 10% i el 40% del servei contractat. Els pagadors de
suborns serien: Estudi Joan Rosselló (15% de comissió); Fires Geremi S.L. (15%);
NTC Consultors S.L. (comissions del 40%); Màrqueting Ones S.L. (40%); Sergio
José Peretelegui Jornets (40%); Camino Export S.L. (40%); i Taller Grafic 3,1
S.L. (10%).
Arrel dels fets la jutgessa Pietat Marín, va ordenar l'embargament preventiu de
totes les propietats i comptes bancaris de Kurt Viaene, Antònia Ordinas i la
seva dona i dels empresaris detinguts en la primera fase de l'operació Scala.
També s'embargaren les propietats immobiliàries que figuren a nom de Kurt Viaene.
Maquillatge polític: Cardona es manté com diputat mixt
i votarà amb el PP
El PP "renovat" amb la dirigència de Bauzà va incloure recentment al polític
eivissenc en la seva directiva, amb la qual cosa el PP va deixar clar que no hi
havia cap voluntat de trencar amb el seu passat depredador de les arques
públiques.
Però el 30 d’abril de 2010 s'imposà la lògica dels fets i l'exconseller
d’Indústria i de Comerç es va veure obligat a deixar el Grup Popular i passar al
Mixt després que el jutge va imposar-li una fiança civil de 2,9 milions per la
imputació en el cas Scala.
Així i tot, Cardona va manifestar que continuarà de diputat i que seguirà votant
amb el PP, de manera que als efectes pràctics no canviarà res.
Els fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau i l'advocada del Govern María Ángeles
Berrocal havien demanat per a Cardona una fiança de 4,875 milions d'euros. El
jutge Capó va rebaixar aquesta quantitat fins a 2,940 milions perquè
l'instructor va estimar que encara no eren clares les quanties d'alguns dels
suborns o dels fons del Govern cobrats per alguns proveïdors.
Aquesta quantitat surt de sumar 3,656 milions de les "quantitats sostretes i les
quantitats cobrades pels suborns", més 1,21 milions d'euros del terç
suplementari que exigeix la llei.
Atès que Cardona no ha pagat la fiança en el tèrmini establert, el Tribunal
Superior de Justícia de Balears (TSJB) ha iniciat el procés d'embargament de
béns al ex conseller de Comerç, Indústria i Energia en la passada legislatura
del PP .