José Juan Cardona en l’operació Scala.


Llorenç Buades Castell


Les institucions judicials en el joc dels poders.






José Juan Cardona, president del PP d'Eivissa i ex conseller balear d'Indústria i Comerç, va viure la legislatura de 2003 a 2007 com imputat en l’Operació Mapau/Formentera , xarxa de captació i falsificació de vots d’emigrants balears a l’Argentina realitzada l’any 1999, a la qual va sobreviure políticament gràcies a l’arxiu del cas en dues ocasions per part del jutge conservador i vinculat al Opus Dei, Antonio Monserrat, que també va ser director general d’Economia i Hisenda del Consell General Interinsular en temps de la UCD.


En el mes de juliol del 2005, el Tribunal Superior de Justícia de Balears decidí per 4 vots (Antoni Terrassa, Miquel Massot, Pablo Delfont i Fernando Socías) contra 3 (Javier Muñoz, Antonio Capó y Fernando Nieto), declarar innocents el president del Govern , Jaume Matas, i a la vicepresidenta, Rosa Estaràs, d'intentar empadronar a Formentera uns 70 ciutadans sud-americans.


La desactivació del cas Mapau/Formentera s’aconseguí després de la destitució per part d’Angel Acebes del fiscal en cap de Balears, Antonio de Vicente Tutor i de la substitució d’aquest al front de la fiscalia per part de Bartolomé Barceló Oliver, cunyat de l'excelador de l'Ajuntament d'Andratx, Jaime Gibert, imputat en diversos delictes de corrupció urbanística d’aquest municipi, vinculat per amistat amb els Nigorra ( antic dirigent del Banc de Crèdit Balear) i també amic de Jaume Matas pel que fa a les afinitats en l’oci.


Bartolomé Barceló Oliver no va recórrer l’any 2002 l’arxiu que va fer Antonio Monserrat del cas Formentera com era evident que havia de passar, de la mateixa manera que s’ha fet evident que la magistrada Felisa Vidal, de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJB), exdirectora de l'Advocacia autonòmica en el Govern del president del PP Jaume Mates, devia mirar cap a una altra part quan exercia el seu càrrec públic, tot i que afortunadament ha renunciat a exercir de instructora en el cas que afecta al diputat i aforat José Juan Cardona.


Felisa Vidal, en la seva etapa com cap dels serveis jurídics del Govern Mates, va avalar amb el seu vot algunes de les actuacions irregulars que va realitzar la gerent del CDEIB, Antònia Ordinas, qui va muntar una xarxa de captació de comissions que van acabar en butxaques particulars. La magistrada del TSJB, aleshores al servei del govern Matas va ser testimoni dels advertiments que van realitzar els auditors del CDEIB, que van denunciar que s'estaven cometent greus irregularitats en les contractacions d'empreses pròximes a la ex gerent Antònia Ordinas, i no s'ha trobat un sol document en el qual l'actual magistrada assenyalés la seva oposició o els seus dubtes a la gestió que es realitzava en l'empresa que, teòricament, es va crear per a promocionar els productes de Balears.



La xarxa del CDEIB (Consorci dependent de la conselleria de Comerç, Indústria i Energia que es dedicava a la promoció de la indústria de les illes a l'estranger)


L'any 2004, el CDEIB (Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears) presentava despeses de 4.6110.531 euros i ingressos per valor de 3.098.497 euros. Segons l'empresa auditora, es va ferun transvasament no justificat en els comptes de "despeses per operacions corrents" i "despeses per operacions de capital".
L'any 2005 les despeses van ser de 8.146.498 euros, i els ingressos de 3.697.399 euros. L 'any 2006 les despeses van suposar 7.642.051 euros i els ingressos 5.783.611 euros.
L'empresa auditora declara que es van utilitzar tres fórmules per a fer arribar fons i tapar aquest dèficit. D'una banda, s'utilitzaven els expedients de modificació de crèdit. El muntant total desviat per aquesta via va ascendir a 5.007.068 euros. Altres fórmules utilitzades eren els expedients de transferències al CDEIB. Un total de 21 expedients es van emetre d'aquesta manera. També es van usar les transferències de fons des de l'Institut de Desenvolupament Industrial (IDI) al CDEIB. La tapadora eren "suposats convenis de col·laboració" signats pel llavors director del IDI, Kurt Viaene, i el ex conseller de Comerç Josep Juan Cardona.
El CDEIB va duplicar la despesa coincidint amb l'època electoral autonòmica de 2007. Les auditories i revisions de comptes constataren que en quatre anys el consorci havia gastat més de 411.000 euros en aquesta partida.


El 28 de setembre de 2008-,Antònia Ordinas (PP) , gerent del CDEIB, va ser detinguda en una operació dirigida per la Fiscalia Anticorrupció . Amb ella també va ser detinguda la seva esposa i militant del PP, la soprano Isabel Maria Rosselló. Antònia Ordinas era acusada de mal ús dels fons públics.
Antònia Ordinas va adjudicar 'a dit' treballs i informes per valor de 146.000 euros a la seva esposa Isabel Maria . També va gastar 332.000 euros dels fons públics en dietes de representació (7.850 euros mensuals), entre l’any 2004 i mitjans de 2007. D'aquesta quantitat Ordinas no va justificar 17.605 euros al consorci, que no volgué retornar. En canvi Kurt J.Vianne, si va retornar els doblers reclamats: 19.000 euros per una sèrie de despeses realitzades en viatges a l'estranger.
L'exdirector general de Desenvolupament Industrial, Kurt Joseph Viaene, també va ser detingut per la seva relació amb la xarxa de cobrament de comissions i malversació de cabals (fins a 1,5 milions d'euros) en el CDEIB.
Viaene disposava de dietes en la direcció general de Desenvolupament industrial, de la qual era el seu titular, i també del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB), amb la mateixa finalitat.

Empreses implicades

En l'Operació Scala, va ser detingut Jaime Fernández Abad, un empresari de Calvià, expresident del Partit Reformista i proposat com defensor del ciutadà de Calvià, suposat testaferro d'Antònia Ordinas, qui, mitjançant dues de les seves societats, Sayju 2005 S.L. i Franco Galaica d'Inversions, va facturar 677.000 euros al consorci públic. Sayju, empresa que es dedicava al sector de l’alimentació va esdevenir multifuncional l’any 2006 i es dedicà entre altres activitats al cátering; l’ edició de llibres; la producció audiovisual; assessoraments; estudis de mercat; importació-exportació i representacions.
La consultoria privada Global Bussines Intelligence/ Activi Strategies , dirigida per Paul Vella, Sergio Pereletegui i Francisco García va obtenir subministraments i estudis per centenars de milers d'euros. D’aquesta consultoria era soci l'exdirector general d'Indústria Kurt J. Vianne (PP).


L'empresari Joan Rosselló va ser un dels majors proveïdors del CDEIB, per al qual va arribar a facturar entre 2004 i 2007, i a través de Fires Geremí i Estudi Joan Rosselló, 5,3 milions d'euros. Joan Rosselló va manifestar als investigadors que la gerent del CDEIB deia als empresaris, als quals demanava comissions, que el cinquanta per cent dels doblers es destinaria a finançar al PP.

El pot de Cola Cao i la conquesta d’Amèrica

No tots els doblers cobrats en comissions anaven al PP, perquè en una caixa de Cola-Cao enterrada al jardí de la casa d’Antònia Ordinas i la seva esposa Isabel Rosselló trobaren 190.000 euros i 10.000 dòlars. Els dòlars tenien el seu orígen en les comissions cobrades als empresaris d'Estats Units amb els quals va contractar projectes i organitzar fires.

El Corsorci va pagar a professionals i societats dels Estats Units almenys, 537.450 dòlars. . Entre els contractes autoritzats per Ordinas dels quals podrien provenir els fons en moneda nord-americana acumulats per l'exdirectora general del CDEIB n’ hi ha un per valor de 54.600 dòlars assignat a l'empresa Acclaim Management Consulting per l'organització d'un esdeveniment promocional a Nova York en 2005.

Entre els beneficiaris d’altres contractes hi havia l'empresa Vella International, dirigida per Paul Vella, representant a Nova York d'Activi Strategies, una societat d'assessorament per a la internacionalització de negocis de la qual la pròpia Ordinas és sòcia fundadora. Dels treballs que va fer per al CDEIB, Vella International va cobrar en dòlars (120.000) un servei de consultoria i promoció de productes balears i de les empreses de l'arxipèlag a Nova York i va subscriure un conveni per a la difusió dels aliments i manufactures illencs a EEUU per una quantitat similar. El major beneficiari nord-americà de contractes del consorci sota el mandat d’Ordinas va ser Siguin Kelleher, representant a Los Àngeles d’Activi Strategis, tot i que va contractar els serveis al Govern balear a travès d’una altra empresa: Manhattan Trade. A títol personal o per mitjà d'aquesta empresa, Kelleher va ingressar del CDEIB en la passada legislatura 1,1 milions d'euros. En aquesta quantitat s'inclouen gairebé 250.000 dòlars corresponents a contractes per a la realització d'estudis. Entre aquests informes n’hi ha un relatiu al mercat per als productes balears de gourmet a Califòrnia, altre referent al sector del moble, un tercer sobre la deslocalització d'empreses nord-americanes que traslladen part del seu treball a països asiàtics i altre en el qual s'analitza el mercat nàutic d'esbarjo en la costa oest nord-americana. L’agent d’Activi Strategis a Nanjing era Viaene i a Shangai, Antònia Ordinas.

La promoció a Shangai.

Gourmet and Boutique Island té com administrador Felipe Ferré, exregidor del PP a Lloseta. Ordinas, Viaene i Cardona són els seus accionistes.


Ferré va explicar que va proposar un projecte cridat "Honey moon", per a captar turistes xinesos mitjançant un concurs de televisió. L'Institut Balear de Turisme (Ibatur) i el CDEIB van invertir 550.000 euros en aquest projecte sense que es conegui el seu destí final.


A través de l'empresa es va cobrar, al febrer de 2006, una factura de 29.689'16 euros en la «preparació, esdeveniment, realització còctel, assistència tècnica i logística» del ‘Projecte Shangai Rafa Nadal 2005’. Un mes després la mateixa societat va cobrar 19.564'44 euros «per l'elaboració d'imatges en l'esdeveniment Shangai/Rafa Nadal». Els bitllets d'avió i l’estada en l'Hotel Hilton Shangai costaren 44.918,42 euros . Altres despeses en taxis, menjars, estades a l’hotel i altres arribaren a un total de 32.646'45 euros conformats per la gerent Antonia Ordinas. En el projecte Shangai/Nadal la societat Estudi Joan Rosselló va cobrar de l'ordre dels 70.000 euros. El 10 de gener de 2006 es va presentar una factura de 3.565'84 euros per «disseny, traducció i realització d'originals» del projecte Shangai-Nadal 2005’. El 11 de maig del mateix any es van cobrar 23.438'01 euros per «ajustament final, traduccions, seguiments i enviaments». El 10 de gener la factura era de 32.752'60 euros per «estudi i planificació anterior a l'esdeveniment».Dies després es pagava una factura de 24.530'52 euros per «dvd de Eurobijoux Menorca, promoció Passarel·la Eurobijoux Menorca i dvd Promoció Sanghai/R. Nadal





Ordinas, Vianae, Cardona i Jaume Matas





José Juan Cardona, va manifestar que va ser l'expresident autonòmic Jaume Mates qui li va suggerir la contractació d'Antònia Ordinas en la gerència del CDEIB. Cardona va ser relacionat per Ordinas en la xarxa de cobraments il·legals diguent que la meitat dels diners anava a parar a les mans de l'exdirector general de la Conselleria d'Indústria i Comerç Kurt Viaene, i d'aquest a les de Cardona, però Carnona va negar els fets.

Antònia Ordinas va manifestar davant la jutge Pietat Marín, que juntament amb Viaene i Cardona, eren accionistes de la societat Gourmet and Boutique Islands SL, en la qual oficialment figurava com administrador únic Felipe Ferré, regidor de l’Ajuntament de Lloseta. Ordinas va dir en la seva compareixença que els quatre citats cobraven comissions il·legals a través d’aquesta societat. L’ex gerent del CDEIB va reiterar que tant Cardona com Viaene estaven al tant del que ocorria en el consorci. És més, Ferré va dir a la jutge que va rebre l'encàrrec de Cardona de "inflar la factura" de la Fira Gourmet organitzada a Miami a l'abril de 2006, i que havia de fer-lo per voluntat de Jaume Matas.
La Fiscalia Anticorrupció relaciona a set presumptes subornadores, que s'haurien concertat amb Cardona per a aconseguir els contractes, a canvi d'una comissió que oscil·lava entre el 10% i el 40% del servei contractat. Els pagadors de suborns serien: Estudi Joan Rosselló (15% de comissió); Fires Geremi S.L. (15%); NTC Consultors S.L. (comissions del 40%); Màrqueting Ones S.L. (40%); Sergio José Peretelegui Jornets (40%); Camino Export S.L. (40%); i Taller Grafic 3,1 S.L. (10%).

Arrel dels fets la jutgessa Pietat Marín, va ordenar l'embargament preventiu de totes les propietats i comptes bancaris de Kurt Viaene, Antònia Ordinas i la seva dona i dels empresaris detinguts en la primera fase de l'operació Scala. També s'embargaren les propietats immobiliàries que figuren a nom de Kurt Viaene.





Maquillatge polític: Cardona es manté com diputat mixt i votarà amb el PP

El PP "renovat" amb la dirigència de Bauzà va incloure recentment al polític eivissenc en la seva directiva, amb la qual cosa el PP va deixar clar que no hi havia cap voluntat de trencar amb el seu passat depredador de les arques públiques.
Però el 30 d’abril de 2010 s'imposà la lògica dels fets i l'exconseller d’Indústria i de Comerç es va veure obligat a deixar el Grup Popular i passar al Mixt després que el jutge va imposar-li una fiança civil de 2,9 milions per la imputació en el cas Scala.
Així i tot, Cardona va manifestar que continuarà de diputat i que seguirà votant amb el PP, de manera que als efectes pràctics no canviarà res.
Els fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau i l'advocada del Govern María Ángeles Berrocal havien demanat per a Cardona una fiança de 4,875 milions d'euros. El jutge Capó va rebaixar aquesta quantitat fins a 2,940 milions perquè l'instructor va estimar que encara no eren clares les quanties d'alguns dels suborns o dels fons del Govern cobrats per alguns proveïdors.
Aquesta quantitat surt de sumar 3,656 milions de les "quantitats sostretes i les quantitats cobrades pels suborns", més 1,21 milions d'euros del terç suplementari que exigeix la llei.
Atès que Cardona no ha pagat la fiança en el tèrmini establert, el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) ha iniciat el procés d'embargament de béns al ex conseller de Comerç, Indústria i Energia en la passada legislatura del PP .