Miquel López Crespí
En temps de la transició, molts dels excarrillistes (PCE) que ara dirigeixen EU contribuïren a fer desaparèixer les organitzacions marxistes revolucionàries de les Illes, consellistes o trotsquistes, que hi havia en aquella època, demonitzant les idees d'autèntic canvi social dels militants antisistema d'aquell moment. Margalida Rosselló ha patit i pateix idèntic tipus de campanyes rebentistes, de la mateixa magnitud de les que patirem els que lluitàvem contra el feixisme des de l'OEC, la LCR o el MCI. (Miquel López Crespí)
Amb la dimissió de Nofre Bisbal com a regidor de la coalició EU-Verds a l'ajuntament de Sóller, Margalida Rosselló, la fervent defensora d'un projecte verd independent no enfeudat a EU, ha vist debilitats els seus suports. Recordem que, en els darrers anys, hem vist nombroses dimissions de militants i fundadors dels Verds. Uns dels abandonaments més comentats ha estat el de Jordi López, regidor de l’Ajuntament de Palma. El motiu de les constants dimissions ha estat sempre el mateix: no voler fer de comparses de la maniobra d’absorció dels Verds per part dels partidaris d‘Esquerra Unida que segueixen Miquel Àngel Llauger.
L'actual situació de debilitat de la diputada verda, tot i haver perdut el control del grup solament per un vot de diferència, una dona sotmesa a tot tipus de campanyes rebentistes i de desprestigi, és prou coneguda per tothom i ella mateixa n’ha parlat en els diversos mitjans de comunicació que l'han entrevistada. I, evidentment, no és cap misteri per a ningú que Margalida Rosselló es troba en una cruïlla molt important, tant en l'aspecte personal com en l'esfera política.
Com han escrit alguns comentaristes, la diputada verda té poc marge de maniobra si contínua sotmesa a la disciplina d'aquells que han buidat de contingut el projecte històric dels verds de les Illes. Les opcions són ben poques: o continuar a les ordres dels enterradors d’un projecte verd independent o marxar a casa, com han fet els altres dirigents i militants dels Verds que han abandonat l’organització en els darrers anys.
Com m'han explicat molts militants dels Verds, debilitar el moviment ecologista de les Illes no és cap problema per a EU, ja que simplement volia vampiritzar l’espai verd i, una vegada aconseguit el que volien, el destí de les agrupacions o persones que es puguin haver cremat en el procés els és ben indiferent.
En temps de la transició, molts dels excarrillistes (PCE) que ara dirigeixen EU contribuïren a fer desaparèixer les organitzacions marxistes revolucionàries de les Illes, consellistes o trotsquistes, que hi havia en aquella època, demonitzant les idees d'autèntic canvi social dels militants antisistema d'aquell moment. Margalida Rosselló ha patit i pateix idèntic tipus de campanyes rebentistes, de la mateixa magnitud de les que patirem els que lluitàvem contra el feixisme des de l'OEC, la LCR o el MCI.
Si Margalida Rosselló marxa a casa seva avorrida i fastiguejada pel buit que li han fet els seus companys de coalició, cremada perquè li han destruït l’esforç de vint anys de la seva vida, els ex-carrillistes hauran aconseguit una nova i important victòria en la seva tasca de demonitzar i calumniar aquells i aquelles que no combreguen amb rodes de molí.
Pensam que Margalida Rosselló no és d’aquell tipus de polítics professionals que només fan política pel cotxe oficial i els bons sous que cobren. Els que la coneixem sabem que és una dona lluitadora que sempre ha estat a l’avantguarda de la defensa dels nostres minvats recursos naturals. Margalida és una dona lluitadora que no abandonarà la lluita així com així, simplement perquè quatre aprofitats i oportunistes sense escrúpols vulguin que es retiri a casa seva.
La diputada verda sap perfectament que té uns deures i unes obligacions ben concrets amb el seu electorat. Aquesta combativa lluitadora ecologista és d'un tarannà ben diferent del d'aquells vividors del romanço que, una vegada situats en la llista que fan els petits comitès electorals dels partits, un cop passades les eleccions, es despreocupen dels milers de ciutadans que els han votat.
Malgrat el desencís que pugui tenir la diputada en aquest moment, ella sap ben bé que no pot deixar els seus electors abandonats. Els milers de votants que confiaren en ella per portar endavant un programa de preservació del nostre medi ambient no poden ser decebuts.
És evident que el camí més fàcil seria marxar a casa i dedicar-se a la seva professió. Segurament és el que esperen que faci els seus contraris, i per això les campanyes en contra seva. Del que es tractava, i ara es veu ben clarament, era de debilitar la seva capacitat de resistència, esgotar-la, i finalment, cansada i avorrida, aconseguir fer-li deixar l'escó.
Aquest és el pla confirmat dia rere dia.
Margalida Rosselló caurà en els paranys parats pels seus contraris? Pensam que no. Margalida Rosselló pot portar endavant les idees que ha defensat sempre i el projecte verd independent des del Grup Mixt, per exemple. I segurament amb més efectivitat del que hom podria imaginar. Des del Grup Mixt la diputada pot ser el portaveu eficient de les nombroses plataformes antiautovies, grups ecologistes de les Illes, tot l'ampli moviment que és actualment en marxa contra les maniobres especulatives i depredadores de la dreta mallorquina. I a part de ser el portaveu d'aquest ampli moviment social pot iniciar de nou la reconstrucció de l'espai verd de les Illes. Ningú no dubta que aquesta opció, en cas de presentar-se novament a les eleccions, li portaria molt més vots que els que podrien obtenir els partidaris de Llauger i EU. Per això mateix la volen enviar a casa seva.
Malgrat saber que el camí no és fàcil, el moviment ecologista de les Illes, els amplis sectors que li donaren suport en el seu moment, confia en l’esperit combatiu de la diputada, en la seva manera diferent d’entendre la política i la participació dels ciutadans. La situació de depredació de recursos i de territori que patim, no permetet el camí fàcil de l’abandonament i la renúncia