Xile: repressió i més de 400 detinguts

Jornada de mobilització nacional

Per: Nicolás Miranda

Font: Classe contra Classe

Dijous 30 d'agost de 2007.

A Xile es produeixen tres processos simultànis: Un clima d'insatisfacció en la política nacional dels partits patronals de la Concertació i la dreta -tot i que estem encara amb un cicle de bonança econòmica fenomenal. En part per aquest motiu, un clima de creixent activitat vaguística, amb una dinàmica de lluita sindical més combativa i l'actualitat d'un debat nacional sobre els problemes obrers (el salari, la negociació col·lectiva, les pràctiques patronals anti sindicals, l'externalització, etc), de manera que està començant a implicar la relació de forces més general entre les classes. En tercer lloc, un clima de descontentament passiu en amplis sectors del moviment de masses (sectors de capes mitges, moviment estudiantil, sectors de joventut poblacional), davant les alces en el cost de la vida i altres problemes com el Transantiago (el sistema de transport col·lectiu de passatgers).

Després d'un augment del salari mínim miserable a principis de juny, al temps que predominen els salaris de fam, la CUT va anunciar una crida a una Jornada de mobilització nacional de protesta. Poc després, es posava en marxa la vaga dels treballadors subcontractats de Codelco, i poc abans havien entrat en vaga els subcontractats forestals, els xofers de busos, i es desenvolupava més tard la de treballadors de diferents empreses agroindustrials. La necessitat d'una vaga nacional estava a l'ordre del dia. Però, la CUT va mantenir una crida a la mobilització a fins d'agost.

La irritació en la política nacional, i aquesta dinàmica de vagues, així com l'inici d'un cicle electoral de dos anys (municipals en 2008, presidencials i parlamentàries en 2009), va produir moviments en els partits patronals: tant dirigents de la Concertació com de la dreta, van donar suporti van cridar a mobilitzar-se.

La manca de convocatòria per part de la CUT a una vaga nacional i  la crida a mobilitzacions en horaris de treball, deixant a cada sector que optés per formes de protesta diferenciades després del treball, va impedir que s'expressés aquest creixent clima vaguístic en curs.

Però el descontentament passiu en amplis sectors del moviment de masses, va poder expressar-se. Amb un to antineoliberal -contra els sectors neoliberals del govern- que li va imprimir la CUT.

La Jornada del 29 d'agost va tenir caràcter nacional, amb mobilitzacions, encara que relativament reduïdes, en les principals ciutats del país. Aproximadament 30.000 persones van manifestar-se: unes 5.000 a Santiago. La brutalitat policial es va fer present novament, animada per la política de Bachelet, i va acabar amb més de 400 detinguts, incloent l'apallissament amb manifesta rabid'un carrabiner contra el senador socialista Alejandro Navarro, al que hagueren d'hospitalitzar.

La Jornada del 29 d'agost va ser un fet polític de pes nacional de les principals organitzacions dels treballadors i l'esquerra que s'inscriu en aquesta nova realitat nacional, que emmarca el creixent clima vaguístic. La direcció de la CUT, co-dirigida pel PS Arturo Martínez juntament amb el PC, no va permetre que s'expressés.

Part de les tasques a fer és  enfortir aquest clima vaguístic -la classe treballadora amb els seus mètodes propis- la dinamització d'una política pròpia contra les pujades de presus, els problemes de la salut, l'educació i l'habitatge, afavorint  la unitat darrere de si d'estudiants i pobladors, posant-se en el centre de la política nacional.

La mobilització social, el començament -procés encara inicial- del trasllat de la política als carrers (que aquesta Jornada del 29 d'agost va confirmar) actuarà per a generar un marc més favorable-si segueix i es desenvolupa, la qual cosa no està garantida per endavant- .