El sector immobiliari va liderar el creixement econòmic de Balears l'any 2006
 
Escrit per Llorenç Buades per a Llibertat.cat
 
En els darrers quatre anys han sorgit petites agències immobiliàries amb el propòsit de fer guanys fàcils mitjançant la venda d'habitatges. Aquestes agències s'han desenvolupat a tots els barris, i són la conseqüència directa de l'embranzida especulativa del sector del totxo. El preu de lloguer i compra d'un habitatge ha pujat de forma absurda en els darrers anys, de manera que el jovent en molts casos ha de destinar el 80% del seu salari al pagament del crèdit hipotecari.
 
El risc d'impagaments en sectors de la població molt precaritzats laboralment i sotmesos pels interessos variables creixents es fa més proper. L'experiència del sector del totxo als EUA ha posicionat a bancs i caixes a la defensiva arreu del món.
 
Els bancs de la zona euro van intensificar en l'últim trimestre de 2007 l'enduriment dels seus estàndards per a la concessió de préstecs a les empreses i als particulars en els crèdits relacionats amb l'adquisició d'habitatge, segons va informar el Banc Central Europeu (BCE).
 
L'Associació Professional d'Experts Immobiliaris (APEI) ja va pronosticar fa uns mesos que aquesta situació podria provocar el tancament d'una de cada tres agències immobiliàries. Experts del sector consideren que seran només les petites agències immobiliàries especialitzades en el mercat residencial de segona mà i aquelles que no tinguin un negoci diversificat, les que sofriran les conseqüències del descens de vendes. Als patrons millor situats no els preocupa aquest fet, perquè serveix per a la neteja de les empreses menys solvents, concentrar l'activitat i beneficiar-se de les crisi alienes, com han fet sempre a tots els sectors. 
 
El president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de les illes, José Oliver, xifra entorn del miler el nombre d'empreses que s'han vist obligades a tancar les seves portes a causa del fort descens de les vendes. 
 
El sector immobiliari ha sofert una aturada molt important des del segon trimestre de l'any 2007, que s'ha materialitzat en un descens de les vendes d'habitatges, situació davant la qual moltes agències no poden aguantar. Moltes empreses es veuen  obligades a tancar oficines per manca de vendes i acomiaden al seu personal.
 
Segons l'Eurostat, l'activitat del sector de la construcció va caure el mes de novembre un 0,2 per cent en la Unió Europea. Però al Regne d' Espanya, el descens va ser del 3,9 per cent, el major de l'Europa dels 27. Es preveu que a la fi del primer trimestre, l'estoc d'habitatges acabats sense vendre arribarà al mig milió. Assessors del senyor Zapatero preveuen que  la construcció deixarà sense ocupació a 350.000 persones. A la Moncloa es creu que per cada casa que es deixa de construir es perden 2,3 llocs de treball. 
 
El preu de l'habitatge usat ha baixat a Palma un 3 per cent en el quart trimestre de l'any 2007 i se situa, segons dades del portal immobiliari idealista.com, en una mitjana de 2.405 euros el metre quadrat.
 
Però el preu dels pisos no baixa
 
El valor mig de taxació de l'habitatge nou a Balears va arribar els 2.778 euros per metre quadrat en el primer trimestre del 2007, gairebé un 10% més que en el mateix període de l'any anterior quan costava 2.526 euros per metre quadrat, segons un informe fet públic per la Conselleria d'Obres Públiques del Govern. El preu del metre quadrat de l'habitatge usat  a les Illes era de 2.429 euros. En paraules del conseller d'Habitatge i Obres Públiques Jaume Carbonero, el preu de l'habitatge a Palma és de 3.095 euros per metre quadrat, de manera que un pis de 100 meres quadrats exigeix una despesa superior als 50 milions de les antigues pessetes. 
 
Es preveu que el preu de l'habitatge a Balears creixerà en 2008 un 3,2%, enfront de l'augment del 8,6% amb que es tanca el present exercici, segons les estimacions de la Conselleria balear d'Habitatge i Obres Públiques. Però tots sabem el que passa i en les previsions governamentals no cal confiar-hi perquè es condicionen als objectius de govern i solen fallar (com en el cas de l'IPC ). En qualsevol cas, tancar l'any 2007 amb un augment del preu de l'habitatge del 8,6%, quan l'increment de l'IPC a Balears és del 3,9% marca una diferència important en el concepte de crisi immobiliària.
 
La crisi que patim no és immobiliària. És una crisi de demanda, perquè  els salaris a Balears són dels més baixos i manca capacitat de compra. És també per això que, en tant que hi ha milers de pisos desocupats, hi ha milers de persones que han de compartir pis. Llogar una sola cambra val sovint 300 euros al mes a Palma.  Balears és la comunitat autònoma amb major demanda d'habitatges d'una sola habitació (19,81 per cent), i ho és perquè hi a molta gent que no pot aspirar a res més.
 
Crisi?. El sector immobiliari va liderar el creixement econòmic de Balears l'any 2006, al registrar un augment del 7,3 per cent i aconseguir l'augment del valor afegit brut (VAB) més alt de l'economia de les illes, 4,8 punts per sobre de la mitjana regional, segons un informe de la caixa "Sa Nostra". L'estudi precisa que les activitats immobiliàries han acumulat el creixement més significatiu de l'economia de Balears en els sis primers anys del nou segle, exactament un 25,4 per cent- Per contra, el conjunt dels sectors no agraris de l'arxipèlag ha arribat a un augment del 7,7 per cent.
 
Al març de 2007, la patronal balear de constructors va presentar el seu balanç de 2006 destacant que la inversió en el sector havia fregat els 2.739 milions d'euros, un 23,7% més que en l'exercici anterior. A qui afecta la crisi ? Als empresaris que han guanyat el que han volgut i que ara fan les seves inversions a Panamà, Mèxic i Dubai.
En els últims sis mesos del passat exercici es van visar 5.189 habitatges, una xifra molt per sota dels 6.069 visats realitzats entre juliol i desembre de 2006 . Acabat l'exercici és necessari recordar que Palma en un any ha empadronat més de 9000 ciutadans i ciutadanes procedents d'altres llocs del món.
 
El Govern ofereix dues propostes en el seu esborrany de Pacte per l'Habitatge. O expropiar terrens per a obtenir sòl públic –depenent de la capacitat econòmica de la CAIB a cada moment- o concertar l'obtenció de sòl de manera gratuïta amb els seus propietaris en canvi de contrapartides recolzades en la reclasificación del sòl. Segurament, aquesta darrera serà  l'opció del Govern de les Balears.