|
Els
estalinistes del PCE i del PSUC: l’assassinat d’Andreu Nin i les
persecucions contra els comunistes del POUM (II)
Per Miquel López Crespí, escriptor
La principal "línia de defensa" dels estalinistes i neoestalinistes
catalans i espanyols quant a "perdonar" la seva intervenció en
l’assassinat d’Andreu Nin, Camillo Berneri i tants i tants de
revolucionaris és donar les culpes a la NKVD soviètica. Com si les
direccions de l’estalinisme espanyol i català, en aquest cas el PCE i el
PSUC, no en sapiguessin res. Una mentida i una cortina de fum que no
s’aguanta per part ni banda. Ningú mai no ha negat, i molt manco
nosaltres, la implicació d’Orlov i els agents de la policia política
soviètica en els assassinats i persecució dels comunistes catalans del
POUM i els anarquistes de la CNT-FAI. Però negar el paper de la
Pasionaria, Líster, Gallego, Díaz, Hernández i tots els altres, entre
els quals alguns comandaments de l’exèrcit com el coronel Ortega i alts
càrrecs i funcionaris del PCE i el PSUC amb palanques de poder al SIM,
al comissariat de guerra, amb els sectors encarregats de les txeques
estalinistes, no té lògica; i la documentació que cada dia surt a la
llum enterra qualsevol intent d’amagar el fet com proven de fer els
simpatitzants de l’estalinisme.
A tall d’exemple, entre les desenes d’historiadors que parlen de la
repressió iniciada al Principat a ran dels Fets de Maig podem llegir el
que diu la documentació dels "Amigos de Durruti" que han recollit Frank
Mintz i Miguel Peciña en el llibre Los amigos de Durruti, los
trosquistas y los sucesos de mayo (Madrid, Campo Abierto Ediciones,
1978). Diuen "Los Amigos de Durruti", que donaren suport al POUM i a la
CNT-FAI en els Fets de Maig de 1937: "El camarada Berneri fue sacado de
su domicilio y muerto a tiros en plena calle; treinta camaradas
aparecieron horriblemente mutilados en Cerdañola; el camarada Martínez,
de las Juventudes Libertarias, perdió su vida de una manera misteriosa
en las garras de Checa, y un crecido número de camaradas de la CNT y de
la FAI fueron vilmente asesinados, Hemos de recordar que el profesor
Berneri era un culto camarada italiano de esta Italia antifascista que
nutre las listas de deportación, los cementerios y los campos de
concentración y a la par que sus camaradas antifascistas no podía
permanecer en la Italia de Mussolini.
‘Una intensa ola represiva siguió a estos asesinatos. Detenciones de
camaradas por las jornadas de julio y de mayo; asaltos de sindicatos, de
colectividades, de los locales de Amigos de Durruti, de las Juventudes
Libertarias, del POUM.
‘Un suceso ha de remarcarse. La desaparición y muerte de Andrés Nin. Ha
transcurrido más de medio año y el Gobierno todavía ha de aclarar el
pretendido misterio que rodea el asesinato de Nin. ¿Se sabrá algún día
quien ha matado a Nin?".
Així i tot, un dels documents més importants en referència als Fets de
Maig de 1937, a l’assassinat d’Andreu Nin i el paper del PSUC, del PCE,
del POUM i la CNT en aquelles jornades és, sense cap mena de dubte, el
famós Homenatge a Catalunya de George Orwell. Quant al significat de la
guerra civil, al paper dels diferents grups d’esquerra en la guerra i la
revolució, és igualment imprescindible la investigació de Burnett
Bolloten La revolución española: sus orígenes, la izquierda y la lucha
por el poder durante la guerra civil (1936-1939) (Barcelona, Grijalbo,
1980).
Aquest importantíssim estudi és una font inexhaurible d’informació tant
pel que fa a la guerra civil, els partits d’esquerra com als problemes
de la revolució a l’Estat espanyol, els Fets de Maig, el control de
Moscou sobre el PCE i el PSUC. És bo saber l’estricte control que la
Internacional Comunista tenia sobre el PSUC i sobre els seus dirigents
fins a esdevenir titelles en mans del delegat de Moscou, l’agent
"Pedro", és a dir Erno Gerö, ombra de Joan Comorera i tot el Comitè
Executiu que era a les seves ordres. Com explica Burnet Bolloten (pàgs.
527-528 del llibre ans esmentat): "’Pedro’ –el delegado de la Comintern,
cuyo verdadero nombre era Erno Gerö, i quien, después de la Segunda
Guerra Mundial, fue miembro del gobierno húngaro controlado por los
soviéticos— fue puesto al lado de Comorera, y de manera regular se
enviaban a Barcelona, como directrices, a dirigentes comunistas
españoles. [...] ‘Pedro’ dirigía al PSUC entre bastidores con energía,
tacto y eficacia extraordinarios. Ejercía su vigilancia sobre Treball,
el órgano del Partido, suavizaba las diferencias que surgían en el
círculo interno del partido como resultado del nacionalismo catalán de
algunos dirigentes y su resistencia a aceptar los objetivos centralistas
de los comunistes españoles, dominaba en las reuniones del Comité
Ejecutivo del Partido, inspeccionaba personalmente las secciones más
pequeñas del partido, y, en suma, ejercía una estrecha y constante
supervisión de casi todos los detalles".
És impressionant la quantitat de material que qualsevol persona
interessada en aquestes qüestions pot trobar a Internet anant al web de
la Fundació Andreu Nin. Pot ser que molts dels llibres que hem recomanat
siguin mals de trobar però, com dic, basta consultar mitjançant el
Geoogle els arxius de la Fundació i hom troba resposta a la majoria
d’interrogants que pugui plantejar-se. Però tornant a la implicació
directa d’alguns quadres del PCE-PSUC en les tortures i assassinat
d’Andreu Nin, cal recomanar novament els quatre volums de Víctor Alba:
El marxisme a Catalunya (1919-1939) (Barcelona, Editorial Pòrtic, 1974),
obra composta pels llibres Història del BOC, Història del POUM, Andreu
Nin i Joaquim Maurín. És precisament en el volum III, el que porta per
títol Andreu Nin, on podem trobar una extensa documentació quant als
dies finals de Nin i, el que és més important, un resum de les
investigacions fetes fins a l’any 1974 quant a la participació dels
serveis de la NKVD i de la direcció del PCE en els terribles fets de
repressió que comentam. A la pàgina 240 del llibre s’hi troba la relació
–amb noms i cognoms-- d’alguns dels torturadors i botxins espanyols que
feien la feina bruta a Orlov i els seus agents. Com diu Víctor Alba,
parlant de la documentació trobada fins aquells moments: "Alguns dels
interrogadors no eran russos. En sabem els noms: Vicente Judez, un
gendre del general Riquelme, i Armisen, delegat de la zona centre del
Tribunal d’Alta traïció, Santiago Garcés, Tomàs Rebosam, Leopoldo
Mejorada, Elíaz Díaz Franco, Juan Vidarte, que havien estat seleccionats
per un dels caps de la polia, Francisco Ordoñez. [...] Sembla que
Vidarte s’espaordí i, perquè no parlés, el mataren. Garcés fou després
un dels caps del SIM".
Com explica l’article "La desaparició d’Andreu Nin" del col·lectiu
d’investigadors agrupats a "La Trinxera" (i que es pot trobar en el web
de la Fundació Andreu Nin): "Segrestat a Barcelona [Andreu Nin] el 16 de
juny de 1937 i traslladat després a València i Alcalà d’Henares, va ser
torturat i assassinat en una mansió dels aristòcrates i membres del PCE
Ignacio Hidalgo de Cisneros (cap de l’aviació republicana) i la seva
dona Constanza de la Mora (néta del que va ser primer ministre
conservador durant la monarquia, Antonio Maura). Els agents estalinistes
que pretenien obtenir d’ell una confessió incriminatòria com agents de
Franco dels membres del POUM, com la que havien aconseguit el 1936 de
Zinoviev i Kamenev i havien tractat d’aconseguir al març de 1937 de
Bujarin i Ríkov. [...] Però Nin no ‘va confessar’ i va defensar fins el
final l’honor revolucionari dels seus camarades del POUM i els seus
amics de Moscou. La resistència de Nin va desbaratar els plans dels
organitzadors de la repressió contra el POUM".
|