El passat octubre, van ser
acomiadats tres treballadors senegalesos de la planta de reciclatge de residus
de Llucmajor, Mallorca, per negar-se a continuar treballant cinquanta hores a la
setmana, després que l'empresa (subcontractada, des de setembre, d'altra
empresa privada, a la seva vegada contractada pel Govern Balear, que per la seva
banda ha traslladat la competència al Consell Insular de Mallorca) els descomptés
de la nòmina d'Agost els cent vint euros de complement salarial que venien
cobrant. Constatem, una vegada més, com la proliferació d'obres i serveis
contractats i subcontractats (aquesta vegada amb la complicitat de les pròpies
institucions) es tradueix en sobreexplotació laboral, a través d'elevació de
ritmes de treball, de jornades laborals perllongades il·legalment, de l'augment
de riscs de sinistralitat laboral i el saqueig a les ja de per si magres nòmines
dels treballadors.
Però cal detenir-se en la
condició d'immigrants, en aquest cas subsaharians, dels treballadors
acomiadats, i dels altres que també han estat amenaçats amb l'acomiadament pel
mateix motiu. Entre les gestions desenvolupades per la CGT per a la seva
defensa, ens varen entrevistar, donada la responsabilitat institucional en
aquesta mesura discriminatòria i racista, amb la flamant Consellera d'Immigració,
guiats per la llunyana esperança (ingenus que som) que les consignes llançades
pel Govern del senyor Matas al voltant de la creació de la nova Conselleria es
traduïssin, en la pràctica, en alguna cosa concreta. No van faltar, en la
trobada amb la senyora Pastor, boniques paraules i bones intencions, que es van
completar posteriorment amb un compromís, per part de la Directora General de
Treball, d’un acord de readmissió, en un posterior acte de conciliació. Però
arribat el dia de la cita en el TAMIB, i estant convocats en temps i forma, no
van comparèixer ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de Matas. O sigui que,
a més d'incomplir els compromisos i faltar a la paraula, aquesta absència els
fa còmplices de la injustícia perpetrada cap als obrers immigrants. I en
comptes del promès acord, en el TAMIB ens varen trobar amb que aquestes
empreses, que es nodreixen amb els doblers de tots els ciutadans, van ratificar
els acomiadaments, permetent-se fins i tot formes de insultant hostilitat. I tot
això amb el suport institucional.
No ha d'estranyar que, a
la primera de canvi, la consellera d'Immigració i els altres governants hagin
fallat com escopetes de fira. Bé al contrari, hagués estat una sorpresa que el
PP ajudés a la solució d'un solament d'aquests problemes, i molt més que variés
les seves polítiques en matèria d'immigració. Perquè va ser el partit
d'Aznar, recordem-lo, qui va aprovar la vigent Llei d'Estrangeria, prenyada de
discriminació cap a l'immigrant, per a major glòria de l'Europa fortalesa. Han
estat els dirigents del PP qui han criminalitzat durant massa temps la immigració,
confonent-la i barrejant-la amb la delinqüència, fins i tot de vegades amb el
terrorisme. Són ells els qui, a cada convocatòria electoral, han fomentat la
por i l'odi cap als immigrants, com un mecanisme per a guanyar vots, alhora que
justificaven la creixent repressió cap a aquests col·lectius i la violació
dels seus drets humans.
Sembla clar que, a les
nostres autoritats insulars i autonòmiques, només els interessa la part folklòrica
dels nouvinguts, com una manera d'ocultar els problemes socials que provoquen
les polítiques que apliquen, i de practicar un populisme caritatiu que els doni
bona imatge davant l'electorat. El seu projecte passa pel apartheid
social i polític d'una immigració condemnada a ser ciutadania de segona o
tercera, així com per l'enfrontament entre col·lectius socials, intentant
domesticar i comprar a qui es deixi, a través de subvencions i altres
prebendes. Mentrestant, les empreses privades, contractades i subcontractades
amb diners públics, trepitgen els drets dels treballadors sense que ni en el PP
ni en UM (havent estat degudament informats) moguin un dit per a corregir el
disbarat. L'explotació laboral i la folklorització dels immigrants, són dues
cares de la mateixa moneda.
Enfront de tot això,
defensem solidàriament la igualtat de drets, de deures, i la dignitat de tots
els treballadors, tant els nascuts aquí com els vinguts de fora. Evitem,
d'aquesta manera, els pous d'exclusió social, que tard o d'hora esclatarien,
com està ocorrent a França.
Pep Juárez,
Secretari general de
CGT-BALEARS
Novembre de 2005.