La política al servei dels promotors i constructors.

 

Llorenç Buades Castell

 

El secretari del col.lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda , José María Mollinedo, va alertar en el primer semestre de 2008 de la prescripció de  300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.Aquesta xifra supera el pressupost anual de 293 milions d’euros del que disposa el Consell de Mallorca.

Més tard hem sabut que l'Agència Tributària figura entre els creditors del Grup Drac per un crèdit aproximat de 3,6 milions d'euros, corresponents a diversos ajornaments del pagament d'impostos. En total  són 5,4 milions d’€  els que Drac deu a l’Agència Tributària, al Govern i a Cort.

Però el grup Drac també té pagaments pendents als municipis. L'ajuntament de Santa María té un deute pendent  que suma  726.000 euros i   l’ajuntament de Llucmajor reclama  en el concurs de creditors un milió d'euros.

La directora general de Tributs i Recaptació ha  assegurat que el Govern cobrarà el 60 per cent dels 1,8 milions d'euros del deute de l'empresari Vicenç Grande a la comunitat autònoma per impostos no satisfets dels exercicis de 2005, 2006 i 2007 . I qui garanteix el cobrament del 40% que resta, per més que en el concurs de creditors aquestes institucions tenguin preferència ?.

El deute de Grande amb les administracions , suposa en conjunt un import superior al destinat per a l'Àrea de Rehabilitació Integral de 450 habitatges en la barriada de La Soledat i Polígon del Llevant , que tendrà per a les administracions un cost de 5.055.835 euros.

 

La tolerància de les administracions amb els constructors és excessiva, quan tenen importants incentius fiscals, concedits pel govern central en relació a la construcció d’habitatges protegits.

D'altra banda, la consellera Dubon reconeix que just es recapta un 30 per cent de les sancions que el Consell imposa a projectes urbanístics il·legals.

 

 

Però l’ajuda als constructors no s’acaba aquí. Fa poc que el Govern ha comprat  58 pisos de protecció oficial a Inca per  7.802.745 euros, a Explotacions turístiques Illes S. L. El Ibavi ha adquirit per 4 milions d'euros a Nous Habitatges de Sa Pobla S. L.,  26 pisos .També ha comprat 34 habitatges  per 5.348. 235 euros  a les promotores Pla de Santa S. L i Cafeteries Insulares de Ponent S.L de Santa Margalida. Es tracta d'obres  invendibles ara mateix per part dels constructors. No suposen un major consum de territori, però tampoc generen llocs de treball, i més que res serveixen als promotors i constructors, en un moment delicat, però no directament als treballadors perquè el mes de juliol de 2007 hi  havia 50.442 treballadors de la construcció a Balears i en  el mateix mes de 2008 la xifra ha baixat fins als 42.693.

 

Aquestes xifres d'atur s'han d'incrementar molt a l'hivern perquè l'any passat es van visar 10.191 nous immobles que es construeixen ara, i en el nou exercici els inmobles aprovats en construcció seran 6.000. D’altra banda, l’obra pública , tot i que es posi en marxa el conveni ferroviari o la remodelació de la Platja de Palma, que com el projecte tramviari no té dates concretes, és insuficient per atendre un sector  sobredimensionat en activitat al llarg dels anys i que ara es troba sense sortides.

 

No és fàcil recol·locar en altres llocs de feina als treballadors de la construcció.No hi ha altres sectors avui que puguin ser una alternativa. La indústria en gran  mesura dependent de la construcció ha perdut 900 treballadors en un any i en perdrà més. Els sectors industrials independents de la construcció com el calçat i el moble han perdut milers de treballadores els darrers anys, i tenim davant un ERO com el de Spanair, i un projecte de desocupació de treballadors d’IB3.

 

Els hotelers ja no inverteixen a les Illes Balears. És significatiu que Miguel Fluxá, propietari del grup Iberostar, invertís 511.750 euros en la construcció el mes de juliol  per  a comprar accions del grup ACS.

 

Si les Illes Balears han dedicat un 14% dels  impostos recaptats a la “solidaritat interteritorrial” , és ben just i necessari que es reclami de l’Estat una intervenció d’emergència que permeti desenvolupar un pla d’ocupació imprescindible: tenim moltes escoles prefabricades amb sostre d’uralita, tenim carències sanitàries seculars en l’ambit públic, tenim pocs empleats a les administracions públiques comparats amb altres comunitats i tenim massa cotxes a les carreteres i als carrers de les Ciutats com per exigir una xarxa de transport públic que generi llocs de feina.

 

La manca de transparència  de l'Administració Tributària, no ens permet saber si els 300 milions d'euros prescrits haurien pogut incrementar la despesa pública en sòl urbà o en altres necessitats. El 38% del sòl urbà sense construir a les illes Balears pertany  a empreses privades -unes 3.300 hectàrees-, especialment constructores, mentre un 42% correspon a particulars i el 20% restant - prop de 1.800 hectàrees- ho acaparen les diferents administracions. Si disposam de 1800 hectàrees, perquè es compren solars a Campos?.

El sòl urbà és el rovell de l'ou en l'encariment dels pisos, i perdonar 300 milions en impostos a les constructores és més que una negligència, un símptoma de delinqüència.

Estan els governs al servei de l’interés general o dels particulars dels constructors?

Grande es beneficia  d'acords amb Ib3 per els quals  El RCD Mallorca ha de rebre o rebrà tres milions d'euros durant les temporades 2007-08, 2008-09 i 2009-10. En la 2010-11 percebrà tres milions i mig d'euros, quantitat que s'incrementarà a quatre milions en la 2011-12 i a quatre milions i mig en la 2012-13. El govern municipal de Ciutat  que dedica més de 5 milions d'euros a les instal·lacions i als equipaments esportius de Palma, inclou en la partida la reforma de l'estadi municipal de Son Moix, que s’explota com Ono Estadi al servei d’una entitat privada. És Grande Jekyll i Hayde ?

Corol·lari

L'Ajuntament de Palma només ha pogut vendre 8 dels 42 habitatges de protecció oficial  del Pil·larí perquè bancs i caixes neguen els prèstecs a les persones adjudicatàries per manca de recursos. Només a Palma unes 60.000 persones adultes de Ciutat no tenen casa pròpia ni doblers per a llogar-ne , i viuen amb els seus pares quan a les Balears segons l’INE hi ha 85.500 pisos sense ocupar, sense incloure les segones residències.

No hi ha doblers ni per a comprar pisos de protecció oficial ni per tenir lloguers assolibles. Els salaris no arriben, i el govern demana més moderació salarial al temps que lleva l’impost sobre el patrimoni als rics i permet agilitzar les declaracions d’impacte ambiental a favor de la depredació del territori, com va expressar Ecologistes en Acció.

A Balears tenim 1.030.650 habitants i  562.372 habitatges declarats. Allò que manca és obra per als serveis a la ciutadania, i aquesta és la que no arriba.