La Crisi italiana mostra les febleses de l'esquerra actual.

Llorenç Buades

La crisi del govern Prodi mostra les febleses de l'esquerra actual. Prodi és un home de dretes que marca l'agenda dels partits de l'esquerra italiana perquè cal ser pragmàtics i encara es pitjor el govern del "Cavaliere".

L'esquerra aleshores roman segrestrada per les pràctiques liberals d'uns subjectes i d'uns polítics que sempre justifiquen les seves mancances amb la por a l'adversari. Però l'adversari va ser derrotat més que a les urnes al carrer, amb les importants mobilitzacions de masses generades contra el suport del govern de Berlusconi a la guerra, i també per les mobilitzacions sindicals que desgastaren i impediren la continuïtat del  govern "Cavaliere".

Tot això s'oblida ara perquè cal ser pragmàtic: ara ja es poden aprovar les ampliacions de la base nord-americana de Vicenza, ara ja es poden oblidar les lluites contra el TAV, ara ja es pot plantejar la reducció de les pensions, ara ja es pot fer més cas al Vaticà que als drets dels gais i lesbianes, ara ja es poden fer les polítiques antisocials que volia la patronal italiana, la Confindustria, i que un Berlusconi cremat era incapaç d'aplicar sense generar conflictes.

Aquest és el trist paper de l'esquerra institucional actual, prendre l'alternança de les polítiques socials de la dreta i la seva substitució al servei del capital, fins que les mesures antipopulars acabin una vegada més amb el govern de La Unione i donin pas de nou a la dreta. Aleshores tothom voldrà baixar del vaixell i rentar-se la cara.

És una història que es repeteix, i els que des de l'esquerra conseqüent, fidels als moviments socials més que a les cadires, no segueixen els ritmes marcats per les dirigències són exclosos i criminalitzats amb acusacions de fer el joc a la dreta. Ara ha tocat al senador Turigliatto, una persona conseqüent amb el seu programa. Aquest és un fet que fa molts anys és repeteix, és sempitern, i fa honor a les pràctiques de les socialdemocràcies i dels estalinismes contra les esquerres vertaderes.

Allò que passà amb Rosa Luxemburg, allò que passà amb Trotsky és encara ben viu, perquè les burocràcies polítiques generen els seus propis interessos i marquen els ritmes enlloc de les bases.

Afortunadament és generaran noves esquerres, perquè la lluita de classes, el motor de la història troba nous camins per expressar-se.

Aquesta lliçó, que alguns mai no aprenen, és aplicable arreu del món, i com no, a Mallorca.