MEMÒRIA DEL POSTFRANQUISME

Llorenç Buades Castell

Pròleg

Aquestes pàgines, en permanent construcció, corresponen a la memòria històrica del postfranquisme que tenc com a militant d'esquerra. Som un ciutadà d'esquerra sense cap llicenciatura, com molts i moltes dels que basteixen les organitzacions  populars de l'esquerra, perquè els fills de les famílies humils no es podien permetre accedir a una Universitat inexistent a les Balears, de la mateixa manera que no podiem  accedir al coneixement de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra història.

Diuen que hem progressat, però encara hi ha moltes famílies que no es poden permetre el luxe de tenir un fill o una filla amb estudis, i moltes carreres i feines són inaccessibles per a la gent  amb salaris baixos. La Universitat que s'havia fet accessible en les  "disciplines" més barates cap a les classes populars camina de bell nou a fer-se només possible per als èlits.

Escriure sobre paper no és fàcil en aquesta terra, i que et coneguin encara menys perquè  la comunicació és més que res un producte empresarial, i en conseqüència no pot contravenir les necessitats del seu empresari capitalista. El vell Marx, ara passat de "moda" , ens va donar un exemple d'aquest fet en la seva pròpia existència personal, i ell tenia l'avantatge de no venir d'una família proletària com la meva.

Socialitzar la comunicació és una necessitat. Vull escriure, tot i que no ho faci bé, perquè l'escriptura no pot ser només objecte dels  professionals, i perquè tothom--també els que apartanyem al món dels pobres-- tenim  el dret a l'expressió  en llibertat i com convengui.

Escric del postfranquisme perquè  tot i que vaig patir la repressió franquista com qualsevol persona que no compartís els objectius del règim, crec que s'ha escrit molt del franquisme i poc en canvi d'això que en diuen democràcia i no ho és molt més enllà d'alguns fets formals de caire institucional.

El que es pretèn amb aquestes pàgines que amb el temps han de guanyar en continguts com la fruita que madura, és fer memòria viva a partir de l'experiència pròpia, a partir dels documents que al llarg dels anys he arraconat, i de les notes i observacions que al llarg dels dies he robat al temps per fer-les memòria.

Nomenclatura de temes i imatges

 

 

Clicau l'any