EL PACTE: CANVI DE POLÍTICS O CANVI DE POLÍTIQUES ?
Llorenç Buades Castell
Aquest article s'ha escrit per a a la revista www.fabrica.cat
El partit insular Unió Mallorquina, una formació liberal, gaudeix des de la seva fundació de la possibilitat de condicionar el futur de les institucions mallorquines,i també les del conjunt de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Es tracta d'un partit hàbil en la negociació que fa valer a preu d'or els seus minsos resultats electorals. Per posar-ne un exemple, la seva entrada a l'Ajuntament de Ciutat amb dos regidors, un resultat igual al del Bloc (PSM, Alternativa-EU-Verds, ERC) , permet assolir àrees de gestió pressupostades quatre vegades per damunt de les del Bloc.
El seu paper és determinant, les seves polítiques al costat del PP al llarg d'aquests quatre anys, han contribuït de manera decisiva a la destrucció del territori, com va denunciar el GOB i al retrocés de la llengua pròpia amb l'aprovació del decret a favor del trilingüisme en perjudici del català . D'altra banda ha mantingut una pràctica política que ha fet obrir diligències i ha conduït al titular del jutjat d'instrucció Juan Sobrino i al fiscal Carrau a investigar UM en relació a casos de corrupció relacionats amb la política de subvencions coneguts com la "pinyata". Els actuals socis institucionals dels nous pactes, van denunciar per corrupció en el seu moment la concessió per la meitat del seu valor de Can Domenge, i sobre aquest cas es mantenen en aquest moment les denuncies de l'antic diputat del PSOE Carlos Zayas, de la constructora Núñez y Navarro, i d'Esquerra Unida.
UM no es retracta de les polítiques del formigó i l'asfalt fetes al costat del PP. Així s'ha deixat sentir la seva veu en encetar-se el debat per a la formació del Consell Insular de Mallorca, i ha condicionat el pacte a l'acceptació del conjunt d'un Pla Territorial que permet la construcció de 183.000 habitatges, i que possibilita asfaltar dos milions més de metres quadrats si es mantenen els projectes del conveni de carreteres.
La patronal hotelera ha manifestat el seu entusiasme en el nomenament d'un conseller d'aquest partit (Buils) al front del Turisme i la patronal de la construcció disposa ara mateix de projectes visats per l'anterior govern del PP que garanteixen el manteniment de l'activitat constructora privada al mateix ritme durant un any. Els dos sectors més importants de l'economia balear no tenen cap temor al canvi de govern perquè saben perfectament que el Pacte no imposarà ni l'ecotaxa, ni pretendrà cap tipus de moratòria urbanística.
La dreta econòmica que al llarg dels anys ha neutralitzat la mobilització de les organitzacions sindicals UGT i CC.OO. mitjançant la compensació a la seva burocràcia, no ha aconseguit el mateix en el cas de les Balears en relació als seus projectes d'ordenació territorial que al llarg dels darrers quatre anys de govern del PP i UM ha sufert un grau de resposta i de mobilització social apreciables.
La participació de l'esquerra al govern (BLOC) no és una participació que es faci per la via d'un diàleg d'iguals de les forces que formen el Pacte.El Pacte es sosté sobre dues cames, la dreta que és UM i la social-liberal que és el PSOE i que al llarg de la negociació del Pacte ha representat els interessos de les forces que formen el BLOC. El BLOC no ha pactat amb UM. El BLOC ha pactat amb el PSOE que és la seva representació en la negociació amb UM. I dins el BLOC , ERC té la seva mediació en el PSM, i no en el conjunt del BLOC. A partir d'aquest esquema de relacions és fàcil veure quin paper juga l'esquerra en el Pacte, i com la dreta econòmica pot fer un bon negoci si aconsegueix d'aquesta manera desactivar la punta de llança de l'esquerra en moviment, la que es basteix en la lluita contra els projectes desenvolupistes. D'aquesta manera es poden realitzar els objectius de la dreta econòmica no aconseguits sense desgast per a la dreta política.
L'expressió política de la dreta econòmica de les Illes Balears és el PP, i els puntals de la dreta econòmica de les Balears (Barceló, Escarrer, Nigorra) que es projecta internacionalment "por el azul del mar i el caminar del sol", amb les seves multinacionals, han estirat al PP cap al trencament amb Unió Mallorquina. Aquesta aposta, molt arriscada, no ha funcionat per poc perquè el PP no ha perdut vot i la victòria dels signants del Pacte, és una victòria de mínims, que es pot capgirar en qualsevol moment en funció dels interessos d'UM, que naturalment és una formació de dreta, tot i que no sigui l'expressió política preferida per la dreta econòmica.
Amb la dreta liberal (UM) que, reivindica les polítiques fetes amb el PP i que en cas de desfer-se d'algunes decisions preses, vol que es compensin als adjudicataris a cop de talonari, com és el cas de la no construcció de l'Hospital de Son Espases, no és d'esperar que es pugui anar molt lluny en les polítiques socials progressistes.
El BLOC ha aconseguit accedir al Pacte en condicions de feblesa molt superiors al de l'anterior Pacte de Progrés, on per separat van poder negociar directament el domini de les taifes corresponents (educació, medi ambient, treball, benestar social…). És el BLOC qui més ha cedit en la composició dels nous governs, i la més petita tensió generada pel PSM en relació al repartiment de conselleries ha topat amb l'atac mediàtic de la premsa favorable al Pacte. Serà molt difícil que es puguin desenvolupar polítiques progressistes quan Antich ha volgut en tot moment tranquilitzar els poders fàctics i ha deixat ben clar que vol corregir els "excessos" de l'anterior Pacte de Progrés.
El proper any 2008 serà un any clau per al nou Pacte si Zapatero obre el calaix de les inversions en matèria de transports i es posen en marxa els projectes promesos d'ampliació de les xarxes ferroviàries i del transport públic, i l'habitatge. Ara mateix al mes de juny ja s'ha deixat sentir la caiguda d'ocupació amb la finalització dels diferents projectes d'obra pública propis dels dies previs a les eleccions, però l'hoteleria creixerà en ocupació aquest estiu i jugarà un paper compensatori i més.
No és gens fàcil que el sector primari surti d'un estat de postració que arrel de l'estudi dels senyors Tamames i Lamo de Espinosa, pagats amb 600.000 euros dels fons de la Conselleria d'Agricultura regida pel PP, sabem que no arriba al 1% del PIB . Sabem també que el sector industrial ha reculat i que en el actual mapa europeu que ens han imposat , les paraules de Méndez i Bravo (UGT) cap al nou executiu autonòmic a favor de les inversions no passen de ser vendes de fum que no quadren en els projectes de l'Europa dels mercaders que ajudaren a configurar. I sabem també que el sector serveis creix especialment en persones autònomes vinculades a la precarietat del món dels immigrants.
Les perspectives per a la gent treballadora de les Illes Balears no milloraran amb el govern del pacte perquè qui marca les directrius de la negociació col·lectiva són les direccions dels aparells patronals i sindicals de Madrid per la via de la política de pactes. Es mantindrà l'exèrcit de reserva format per les persones desocupades registrades com és habitual i les desocupades que formen part de la "normalitat constitucional" imposades per la dreta i l'esquerra espanyola, però també per una part de la pròpia "classe" política i sindical de la nostra nació.
Él delegat de govern, senyor Socias (PSOE) s'ha significat sempre a favor de la patronal contra els drets de vaga com és ara en el conflicte dels remolcadors. Què podem esperar de la senyora Nàjera?.
Els pilars de l'activitat econòmica es fonamenten en els baixos salaris, els contractes precaris,l'excés d'hores treballades i l'explotació laboral, i així han de seguir si no emergeix amb força una esquerra nacional, política i sindical anticapitalista que capgiri la situació, i posi l'objectiu en la satisfacció dels drets de la gent treballadora.
