En memòria dels  revolucionaris que els "políticament correctes" volen que oblidem.

 

Llorenç Buades Castell

 

No hi ha a Palma, ni a cap lloc de Mallorca cap carrer en la memòria de Francesc Tomàs, membre del Consell federal de la Federació Regional Espanyola (AIT) i de la FTRE (AIT).

En 33 anys de postfranquisme, el franquisme és ben vigent a les plaques dels nostres carres i en canvi, no hi ha lloc per a les persones més representatives de la Mallorca que ha lluitat per una societat més justa.

L’aculturació franquista i també la democràtica, que a la fi, respon a la mateixa nomenclatura de poder,  ha fet tot el possible perquè no hi hagués lloc per a la memòria de les insurreccions populars mallorquines i han venut el tòpic d’una Mallorca passiva, de la calma, perquè interessava als èlits dominants manipular ideològicament al poble.

Aquesta terra és ben lluny de ser una Illa en calma. La repressió feixista és una manifestació evident de la violència de les classes dominants i que la calma que volien era la dels cementiris que nodrien de víctimes innocents.

Ningú no ens instrueix dels poders mafiosos que en temps de la monarquia catalana-aragonesa, del regnat independent de Mallorca, dels Àustries o dels Borbons, han gaudit del poder  i que han fet i desfet aprofitant la llunyania dels centres, situats a vegades a Barcelona o València , altres a Perpinyà, i després a  Valladolid o Madrid.

Ningú no ens parla de les persones que amb el seu esforç traginaren les pedres per fer la paret seca que s’enfila muntanya amunt.

Algú ens parla del treball esclau ?. El treball esclau va servir i serveix a moltes famílies mallorquines benestants que han heredat els seus béns en bona part sobre la submissió, i va ser vigent durant totes les monarquies, la independent de Mallorca, les catalano-aragoneses, les dels Habsburg o les dels Borbons. I amb elles també hi va haver el Tribunal del Sant Ofici, que totes elles manteniren.

L’esquerra política ha cercat referents en el 1715, data en que perderem les institucions pròpies --pròpies de qui?-- del domini dels Àustries a favor de les centralitzades dels Borbons, però no solen dir que aquest darrer reducte d’oposició als Borbons, va deixar de resistir perquè el rei Carles III (d’Àustria) i el comte de Savellà ens van vendre en funció dels seus interessos. Tampoc ens han explicat que aquell domini institucional propi estava al servei de les màfies locals dels Descatlar o dels Burgues, dels Canamunt o dels Canavall, que moltes vegades s’imposaven als virreis imposats per la monarquia de torn.

Aquests no han de ser els referents de l’esquerra. Els nostres referents  a Mallorca s’han de situar bàsicament en les revoltes foranes del segle XIV i XV, i en la Germania de Mallorca, el procés revolucionari que bastí organismes de  poder popular durant els anys 1521 a 1523.  Però volen que oblidem,  i per això no tenim carrers que recordin Joanot Colom, que en temps de la República posava nom a l’actual Plaça d’Espanya.

Si els agermanats tenen una placa al que encara és la Plaça del Roser (o Rosari), lloc on habitava l’instador Joanot Colom, que va morir esquarterat  i amb el cap penjat dins una gàbia al portal de la muralla de Palma fins al segle XIX és per obra i gràcia d’un regidor de dreta, el senyor Tous . L’esquerra política no ha tingut bemols en 35 anys de democràcia aparent , d’honrar la memòria dels seus, i encara ara no tenen valor per fer-ho.

Però qui sap a Mallorca qui era Francesc Tomàs ?.

Ho sabem els afiliats i afiliades d’un sindicat anarcosindicalista ?

Recuperem la nostra memòria. La de la història dels obrers i obreres.

La primera secció de la Internacional Obrera es va fundar l’any 1869. Aquell mateix any va sortir als carrers de Mallorca, "El Obrero", "órgano de los que ganan el pan con el sudor de su frente" “El Obrero” va ser  la primera publicació obrera de les Balears, dirigida per  Francesc Tomàs, un picapedrer que era vice-president de l'Escola Democràtico-Republicana de Ciutat .Al mateix temps  es posaven en marxa tres societats obreres a Ciutat, les dels sabaters, fusters i picapedrers

El mes de desembre de 1869 un manifest amb una tirada de 2000 exemplars anunciava la formació del Centre Federal de Societats Obreres de Palma. Signaven el manifest, Miquel Payeres, Josep Canyelles, Rafel Alemany, Vicenç Ramon,Josep Rosselló, Joan Sánchez , Lluc Nicolau, Antoni Fullana, Francesc Tomàs, Josep Valls i Josep Roca. Representaven societats de picapedrers, fusters, ebenistes, sabaters, teixidors i ferrers.

El mes de gener de 1870 es va anunciar la constitució d’una societat obrera a Alaró. Durant el primer trimestre de 1870 pintors, calafats, cistellers, forners, adobers, terrissers, argenters, folradors de vidre i corders s’adheriren al Centre Federal de Societats Obreres, adherit als principis de la Internacional Obrera (AIT).

El mes d’abril de 1870 el Centre Federal disposava de 520 sabaters, 151 teixidors, 130 fusters,tapissers i cadirers, 111 picapedrers, 85 adobers, 84 forners, 65 mestres d'aixa, 64 terrissers, 56 obreres, 56 ferrers, 51 obrers de Sa Vileta, 41 cistellers, 39 calafats, 35 capellers, 25 tipògrafs, 25 corders, 22 argenters, 21 esparters, 19 llauners, 14 vidriers, 13 fideuers.

En el Primer Congrés Obrer a l’Estat Espanyol el Centre Federal de Societats Obreres tenia 1627 cotitzants i representava un 10,6% de totes les cotitzacions en tot l'Estat.

Allunyem aleshores els tòpics envers la feblesa del moviment obrer a Mallorca i recuperem memòria i l’estima dels nostres orígens que ens volen fer oblidar.