D'esquena als moviments

Col·laboració amb L'Accent del 24.11.2009

 Llorenç Buades Castell

És un fet constatat per l'experiència política que la gestió de govern per part de certs partits que es diuen d'esquerra, verds, alternatius, nacionalistes,  serveix més per a la desmobilització social i per fer que l'electorat s'empassi les polítiques continuïstes pròpies de la dreta econòmica que per a sembrar les llavors de polítiques d’una acció social transformadora en tots els seus aspectes.

No acostumen a tenir el poder, perquè governen sense tenir cap poder fàctic i els poders fàctics, econòmics, empresarials, religiosos i militars són els que en realitat governen, en aquests casos mitjançant partits que en realitat es transformen en agents dels interessos dels poderosos. Potser les fan empassar més dolces, o de manera suavitzada en relació al que faria la dreta política, però una vegada aplanats els esculls amb concessions poc significatives, els projectes de la dreta real es concreten.

El poder fonamental de l’esquerra està en la seva base social que no gaudeix de més poder que el de la suma de persones amb mancances que esperen resoldre mitjançant l’exercici de govern dels seus representants. Sovint succeeix que allò que s’ha promès, que les lluites que s’han emprès per tal de fer possible la solució dels problemes, una vegada arribats els partits al govern,  es deixin de costat per tal de fer polítiques “possibles”, gairebé sempre “realistes”.

Aquestes polítiques necessiten la desmobilització social, i una part d’aquesta s’aconsegueix situant a una part de militants de partit en les tasques laborals vinculades a la gestió de govern, i altres mitjançant la desactivació dels moviments mitjançant les polítiques de subvencions.

A Mallorca ha passat això, que és un fenòmen gairebé universal. La lluita per salvar La Real empresa contra el PP va ser ofegada pels partits « transformadors », mitjançant cooptacions en la gestió de govern i avisos sobre els futurs de les subvencions a entitats poc dòcils, la lluita per la Memòria Històrica que qüestiona els judicis franquistes i introdueix elements de caràcter recuperador dels valors republicans i alternatius ha quedat devaluada mitjançant la canalització cap als valors políticament correctes de les polítiques de la transició i de “reconciliació nacional” predicades pel carrillisme.

El Pla de carreteres, redactat per gent que és imputada per corrupció i amb esmenes acceptades  de poca consideració s’aprovarà per part de tots els partits del Pacte després d’abandonar la lluita empresa pels moviments. Només algunes agrupacions locals vinculades a Verds, ERC i Esquerra Unida s’han mantingut al costat del GOB i l’Assemblea contra el Pla . És la visualització d’una política continuïsta que s’expressa de manera clara en la destrucció del territori entre Montuïri i Sant Joan , que enllaça amb la carretera PP-UM de Sant Joan a Sineu i que tendrà continuïtat cap a Llubí. Un exemple que dissortadament no és únic.

Esquitxats pels processos de corrupció dels seus socis,  amb el vot dels quals governen, ERC i Esquerra Unida fan declaracions d’intencions  i ultimàtums al govern Antich per tal que es cessi a Miquel Nadal (UM) , conseller de turisme, després de ser imputat en un procés penal i que un jutge emetès un auto acusatori. Fins i tot alguns joves d’Esquerra Unida en operacions de propaganda es manifesten contra els corruptes, qua a la vega són socis de govern dels mateixos. En qualsevol cas, aquestes operacions de maquillatge no posen en qüestió allò que és fonamental, i és que governar amb la dreta regional (UM) només es pot fer a la manera d’UM, i aquesta no passa ni per l’esquerra, ni per la defensa del territori, ni per l’emancipació nacional.