Apunts en relació a la mobilització de la dreta social al Molinar

Llorenç Buades Castell

L’esquerra política al llarg dels anys s’ha caracteritzat per la desactivació dels moviments socials. No és l’objecte d’aquest article argumentar aquest fet, però si algú nega l’evidència , en tenc prou en les referències de Son Espases o Port Adriano.

La dreta, en canvi, quan ha governat s’ha mostrat molt generosa amb la seva xarxa clientelar, aquesta que avui es manifesta contra Grosske i treu al carrer un seguici de manifestants considerable.

Si es repassa l’import de subvencions als caçadors (aprovada per l’esquerra) en contrast amb organitzacions  com la CGT,  les organitzacions de joves com els Maulets , Militant o Mallorca Republicana, que no tenen disponibilitat de locals on reunir-se,  es manifesta que l’esquerra política pateix de paranoia sectària contra l’esquerra social, i més particularment contra l’esquerra més radical i revolucionària.

Els anys que ha governat això que en diuen esquerra, no s’han atrevit ni a rehabilitar locals com el Casal d’Entitats Ciutadanes. En canvi, quan va governar la dreta va bastir una xarxa ciutadana de locals per a la seva xarxa clientelar veïnal, aquesta que ara mateix es manifesta contra Grosske.

L’esquerra política que tenim és així d’ignorant que ha fet de les institucions la seva única raó i expressió. També és la manera més pràctica d’evitar el conflicte amb les seves bases i possibilitar la gestió dels que en teoria  en saben més, dels  seus dirigents.

La nostra esquerra política, abocada sempre a complaure la dreta social i econòmica, ha honrat els intel·lectuals franquistes (Estelrich, Salvà, Villalonga, Riber…), i en canvi no ha fet cap concessió als intel·lectuals pretèrits (Francesc Tomàs) o  als actuals que es mouen en  el camp de l’esquerra transformadora. No basteixen teixit social, i més aviat contribueixen, pel seu sectarisme a enfonsar-lo.

Ara és la dreta, la que es mobilitza. Grosske tenia dues opcions, deixar que es mobilitzés la dreta econòmica, aquella que ben aviat va aconseguir el seu objectiu en referència al combat de fer de l’Hotel Mónaco el lloc d’acollida, o deixar que es mobilitzés la dreta social guanyant part de l’esquerra social (cas del Molinar), per tal de no ofendre als empresaris. Grosske ha patinat absolutament, perquè s’ha rendit a la dreta econòmica (empresaris d’hoteleria),  ha fet un intent a Son Roca que va generar les primeres protestes veïnals, i al final s’ha d’empassar la mobilització d’un barri on en teoria hauria de tenir el seu cau d’electors.

Si Grosske hagués posat en marxa el pressupost participatiu , que fomenta la participació popular amb les polítiques no es trobaria amb el que es troba ara.

Igual d’exigible és la solidaritat dels habitants de Son Roca o del Molinar amb els exclosos, que la de la Platja de Palma. I posats a ser solidaris, no hi havia cap raó ni una per a la demolició de Can Pere Antoni, per tal d’evitar les molèsties als rics que gaudiran de la façana marítima. No puc entendre les raons per les quals la solidaritat forçada s’ha d’exigir sempre als sectors menys afavorits, quan són els rics els que tenen més possibilitats de ser solidaris. Però l’esquerra política sempre es rendeix davant les necessitats dels rics i és per això que no és esquerra.

Excloure els exclosos no és cap solució, però em consta que Can Pere Antoni era una institució excloent, i també em consta, perquè un amic meu  en va ser director, que per a la gestió de Can Pere Antoni s’havia de pagar l’impost revolucionari al partit de torn a l’Ajuntament, com em consta que queien xeringues al pati de l’escola, la qual cosa ja fa molts anys provocava queixes  i que era una institució de pas i excloent.

Quan la gent es mobilitza, no tot és per manipulació. És evident que s’ha de lluitar contra l’exclusió social, però no és menys evident que no és educatiu ni pedagògic que les persones excloses puguin gaudir pel fet de ser-ho de comportaments antisocials, que generen respostes com les que no fa molt es produiren també al Camp Redó.

És molt natural que quan s’amunteguen moltes persones en un pis, siguin immigrants o no, es generen problemes de convivència. És molt natural que per fer efectiva la integració dels gitanos de Son Banya en la comunitat, aquests han de poder fer front a les despeses comunitàries.

Els exclosos no són només subjectes de drets, també ho són de les obligacions que té qualsevol persona, qüestió que moltes vegades oblidam, i que seria pedagògic reactivar.