EL CAPITALISME GENERA L’ESTAT DE MALESTAR ACTUAL

 

Llorenç Buades Castell

 

De vegades va bé ser víctima temporal de fets que trenquen la normalitat de les nostres vides, com són la sequera quan es produeix, les vagues del transport que ocasionen desproveïments o que no permeten la circulació aèria o marítima. També és bo de tant en tant sofrir les conseqüències de les vagues perquè ens ajuden a percebre la importància d'alguns béns i serveis.

A les Balears vivim la crisi  del sector del ciment i del totxo que des de fa anys ha liderat el camp inversionista en la generació del màxim benefici. Aquest sector ens ha governat a través dels seus mediadors institucionals, embolicats alguns en casos de corrupció prou coneguts. I d'un refugi inversor a un altre,  patim ara les conseqüències especulatives del sector dels derivats del petroli, el gas i les elèctriques, que en part s'han enfortit amb el moviment de capitals procedents de la crisi del totxo.

 

SENSE SOSTRE

 

 La crisi del totxo, destapada als Estats Units, té el seu orígen en la incapacitat de moltes famílias obreres o amb escassos recursos de plantar cara als pagaments de les hipoteques. Un treballador de McDonalds en Binghamton, Nova York guanyava l'any passat 6 $ per hora, (3, 86 euros) quan l'import mig d'un habitatge amb dues habitacions era de 13,67 $ per hora. (8,80 euros) El 62% dels treballadors i treballadores del comerç detallista tenien sous per sota del salari mínim. Un treballador amb el salari mínim a jornada completa percebia 10.700 $ a l'any (6.885 euros) , quan el llindar oficial de pobresa per a una família de tres persones estava fixat en 15.658 $ anuals. (10.076 euros),  xifra que per al seu càlcul no tenia en consideració l’assegurança de salut.

Allò que va succeir als Estats Units s’ha traslladat aquí: per més que es construeixin pisos, no hi ha compradors que puguin accedir a ells amb salaris que no arriben als mil euros al mes. Un pis de protecció oficial de 90 metres quadrats, amb pàrquing té un preu de 170.000 euros segons l' Institut Balear de la Vivenda (Ibavi). Per arribar a pagar aquest preu un mileurista hauria de destinar el seu salari integrament durant 25 anys.

Els preus dels pisos de protecció oficial a final de març de 2008  havien pujat un 9,4 per cent en relació a l’any anterior i en el mercat lliure amb 1030 euros durant 25 anys només es pot comprar un pis que no passi dels 70 metres quadrats.

Els lloguers dels habitatges s'incrementaren un 4,2% en el darrer any a les Illes Balears segons les fonts de l'INE, percentatge equivalent a la inflació, però les pròpies agències  han informat que el preu mig del lloguer a Balears es va situar al març de 2008 en 1.136 euros al mes, el que suposa un increment del 7,4% respecte a 2007, quan estava establert en 1.052 euros. Pot semblar excessiu però el fet és que  l'Ibavi ha rebutjat per manca d'ingressos 113 de les 224 sol·licituds presentades per a llogar 36 pisos socials del barri de Foners, perquè no arribaven als ingressos mínims de 12.000 euros anuals.

Tenir sostre és un luxe en un Estat que en la lletra constitucional es proclama social i de dret, però que no respecta en els fets drets humans fonamentals com són el del treball i de l’habitatge. Però aquest Estat que ha permès beneficis nets del 27,1 % a  FCC durant el 2006, el 38% d’Urbis o els  +322,8% d’Acciona el mateix any en referència al 2005, ha fet tot el possible per a la conversió d’un bé d’ús en un valor de canvi que permet tenir més d’un 20% dels habitatges d’Inca (2.274) desocupats.

 

TREBALL I ATUR

 

Enguany mateix, hi ha 11.000 habitatges  projectats i visats  segons el Col·legi d’Aparelladors  quan durant l’any 2007 se n’acabaren 8.955. En conseqüència els permisos hi són, i la construcció possible supera en molt la de l’any 2007.

El  passat mes de maig es va tancar a les Balears amb 36.439 persones sense feina, 8.194 més que l’ any  2007, la qual cosa representa un increment del 29%. Però el nombre total de contractes es va elevar al maig a 50.205, 9.698 més que el mes anterior; i d'aquests només 7.002 van ser indefinits.

Algú recorda encara quin va ser el motiu de la darrera Reforma Laboral ? No deien els governants i els agents socials (abans sindicats) que es tractava d’una reforma positiva per a posar fi a la precarietat contractual ?

Les xifres de les contractacions indefinides parlen per si mateixes.

Les persones desocupades varen créixer en el sector de la construcció (502 desocupats més). Varen créixer perquè l'obra pública ha baixat, tot i que el conseller d'Economia, Carles Manera,diu que, en el que va d'any, s'ha licitat un 11,6 per cent més d'obra pública que en el mateix període de 2007, amb gairebé 300 milions d'euros assignats al sector privat. En qualsevol cas  queda clar que el peix que els polítics ens han venut en les dues darreres eleccions passades, en forma de desenvolupament tramviari i ferroviari  no arriba a temps. L’obra pública necessària per a frenar l’atur  no arriba , en tant que ha quedat la innecessària (Son Espases).

L'atur masculí s'ha situat a la fi del mes de maig en 18.341 homes i  en 18.098 dones. Del total de desocupats de Balears, 5.204 són menors de 25 anys, i d'ells 2.352 són dones i 2.852 són homes. La masculinització de l’atur es tracta d’un canvi a considerar.

 

 

I TORNEM A l’INICI

 

El monoconreu turístic que criticàrem durant molts anys des de la progressia, sembla ser ara el flotador que ens permetrà treure el coll de l’aigua. Però no podem repicar campanes a llarg termini perquè és un sector que depèn totalment del cost dels combustibles del trànsit aeri i marítim. Si el turisme de masses que arriba a les Illes imposa des dels operadors turístics alemanys el “Tot inclòs”, és perquè en els llocs emissors  les persones ja no es poden permetre tantes alegries en la despesa turística. Si els preus dels vols i del transport marítim s’encareixen, quin futur té el turisme ?. Diversificar és el camí

El desmesurat increment del preu dels carburants de l'electricitat o del gas, provenen de la seva injusta gestió, que beneficia les grans empreses multinacionals de l'energia com Repsol, Cepsa, Gas Natural, Iberdrola o Endesa .El creixement dels preus del petroli ataca el poder adquisitiu de la gent més desfavorida,  víctima del negoci que les empreses petrolieres fan amb l'alça dels preus. L'altre gran beneficiat és l'Estat, ja que es duu el 40% en impostos del preu del carburant, i l’Estat, no és la ciutadania organitzada, sinó un instrument al servei de la classe dominant.

Si tenen raó els que pregonen que els temps dels combustibles barats han acabat definitivament, tenim motius sobrats per a la preocupació en relació als pilars de la nostra activitat econòmica, i de les nostres formes de vida. Aquestes situacions precisament ens haurien de fer actuar a favor d’una menor dependència que és molt possible si sabem generar ciutats habitables que optimitzin els recursos energètics: tornin a emmagatzemar com es feia abans  l’aigua de pluja que es perd tota, optin per les energies renovables en les construccions i per materials que permetin un menor consum, i generin llocs de  treball mitjançant l’impuls del transport públic, metro, tramvia i autobús.