REFORMA CONSTITUCIONAL I NOVES MESURES ANTISOCIALS. “AUTOCOP D’ESTAT” DELS POLÍTICS
LA CGT PROPOSA I CRIDA A LA REVOLTA SOCIAL
La Reforma de la Constitució
perquè es reculli el principi d’estabilitat pressupostària i que posa
sostre a la despesa pública suposa la fi de l’estat del “benestar”.
La Reforma de la Constitució
que ha pactat el govern socialista amb l’oposició conservadora, pel seu
contingut i pel seu procediment, representa el màxim atac que s’ha
comès des de la dictadura franquista contra la societat civil i el
model de democràcia que tenim.
Aquesta reforma perquè la
Constitució reculli el nivell màxim de dèficit i d’endeutament públic,
suposa la consagració i perpetuació de tota la política de reformes
econòmiques, antisocials i neoliberals que el govern, polítics,
patronal, banquers, especuladors i sindicats institucionals han anat
aprovant sistemàtica i calculadament en aquests últims anys com
solucions a la crisi sistèmica del capitalisme amb l’únic objectiu de
satisfer les ànsies dels mercaders, d’incrementar el nivell
d’explotació humana i de recursos en benefici d’una minoria de rics i
poderosos.
Aquest Reforma constitucional
significa renunciar, de fet i de dret, a qualsevol possibilitat del
polítiques econòmiques basades en el repartiment, en la justícia
social, en el desenvolupament del sector públic, dels serveis socials i
públics, de la recuperació dels drets socials i laborals perduts,
podria fins i tot conduir a no poder garantir el pagament de les
pensions públiques en el futur, significa renunciar al que coneixem com
“estat del benestar”, significa accentuar i ratificar el model
productivista, competitiu, consumista, creixentista que ha provocat
l’actual crisi econòmica.
El canvi constitucional no
contempla demanar responsabilitats a qui han provocat que l’Estat
estigui “en fallida” i en la ruïna. Ens diuen i s’exculpen amb que
l’estat està endeutat perquè no obté ingressos i té moltes despeses,
però no ens diuen que les polítiques dels últims anys han estat qui han
provocat aquest endeutament. No hi ha ingressos perquè s’ha legislat
perquè la patronal i les empreses deixin de cotitzar a les arques
públiques, deixin de contribuir, perquè s’han venut les empreses
públiques rendibles, perquè s’ha pagat el deute privat dels bancs,
perquè s’estan privatitzant tots els serveis públics que produïen
beneficis…
El canvi constitucional
significa una autèntica renúncia a la sobirania popular, significa un
veritable dèficit democràtic i la submissió als dictàmens dels països
rics d’Europa. Es produeix per a calmar als mercats, en ple atac
especulatiu contra les arques públiques, en plena crisi, seguint el
dictat implacable dels grans bancs alemanys i francesos.
La reforma constitucional és
una imposició a la societat civil d’aquest país quan no se li han
plantejat altres països amb endeutaments i dèficit públic semblants. El
govern espanyol ha pactat amb l’oposició i resta de polítics de dretes
i s’han convertit en els millors esclaus dels mercats, fent d’Espanya
el màxim exponent de la política neoliberal.
Per altra banda, la reforma
constitucional es fa a poques setmanes de la convocatòria de les
eleccions polítiques, amb presses, amb un govern desacreditat, esgotat,
provisional. Per què? Tot és una farsa. Quan ens han venut les enormes
dificultats que suposen els canvis constitucionals, de la necessitat
d’un debat públic per a assolir-lo, ara en un obrir i tancar d’ulls, en
ple període estival, un govern desprestigiat i provisional ens
arrossega a aquesta reforma.
Amb aquest pacte dels polítics
del govern i l’oposició de dretes, per a què serveixen les eleccions si
aquest canvi constitucional ratifica tota la política econòmica i
antisocial que es ve fent? Ara, potser més que mai, és intranscendent
el procés electoral, donarà el mateix qui surti guanyador en les
eleccions. Aquesta reforma constitucional lliga de peus i mans l’acció
social de qualsevol govern. Tornem a la frase “tot lligat i ben lligat”
i és que aquest país no sap desfer-se de “salvadors”, que en el fons
sotmeten als seus interessos partidistes els interessos generals.
Per a la CGT és inadmissible,
intolerable aquest “autocop d’estat” dels polítics contra la societat
civil. Totes les mesures antisocials de reduir els drets laborals, les
llibertats, de reduir els salaris, de reduir les pensions, les
prestacions socials, de no garantir els serveis socials… totes aquestes
polítiques s’han fet per a reduir el dèficit fins al 3% i per a
controlar el nivell d’endeutament de les administracions públiques.
Aquest govern ha traït a tot el
poble, a tota la societat. Ja ha reduït el dèficit, ara vol plasmar-lo
en la Constitució imposant-nos que aquest dèficit s’ha reduït amb
l’únic sacrifici de la classe treballadora i col·lectius populars.
Per a la CGT, demanar un
referèndum per a la reforma constitucional és necessari però, és
insuficient. El referèndum és sempre una mesura de participació
directa, de democràcia directa i la CGT dóna suport i practica l’acció
directa, però entenem que el referèndum per si sol és insuficient. Cal
lluitar i mobilitzar a la societat per a no permetre aquesta dictadura
dels polítics, que des de la prepotència, provoquen canvis legals
irreversibles i transcendents. Els capritxos de Zapatero, els seus
impulsos, el seu legislar a cop de decretazos, amb traïdoria aprofitant
l’estiu, ens recorda el vell estil més propi del caudillisme.
La CGT crida a la mobilització
i la revolta social per a impedir aquest gravíssim atemptat a la
societat d’aquest país. Farem quantes mesures estiguin en les nostres
mans, assemblees, debats, mobilitzacions, aliances amb el màxim consens
de totes aquelles organitzacions i moviments socials que encara no
hagin perdut la seva dignitat per a parar aquest autocop d’estat.
A més de la reforma
constitucional, s’ha donat a conèixer el pacte entre la patronal i el
sindicalisme institucional per a mantenir la moderació salarial pactada
el 2010 fins al 2014, perdent descaradament les i els treballadors
poder adquisitiu, el govern ha dissenyat altres noves mesures anticrisi
igualment pernicioses per als interessos de les i els treballadors i
mantenir els beneficis dels poderosos i empresaris.
Les mesures a les que ens referim són:
· Contractes de Formació: es
podrà realitzar aquesta forma de contractació a tots els menors de 30
anys. Aquests contractes estan exempts de tributar les assegurances
socials de les i els contractats sota aquesta modalitat.
· Rebaixa de l’IVA en
adquisició d’habitatge: es baixa el tipus impositiu a la meitat -del 8%
al 4%- amb la conseqüent pèrdua d’ingressos a les arques públiques.
· Reforma del FOGASA: Es
permetrà que el Fogasa pagui a terminis i fins a 2012, vuit dies
d’indemnització en els acomiadaments justificats.
· Prorroga dels contractes
temporals: a partir d’ara no serà obligatori convertir els contractes
temporals a indefinits i es pot prorrogar indefinidament la relació
laboral inestable fins al 2013. Això suposa suspendre l’article 15.5 de
l’estatut dels treballadors.
Aquestes mesures dretanes a cop
de decret perpetrades pel PSOE comporten el manteniment d’una ocupació
inestable i a l’arbitri de l’empresari de torn; espolien les arques
públiques minvant els ingressos tant de la Seguretat Social com de
l’Agència Tributària; són un cop a les classes treballadores que perden
l’ocupació i veuen que la seva indemnització la cobraran en còmodes
terminis (per a l’empresari i Fogasa); i es pretén reduir la taxa
d’atur juvenil -del 45%- amb la perpetuació de la precarietat laboral
fins als 30 anys.
La CGT crida a la mobilització
i el referèndum per a impedir la reforma de la Constitució així com la
derogació de totes les mesures econòmiques perpetrades contra la classe
treballadora i col·lectius socials més desfavorits.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Les polítiques de la dreta i l'esquerra lliberals allarguen la durada de la crisi
Llorenç Buades
Les
mesures empreses pels polítics lliberals de dreta o esquerra no fan més
que allargar els efectes de la crisi i posar en perill la zona euro.
Les polítiques contra la crisi han transformat els deutes privats en
deutes públics, mitjançant l'auxili dels estats al sistema bancari a
punt de fer fallida. I ara volen fer pagar les conseqüències a la
població al mateix temps que els bancs es retroben amb els beneficis
anteriors a la crisi, i practiquen les mateixes activitats
especulatives.
L’exemple de Grècia és horrorós. El Banc central europeu i el Fons
monetari internacional exigeixen cada vegada més austeritat del poble
grec i més privatitzacions. I la realitat és que els baixos
salaris, l'atur, i la precarietat fan que cada dia es sumin
efectes recessius i la situació empitjori. Els mercats (especulatius
per naturalesa) volenb assegurar-se que els grecs pagaran i no fan més
que abonar un cercle viciós sense final. Portugal va per el mateix camí
i s'estén l'efecte dominó arreu d'Europa.
La tragèdia que es viu ara mateix a Grècia és la que es viu també a Islàndia, Irlanda, Portugal, Espanya i amb les polítiques actuals probablement afectarà aviat a Itàlia, Bèlgica i França .
Sense
la més mínima preocupació per les desenes de mils d'acomiadaments
els serveis públics són venuts en una subhasta i allò que suposadament
es fa per a "tranquil·litzar als mercats financers", en realitat
serveix per a oferir al sector públic grec a les multinacionals d'EUA i
Europa a preus de ganga. A qui rescaten quan oferereixen empreses
públiques gregues com OTE a la Deutsche Telekom o l'ampliació dels
drets sobre l'aeroport d'Atenes al grup alemany Hochtief ?. A qui
beneficia un IVA que ha passat del 19% al 23% en tant que es redueix
l'import de l'impost de societats ?
Els plans d'austeritat han servit per incrementar l'atur d'un 12% a un 16% en un any a Grècia, abaixar el PIB un 4,5% i per a augmentar el deute públic que ha passat d'un 139% a un 150% del PIB. I l'efecte és que Grècia no podrà pagar el deute, que amb els darreres préstecs s'incrementarà cap al 200% del PIB.
Quina és la solució ? Exigir una política absolutament distinta a l'actual i posar en marxa un pla de socialitzacions començant per la Banca i les grans empreses.
Les
persones jubilades i pensionistes de les Balears són de les més pobres
de l'estat
En
el mes de març, el nombre de pensions contributives de la Seguretat
Social va ser de 167.955 a les Illes Balears, amb un creixement de
l'1,8% respecte al mateix mes de l'any anterior .
La pensió mitjana que comprèn les diferents classes de pensió
(jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i a favor de
familiars), s'ha situat a Balears en el mes de març en en 729,69 euros
mensuals i està situada 71,36 euros per davall de la mitjana
estatal. Superen la mitjana balear, el País Basc (amb 990,76
euros), Astúries (954,54 euros) , Madrid ( 948,45 euros), Navarra
(905,24 euros mensuals), Ceuta (848,99 euros), Cantàbria (833,43
euros), Aragó (831,12 euros), Catalunya (826,51 euros), Melilla (783,05
euros), Castella i Lleó (778,66 euros), la Rioja (765,57 euros),
Canàries (751,74 euros), Castella-la Manxa (748,21 euros), Comunitat
Valenciana (735,46 euros), Andalusia (734,08 euros) i Balears (729,69
euros).
D'altra banda, la pensió mitjana de jubilació a Balears és en el
mes de març de 827,62 euros mensuals, un 9% inferior a la
mitjana del conjunt del país (910,11 euros), segons dades fetes
públiques pel Ministeri de Treball i Immigració.
La pensió mitjana de viduïtat, que van percebre el març 43.142 persones
a les Balears, s'ha situat en 526,34 euros; la pensió mitjana
d'incapacitat permanent, que cobren 18.765 persones, s'ha situat en
784,24 euros; la pensió mitjana d'orfandat, que afecta
5.031 persones, és de 316,40 euros, i la pensió a favor de familiars,
que va beneficiar a 145 persones, s'ha situat en 380,47 euros.
En conjunt, aquestes tres retallades suposaran una reducció mitjana del
22,7% en les pensions, segons el diari Expansión. L’endarreriment de
l’edat de jubilació i l’augment de 35 a 37 anys de cotització per
percebre la pensió màxima significarà una retallada d’entre el 12 i el
15% de les pensions, mentre que l’increment del període de referència
per calcular la pensió reduirà aquesta quantia en un 10,7%. Per la seva
banda, la reforma de les caixes d’estalvi suposarà una injecció inicial
de 20.000 milions d’euros dels fons públics per a entitats financeres
privades.
REFORMA LABORAL
I VAGA GENERAL
Comunicat de la CGT de Balears
Més misèria en el Regne d' Espanya L'índex
de misèria a l'estat espanyol es va situar en el 22,9% al desembre, de
manera que va registrar el major nivell de la UE, la mitjana de la qual
es va situar en el 12,8% al tancament del passat any segons exposa
Afi-Agett en el seu informe sobre el mercat laboral, corresponent a
març de 2011, L'índex de misèria és la suma de les taxes d'atur i
inflació, i la combinació d'ambdós factors genera més pobresa. D'altra
bandaGestha ha elaborat un informe segons el qual un de cada cinc
jubilats es troba en risc de pobresa. El Regne d'Espanya se situa entre
els països europeus amb major nombre de pensionistes en risc de pobresa
relativa, amb un 19,3%, només per darrere de set dels altres 26 Estats
. Les pensions espanyoles cauen fins al punt que el 77% dels jubilats
no arriba a ser mileurista.
La remuneració de les persones
assalariades va caure en 7.921 milions d'euros
l'any 2010 a l'estat espanyol, fins als 508.878
milions d'euros. Aquesta reculada s'ha
traslladat al repartiment del pastís, de manera
que el pes dels salaris ha caigut 1,13 punts
respecte del PIB fins al 47,89%, per davall del
49,02% registrat en 2009 . Els beneficis
empresarials, per la seva banda, han reduït el
seu pes respecte del PIB en tres desenes, fins
al 43,4%, trencant-se així una tendència
creixent manifestada en els últims anys.
Aquest panorama laboral i
salarial ha repercutit negativament en el consum
i la inversió de les famílies, provocant una
espiral de pèrdua d'ingressos per a l'Estat que
ha endurit la política antiobrera amb la
tributació: pujada de l'IVA, supressió de
deduccions,i impostos al tabac. D'aquesta forma,
els impostos nets s'han disparat un 20% en
l'últim any i acaparen el 8,67% de la riquesa
nacional, un punt i mig més que l'any 2009. La
participació dels impostos lligats a la
producció es va elevar al 8,67% del PIB, 1,42
punts més que durant l'any precedent.
Les remuneracions dels
assalariats, s'han reduït molt especialment amb
la caiguda del 2,3% registrada en l'últim
trimestre, en el qual han destacat les
retallades salarials dels empleats públics . Les
caigudes de les rendes salarials més grans es
concentren en el sector de la construcció, que
és el qual més ocupació ha destruït. Al llarg
dels quatre trimestres de l'any 2010 les
caigudes han estat superiors a dos dígits i
especialment en el quart trimestre, en el qual
van ser del -14,7%. També la indústria ha
perdut remuneració salarial i de manera creixent
a mesura que avançava l'any, de manera que en
en el quart trimestre la reculada era del -7,7%
Els americans s'empobreixen
Segons CNN, la renda anual d'un contribuent
mitjà dels Estats Units, ajustada a la inflació,
era de 33.400 $ el 1988. Duess dècades després,
el 2008, els ingressos mitjans han baixat a
33.000 dòlars.
Mentrestant, les llars més
benestants, en les que es guanyen de mitjana
380.000 $ o més, han vist créixer els seus
ingressos un 33% en els darrers vint anys.Aquest
segment representa només l'1% de la societat
nord-americana i acapara al voltant d'un terç de
la riquesa del país.
El Govern bolivià d'Evo Morales ha provocat una de les vagues més importants dels darrers cinc anys i està convocada pels fins ara principals aliats del president en protesta per l'alça de preus dels productes alimenticis i del transport públic, a més de l'exigència de millores salarials.
Islamistes ? ...Hi ha 5 milions de milionaris a Egipte i 35 milions viuen amb menys de 2 dòlars al dia. La lluita no ha acabat.
Més enllà de la Plaça Tahir, mobilitzacions obreres del febrer de 2011 a Egipte
a) Trobada de protesta contra la companyia elèctrica al sud del Caire.
b) Manifestació dels treballadors de les telecomunicacions al districte d' Ataba, al cor del Caire.
c) Treballadors de la comunicació estan en vaga a Banha, al Delta.
d) Vaga de mecànics de ferrocarril.
e) Treballadors de la planta de Maspero denuncien la gestió de la direcció per corrupció.
f) Els treballadors de l'empresa farmacèutica Masheya El Bakr tallen el pont sobre el Canal de Suez.
g) Més de 2.000 treballadors de la tèxtil Misr Spinning convoquen una vaga a Helwan.
h) Treballadors temporals a la Universitat del Caire es troben en vaga.
i) Els treballadors del sector del ferro i l'acer es posen en vaga ( Misr Companyia Siderúrgica Nacional).
j) Treballadors d'outsourging estan en vaga a Kafr el Dawar, Helwan i Kafr el Diat.
k) Més de 4.000 treballadors es posen en vaga a la planta de carbó a Helwan (Helwan Coke.)
l) Vaga a El Mahal.
m) Vaga de treballadors del petroli i assemblea a Nasr City.
n) Vaga de tècnics ferroviaris a Beni Suef
o) Vagues de transports a la capital..
p) Vagues dels treballadors del llí i del cotó a Mahala.
q) Manifestacions dels treballadors de Portland d'Alexandris, la major fàbrica de ciment del món àrab.
r) Mobilitzacions de 2000 treballadors de Sigma.
s) Protestes dels treballadors de comunicacions d'Alexandria.
t) Un total de 250 periodistes denuncien per frau electoral al seu dirigent sindical Makram Mohammed.
u) Es manifesten 6000 treballadors de l'autoritat del Canal de Suez en demanda de millors salaris.
v) Vaga de treballadors de correus a Sharqeya.
x) 4000 treballadors de la neteja es manifesten a Alexandria.
y) 800 treballadors d'empreses petrolieres es manifesten a Behera, prop d'Alexandria.
z) 500 treballadors de la sanitat d'Alexandria es manifesten en demanda de millores salarials.
ab) Funcionaris del departament d'Estadística del govern es manifesten a El Caire.
ac) Vagues del personal de seguretat de l'aeroport d'El Caire.
ad) Vaga en una empresa de gas de Fayum.
af) Mobilitzacions a la fàbrica farmacèutica Sidna a Quesna.
ag) vaga en els arsenals de Port Said.
ah) Bloqueig de carreteres a l'Alt Nil per part dels agricultors.
Font: Barricada Egípcia.
Hores extra
El 45,3% de les persones assalariades que realitzen hores extres en les seves empreses no les cobren a final de mes i altre 4,8% perceben solament una part, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al quart trimestre de 2010.
No es pot dir d'esquerra un govern que privatitza la Sanitat
El govern
pseudoprogressista balear ha previst privatitzar
el servei de neteja, la cuina, la seguretat, la
gestió d'historials clínics, el manteniment
tècnic, l'esterilització , i el sistema de
reproducció del futur hospital Son Espases.
Ajudes públiques a les empreses
Segons dades del Radar d'Administracions Públiques 2009, elaborat per la companyia Axesor, l'any passat les empreses espanyoles van rebre 5.462 milions d'euros en ajudes públiques o, el que és el mateix, un 55,76% més que en 2008.
Moltes
vegades la formació és superior a les
característiques del treball que s'ofereix.
Adecco ha detectat en els últims mesos un increment d'entre un 5% i un 10% de desocupats de llarga durada amb qualificació mitja o alta que "oculten o emmascaren" part de la seva formació o experiència en el currículum per a no ser descartats de un procés de selecció de personal per estar sobrequalificats
El
capitalisme a les Balears nega el dret a la
subsistència en l'economia formal a un 34% de la
població en edat de treballar.
De les 306.100 persones inactives l'any 2009 ,
157.000 tenien estudis inferiors als primaris,
però també hi havia 25.800 persones amb una
carrera superior desaprofitada que sumades a
altres 11.900 persones amb carrera superior
registrades com aturades situen la xifra de
cabdal humà amb estudis superiors desaprofitats
en un total de 37.700 persones. Aquest fet passa
en una comunitat autònoma on els polítics
institucionals fan el discurs de la
necessitat d'incentivar la formació superior per
tal de guanyar "competitivitat", però tot es
redueix a retòrica quan hi ha un excedent de
persones amb títols d'ensenyament superior sense
possibilitats de treball en el marc d'aquest
sistema obsolet.
També diuen les estadístiques que 69.000
persones entre els 16 i 34 anys a les Balears
són inactives ( 43.300 de les qual són
estudiants, però allò que no diuen les
estadístiques és que 22.700, les que no
estudien, són aturades sense registrar
oficialment) .
Les persones inactives entre els 35 i 54 anys
són 48.000 i més de 189.000 persones inactives a
les Balears són majors de 55 anys (111.000
d'elles, dones).
Si tenim 189.000 persones inactives majors de 55 anys i altres 69.000 entre els 16 i 34 anys, només a un govern d'imbècils pot passar pels caps allargar la vida laboral més enllà dels 65 anys.
Les tasques de la classe
treballadora en relació al deute
Per a la classe treballadora les tasques
immediates són clares : cal resistir als plans
d'austeritat i rebutjar el pagament del deute,
perquè el deute és atribuïble als que han
generat la crisi. El projecte alternatiu que
s'ha d'alçar s'ha d'establir sobre l’exigència
del repartiment de les riqueses.
La caiguda dels salaris al llarg dels darrers
anys i la captació per part de les entitats
financeres de la plusvàlua corresponent ha
generat l'acumulació de deutes que han derivat
cap a la crisi.
L’alternativa passa sobretot per una autèntica
reforma fiscal que anul·li els regals fets
durant anys a les empreses i als rics. Aquesta
reforma implica també, d’una manera o d’una
altra, l’anul·lació del deute.
Entre el deute i els interessos socials
majoritaris la incompatibilitat és absoluta. No
pot haver-hi una sortida progressista a la crisi
sense posar en qüestió aquest deute.
Els salaris, cada vegada més baixos, els preus cada vegada més alts.
Els plans d'austeritat
propiciats pel govern burgès del PSOE afecten especialment a la gent que ha
perdut la feina. Les persones que depenen de la funció pública fa anys que
pateixen minves salarials i no obstant, la situació no ha generat lluites
suficients i les respostes enlloc d'apuntar contra els que causen els mals
apunten contra els sindicats institucionals que perden influència en favor de
l'antisindicalisme o del sindicalisme dretà i domesticat. Els salaris en
el sector privat que havien perdut posicions poc importants en aquest any darrer
han perdut gairebé dos punts de poder adquisitiu.
Si l' increment salarial pactat en conveni col.lectiu va ser del 1,3%
l'any 2010 (un 1% en el cas de les empreses), l'Índex de Preus de Consum va
augmentar un 3%.
En l'any recentment estrenat cada vegada són menys els convenis
col.lectius (un 45,8%) que en cas d'una desviació entre la pujada dels salaris i
la inflació real incorporen una clàusula de revisió salarial, de manera
que la pèrdua de poder adquisitiu anirà en alça.
La previsió de la Fundació de les caixes d'estalvis és que la taxa anual d'IPC creixi en els pròxims dos mesos fins a assolir el 3,4% al febrer en bona part per raons d'increment dels preus energètics.
PROPOSTES DEL GOVERN PER A LA REFORMA DE LES PENSIONS
- Augmentar l'edat de jubilació a 67 anys, de manera que es reduirà en un 15% la pensió mitja. A més, la tendència és endurir les condicions d'accés a les pensions: assolir una pensió digna exigirà retardar la jubilació encara més.
Es valora la possibilitat de permetre una jubilació als 65 amb 41 anys cotitzats, que, a efectes reals, resulta inviable per a la majoria.
- El període de càlcul de la base reguladora augmenta de 15 a 25 anys, el que reduirà la pensió altre 13%. A més, aquesta mesura minimitza l'elecció dels anys amb millors cotitzacions per al càlcul. En aquest cas, la tendència és computar el total de la vida laboral, el que arribarà a reduir les pensions en més d'un 30%.
- El nombre d'anys cotitzats necessaris per a percebre la pensió completa augmenta de 35 a 37 per a jubilar-se als 67 i de 35 a 41 per a poder jubilar-se als 65. En les condicions actuals de temporalitat, precarietat i atur massiu, la major part de la població no podrà arribar al 100%.
- L'edat mínima de jubilació augmenta de 52 a 58 anys. És a dir, en professions que deterioren greument la salut com la mineria, caldrà treballar 6 anys més.
- L'edat legal per a la jubilació anticipada augmenta de 61 a 63 anys.
- Es limita l'accés i la quantia de pensió de viduïtat. La proposta concreta és fer-la desaparèixer per a les persones que avui són menors de 45 anys. Es proposa una transició en el qual s'anirà substituint la pensió per un pagament únic fins a fer desaparèixer ambdós.
- Igualment, la pensió d'orfandat pretén substituir-se per un pagament únic i reduït. La intenció en aquest cas és que aquest es mantingui.
- Augmenten els controls i restriccions en l'accés a la Incapacitat Temporal i Invalidesa, que queden a mercè de la medicina privada. Per a la invalidesa, l'objectiu és el retorn al mercat laboral mitjançant incentius.
- Foment de plans de pensions privats i de plans de pensions d'empresa. Hi haurà exempcions fiscals per a la minoria que té capacitat d'estalviar i per a les empreses que facin aportacions als plans privats. Segons les dades i càlculs del Govern, la fi de la Reforma de les Pensions (quan estigui en ple funcionament) és reduir el total dels diners destinats a pensions en 78.000 milions de € (el 44% del seu valor) per a destinar-lo a satisfer als mercats i reduir els costos laborals per a les empreses.
ENS
ESTAN ROBANT. RESPON!!
Explicació del que passa a Tunísia i Algèria
Després de la “bombolla immobiliària”, els capitals especulatius han cercat altres fonts de benefici i un dels més importants és el preu dels aliments. Per si havia algun dubte, al novembre de 2009 la financera Société Générale explicava que els aliments eren un "valor segur" de cara al futur. Els preus de venda del blat de moro i l'arròs s'havien enlairat l'any 2009: el blat de moro era ja un 50% més car que 3 anys enrere i l'arròs un 115%. Aquests preus encara han pujat més durant l'any 2010. A més, als especuladors dels contractes a futur els han vingut bé els problemes de les collites a Rússia, Ucraïna, i altres llocs d'Europa , a més de les catàstrofes causades pels humans , de les quals Austràlia és l'expressió més propera després dels incendis produïts durants els darrers anys. Les misèries del sistema serveixen als especuladors per assegurar-se preus alts
Desfent tòpics en base a les xifres del Ministeri de Treball
Pensions contributives
Pensionistes a les Balears en el mes de
novembre: 167.100
Import mitjà de la pensió a les Balears: 713,42
euros (Comparatiu:Andalusia 719,51, Astúries
936,54, Castella-Lleó 762,70, Galícia 656,27)
Pensions d'incapacitat permanent a les Balears:
19.000
Import mitjà de la pensió d'incapacitat
permanent a Balears :770,90 euros (Comparatiu:
Andalusia 796,89, Astúries 1037,28,
Castella-Lleó 782,18, Galícia 739,24)
Pensions de jubilació a les Balears:
99.800
Import mitjà 808,64 (Comparatiu: Andalusia
815,10, Astúries 1100,59, Castella-Lleó 859,17,
Galícia 731,88)
Persones beneficiàries de pensions no contributives
A les Balears en el mes d'octubre de 2010 eren 7.579 (170 menys que en el mateix mes de 2008 i 403 menys que l'any 2003)
Les persones beneficiàries de pensions no contributives per invalidesa eren 3.380 a les Balears (1.068 menys que l'any 2000). Les persones beneficiàries de pensions no contributives per jubilació eren 4.199 (175 menys que l'any 2005)
En el mes de setembre les persones beneficiàries de pensions assistencials a les Illes Balears eren 14 (1049 menys que l'any 2000).Comparativa: A Ceuta i Melilla eren 67.
Persones beneficiàries de prestacions d'atur en el mes de setembre de 2010 a les Illes Balears: 55.600. (en el mes de gener eren 103.800)
Efectius laborals del tercer trimestre a les Illes Balears: 317.200 (4.700 menys que l'any 2009; 31.700 menys que l'any 2008, 52.200 menys que l'any 2007)
Els contractes indefinits en el tercer trimestre a les Illes Balears eren 229.000, 2000 menys que en el mateix període del 2008 i 14.600 menys que en el mateix període de 2007). Els contractes temporals eren 88.200 en el tercer trimestre de 2010, 16.500 menys que l'any 2009; 29.700 menys que l'any 2008; 37.600 menys que l'any 2007)
En el quart trimestre del 2008 els treballadors industrials de Balears treballaren una mitja de 417,8 hores.En el sector de la construcció arribaren a les 433,4 i en el de serveis a 396,4 hores.
Convenis
Els augments realitzats en els convenis d'empresa vigents a les Balears durant el 2010 fins al mes d'octubre no arriben al 1% d'increment i es situen entre el 0,72% i el 0,89%. En els convenis de sector els augments van entre un 1,57% i un 1,76%.
Vergonyós: hores extraordinàries en temps de crisi i amb 150.000 persones a l'atur.
Durant els primers nou mesos de l'any 2010 s'han realitzat 901.200 hores extraordinàries a les Illes Balears.Durant l'any 2009 les hores extra van ser 693.500.Durant l'any 2008 van ser 954.700. En el 2007 van ser 1.001.300.L'any 2005 es feien 538.500 hores extraordinàries.
Ensenyament :
Diners públics, control privat
L'estat no s'autopenalitzarà pels seus
impagaments a la Seguretat Social, però
penalitza als particulars quan fan el mateix.
Les dades més
recents del sistema públic de protecció social
reflecteixen que l'Estat no ha ingressat a la
tresoreria de la Seguretat Social 5.207.000
d'euros per quotes dels treballadors que estan
en situació d'atur.
LA PUJADA DE L'IVA, UN RECURS PROPI DE LA
DRETA
L' IVA del 16% desapareix de factures i rebuts i
en el seu lloc sorgeix el nou tipus del 18%, el
nivell més alt des que es va introduir l'impost
indirecte per excel·lència en 1986. El gravamen
reduït del 7% passarà al 8%. Se salva de
l'increment l'IVA superreduït, que es manté en
el 4%. Liberalisme: més
atur, cap solució
L'atur
oficial registrat a les Illes Balears el
novembre ha augmentat en 7.288 persones, és a
dir, un 8,6% més respecte al mes anterior, de
manera que la xifra de desocupats a les illes és
de 92.049, segons les dades del Ministeri de
Treball i Immigració.
Contra la
dictadura del FMI
El Fons Monetari
Internacional (FMI) considera la reforma del
mercat laboral i del sector serveis com les
àrees prioritàries d' actuació a Espanya, per al
que suggereix, entre altres mesures, una
reducció de la indemnització per acomiadament en
els contractes indefinits i eliminar la
negociació col·lectiva centralitzada i la
vinculació entre salaris i inflació
Les
Caixes d'Estalvi redueixen el seu personal fins
al 18%
La
direcció general del Tresor, ha manifestat a
analistes i inversors que les mesures d'ajust
afectaran el 25% de les sucursals de les caixes
d'estalvis i fins al 18% d'ocupació de manera
que hauran de tancar 5.975 oficines i es
retallaran aproximadament 24.000 llocs de
treball.
El sistema de reducció de llocs de treball es fa
actualment mitjançat les baixes incentivades (Caja
Madrid ofereix 60 dies d'indemnització per any
treballat) o prejubilacions a partir dels 52
anys.
ACOMIADATS 6
TREBALLADORES I 1 TREBALLADOR
Hi ha fets que marquen la diferència entre un
sindicat i
Ineficiència productiva
del sistema capitalista
En el tercer trimestre de l'any 2010 l'ús de la
capacitat productiva italiana és del 69,6%,
l'espanyola és del 72,7%, la del Regne Unit és
del 77,3% , la de França és del 78,8%, la
d'Alemanya és del 82,1%.
Després de fer palesa la seva ineficiència, els
governs d'aquests països s'omplen la boca de
teranyines demanant més productivitat i
competitivitat a la gent treballadora.
Només la lluita
condueix a la victòria: Diego Moyà guanya el
judici contra Kalise-Menorquina, empresa que
l'acomiadà i vulnerà els drets sindicals del
treballador i de la CGT. El jutge ha delarat nul
l'acomiadament i l'empresa haurà de pagar un any
sencer de salaris, la qual cosa posa en
evidència la mala gestió i la torpesa en la
dirigència que es fa en l'empresa gelatera.
En la
sentència, el jutge ordena a l’empresa “el
cessament immediat en la seva conducta
antisindical, la immediata readmissió del actor
en el seu mateix lloc de feina, així com
l’abonament dels salaris deixats de percebre des
de la data del cessament fins a quan la
readmissió tingui lloc.”
La patronal
hotelera proposa feina als joves sense cotitzar
i amb la meitat del salari a càrrec de l'erari
públic.
L'Estat, no cobreix de forma suficient les seves
obligacions de pagament al Servei Públic
d'Ocupació Estatal (l'antic Inem), que és qui
abona les cotitzacions socials dels treballadors
mentre aquests es troben cobrant alguna
prestació econòmica.
Dels deutes contrets per l'Estat amb la
Seguretat Social, 1.415.000 es van generar abans
de l'1 de gener d'aquest any, i la resta
-3.792.000-han nascut al llarg del 2010. . La
situació al novembre, en qualsevol cas, ha
millorat una mica respecte d'octubre, quan
l'Estat va arribar a deure a la Seguretat Social
ni més ni menys que 8.349.000 d'euros
Ara ja pagam més cars alguns dels productes
bàsics com la carn, la roba o la benzina. L’IVA
passa del 16 al 18% i en el cas del tipus
reduït, del 7 al 8%. Firmar una hipoteca també
és ara més car.
També puja el gas. La bombona de butà costa
12,45 euros. Això suposa un increment del 6,6
per cent respecte el preu anterior, segons la
pujada del gasos liquats del petroli acordada
pel Ministeri d’Indústria i l’augment de l’IVA
del 16 al 18 per cent. D’ençà que ha començat
l’any, el gas s’ha encarit un 14 per cent. A la
pujada del butà s’afegeix l’increment que
registren les tarifes de darrer recurs del gas
natural per llars i petits negocis . Aquesta
mesura suposarà un increment d’entre un 7 i un 8
per cent.
Els productes de primera necessitat seguiran
tributant al 4%. Aliments frescs com el pa, la
llet, els ous o les fruites i verdures, que
apliquen l'IVA superreduït, no sofriran
modificació alguna. No obstant això, altres
productes vitals com l'aigua per al consum humà
o els aliments elaborats sí notaran l'augment,
ja que figuren en la llista de béns que tributen
al 7% i, per tant, pujaran al 8%.
Si es compara el novembre d'aquest any amb el
mateix mes del 2009, el nombre de desocupats ha
crescut en 2.097 persones, un 2,3% més.
L' FMI recomana a Espanya rebaixar la
indemnització per acomiadament dels contractes
indefinits fins a "almenys la mitjana de la Unió
Europea, així com fer que l' increment de les
indemnitzacions sigui gradual en els primers
anys del contracte i prevenir l' excessiu ús del
acomiadament improcedent
Les ajudes del Frob -14.358.000 d'euros-es condicionen a que les caixes
d'estalvis tanquin la quarta part de les seves
sucursals i redueixin entre el 15 % i el 18% de
les seves plantilles. És la primera vegada que
el Govern admet que les ajudes estan
condicionades a un objectiu precís.
Les últimes dades del Banc d'Espanya
reflecteixen que fins al 30 de juny passat
estaven obertes 43.944 sucursals en el Regne d'
Espanya (sense comptar les filials a l'estranger),
que ocupaven a 269.483 treballadors (xifres a 31
de desembre de 2009). D'aquesta xifra, 132.340
llocs de treball corresponen a caixes d'estalvis,
que tenen obertes 23.903 oficines.
QUE VAREN DENUNCIAR ABUSOS,
A L’HOSPITAL DE MANACOR
Independentment que la via judicial adoptada per
les treballadores no està esgotada, ja que
l’Acta de la Jutgessa ha estat impugnada, hem de
considerar l’acomiadament d’aquestes
treballadores i treballador com una mesura
repressiva, venjativa i en tot cas desmesurada,
perquè l’únic que han fet aquests companys és
plantar cara a una situació d’abusos que feia
anys que s’estava produint.
Avui, el Comitè d’Empresa de l’Hospital de
Manacor, en sessió plenària, ha acordat
posicionar-se en contra d’aquests acomiadaments
i demanar la readmissió d’aquestes companyes i
company.
CGT-BALEARS i STEI-i responsabilitzam
públicament d’aquests acomiadaments al gerent de
l’Hospital de Manacor, FRANCESC MARÍ MARÍ, al
Cap de RR.HH. RAMON PUIG RIERA DE CONIES, així
com també el Conseller de Salut i Consum, VICENÇ
THOMÀS MULET, sense el vist i plau del qual no
s’haguessin produït aquests acomiadaments.
Sempre és inadmissible la repressió sobre els
treballadors i treballadores però, si cal,
encara molt més en serveis públics com la
sanitat, i duta a terme per persones i càrrecs
públics que cobren dels doblers de tots els
ciutadans.
Per al proper dia 1 hem convocat al mateix
Hospital de Manacor una reunió oberta a tots els
sindicats, per consensuar un calendari de
mobilitzacions, alhora que les afectades i
afectat interposen les corresponents demandes,
davant el Jutjat del Social, contra els seus
acomiadaments. Reivindicam la READMISSIÓ dels
acomiadats com a única possible via de solució
d’aquest conflicte, i fem una crida a tota la
societat perquè es mobilitzi en contra d’aquests
abusos de poder, i qualifiqui com es mereixen
els seus autors.
una sucursal del govern
i que expliquen la dependència de l’estat.
Subvencions del quart trimestre de 2009
a sindicats i patronals: Balears
BOIB 13 (2010)
READMISSIÓ, JA!
Segons l'INE el cost laboral per treballador i mes a les Illes Balears va ser de 2560,07 euros en el quart trimestre de 2009. El cost salarial (sense cotitzacions) és de 1920,82 euros.
Massa
circ (Rafael Nadal, Jorge Lorenzo, la roja )
i poca teca,quan en pensions ens
mantenim en les darreres posicions. Un
total de 165.603 persones són pensionistes a
les Illes Balears. La pensió mitjana en el
mes de juny és de 707, 79 euros. En relació
a les pensions de jubilació que afecten a
98.570 persones, en el mes de juny la
mitjana és de 801,64 euros mensuals , al
temps que a nivell estatal, la pensió
mitjana de jubilació és de 883,68 euros
mensuals.
El
capitalisme, sense cap ni peus:Per quina raó
demanen més increment de la productivitat a
la gent treballadora ?
El darrer informe del
mes de maig posa en evidència l'anacronisme
del sistema capitalista que exigeix a la
gent treballadora increments de
productivitat quan, per posar un exemple,
els Estats Units només fan funcionar el
74,7% de la seva capacitat productiva.
Segons un
informe de 2010 del SIPRI d'Estocolm ,
Grècia ha estat un dels cinc països més
importants en la importació d'Armes a Europa
entre l'any 2005 i 2009 . La compra d’avions
de combat ha representat per si mateixa el
38 % del volumt total d'importacions,
mitjançant la compra de 26 F-16 (Estats-Units)
i de 25 Mirages 2000 (França). Els governs
grecs han comprat també vehicles blindats
(70 VBL), helicòpters NH90, míssils MICA,
Exocet, Scalp i els Sperwer. Durant l'any
2008 les compres d'armament pel govern grec
a França arribaren als 261 milions d'euros.
No baixa l’atur a les Balears perquè
disfressen les xifres
L’atur
interanual (de març de 2009 a març de 2010) s’hauria
incrementat "només" en 12.886 persones.
La xifra real d'atur no és
la registrada oficialment. Allò que cal
considerar en relació a l'atur és la població en
edat de treballar que no ho fa una vegada
descomptats els passius per motius justificats,
pensionistes o jubilats per diverses causes
abans dels 65 anys. Així que no ens venguin amb
rondalles.
La pensió mitjana per viduïtat que afecta a
42.961 persones, s'ha situat el juny a les
Illes Balears en 513,66 euros, mentre que la
d'incapacitat permanent que afecta a 18.925
persones, ha arribat a una quantia mitjana
de 767,85 euros mensuals. Per part seva, la
pensió mitjana d'orfandat que afecta a 4.997
orfes arriba a les illes a 308,67 euros
mensuals de mitjana, i la pensió en favor de
familiars que afecta a 150 persones s'ha
situat en 352,07 euros al mes.
La compra d'armes es
transforma en deute a Grècia
Llorenç Buades Castell
El mes de març de 2009 s’ha tancat oficialment a les
Balears amb 88.125 persones que, comparades amb
les 90.026 persones oficialment
registrades en el mes de febrer pretenen
transferir-nos la idea clau dels polítics:
presentar de manera exitosa la seva gestió,
encara que no ho sigui, intentant fer-nos
empassar que hi ha 1901 persones desocupades
menys que el mes anterior, si no fos perquè
sabem que
l 'any 2008, poc abans de les últimes eleccions
generals, el ministre Jesús Caldera, va
fer eliminar de les xifres d'aturats a tots
aquells inscrits en cursos de formació
organitzats per les comunitats autònomes.
Aquests són coneguts com demandants d'ocupació
no ocupats, o 'denos' que casualment a les
Balears han baixat en 1950, i que ens duen
directament a considerar per quines raons
màgiques aquest mes ens baixa l'atur en una
xifra semblant.
D'altra banda sabem que les persones que no
formen part dels que oficialment cerquen feina
activament, són excloses de les llistes de
còmput, com ho són les persones que aspiren al
tele-treball des de casa, els joves aturats que
cursen estudis oficials, els que cerquen jornada
reduïda, etc. Només d'aquesta manera s'expliquen
les divergències entre les Esqüestes de Població
Activa --les que valen en l'àmbit europeu i que
també són qüestionables per altres motius i les
que presenten ara.
L’atur és més alt entre els homes que entre les
dones, de manera que els homes oficialment
aturats en el mes de març són 46.649 i les dones
41.476. Entre les persones menors de 25 anys són
7.388 els homes aturats ,
en tant que les dones són 6.323. Els estrangers
desocupats són 24.286, 8.351 dels quals són
comunitaris i les persones decosupades
extracomunitàries són 15.935.
Allò que posa en evidència al polítics és que en
el mes de març les persones desocupades
oficialment eren 90.026 i en canvi les
prestacions oficialment pagades per desocupació
varen ser 97.614. La diferència és considerable
i lleva autoritat i credibilitat als polítics.
Legislació balear sobre el
consum
Llei 1/1998, de 10 de març, de l’Estatut dels
Consumidors i Usuaris de la comunitat autònoma de les
Illes Balears.
-Decret 79/1988, de 20 d’octubre,pel qual es crea el
Registre d’Associacions de Consumidors i Usuaris (BOIB
núm. 131, d’1 de novembre de 1988).
.- Decret 88/2004, de 22 d’octubre, regulador del
Defensor dels Usuaris del sistema sanitari públic de les
Illes Balears (BOIB núm. 152, de 30 d’octubre de 2004).
.-Decret 75/2001, de 25 de maig, de creació i regulació
del Consell Balear de Consum (BOIB núm. 67, de 5 de juny
de 2001).
Barreres arquitectòniques
Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el
Reglament de supressió de barreres arquitectòniques (BOIB
núm. 36, de 18 de març de 2003)
Revista
del Cercle Cultural Ixent
Llista d'economia
Les 13 propostes de la CGT per fer front a la crisi
En els últims cinc anys, les 3.369 Societats
d'Inversió Mobiliaria de Capital Variable (Sicav),
que gaudeixen fins a ara d'una avantatjosa
tributació del 1%, van pagar 56,6 milions
d'euros per l'Impost de Societats després
d'haver obtingut 8.068,6 milions de beneficis i
d'acumular un patrimoni mig per sobre dels
26.000 milions. Només en 2008, en plena crisi,
van obtenir uns guanys de 190 milions (dades del
tercer trimestre), pels quals van pagar 1,7
milions. Mentrestant, també en aquest any, les
rendes de treball, que aglutinen el 80% de
l'IRPF i que suporten un tipus de fins al 43%,
van aportar a les arques públiques 71.341
milions. Les societats, per la seva banda, amb
una tributació entre el 25% i el 30%, van abonar
27.301 milions, mentre que els impostos sobre el
consum -IVA i especials- van arribar els 67.591
milions.
el 4 de setembre de 2009, El Govern Zapatero
confirma que les grans fortunes seguiran
tributant un 1%
Sense cap demagògia: la realitat de la
injustícia que no espanta ni als poderosos ni
als que els admiren.
Sabies què el patrimoni de les tres majors
fortunes del planeta equival al PIB dels 48
estats més pobres del món, o que les 200
famílies més riques del món posseeixen un
patrimoni igual al del 41% de la població de la
terra ?
Els rics, més
rics, els pobres, més pobres
El Regne
d'Espanya ja té 8 milions de pobres
7.945
euros per llar és la xifra que delimita la
pobresa en el Regne d'Espanya. Les dades del
Institut Nacional d'Estadística determinen que
gairebé 8 milions de persones es troben per
davall d'aquest llindar, el que suposa un
19.5% de la població total. A Europa 85 milions
d'persones (El 17% de la població) no tenen els
recursos necessaris per cobrir les seves
necessitats bàsiques, de manera que les dades a
nivell comunitari no són molt més encoratjadors.
El grup social més exposat, són els nins.
Segons dades del Baròmetre Social d'Espanya, entre 1999 i 2007 els beneficis empresarials van experimentar un creixement (en termes reals, una vegada descomptada la inflació) de gairebé el 50%. El valor de les accions i altres actius financers va augmentar un 90%, i el patrimoni immobiliari es va revaloritzar un 125% aproximadament. Durant aquest període el salari mig tot just va créixer un 1%, la pensió mitja un 18% i la prestació mitja per atur un 4%.
L'Institut Nacional d'Estadística ens informa de les condicions de vida a l'estat espanyol :
− Els ingressos mitjos anuals de les llars espanyoles van arribar els 26.429 euros en 2008, amb un increment del 1,6% respecte a l'any anterior.
- L'ingrés mig per persona va ser de 9.839 euros, un 2,9% superior al registrat l'any precedent (9.560 euros).
− El 13,7% de les llars va manifestar arribar a fi de mes amb molta dificultat en l'any 2009, el que suposa 1,5 punts més que en 2008 .
− L'any 2009 una de cada tres llars no tenia capacitat per a afrontar despeses imprevistes, amb un augment de 5,8 punts respecte a l'any anterior.
− El 19,5% de la població resident a l'estat espanyol estava per sota del llindar de pobresa relativa en l'any 2009.
El maoïsme estalinista del Partit Comunista Xinès fa més milionaris
La Xina té 130 milmilionaris, és a dir, persones que posseeixen un patrimoni superior als mil milions de dòlars. Segons la llista Hurun 2009, tot i la crisi financera, el nombre va créixer de 29 només en l'últim any.
La crisi no passa factura als que l'han causada
La retribució
mitjana dels consells d'administració del sector
financer corresponents a les entitats cotitzades,
es va incrementar el 52,8 per cent el 2008,
segons l'últim Butlletí Trimestral publicat per
la Comissió del Mercat de Valors (CNMV).
Amb la reforma del govern Zapatero pagarem més per tal que els rics puguin pagar el manteniment dels seus iots i les despeses dels camps de golf.
Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) creuen que la pujada fiscal anunciada recentment pel govern suposarà per a les persones de les Illes Balears una pujada mitjana de 525 euros més a l'any.
Segons els tècnics de Gestha Balears aportarà una recaptació addicional de 195 milions d'euros a les arques de l'Estat, el que suposa el 1,78% dels ingressos extres que obtindrà l'Estat per la reforma fiscal (uns 10.950 milions). D'aquests 195 milions, 20 correspondran als pocs que diuen guanyar més de 60.000 euros.
Recursos per a la Sanitat Pública
És necessari que el moviment ecologista reivindiqui un impost específic per a les activitats i productes contaminants que generen patologies com els pesticides, i molts de productes industrials que provoquen un dèficit en la salut.
Balears: tenim el fanalet roig en sanitat pública
El pressupost sanitari per cápita
a Balears se situarà aquest any 2010 en 1.066
euros, el més baix del estat. El més alt de
1.623 euros es troba al País Basc. El
pressupost mitjà estatal se situa en els
1.343 euros, segons la Federació d'Associacions
per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP).
Ara mateix 12.376 persones esperen per a
ser operades en algun hospital públic de les
illes i el plaç, al concloure l'últim trimestre
de 2009, creix fins als 62,53 dies. En
comparança a les dades de 2008, els pacients
tarden un dia més a entrar en un quiròfan.
Segons les dades publicades per Ib-Salut, Són
Dureta tanca 2009 amb 4.255 persones pendents
d'una intervenció quirúrgica amb un retard de
65,86 dies. A Son Llàtzer, 2.715 pacients
esperen una operació i, de mitjana, tarden 64,89
dies a ser operats. En la Part Forana, 1.562
malalts de l'hospital de Manacor sofrixen una
espera mitja de 61,93 dies mentre que a Inca són
1.293 i esperen 67,19 dies. Els hospitals
públics de Balears han tancat 2009 amb 59.771
intervencions quirúrgiques realitzades, 2.985
més que en l'exercici anterior.
Zapatero, és el rei màgic per als empresaris i una nosa per als treballadors
El govern pseudo-socialista ha regalat als empresaris 400 milions d'euros en bonificacions per cotitzacions a la Seguretat Social entre l'octubre de 2008 i el setembre de 2009. Aquestes bonificacions s'han fet sobre 450.000 persones ocupades afectades per expedients de regulació d'ocupació. A més el govern ha incentivat la pràctica dels expedients de regulació d'ocupació mitjançant les exempcions fiscals que es fan pels expedients assimilant-los a l'acomiadament improcedent. D'aquesta manera Hisenda perdrà 695 milions d'euros durant el 2009 a benefici dels empresaris.
Pensions per al foment de la misèria
La pensió mínima de jubilació amb cònjuge al seu càrrec serà de 725,20 euros, sense cònjuge a càrrec serà de 587,80 euros igual que la de viudetat . La de jubilació amb cònjuge que no vagi a càrrec serà de 557,50 euros.
PINOTXO
El govern Zapatero, de nou incompleix les promeses electorals i només incrementa un 1,5% el Salari Mínim Interprofessional, que l'any 2010 es situarà en 633, 30 euros, 9 euros més que durant l'any 2009 de manera que una vegada més practica la mentida més descarada perquè l'objectiu promès de situar-lo en 800 euros l'any 2012 esdevé una vegada més pura comèdia
François Chesnais
Els executius britànics incrementen les seves retribucions tres vegades per damunt la dels treballadors, malgrat la crisi.
Segons l'informe anual sobre retribucions dels
alts executius publicat en el diari "The
Guardian", la nòmina dels membres de la cúpula
directiva de les 100 majors companyies del país
va ascendir en total a 1.000 milions de lliures
(uns 1.114 milions d'euros, al canvi actual).
L'increment salarial que van gaudir els
directius va triplicar al que es va aplicar als
treballadors del sector privat, que va ser del
3,1% de mitjana
Més del 30 per cent de les famílies que tenen
contractada una hipoteca té serioses dificultats
per fer front als pagaments, segons l'Agència
Negociadora de Productes Bancaris. No obstant,
CCOO i UGT una vegada més serveixen per fer
pagar la crisi als treballadors i treballadores.
CCOO i UGT, plantejaran a la CEOE pujades
salarials inferiors al 2% l'any 2010 amb
l'objectiu de desbloquejar l'acord de negociació
col·lectiva.
CCOO i UGT han donat el vistiplau a l'oferta del Govern sobre la revisió salarial dels funcionaris: un 0,3% per a 2010, per sota de la inflació prevista.
Pronòstics
El
Regne Unit necessitarà cinc anys perquè la renda
per capita recuperi el nivell que tenia abans
del començament de la recessió en el 2008,
segons l'Institut Nacional d'Investigació
Econòmica i Social.
Ajuts a empresaris
El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç
regula les ajudes estatals dirigides al sector
de l'automòbil, valorades en 800 milions, dels
quals 110 milions es destinaran a subvencions i
690 a crèdits a tipus zero.
Ajornaments en el pagament de les cotitzacions
Durant l'any 2009 la Seguretat Social va autoritzar 91.683 ajornaments, 32.165 més que en 2008, el que suposa un increment del 54 %
On va la Sanitat Pública Balear
Guillem Ramis
No a la privatització de Calvià 2000
El fals naufragi del Grup Contenemar
Rato, Caja Madrid i les fusions de les Caixes d'Estalvi
Juan Carlos Rubio Encinas
Les Balears lideren la desocupació en el mes d’octubre de 2009.
Llorenç Buades Castell
Perspectives en relació a la desocupació a les Illes Balears.
Llorenç Buades Castell
La flexibilitat laboral i la mobilitat donen a les Illes Balears el lideratge en desocupació
Llorenç Buades Castell
Prou demagògia dels governants !
Si el govern espanyol diu que la prioritat de la
seva acció política és la defensa de l'ocupació
no té cap sentit que segueixi aprovant tots i
cadascun dels expedients de regulació d'ocupació
que es presenten . La seva acció política
immediata hauria de ser la prohibició dels ERO i
la suspensió de l'acomiadament lliure. Així de
simple.
Les dades de la Tresoreria Territorial de la
Seguretat Social de Balears indiquen que al
setembre treballaven 77.921 treballadors per
compte aliè en hostaleria i restauració, el que
ha suposat la pèrdua de 6.676 empleats respecte
al mateix mes de l'any passat. Per subsectors,
en el sector d'hostaleria van treballar 45.668
assalariats mentre que l'any passat eren 50.550,
el que suposa que al setembre de 2009 hi havia
4.882 treballadors menys. La restauració va
aportar feina aquest any a 32.253 treballadors
mentre que l'any passat eren 34.047, amb una
diferència total de 1.794 llocs de treball menys.
Avança la proletarització i el frau fiscal dels
empresaris
.Un total de 466.242 treballadors de Balears
perceben uns ingressos bruts mensuals inferiors
a 1.100 euros, el que representa que un 65,8% (gairebé
set de cada deu) d'ells són mileuristas.
.A les Balears, 41.767 empresaris i
professionals declaren uns ingressos bruts
inferiors a 1.100 euros, el que suposa el 71,3
per cent del total de treballadors per compte
propi.
Deflació
L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha baixat un
0,5 per cent a les Balears el mes de setembre,
de manera que la taxa interanual ha estat del -
1 per cent, segons les dades de l'Institut
Nacional d'Estadística (INE). En el conjunt del
Regne d'Espanya, l'IPC ha baixat en el mes de
setembre un 0,2 per cent, i la
taxa interanual se situa en el -1 per cent.
El govern pseudosocialista contra els pobres
El Govern
espanyol acorda augmentar amb efecte des de l'1
de juliol de 2010, un punt l'IVA reduït i dos
punts el general, suprimir la deducció de 400
euros a l'IRPF i elevar la tributació dels
instruments de l'estalvi al 19% i al 21%
Burgesos contra la classe obrera
.Bae Systems tancarà la seva planta a Cheshire a
la fi de 2012, el que comportarà la pèrdua de
630 ocupacions, mentre que 205 més es retallaran
a la planta de Samlesbury de Lancashire, 170 més
a Warton (Lancashire) i altres 111 a Farnborough
(Hampshire).
L'ANARCOSINDICALISME A MALLORCA
Tranferències dels llocs de feina
Augmenta la condició proletària
Imaginem una societat sense treball humà
Cinquena Internacional, del desig a la realitat.
EL MÓN DEL TREBALL A LES ILLES BALEARS
Un miler i mig de confederals mostren al Ministre de Treball el que pensem a la CGT de la seva crisi
El primer de maig de 2008 de la CGT a Palma
CGT DENÚNCIA LA
PRIVATITZACIÓ DE
IB3 RADIO I TELEVISIÓ
El jutjat anul·la els acomiadaments de treballadors de Remolcanosa
Acciona acomiada i coacciona
Comunicat de la CGT
Què està succeïnt a les empreses de servei a la discapacitat de les Illes?
Solidaritat amb els companys de REMOLCANOSA
Duen quatre mesos de vaga, en lluita pels seus drets
Els treballadors de l’empresa REMOLCANOSA, enrolats en els remolcadors del port de Palma, estan en vaga indefinida des del dia 19 de juny, plantant cara a una empresa que, entre d’altres incompliments en matèria de prevenció de riscs laborals, no respecta el seu dret al règim legal de descansos dels treballadors de la mar. En aquest quatre mesos, els companys de REMOLCANOSA, afiliats a la STMM i a la CGT, han hagut de suportar agressions, amenaces, abusos governatius i acomiadaments. La seva situació la podem resumir en:
- Un primer decret de “serveis mínims”, per part de Delegació del govern (Ramon Socias, al servei de l’empresa), , absolutament abusiu, que impedia als treballadors els descansos reglamentaris.
- Dues sancions a cada treballador, de tres mesos de feina i sou cada una, per “secundar una vaga il·legal” (sic) que, finalment, han estat retirades davant el jutge.
- Amenaces i extorsions, a tots ells, que provocaren l’abandó de la vaga i la dimissió del seu representant en el Comitè de Flota (d’empresa).
- L’intent de posar en servei un vaixell esquirol, que també ha estat aturat per disposició judicial.
- Un segon decret de “serveis mínims” que, davant la no atenció als creuers de luxe (no estaven inclosos en el primer decret, perquè no són serveis essencials a la comunitat) i novament a petició de l’empresa, es decretat pel Delegat del Govern, anul·lant definitivament l’efecte de la vaga.
- Acomiadament de dos treballadors, com a mesura de repressió directa per posar fi a la vaga.
- La col·locació, amb el vist i plau de Capitania Marítima, de dos esquirols per substituir als acomiadats (aquest era el vertader objectiu dels acomiadaments, ja recorreguts).
Aquesta vergonyosa conxorxa del Delegat del Govern del PSOE (socialista?, obrer?) amb un empresari com José Silveira, armador de REMOLCANOSA i model d’empresari prepotent i cacic, deixa ben a les clares la política antiobrera d’un govern que es diu d’esquerres i progressista, quan en realitat demostra que és fidel servidor dels interessos dels poderosos.
Només la solidaritat dels treballadors i de la ciutadania farà possible que els drets dels treballadors de REMOLCANOSA siguin respectats, i que hi hagi una solució justa al conflicte. La seva lluita és la de tots i totes. Per això és important que, en aquest moments, els companys en vaga comptin amb el suport de tothom, fonamentalment per fer front al enorme desgast econòmic que suposa la vaga, i poder aconseguir els següents objectius:
1. L’aplicació als treballadors de REMOLCANOSA del Port de Palma del règim de guàrdies i descansos dels treballadors de la mar, contemplat també en el seu conveni col·lectiu.
2. L’establiment de condicions de treball dignes, i de les mesures de prevenció de riscs laborals, ara inexistents en vaixells que, per la seva antiguitat, són en realitat ferralla flotant.
3. La readmissió immediata i incondicional dels treballadors acomiadats.
Aquesta solidaritat econòmica la podeu fer arribar a través de la compra dels BONS-AJUT de 5 euros que hem posat en marxa, o bé ingressant la quantitat que cadascú pugui al compte:
2051 – 0016 – 68 – 1070004050
Mallorca, 15 d’octubre de 2007.
SECRETARIAT PERMANENT DE CGT-BALEARS
Imatge de la concentració davant l'amenaça de pèrdua de llocs de treball
degut a les política d'externalització d'IB3
Dijous 11 d'octubre a les 11'30
davant les portes del Parlament Balear
Destrucció d'ocupació
Amb el pas del temps els hotels s'adapten a processos "requalificadors", sigui mitjançant la corresponent modificació d'elements respecte al sòl per part de Plans Generals d'Ordenació Urbana (PGOU) o amb Plans Especials de Reforma Interior (PERI). En els dos casos provoquen la destrucció d'ocupació. Antigues instal·lacions hoteleres es reconverteixen en apartaments de venda al públic al cap d'una sèrie d'anys. amb el suport dels sindicats del règim". És a dir, la seva precarietat i gran temporalitat no solament és motivada per la relació que en matèria laboral existeix entre el treballador i l'empresa gestora de l'hotel, sinó que a més la ubicació en si mateixa de l'Hotel i les seves instal·lacions afecten la continuïtat en l'ocupació. La temporalitat que sofreix l'ús al que originàriament estava destinat ( equipament hoteler) pot canviar "per la gràcia" del corresponent ens o òrgan polític (ple municipal o comissió de gestió de l'ordenació del territori) a un ús molt diferent de l'original. D'aquí sorgeix el continu flux de perduda d'ocupacions en el sector hoteler i la seva contestació per part de grups sindicals minoritaris.
Declaració de CGT davant el 30 aniversari de les primeres eleccions polítiques després de la dictadura
CGT guanya les eleccions sindicals a Acciona
Col·legi de Tècnics i Administratius (8 membres)
Delegats i delegades: UGT 3,CCOO 2 ,USO 2, CGT 1
Col·legi Especialistes i No Qualificats (13 membres)
Delagats i delegades : CGT 5 , USO 3, CCOO 2, UGT 2
DELEGATS I DELEGADES TOTALS: CGT 6,USO 5,UGT 5,CCOO 4,Ind. 1
CGT guanya les eleccions sindicals a Deixalles.
A la Fundació Deixalles, per al Comitè d'Empresa Agrupació de Centres de Balears (de 9 membres), s'han obtingut els següents resultats:
Col·legi Tècnics i Administratius:
Delegats i delegades: CGT 2, UGT 1
Col·legi Especialistes i No Qualificats:
Delegats i delegades: CGT 4, CCOO 2
Total: CGT : 6; CC.OO.: 2; UGT: 1
La CGT denuncia un atemptat amb bomba contra la seva seu
El terrorisme feixista atempta contra el local de la CGT i amenaça els Maulets
ISCOMAR: TREBALLADORS EN COMBAT:
DIES 13, 20 i 27 DE FEBRER.- CONCENTRACIONS DAVANT EL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS, de les 9,30 fins a les 10,30 hores.
EUA.: Goodyear acomiada 1.100 treballadors
Eleccions sindicals a Banca a les Balears:
|
|
ccoo |
cgt |
cc |
ugt |
fitc |
altr |
|
|
BANESTO |
3 |
|
|
3 |
|
3 |
9 |
|
BBVA |
6 |
7 |
8 |
1 |
|
|
22 |
|
CRÈDIT BALEAR |
8 |
5 |
|
|
|
|
13 |
|
DEUTSCHE BANK |
3 |
2 |
|
|
|
|
5 |
|
BANC SABADELL |
4 |
3 |
|
2 |
|
|
9 |
|
BANCA MARCH |
8 |
14 |
8 |
|
|
|
30 |
|
SANTANDER CE. HISP |
4 |
1 |
|
5 |
3 |
|
13 |
|
POPULAR (ja triat) |
|
1 |
|
|
|
|
1 |
|
Totals delegats |
36 |
33 |
16 |
11 |
3 |
3 |
102 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
% delegats |
35,29 |
32,35 |
15,68 |
10,78 |
2,94 |
2,94 |
100,00 |
La CGT consolida les posicions i obté els millors resultats a la Banca March i al BBVA -comitè de sucursals- on ha obtingut les majories.
D'aquesta manera s'agaranteix la presència del sindicalisme alternatiu durant quatre anys més en el sector bancari a les Illes Balears.
En el sector de caixes la CGT va obtenir les majories a la CAM (9 representants de 13) i a Caja Madrid amb 5 electes.
En el sector d'Assegurances, on la CGT té actualment la majoria en el comitè d'Axa, les eleccions s'han de celebrar l'any 2007.
A Calvià 2000 la CGT obté dos representants més i iguala els de UGT i USO:
CC.OO. 4, CGT 3, UGT 3, USO 3
S'imposa un gir en l'acció sindical perquè els treballadors i treballadores han castigat a UGT i USO signants del darrer conveni.
El Govern Balear és culpable de l'expedient de regulació d'ocupació d'Iscomar.
Veure concentració a la premsa
CGT-Balears mostra alarma i protesta per la proliferació de casos de Violència masclista a Mallorca
El decret del PP redueix a la meitat les indemnitzacions en els acomiadaments
i