Juliol de 2004
Refundació del islamista Hizb Chourra Wal Istiqlal (Partit Democràtic de
la Independència, PDI) a Marroc
Pla de reducció de 100.000 funcionaris anunciat pel ministre laborista
d'Economia, Gordon Brown
1 de Juliol de 2004
La vivenda nova a Espanya s'ha encarit el 13,8% l'últim any
El Govern planeja que 110 guàrdies civils contribueixin a la seguretat a
Haití
Partit Social Demòcrata (PSD) portuguès nomena l'alcalde de Lisboa,
Pedro Santana Lopes, nou líder.
A Faluja, entre 10 i 15 persones perderen la vida en un atac nord-americà.Un
alt càrrec d'Hisenda i dos civils moriren en un atac a Bagdad.
El Govern espanyol anuncia l'enviament de 893 soldats a l'Afganistan
2 de juliol de 2004
Al Qaeda amenaça d'atacar Europa si no accepta «l'oferta de pau» de Bin
Laden
18 persones han mort i 21 més n'han resultat ferides a l'est Turquia en
un terratrèmol.L'epicentre s'ha situat a Dogubeyazit, a la província
d'Agri,
Mor Marlon Brando als 80 anys en un hospital de Los Angeles
Tres persones han mort i diverses n'han resultat ferides en un atemptat amb
bomba contra el governador de la província turca de Van
3 de juliol de 2004
La militància d'ERC tomba l'intent de posar fi a l'assemblearisme intern
al congrés de Lleida
4 de juliol de
2004
Uns 200 'sense papers' inicien una vaga de fam a Barcelona
Assassinat Mfulumpinga Landu Victor president del Partit Democràtic per
al Progrés de l''Alianza Nacional d''Angola
El vaixell ENA 2 de la Norddeutsche Affinerie vessa 916 tones d'àcid
sulfúric al Riu Elba
Mor Andriyan Nikolayev, cosmonauta rus
6 de juliol de
2004
Almenys quinze iraquians moren en un nou bombardeig dels EUA a Falluja
Muqtada Al Sadr fa una crida a la rebel·lió contra el «Govern il·legal»
d'Iraq
Almenys 12 persones han mort i 25 més han resultat ferides al fer
explosió un cotxe bomba en un àrea situada al nord de Bagdad
Mor Ray Charles Robinson , músic,
Mor Thomas Klestil, president d'Àustria
8 de juliol de 2004
Almenys cinc soldats de Marina dels EUA i un agent iraquià moren al
costat de tres civils, a Samarra, 130 quilòmetres al nord de Bagdad, en
un atac de la insurgència contra la caserna de les Forces de Seguretat
iraquianes
L'Exèrcit israelià matà deu palestins i en ferí vint més a la localitat
de Beit Hanun, al nord de la franja de Gaza, on roman des de fa deu dies
Oihane Errazkin, presumpta membre d'ETA ha aparegut penjada a la cel·la
d'una presó francesa
9 de
juliol de 2004
Hosni Mubarak, ordena al ministre de Telecomunicacions, Ahmed Nazif, la
formació d'un nou Govern després de la renúncia presentada per
l'Executiu que dirigia Atef Ebeid
El Tribunal de la Haia resol que el mur de Cisjordània és il·legal i
s'ha d'esbucar
El foc crema 45 hectàrees prop de Cala Sant Vicenç
Evo Morales dirigent cocaler del MAS expulsat de la COB per traició a la
classe obrera
Mor María de Lourdes Pintasilgo, socialdemòcrata portuguesa
10 de juliol de 2004
Almenys cinc persones han mort i més de trenta han quedat ferides a
l'explotar una bomba a prop d'una comissaria de policia a la ciutat
occidental afganesa de Herat,
Una bomba ha esclatat prop de l'estació d'autobusos a Tel-Aviv i ha fet
un mort i no pas menys de vint ferits lleus
Quatre palestins moriren i dos més resultaren ferits per l'explosió d'un
cotxe a prop de l'assentament jueu de Netzarim, a la franja de Gaza
13 de juliol de
2004
Detingut Holger Pfahls, exsecretari d'Estat alemany per a la Defensa, a
qui s'acusa de corrupció i frau fiscal
Més de 40 morts en un enfrontament armat entre guerrillers
independentistes i la milícia prorussa que dirigeix Ramzan Kadírov.
A Ramadi, a l'oest de Bagdad, es van produir enfrontaments entre guerrillers i una patrulla de soldats nord-americans
14 de juliol de 2004
Moren 11 persones i 30 resulten ferides en un atac amb cotxe bomba a
Bagdad
La guerrilla assassina el governador de Mossul quan viatjava a la
capital iraquiana
Julen Eizagirre Urangade, i Ángela Aramendi Landa, detinguts a Santes
Maries de la Mar per la gendarmeria
El Govern del PP ha reduït un terç els ajuts als ajuntaments per a
normalització lingüística respecte de les aportacions que hi feia el
Pacte de Progrés
Dotze morts en dos atemptats amb cotxes bomba al sud i a l'oest de
l'Iraq
Mor un palestí a Hebron després d'un tiroteig amb l'Exèrcit israelià
Els militants del PSC no presenten cap esmena contra la Constitució
europea
A Catalunya hi ha unes 9.700 empreses subcontractades, que facturen
27.000 milions d'euros i donen feina a 182.000 persones
Expert Polimers de l'Arboç del Penedès ha presentat un expedient de
regulació d'ocupació que afecta 117 treballadors
Pierre Rousset - Fòrum Social Mundial: Anada cap al futur
15 de juliol de
2004
Almenys 11 ferits, vuit d'ells policies, i 23 detinguts és el saldo d'un
violent atac contra la Legislatura de la ciutat de Buenos Aires
Inici del programa de desarmament impulsat pel president brasiler Luis
Ignacio 'Lula' da Silva
Moren 10 iraquians i 30 resulten ferits a Haditha (Iraq) en un atemptat
16 de juliol de 2004
Segrestos de dos alts càrrecs palestins i quatre ciutadans francesos
membres d'una O.N.G. a Gaza
Sáez Merino ( Lois, Cimarrón, Caster i Caroche) preveu reduir la
plantilla en 548 treballadors, tancar quatre centres de producció i
suprimirà 548 llocs de treball
Almenys vuitanta nins moren en incendiar-se la seva escola a la
localitat de Kumbakonam (India)
Els primers onze soldats del contingent filipí, de 51 efectius,
abandonen l'Iraq
Chettha Thanajaro, anuncia l'inici de la retirada de les tropes
tailandeses, que havien estat desplegades a l'Iraq
Mor Charles W. Sweeney, pilot dels EUA que va bombardejar Nagasaki
Milers de brasilers protesten en diverses ciutats del país contra la
política econòmica del govern Lula
17 de
juliol de 2004
Ahmed Qurei, primer ministre palestí presenta la dimissió
Llançament del Ariane 5 que posarà en òrbita el major satèl·lit del món
Treballadors de la planta de l'Arboç d'Expert Polymeres Industries es
concentren contra l'ERO
El nou govern centrista de Pedro Santana Lopes investit pel president
portuguès, Jorge Sampaio
Rebels del Moviment per a la Justícia i la Igualtat (MJI) i el Moviment
d'Alliberament del Sudan (MLS) es retiren del diàleg de pau
Més de 1.000 veus diuen no a les autovies a Campanet Més de 1.000 veus
diuen no a les autovies a Campanet
Dos guàrdies nacionals i un soldat nord-americà, morts en dos atacs
diferents a l'Iraq
18 de juliol de
2004
Onada de protestes a Gaza pel nomenament d'un cosí d'Arafat com a cap de
seguretat
Les Brigades dels Màrtits d'Al Aqsa incendien local del servei
d'intel·ligència palestí a Jan Junes
Almenys catorze persones moren en un atac aeri nord-americà sobre Faluja
Carlos Mesa, aconsegueix el suport en el referèndum realitzat per
definir una nova llei d'hidrocarburs amb una abstenció aclaparadora
Assassinat Issam Khassem Kadhem, director general del ministeri de
defensa iraquià.
19 de juliol de
2004
Arafat fa marxa enrere i destitueix el seu nebot com a cap de la
seguretat
Moren 9 persones i 62 resulten ferides en un atac suïcida amb un camió
bomba a Bagdad
Militants dissidents del Front Polisario ha demanat "la dimissió
col·lectiva de l'actual direcció"
Els governs de Catalunya i les Illes decideixen fer un front comú per
denunciar el dèficit fiscal.
20 de juliol de
2004
Més de 30 morts en l'explosió a la mina de carbó Krasnolimànskaia a
Ucraïna de carbó a Ucraïna
21 de
juliol de 2004
La policia saudita mata dos membres d'Al-Qaida
La guerrilla segresta sis estrangers més, de l'Índia, Kenya i Egipte, a
Iraq i amenaça d'executar-los
Mort un policia iraquià i quatre més resulten ferits en un tiroteig a
Kirkuk
Atac contra l'Hospital Adnan Khairal·lah, Bagdad, causa la mort a dues
persones i ferides greus a quatre més
George W. Bush, promulga una llei que destinarà 5.600 milions de dòlars
contra el bioterrorisme
Un jutge xilè comença a investigar els comptes secrets de Pinochet
Batasuna recorre la llei de partits a Estrasburg
Hawking corregeix la teoria dels forats negres en un congrés de física a
Dublín
Pares de nens que van a guarderies municipals protesten, amb bolquers,
contra la reducció del nombre d'educadors a Barcelona
Mort un soldat nord-americà a Duluiyah, al nord de Bagdad, per
l'explosió d'un artefacte.
Joves okupes es tanquen a les seus de PSC, ERC i ICV en protesta pels
desallotjaments a Barcelona
22 de juliol de 2004
La medalla americana d'Aznar costà als espanyols 2 milions de dòlars
Almenys 25 iraquians moren a una acarnissada batalla amb marines
23 de juliol de 2004
Moren més de 40.000 truites al riu Segre a causa de la calor i la falta
de cabal (Fecsa no desaigua prou)
Greenpeace i AI acusen Espanya d'exportar armes a Sudan el 2003 per
valor de 8.000 euros
El Pentàgon admet 94 abusos a presos a l'Iraq i l'Afganistan i a
l'Afganistan
La fiscalia de Mèxic acusa Luis Echevarría, responsable de la massacre
d'almenys 25 estudiants d'esquerra el 10 de juny del 1971 de genocidi
Inauguració de la reconstrucció del Stari Most (Pont Vell) de Mostar,
construït el 1566
Desenes de ferits en una protesta en contra de descentralitzar Macedònia
Un edifici residencial de vuit plantes es va esfondrar ahir al centre
comercial de la ciutat de Manila.
24 de juliol de 2004
Asier Mardones Esteban i Josune Oña Ispizua detinguts per la policia en
relació a ETA
25 de juliol de 2004
Assassinats sis palestins de les Brigades dels Màrtirs d'Al Aqsa a
Tulkarem, al nord de Cisjordània.
Quinze rebels iraquians morts en una operació a prop de Baaquba
Sis nens israelians ferits per un obús llançat per palestins en una
colònia de Gaza
Les pluges a Bangladesh han provocat 83 morts el cap de setmana
Kirchner, destitueix al ministre de Justícia, Seguretat i Drets Humans,
Gustavo Beliz, i als seus col·laboradors
Els incendis arrasen més de dues mil hectàrees a Bouches-Du-Rhone,al
sud-est de França
Atacs d' helicòpters israelians a la franja de Gaza deixen tres ferits
26 de juliol de 2004
La resistència mata el coronel Mussab al-Awadi un alt oficial del
Ministeri de l'Interior iraquià
Atac suïcida contra una base militar nord-americana a Mossul, on han
mort quatre persones
L'operació de venda de l'Abbey al Santander per 13.400 milions d'euros
en efectiu i en accions és aprovada pels consells d'administració dels
dos bancs
Almenys set ferits per una explosió en un restaurant de McDonald's a
Ciutat de Mèxic
Soldats israelians maten una palestina de 12 anys al camp de refugiats
de Khan Iunis.
27 de juliol de 2004
Zapatero i Mohamed VI acorden enviar tropes conjuntament a Haïti
El decret
del PP redueix a la meitat les indemnitzacions en els acomiadaments
Incendi a Riotinto crema 4.700 hectàrees
Dos iraquians morts, un d'ells un metge, i catorze soldats dels EUA
ferits en dos atacs a l'Iraq.
28 de juliol de 2004
Moren sis afganesos, entre ells dos empleats de l''ONU , per l''explosió
d'una bomba
Se crea la plataforma "Roques sense ciment"
El PP subvenciona EL (IN)MUNDO/EL DIA DE BALEARES
La modalitat turística del tot-inclòs, suposa incrementar en 1.350 tones els residus de plàstic
Els cavallers de la taula parada
Dit per un professor mallorquí
El PP subvenciona EL (IN)MUNDO/EL DIA DE BALEARES
El
diari EL MUNDO / EL DÍA DE BALEARES que es
caracteritza per fer una campanya furibunda contra els mallorquins i la
premsa en català, ha rebut dues subvencions del Govern de Jaume Matas que
sumen 77.010.720 pessetes, o sia, 463.920 euros.
Ara ja sabem on se'n van els doblers que el Govern Matas ha retallat dels
pressuposts destinats a Normalitzacio Lingüística. Cal recordar que enguany
el Govern ha reduït a zero l'ajut a la premsa en català i de la Part Forana,
com també ha retirat les subvencions a l'Acampallengua, Joves per la
llengua, OCB, etc. etc. Ara també ja sabem com se paguen els 8.000 exemplars
que EL (In)MUNDO
reparteix gratuïtament pels centres escolars de Balears per tal d'intoxicar
els nostres jovent amb propaganda forastera.
Mallorquins i mallorquines, teniu-ho ben present, cada vegada que els
feixistes Eduardo Inda, Antonio Alemany Dezcallar vomiten els seus insults
contra la nostra llengua: si la medalla que el Congrés USA va donar a Aznar
va costar als contribuents de l'estat espanyol 75 milions de pessetes; ara
el paperot d'EL (In)MUNDO que no serveix ni per embolicar peix pudent, costa
a les butxaques dels
contribuents de Balears 77 milions de pessetes.
Al
BOIB de dia 15 de
juliol de 2004 consten les dues subvencions (160.000 euros + 303.920 euros
= 77.010.720 pessetes) a El (In)MUNDO a càrrec de la
Conselleria de Relacions Institucionals presidida per Rosa
Estaràs.
Manifest
"Roques Sense Ciment": Per incrementar la qualitat de vida de S'Illot i Cala
Morlanda fan falta inversions en assistència social i educativa (escoleta,etc)
i de recuperació ambiental i neteja i NO destinar 3.209.469,88
euros
a posar ciment i fustes damunt de les roques
SE CREA LA PLATAFORMA "ROQUES SENSE CIMENT" A CALA MORLANDA (MANACOR)
a.. Per una costa de S'Illot i Cala Morlanda natural, neta i tranquil·la.
b.. Per salvar unes roques marines que són l'hàbitat cada cop més escàs
d'una flora i fauna molt rics en biodiversitat, que necessiten neteja però
no més ciment ni passarel·les de fusta.
c.. Perquè S'Illot i Cala Morlanda es mereixen el millor projecte
possible, fruit d'un debat obert i sense presses, redactat dins del marc de
l'Agenda Local 21, sota supervisió tècnica i redactat per concurs, i no en
secret, a dit del sr. Batle i amb presses, com ha estat fins ara
PERQUÈ QUI ESTIMA EL LITORAL, NO EL DESTRUEIX
L'anunci de l'exposició pública d'un projecte de passeig maritim que fusioni
els nuclis de S'Illot i Cala Morlanda per part del Ministeri de Medi Ambient
amb el suport de l'Ajuntament de Manacor, ha aixecat molts d'interrogants
entre totes les persones preocupades pel medi ambient
La tramitació del projecte ha estat plena de manipulacions i falsedats,
començant per la contractació a dit i sense publicitat de la redacció del
projecte (que s'ha redactat en secret) i arribant l'Ajuntament de Manacor a
tenir amagat dins d'un calaix el projecte que per llei havia d'estar exposat
al públic.
El projecte preveu actuacions al llarg de quasi 2 km de costa i té un
pressupost de més de 500 milions de pessetes. Encara que és de tanta
envergadura, no s'ha obert un debat riguròs sobre el passeig i l'Ajuntament
de Manacor segueix evitant el debat i fa política de fets consumats.
Per aquest motiu, un grup d'entitats, partits polítics i veinats, han
constituit la
plataforma ROQUES SENSE CIMENT
La plataforma pel moment està integrada per:
Grup Balear d'Ornitologia i defensa de la Naturalesa (GOB) , Partit
Socialista de Mallorca, Esquerra Unida de Mallorca, Els Verds de Mallorca,
Esquerra Republicana de Catalunya i diversos amics i veïns de S'Illot i Cala
Morlanda, a títol particular
Objectius: Donar a conéixer l'abast real del projecte actual a tota la
ciutadania, amb totes les activitats divulgatives que consideri oportunes, i
obrir un debat sobre les alternatives amb menor cost i impacte ambiental que
hi ha.
Per a més informació, contactau amb:
roquessenseciment@hotmail.com
EL PROJECTE ACTUAL NO ENS AGRADA PERQUÈ:
a.. Suposa un fort impacte ambiental, ja que milers de metres quadrats que
actualment són roques amb vegetació natural es convertirien en adoquinat i
pasarel·les de fusta amb faroles de fins a 9 metres d'altura, amb un
increment aberrant del consum energètic, la contaminació lumínica i de la
superfície construïda, amb adoquins o fusta.
b.. No hi ha hagut publicitat ni debat obert, ha estat encomanat i
redactat en secret i presentat dues setmanes abans de les eleccions generals
de març, amb un electoralisme evident per part de l'Ajuntament
c.. Suposa la pèrdua definitiva de la tranquil·litat i la pau, ja que
induïria a una proliferació de bars i comerços a zones totalment
residencials i a un moment on hi ha un consens sobre la saturació de
l'oferta complementària existent
d.. El projecte no preveu ni un euro pel manteniment, molt costós, i a més
fortament exposat a les inclemències dels temporals, com ja ha passat al
passeig de la Colònia de Sant Jordi, on no fa ni un any que està inagurat i
ja ha patit destrosses milionàries
e.. El projecte no preveu ni un euro per arreglar els vertaders problemes
dels nuclis costaners com S'Illot i Cala Morlanda, amb un creixement molt
ràpid en construcció però molt lent en serveis bàsics com escoletes, centres
socials i de Salut...
LES ALTERNATIVES QUE VOLEM SÓN:
a.. Donar prioritat a la qualitat de vida dels habitants, permanents o no,
de S'Illot i Cala Morlanda.
b.. Dotar de protecció les zones de roques marines no alterades, i
impulsar els canvis a la normativa per a la seva conservació i evitar la
conversió d'una zona residencial molt tranquil·la en zona turística i
hotelera
a.. Canviar la política del Ministeri de Medi ambient, per a que es
dediqui a recuperar la costa i no a extendre el mur de formigó de Cala
Millor i Sa Coma, destruïnt l'estètica tradicional i enfilant el ciment cap
a la zona verge entre Cala Morlanda i Portocristo (Es Caló den Rafelino,
Cala Petita...)
b.. El replantejament de tot el projecte, i la redacció d'un projecte
alternatiu basat en el diàleg i dins del marc de l'Agenda Local 21, redactat
per concurs per tècnics especialistes en geologia i botànica del litoral,
sostenibilitat, etc
c.. L'alternativa ha de donar solucions a problemes ambientals bàsics que
pateix la zona com la contaminació marina, la deficient qualitat de l'aigua
potable, abocaments a les roques, la brutor i la falta de manteniment dels
carrers i instal·lacions públiques. També és important conservar a riquesa
arqueològica i paleontològica (fòssils) de la zona
d.. L'alternativa s'ha de centrar en convertir de la zona de trànsit rodat
actual en zona de passeig peatonal, i el manteniment o conversió de les
zones de roques o amb poc grau d'urbanització en zones de protecció
marítimo-terrestre, amb recuperació de la biodiversitat natural, sense
ajardinaments artificials ni elements urbans.
LA
MODALITAT TURÍSTICA DEL TOT-INCLÒS, SUPOSA INCREMENTAR EN 1.350
TONES ELS RESIDUS DE PLÀSTIC
La modalitat turística del tot-inclòs, és a dir el paquet
turístic que permet consumir (menjar i beure) al llarg de tota la jornada
sense restriccions, té, a més d'altres inconvenients de tipus socio-econòmics,
inconvenients ambientals.
Aquesta modalitat substitueix els plats,
coberts i tassons tradicionals per plats, tassons i coberts de plàstic.
D'altra banda aquesta modalitat suposa el lògic increment del consum
i un notable increment els residus generats. El consum de plàstic per
persona i dia arriba als 250 grams.
Actualment a Mallorca funcionen un total de 28.500 places legals
amb el sistema de "tot-inclòs" i de l'ordre de 7.000 places il·legals. . En
total a Mallorca són 35.500 les places hoteleres que funcionen amb aquesta
modalitat.
Si calculam que aquests hotels treballen durant un mínim de 5
mesos a l'any (153 dies), el resultat és que la producció afegida de residus
de plàstic procedents d'aquestes instal·lacions puja a 1.350 tones, una
xifra realment espectacular que agreuja la ja delicada situació dels residus
a la nostra illa, caracteritzada per la seva forta producció.
El GOB vol que se tengui en compte aquesta xifra a l'hora de fer
una valoració global d'aquesta modalitat turística. Lògicament des del punt
de vista ambiental és nefasta.
Els cavallers de la taula
parada
Podem estar ben contents, perquè a les Balears no hi ha crisi. Sí, sí, heu llegit bé: A LES BALEARS NO HI HA CRISI. Ja s’han acabat els problemes per les més de la meitat de les famílies de les Illes que no poden arribar a fi de mes. Les més de dotze mil d’aquestes famílies, que viuen per sota el llindar de la pobresa, ja no tindran cap angúnia. No han de passar gens ni mica de pena les desenes de mils de persones immigrants que, a les nostres Illes, tenen tallat l’accés a la regularització.
El seu drama laboral i social s’ha esvaït. Tampoc no importa que es preocupin els joves i precaris treballadors, ni les dones que fan feina clandestina, ni les víctimes de l’esclavatge, ni els fixos discontinus que no són cridats perquè no venen turistes, ni la gent gran que cada dia mira amb lupa les seves pensions d’almoina. Els problemes de tots plegats, senzillament, han desaparegut.
I això és des del venturós dia 5 del present mes de juliol, que passarà des d’ara a les efemèrides, quan el molt honorable president del Govern, doctorat en ciències asfàltiques i aprenent de la llengua russa en la intimitat, don Jaime Matas, reuní als no menys honorables representants del G-4 (CAEB, UGT, PIMEM i CCOO) i tots plegats, al voltant de rodona taula, impecables mantells, fina coberteria i selecta pitança, arribaren a aquesta conclusió: QUE NO HI HA CRISI A LES BALEARS.
El que no ens deien les cròniques periodístiques eren quins tipus de matèries primes, possibles provocadores d’eufòria, composaven el menú, ni si la referida declaració, tan balsàmica per als exclosos, precaris i marginats, la varen fer abans o després de les copes. El que és ben segur és que, des d’aquella impressionant taula, tan ben parada, que ens mostraven les fotos de portada dels diaris locals de Palma, no hi havia cap indici de crisi a la vista. Per tant, l’encertada declaració, d’aquest selecte grup de polítics i “d’agents socials” l’hem de posar, sens dubte, a l’haver de les seves dilatades fulles de serveis a la ciutadania.
Així que, ja ho sabeu, basta de protestes per part de les mosques colloneres de sempre. Aquí, qui es queixa, ho fa per vici. No s’ha emprenyar els il·lustres pares de la pàtria, que bé que demostren abnegació i bonhomia, entre plat i plat, llevant-nos les crisis de damunt, què carai. Mira per on, d’una tacada, han acabat amb les preocupacions dels desfavorits i han deixat sense feina als professionals de l’emprenyo, de la pancarta i de la tocada de nassos. Au, que prenguin bona nota, no sigui el cas que aquestes masses de desheretats, a hores d’ara tan agraïdes als Cavallers de la Taula Parada del Consolat de la Mar, girin les seves ires contra els propagandistes del mal rotllo. Ja està, i ben dit: A BALEARS NO HI HA CRISI. Moltes gràcies, honorables comensals. Per dinars tan profitosos, hauríeu de quedar al manco un pic per setmana.
Pep
Juárez
Secretari General de CGT-BALEARS
Juliol de 2004
Dit per un professor mallorquí:
La política lingüística té com a destinataris principals els alumnes que menys ho necessiten; correllengües, concursos de coneixements de lèxic i gramàtica, premis o beques estiuencs a Prada...: els participants són sempre joves ja guanyats per endavant a la causa. Com els mítings polítics, són activitats que conforten els membres del grup però no afegeixen ni un vot dels que interessen de veres: els dels qui no són, en principi, de la nostra opinió. L’objectiu no hauria de ser els fills prodigi, sinó els fills pròdigs
El català és la llengua de la majoria de professors, dels butlletins, del rètols, de les convocatòries, d’exàmens de pendents, dels polítics de l’autonomia (amb inefables excepcions), de les declaracions a la ràdio d’hotelers, sindicats d’agricultors, propietaris de finques afectats per la creació de parcs naturals. No certament la llengua de Son Cladera i sa Indioteria. En els exercicis que resumesc guaita l’obscura sensació que el castellà és la llengua dels assalariats: és clar que la utilitzen com un privilegi agressiu contra els catalanoparlants, però és l’únic privilegi que els queda.
___________________________________________
Sobre l'Institut Ramon Llull. Escrit per Francesc Puigpelat al Diari Avui:
És veritat que és una pena el trist final de l'Institut Ramon Llull. Però vull remarcar que aquesta és una part molt petita (per aparatosa que sigui) del problema de la llengua catalana. La qüestió essencial no és si es participa a la Fira del Llibre de Guadalajara, sinó que, a moltes llibreries de Catalunya, els espais ocupats per llibres en català són marginals. La qüestió no és que es pugui aprendre català a Frankfurt, sinó que els joves que aprenen català a Cornellà, quan surten de classe no el parlen mai (i quan escric mai, vull dir exactamenet mai). El problema és que el mig milió d'immigrants que han arribat en els darrers anys s'han integrat en castellà (perquè és la llengua dominant) i serà aquesta la que transmetran als seus fills, per molta immersió que es faci a l'escola. (I si un fa una projecció demogràfica d'aquest fet, el resultat fa por).
Importa tant l'Institut Ramon Llull? Sí, però només com a símbol. No oblidem que, rere tot plegat (i rere altres símbols buits com un buit reconeixement del català a la UE), a Catalunya, com diria Antoni Maura, els rètols segueixen escrits en castellà.
