Izar, quan la globalització
arriba a les drassanes
El problema de les drassanes Izar
ve determinat en primer lloc per la forta competència de drassanes com les de
Corea, Japó i Xina, les quals són actualment capaces de fabricar embarcacions de
qualitats equivalents a preus inferiors i amb terminis d'execució més ràpids que
les drassanes públiques espanyoles. Al seu torn aquesta situació d'avantatge de
les drassanes d'Ásia s'assenta sobre una major explotació de la seua gent
treballadora, tant en salaris com en ritmes de treball. Però també influeix en
la crisi d'Izar la restricció de les ajudes públiques dintre de la UE, que
justament el Tractat Constitucional a punt de ser aprovat consagra.
La pretensió del SEPI i del Govern de privatitzar el sector civil d'Izar com
suposada via de solució a la seua crisi resulta totalment rebutjable. Encara que
segons sembla les drassanes Izar poden resultar un mos apetecible per a
determinades multinacionals, el preu a pagar posteriorment per a fer-los
“competitius” anava a recaure brutalment sobre la gent treballadora en forma
d'acomiadaments, augment de ritmes i empitjorament general de les condicions de
treball. Des d'altre punt de vista, l'econòmicament més sòlid sector militar de
l'empresa Izar resulta del tot cuestionable, justament per la seua dedicació a
fins bèl·lics.
L'estat espanyol i la mateixa UE- rectificant la seua política regressiva sobre
ajudes -deuen garantir, abans de res, el manteniment dels llocs de treball i
dels salaris d'Izar, siguen cuales siguen les transformacions que finalment
s'impulsen en l'empresa. Referent a això una via de tipus “competitiu” amb les
drassanes asiàtiques, donant sense més per bons els mecanismes del mercat
mundial i de la globalització, no resulta gens aconsellable. En tals tipus de
competències, amb guanyadors i perdedors, són fonamentalment les masses de gent
treballadora les que resulten perjudicades. Per contra es deurien combatre, tant
a nivell global com dintre de la mateixa UE, les polítiques de "dumping" fiscal
i social pròpies del neoliberalisme, les quals permeten obtenir avantatges als
capitalistes en zones de mercat amb baixos salaris i fiscalitat regressiva,
comportant una tendència "d'igualació a la baixa" dels salaris i dels drets de
la gent treballadora. És justament una política diametralment oposada, basada en
l'harmonització per dalt dels drets socials i una fiscalitat progressiva, la que
deurien impulsar el PSOE i la UE. Igualment és forçós obrir camins de
cooperació, solidaritat internacional i elaboració d'estratègies conjuntes amb
els treballadors de les drassanes d'Ásia i amb les seues organitzacions, jugant
els sindicats un paper protagonista. En síntesi i des del punt de vista de la
gent treballadora, les veritables solucions en el món de la globalització només
poden venir de la mà de la solidaritat internacionalista i de la ruptura de les
lleis “cegues” del mercat capitalista santificadas pel neoliberalisme.
Espai Alternatiu vol manifestar el seu ple suport a la lluita de la gent
treballadora d'Izar i de les seues organitzacions sindicals en defensa dels seus
llocs de treball, oferint la seua col·laboració en totes aquelles accions de
solidaritat, informatives o convocatòries que es puguen realitzar en els
diferents llocs de l'estat.