L'estat religiós d'Israel fa una campanya pagada que enuncia un suposat rebrot  d'antisemitisme. En aquesta campanya hi participen suposats "progressistes" del Regne d'Espanya que per això cobren de l'estat sionista . Es tracta d'una campanya ben articulada pels sionistes a Catalunya i a les Balears que aprofiten de passada la xenofòbia contra els moros per tal de sembrar al seu favor. Personatges coneguts només suposadament d'esquerra a les Balears han fet causa comuna amb els genocides del govern, de l'exèrcit israelià i de la majoria dels jueus .

Amb major o menor èmfasi aquesta campanya està dirigida contra tots els quals ens hem  manifestat contra la massacre comesa contra el poble palestí a Gaza. La veritat és que estem davant la construcció d'una cortina de fum amb l'objectiu de justificar els brutals crims de lesa humanitat comesos per Israel durant els bombardejos en els quals han assassinat  més de 1500 palestins, entre ells 415 nens, amb el resultat de més de 6000 ferits, mentre van ser totalment destruïdes els habitatges d'almenys 13 mil famílies. Aquestes accions de barbàrie, realitzades amb el suport de l'imperialisme nord-americà, han motivat el rebuig de milions en tot el món, entre ells nombrosos jueus que han dit "no en el nostre nom".

 L'operació mediàtica actual expressa en realitat que l'acció realitzada per Israel és tan indefendible que qui la justifiquen no s'atreveixen a fer-ho en veu alta. Per això han hagut de recórrer a amalgames de tot tipus inventant una inexistent campanya antisemita perquè no es discuteixi més del tema per tal de contenir les creixents crítiques a  l'estat d'Israel, un dels principals aliats de Bush en la seva "guerra contra el terrorisme" i un clar exponent de la legalització de la tortura, del tancament de milers de presos sense condemna i de l'assassinat sense judici algun dels seus opositors, és a dir, a practicar el terrorisme d'estat.

Els sionistes que acusen a partits d'esquerra i organismes de drets humans  han mantingut al llarg dela anys molt bones relacions amb dictadures com la videlista, a la qual Israel venia armament i donava assessorament en la "lluita antisubversiva" mentre centenars de militants d'origen jueu eren torturats i assassinats sent part dels 30.000 desapareguts. El martiri del poble palestí no és nou. Els historiadors israelians més honests (com Benny Morris o Ilan Pappé, l'autor de "La neteja ètnica palestina") s'han encarregat de desmantellar el mite de l'origen "progressista" de l'estat sionista, documentant el que denominen "el fet colonial" de la seva fundació i la neteja ètnica permanent sobre la qual s'ha sostingut.

Ara Israel és afavorit per les potències imperialistes vencedores en la segona guerra mundial, les mateixes que miraven per a altre costat quan es practicava  l'Holocaust i que en el cas d'Estats Units, es negaven a rebre a gran part dels jueus perseguits pels nazis genocides. Però un sector de l'esquerra israeliana no comparteix el criteri general i ho fan amb una lluita memorable com la feren els partisants, els adversaris dels nazis, o com la fem els que volem que es reconeixein els drets dels pobles oprimits a l'Estat Espanyol, contracorrent. Lluitar contra corrent no és fàcil. No ho va ser contra Hitler, tampoc ho és contra el colonialisme, sigui espanyol, francès, dels EUA o britànic. Però l'esquerra és això i no altra cosa.

La defensa del dret del poble palestí a la seva autodeterminació nacional ha de ser un dels punts centrals a aixecar per la classe obrera i els antimperialistes del món sencer. Una bandera que defensem els i les que lluitem per una Palestina socialista, on convisquin en pau i amb plens drets culturals i religiosos àrabs i jueus.