Aquestes són algunes de les misèries que generen els polítics professionals (el tercer problema més greu que patim segons les enquestes generades a instàncies dels propis polítics) :


Segons l'Enquesta de Població Activa a les Illes Balears hi ha 505.900 persones ocupades i 109.600 en atur. No sembla que la cosa vagi ben encaminada per resoldre el problema, però el 20 N molta gent que pateix aquesta situació tornarà a votar als que han fet possible aquest desastre: els partits institucionals actuals que són els mateixos que impideixen una societat més democràtica quan impideixen la lliure concurrència a les eleccions de molts petits partits polítics o quan no permeten a les noves formacions polítiques accedir als mitjans de comunicació públics per presentar els seus programes. Ho fan  per tal de mantenir els seus privilegis, per tal de mantenir la corrupció generalitzada que fins ara ha beneficiat als sàtrapes.

    *

      La gestió de la dreta a Sa Pobla ---sempre ha governat la dreta --  ha servit per endeutar als poblers en 18.637.918. Ara hauran de vendre patrimoni municipal, és a dir béns de tots,  i el vendran a preu barat, amb la qual cosa els de sempre faran bon negoci.
    *

      L'Ajuntament de Palma, governat per la dreta pura i dura (PP), aquesta que diu que ens allibera d'impostos ha decidit pujar l'IBI un 6% a les llars, un 3% les taxes de fems i l'aigua , en funció de l'IPC, augment que en canvi no cobraran ni les persones aturades, ni les pensionistes, i al que no arribaran els convenis que s'apliquin o que es pactin.  D'altra banda per tal d'impedir la mobilitat incrementa un 23% el cost del autobús, redueix línies i serveis, i genera més polució en una ciutat que ja hi va sobrada i on cada vegada hi ha més malalts per aquesta causa, molts sense atendre perquè els retalls a la sanitat pública s'acceleren.




 


Allò que no diuen les registres d'atur:


Les persones aturades que no tenen cap tipus de rendes públiques, ni contributives, ni subsidis assistencials es cansen de les institucions gairebé inútils per a resoldre els seus problemes, s'abstenen d'un exercici inútil com és el segellar, i són aviat donades de baixa .El 24 % de les persones desocupades registrades a l'INEM no disposa de cap tipus d'ajut públic, però encara són més les que han deixat els registres per la ineficàcia institucional a l'hora de fer efectiu el dret al treball.


2011atur

Index interanual de preus al consum en el mes de  octubre de 2010 (vermell) setembre de 2010 (verd) i agost (negre)

 

Veneçuela 27,9%

Egipte 11,7%

Argentina 11,1%

India 9,87%

Turquia 9,23%

Romania 7,9%

Uruguai 6,32%

Rússia  6,07%

Indonèsia 5,79%

Grècia 5,2%

Nicaragua 5,34%

Costa Rica 5,21%

Brasil 4,7%

Hondures 4,5%

Islàndia 4,6%

Estònia 4,5%

Hongria 4,3%

Guatemala 4,1%

Mèxic 3,7%

Bulgària 3,6%

Xina 3,5%

Sudàfrica 3,41%

Paraguai 3,3%

Xipre 3,2 %

Equador 3,44%

Austràlia 3,1%

Regne Unit 3,1%

Bèlgica 3,1%

Perú 2,9%

Luxemburg  2,9 %

           Bolívia 2,6%

2,5%

Polònia  2,6%

Lituània 2,6 %

Dinamarca 2,4%

Espanya 2,3%

Portugal  2,3%

Finlàndia 2,3%

Malta 2,2 %

Colòmbia 2,31%

Eslovènia  2,1%

Itàlia 2,0%

Àustria  1,9%

França  1,8%

Txèquia   1,8%

Noruega 1,7%

Malàsia 1,6%

Suècia  1,6%

Països Baixos 1,4%

Alemanya 1,3%

Eslovàquia 1,0%

Estats Units 1,1%

Taiwan 0,74%

Letònia 0,9%

Suïssa 0,2%

El Salvador  0,1%

Xile 0%

Irlanda -0,9%

 




 

El treball temporal a Europa

Font:Eurostat

 

Estat

( %)

Polònia

26,5

Espanya

25,2

Portugal

21,8

Països Baixos

18,2

Eslovènia

16,6

Finlàndia

16,0

Suècia

15,7

Alemanya

14,2

Xipre

14,1

França

13,5

Mitjana UE-27

13,5


 


Demografia regional europea 2004-2008

La variació de la població total a nivell regional resulta de la diferència entre el nombre de naixements i de defuncions i el saldo migratori regional. A l'UE27, el creixement demogràfic anual mitjà entre 2004 i 2008 va ser de 4,4 persones per a 1 000 habitants. Les regions que tenien el creixement  demogràfic anual mitjà més fort per a aquest període van ser Guaiana (34,0 persones per a 1 000 habitants), departament francès d'ultramar, les Illes Balears (27,7‰), Múrcia (26,2‰), la Comunitat Valenciana (25,2‰) ; Border, Midland & Western (22,1‰) a Irlanda, les Illes Canàries (21,5‰), Castella-La Manxa (20,8‰). El creixement va ser superior al 10‰ a 37 regions de l'UE27. Dotze d'aquestes regions se situaven a Espanya, set a Itàlia, cinc a França, dues a la República txeca, a Irlanda i al Regne Unit i una a Bèlgica, a Grècia, als Països Baixos, a Portugal i a Suècia així com a Xipre i Luxemburg.

Les regions que havien registrat les baixades de població més fortes eren les de Severozapaden (-15,8 persones per a 1000 habitants) a Bulgària, de Sachsen-Anhalt        (-11,5‰), Chemnitz (-10,7‰) i Thüringen (-9,1‰) a Alemanya, d'Észak-Magyarország     (-9,1‰) a Hongria i de Severen tsentralen (-9,0‰) en Bulgària. El decreixement  de la població  va superar el -3 ‰ a 31 regions de l'UE27: catorze regions a Alemanya, quatre a Bulgària i Hongria, tres a Polònia, dos a Romania i una als Països Baixos, a Finlàndia, Lituània i Letònia.

 

 

Als EUA maquillen les xifres d'atur

Segons Brett Arends, columnista de Wall Street Journal y Marketwatch, les xifres d'atur oficials, que parlen del 9.7 %, “són una ficció i haurien de ser tractades com a tal”. Ho explica destacant que no es té en compte a molta gent que efectivament està en atur, però no apareix en l'estadística oficial en la qual es fixa tot el món. Aquesta situació es coneix com “subocupació”. A la taxa d'atur habitual, cal afegir-hila resta de persones aturades: els que no busquen treball perquè creuen que no l'han de trobar i els que treballen a temps parcial perquè no troben un treball de jornada completa .Per tant, afirma que la veritable taxa arriba a el 16.6 %, que duplica el nivell de fa uns anys. L'exemple més clar ho trobem en la situació dels treballadors masculins en edat de treballar: divuit milions d'ells estan sense treball, un 22% del total. Aquesta xifra se situava per sota del 10% en els anys 1950.

 

L'economista anticapitalista Michel Husson pensa que només es pot incrementar l'ocupació amb la reducció de la jornada laboral i el repartiment del treball

 

Els economistes de dreta , de l'esquerra social-lliberal  i els socialdemòcrates tenen en comú la consideració de que sense creixement no hi pot haver ocupació, i allò que els fa diferents és la recepta que els “d’esquerra” situen en un increment pressupostari i salarial, i els de la dreta en la baixada dels costos salarials, la flexibilització, i una major mobilitat. Aquesta consideració ara mateix no sembla que sigui possible amb els criteris dels economistes abans dits,  perquè segons el FMI en el millor dels casos el creixement màxim al que es pot aspirar podrà ser del 1,5%  al menys fins l’any 2014 i tota represa econòmica inferior al 2% ha de ser una represa sense ocupació. És a dir que, al menys fins al 2014 no hi ha bones perspectives per a la gent desocupada, que dia a creix en pràcticament tots els estats. Un efecte important del creixement és l’augment de la productivitat que va en contra del creixement de l’ocupació. La productivitat sosté el creixement i aquest permet una inversió i posada en marxa de sistemes de producció cada vegada més eficaços que van contra la generació de llocs de feina a no ser que es redueixi la jornada laboral

Taxes d'atur i de contractes a temps parcial (Taula de Llorenç Buades en base a les fonts de l'Eurostat)

 
Baixa l’atur a les Balears ?

Llorenç Buades Castell

El mes de febrer de 2009 s’ha tancat a les Balears amb 90.026 persones oficialment registrades en atur, que són 562 menys que en el mes anterior. L’atur interanual (de febrer de 2009 a febrer de 2010) s’ha incrementat en un 21,06% i en un any tenim 15.659 persones més en situació de desocupació. Un 28% de les persones desocupades són estrangeres. L’atur de persones extracomunitàries es xifra en un 18%.
L’atur és més alt entre els homes que entre les dones. Els homes aturats són 47.986 i les dones 42.020. Un 15,3% de les persones en atur tenen menys de 25 anys i són 7.552 els homes aturats , en tant que les dones són 6.293. La reducció de l’atur es fonamenta bàsicament en el sector de la construcció amb 497 aturats menys. Les persones aturades registrades sense ocupació anterior són 1.275, i d’aquestes, 445 tenen menys de 20 anys i 360 tenen més de 44 anys.
En el mes de febrer les persones beneficiàries de prestacions varen ser 103.792. D’aquests, 59.290 eren beneficiàries de pensions contributives amb un import mitjà de 880,70 euros bruts, en tant que les persones subsidiades amb els 426 euros mensuals pujaren a 43.454- Les persones perceptores de la renda activa de reinserció arribaren a 1.048.
En funció de les xifres oficials (90.026 persones registrades en atur a final de mes, i 103.792 perceptores de prestacions en el mes de gener de 2010), es pot percebre que hi ha una tendència oficial a reduir les xifres oficials d’atur registrat per fer-les políticament més presentables, perquè de cap manera es pot concebre que les persones perceptores de prestacions superin en el plaç d’un mes en 13.766 a les aturades. No totes les persones aturades , ni molt menys , són perceptores de prestacions, (l’exconsellera de treball va indicar que possiblement les persones aturades sense prestacions superaven les 22.000 ) i per això és oportú dir que ens desinflen les xifres reals d’atur registrat. Les peces no encaixen en les declaracions, així que les xifres oficials (no declarades ) d’atur és ben segur que superen les 112.000 persones. Les xifres de persones aturades en realitat són molt superiors ( perquè s’ haurien
d’incloure a les no registrades, que s’esborren perquè tanmateix no tenen prestacions ni ofertes de feina). A l’altra costat de la balança queda l’economia submergida.

Les Balears lideren la desocupació en el mes d’octubre de 2009.

 

Llorenç Buades Castell

 
 
 

Quan els treballadors reculen, l'esquerra recula

Dades sobre l'eficàcia dels sindicats "més representatius" en el pes dels salaris en relació al PIB.

     

       Any              Salaris/PIB %
1964                    41,4

1975                    51,5

1982                    50,4

1996                    49,6


2006                     46,4

 




L'atur s'incrementa però els pseudosocialistes engreixen els banquers amb més doblers públics

El govern pseudosocialista de Zapatero després d'aportar 150.000 milions d'euros de diners públics per a la banca destinarà una part del fons de reserva de les pensions, és a dir, del salari diferit dels treballadors a finançar al parasitari cabdal bancari, quan caldria dedicar-lo a pujar les miserables pensions existents
.

 


Doble moral


Espanya ha venut a Israel 1,5 milions d'euros en material de defensa i no un milió com va assegurar el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

El govern Zapatero promou nous ajuts als directius de la banca


El govern ha aprovat una rebaixa fiscal per a directius i socis de les entitats financeres en la realització d'operacions amb les seves pròpies entitats. amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2008, els esmentats rendiments tributaran al 18% i no al tipus marginal que correspongui a aquests contribuents.