L'habitatge a Inca
La possibilitat d'accedir a una vivenda digna, s'ha convertit en una veritable quimera per a bona part de la població, especialment les persones joves. Paradoxalment, però, veim com cada vegada es construeix cada vegada més i més.
A la ciutat d'Inca, segons el darrer estudi de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), hi ha un total de 2.274 pisos buits. A això, cal sumar-hi l'existència de 740 segones residències sobre un voltant de de 10.000 habitatges que trobam a Inca. Això suposa que prop del 25 % de l'habitatge d'Inca o és buit o és utilitzat esporàdicament.
Pel que fa al preu del metre quadrat, tot i la quantitat de cases buides, aquest arriba fins els 1.950,1 euros, segons informacions d'Europa Press del març del 2007.
Tot i això, l'Ajuntament, enlloc de cercar solució al problema només realitza polítiques de maquillatge, com són les vivendes de protecció oficial, o en el pitjor dels casos, afavoreix el creixement d'Inca cap a les afores.
Sabies què...? Quatre apunts sobre habitatge
- A Inca hi ha un total de 2.274 pisos buits (Ine. 2001)
-
El metre quadrat a Inca arriba fins als 1950,1 euros (Europa Press. 2007)-
El preu del metre quadrat d'una vivenda nova a Inca és de 1.542 euros (Agència Efe. 2007)-
La mitjana del preu del metre quadrat a les Balears és de 2.621 euros (Conselleria Obres Públiques.2006)-
Un pis a les illes costa més de 2'5 vegades del que pot pagar un jove d'entre 18 i 34 anys?( Objovi.2007)-
Els joves de les illes cobram una mitjana de 14.433 euros anuals. Això suposa gastar 1.030 euros cada mes si volem emancipar-nos (Objovi 2007)-
Amb el salari mig d'un jove illenc només podem comprar un pis de 38,9 metres quadrats (Objovi 2007)-
Una parella jove, amb un salari mig, només pot tolerar pagar, com a màxim, uns 140.058 euros a fi de manternir l'estabilitat (Objovi 2007)-
Un jove solter, si vols comprar una casa, només pot tolerar pagar 85.345'85. Aquesta dada s'allunya molt de l'actual preu de 219.260 euros-
Una persona jove d'entre 18 i 34 anys ha de dedicar un 85 % del seu sou a pagar el pis, mentre que si en tens entre 25 i 29, has de dedicar-hi un 64'7 % (Objovi 2005)-
Si ets dona, encara has de pagar més. Les dones han d'arribar a pagar un 70'4 %, enfornt del 59'2 % que hi dediquen els homes (Objovi 2005)-
El màxim que pot tolerar un jove és un 30 % del seu sou(Objovi 2007)-
Les vivendes de protecció oficial suposen finançar pisos que al cap de pocs anys passaran a regir-se pels preus del mercat-
Mentre tu pateixes problemes per a poder emancipar-te, les immobiliàries s'enriqueixen amb el suculent negòci immobiliàri
Que proposam nosaltres?
Des de Maulets, consideram urgent i indispensable posar en marxa tot un seguit de mesures a fi de frenar les pràctiques especuladores que impedeixen a la gran majoria de la població accedir a un habitatge en condicions:
- Realitzar unes cessions efectives dels pisos de protecció oficial. Al contrari del que es fa a l'actualitat, aquests pisos haurien de cedir-se a l'usuari per espais superiors a 5 anys. Una vegada l'abandoni l'usuari, no hauria de passar al mercat privat. Hauria de cedir-se a una altre usuària.
-
Limitació dels preus de pisos i lloguers. No s'hauria de poder superar el 30 % del sou dels inquilins del pis.- Incentivar la cultura del lloguer enfront la cultura de la nova vivenda que existeix actualment
- Penalització de la possessió d'immobles buits, sense ús o abandonats. En casos greus, s'hauria de procedir a l'expropiació
- Foment de pràctiques destinades a l'oferiment de cases a canvi de la seva rehabilitació. Aquesta és una pràctica molt utilitzada als països nòrdics.
- Persecució i penalització de les pràctiques de violència immobiliària
Aquestes mesures, únicament han de ser provisionals. Mai aconseguirem un habitatge digne i equitatiu sense canviar la mentalitat que tenim a l'actualitat. La vivenda no ha de ser un negòcis, ha de ser un bé social igual que ho són la sanitat o l'ensenyament.
La campanya
La intenció d'aquesta campanya engegada per Maulets, és informar a la societat inquera de la greu situació de l'habitatge.
Una altre de les nostres intencions, és fer reflexionar a la gent i fer veure que aquesta greu situació que vivim no ha sortit del no res. Aquí hi tenim culpables, així com també hi tenim solucions.
Esperem que aquestes quatre dades hagin aconseguit fer-vos reflexionar.
DRET A L’HABITATGE
PER A TOTES I TOTS:
CGT i Maulets en lluita
En els últims mesos, un sector encara petit de la població de Mallorca ha sortit al carrer, aplegant persones predominantment joves, en defensa de l'accés a un habitatge digne, tal i com ens atorga una Constitució que no compleixen ni fan complir els responsables de l'Estat i que només defensen en els seus articles més negatius, aquells pretesos demòcrates que impossibiliten als pobles d'exercir la determinació del seus habitants..
Aquest moviment ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre
l'habitatge,en una terra on el medi natural és objecte de destrucció
sense cap finalitat social, i on s'arriba a consumir fins a 2 hectàrees
diaries de sòl (com dos camps de futbol diaris) des de l'any 2000.
L'habitatge que s'incorpora anualment al mercat és superior a les 10.000
unitats, i un terç d'aquestes vivendes no són ocupades, i obeeixen
únicament a criteris especulatius de
delinqüents polítics i socials. Alguns d'aquests delinqüents disfruten
dels beneficis d'una judicatura més pròpia del franquisme que d'una
situació pretesament democràtica.
Bancs i caixes han aprofitat l'espectacular pujada dels preus
dels pisos per fer un transvasament de les rendes de les classes
treballadores
cap a ells mitjançant el pagament d' hipoteques cada cop més altes.
El totxo i l'especulació que són, els motors de
l'economia, amaguen
amb les seves xifres macroeconòmiques els problemes estructurals
d'una terra on segments cada
cop més grans de la població cauen en la precarietat i en la
impossibilitat
d'accedir a l'habitatge. La riquesa d'uns pocs es basteix damunt la
misèria dels altres.
Dins del món de la construcció les coses no estan gens bé:
subcontractacions
encadenades, precarietat, sinistralitat laboral elevadíssima i l'explotació
de treballadors
immigrants sense contracte.
Malgrat l'espectacular creixement d'aquest sector, és incapaç de
garantir un mínim de condicions laborals dignes i estables als seus
treballadors,cosa que tampoc pretenen els seus beneficiaris,
La reivindicació general del moviment és la del compliment de l'article
47 de la Constitució, de manera que l'habitatge sigui un dret per tothom
i no un negoci on uns
quants es dediquen a especular i a jugar amb les necessitats bàsiques
de les persones.
Des del mes de Desembre el Maulets i CGT han posat en marxa una campanya
a Ciutat en favor de l'habitatge. Segons l'INE a les Balears hi ha més
de 180.000 habitatges desocupats, 85.500 dels quals són buits i 97.000
són segones residències. A Ciutat hi ha més de 35.000 cases desocupades
(un 29% del total).