Cloenda

La revolta agermanada va fracassar fonamentalment per una raó molt senzilla:els alçats pretenien mantenir un sistema de contrapoder en un equilibri amb l'oligarquia, els estaments religiosos i la corona.

El sistema de contrapoder bastit en les organitzacions gremials i foranes en cap moment va pretendre bastir un projecte de poder propi fonamentat en els gremis i els representats dels forans alçats. Fins al darrer moment va confiar en una monarquia que mai va estar de la seva part i que en canvi es mostrà beligerant amb la formació d'un exèrcit mercenari que va sembrar Mallorca de dolor.

Els dirigents agermanats van ser en una primera fase objecte de les manipulacions d'una part de l'oligarquia que volia fer de costat a un virrei que pretenia limitar en l'autogovern.

L'oligarquia que pretené manipular el moviment agermanat va perdre la partida davant la radicalització d'aquest per la manca de reformes a l'alçada de les demandes. L'objecte de l'oligarquia local no era precisament  la d'atorgar concessions, i el seu projecte era fer fora al virrei per a consolidar la seva forma de dominació sense ingerències  contra els seus excessos.

L'assemblea del claustre de Sant Francesc que acabà amb el domini de l'instador Joan Crespí, que pretenia un equilibri impossible, instal·là en el poder a Joanot Colom. Aquest però va accedir al poder  en un context de divisió del moviment, i de deserció cap a les files de l'oligarquia d'aquells agermanats que havien provat la via d'obtenir solucions sense arriscar-se. La seva deserció i la manca de coratge no els evitaria haver de pagar-ne un alt preu amb les composicions que imposà la corona.

Joanot Colom va centralitzar el poder i intentar el control absolut del moviment, però no ho va aconseguir, perquè mai no va tenir la voluntat d'acabar amb una situació de dualitat de poders que s'entorpien.

En aquell moment era necessari confiar en les pròpies forces, i descartar mediacions que sempre es van mostrar alienes als interessos del moviment agermanat. Totes les mediacions traïren un moviment que no va saber valorar el moment històric, ni bastar les aliances externes que possibilitéssin una sortida victoriosa a la revolta.

L'expressió més crua d'aquest fet es produeix quan els Colom s'enfronten al Sant Ofici en defensa d'un company acusat de judaïsme. El posicionament de les seves bases en contra d'ells i a favor del Sant Ofici, manifesta la feblesa de l'autoritat dels Colom.

Aquesta feblesa, i la manca de comprensió del moment i de les tasques a fer, va originar la derrota d'un moviment agermanat que pretenia resoldre en el seu favor unes reformes que topàven directament amb els interessos dels estaments més privilegiats.