textos de combat

L'autor als 18 anys

CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1 - 1200

El teatre Romà de Pol·lentia va ser construït en l'època de l'alt imperi.

Any 6- Planxa de bronze de Boccoris. Els Boccoritans coopten el senador Marc Atilius Vernus.

M • A E M I L I O • L E P I D O • L A R R V N T
C O S
K • M A I S
E X • I N S V L A • B A L E A R V M • M A Y O R E • S E N A T V S
P O P V L V S Q V E • B O C C H O R I T A N V S • M • A T I L I V M
M • F • G A L • V E R N V M • P A T R O N V M • C O O P T A •
V E R V N T
M • A T I L I V S • M • F • G A L • V E R N V S • S E N A T V M
P O P V L V M Q V E • B O C C H O R I T A N V M • I N • F I D E M
C L I E N T E L A M Q V E S V A M S V O R V M - Q V E - R E C E P I T
E G E R V N T
Q, C A E C I L I V S QVINCIVS
C . V A L E R I V S ICESTA
P R A E T O R E S

Segle I_ Minerva trobada a Cas Traginer (Santanyí).

Llocs on s'han trobat restes de la civilització romana: sa Mesquida (Calvià) Son Joan Jaume (Manacor ), ses Pletes Obertes - Son Hereu (Llucmajor), Son Sant Martí (Muro), Racons ( Llubí ), s’Hospitalet (Manacor) , Son Oms (Palma), Son Cosme Pons (Santanyí) , Es Velar (Santanyí) , Cas Frares (Santa Maria del Camí) i Son Peretó (Manacor) . Son Fadrinet Vell (Campos).

Any 50/150-Lucernes i altres ceràmiques romanes de la Posada de Carrossa (Artà)

Any 260-Jaciment Cabrera III.

Any 275- Tresor de Son Hereu de Llucmajor, format per monedes dels temps de Galiè, Claudi II i Divo Claudi.

Entre els anys 369 i 385- Les Balears perden el seu vincle amb la província cartaginesa i forma la «PROVINCIA PRAESIDIALIS BALEARIUM» segons refereixen els documents «NOTÍTIA DIGNITATUM» i EL «LATERCULUS POLEMII».

Any 400 (aproximadament)- Construcció del segon recinte de la muralla de Ciutat. El portal de l'Almudaina és d'aquesta època.

Any 425-Gunderic, dirigeix els vàndals a la conquesta de Mallorca. Destrucció de Pol·lentia.

Any 455-Els vándals incorporen les Balears als dominis del Nord d'Àfrica.

1 de febrer de 484- Bisbes Balears a Cartago (Elíes de Mallorca, Macari de Menorca,i Olipi d'Eivissa).

Any 534- Conquesta bizantina de les Balears pel general Apol.linar. Incorporació a l'Imperi d'Orient.

Any 707-Abd Allah ibn Musa ibn Nusayr saqueja les Balears.

Any 720-Ocupació sarraïna de Catalunya.

Any 725-Ocupació sarraïna de la Septimània.

Any 759-Pipí el Breu conquesta Narbona.

Any 785-Girona és lliurada pels sarraïns a Carlemany.

Any 798-El comte Borrell és encarregat per el rei d'Auitània, Lluís, de fortificar Osona, Casserres i el castell de Cardona.

Any 798-Nou intent musulmà contra les Illes.

Any 801-Berà, comte de Barcelona.

Any 859-Invasió normanda a les Illes Balears.

Any 898-Dependència eclesiàstica balear de Girona.

Any 902-Al Isam al Khawlânî conquesta les Balears i són incorporades al califat omeia de Còrdova. Els rums resisteixen durant 8 anys i 5 mesos a Alaró.

Any 913-Aba-Allâh Ibn-'Isam, fill de Khawlânî és el valí de Mayûrqa.

Any 920-Destitució dels comtes Berà de Barcelona i Borrell de Cerdanya-Urgell. El franc Rampó substitueix el comte Berà i Asnar Galí substitueix el comte Borrell.

Any 935-El califa fatimita Abû al Qâsim Muhammad envia una expedició de 200 vaixells dirigits per Yàqub ibn ‘Ishâq contra Gènova.

26 d'agost de 935-Saqueig de Gènova pels musulmans.

Any 947-Al-Muwafaq nou governador de Mayûrqa.

Any 951- Abu 'Uthman al-Gazzar al-Yabisi , metge eivissenc, treballa a Còrdova al servei del califa.

Any 962-Al Khawlânî s'acull a la vida ascètica i pelegrina a Orient.

Any 969-Kaûtir, valí de Mayûrqa.

6 de juliol de 985-Assalt i destrucció de Barcelona per Almansor.

Any 986-Soldats de Mayûrqa participen del setge contra Barcelona.
2 de març de 986-Mor el rei Lotari. El succeeix Lluís.
maig de 987-Mor Lluis, rei dels francs.
Any 998- Al Muqâtil, darrer valí del califat de Còrdova a Mallorca.
Any 1010- Abu-l-Jayx al-Muwàffaq ibn Abd-Al·lah al-Amirí, anomenat Mugāhid, abans esclau, defensor dels omeies, és el primer emir de la taifa de Dènia.
Any 1013-Mor Al Muqâtil, valí.
Any 1015-Abu-l-Jayx al-Muwàffaq ibn Abd-Al·lah al-Amirí, anomenat Mugāhid, incorpora Mayûrqa a la taifa de Dènia després de la desfeta del califat cordovès.
Any 1016- Abū-l-'Abbās ibn Rašīq, és designat valí de Mallorca, dependent de la taifa de Dènia.
Abril de 1021- Abd al-Aziz ibn Amir, nét d'Almansor, regeix la taifa valenciana amb l'oposició de Mugāhid de Dènia i d' Hayran de Múrcia-Almeria.
Any 1029- Neixen Abú Muhammad Abí Nars, jurista , i Abdal·la Muhammad al-Mohaidi, literat, aquest a Bulaida (Santa Margalida)
Any 1036- Al-Aglab , nou valí de Mallorca, dependent de Dènia.
Any 1038- Després dela mort del rei d’Almeria i Múrcia, Abd al-Aziz ibn Amir les annexiona a València.
Any 1038-Ibn Hazm, polític i teòleg zahirí, és acollit pel valí de Mallorca.
Any 1047- El governador d’Almeria Ma'n ben Muhammad, es declara independent del domini del seu cunyat valencià Abd al-Aziz ibn Amir.
Any 1047- Polémica sobre la llei musulmana entre el zahirí Ibn Hazm i el malakita al-Baxí a Mallorca.
14 d'abril de 1052. Victòria dels Banu Hilal (àrabs), dirigits per Abu Zaid al Hilali a Haydaran, prop de Gabes contra l'emir zírida Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis. Les tropes berbers sanhadja són derrotades per les forces dels àrabs nòmades hilàlides (Banu Hilal) enviades pel califa fatimita d'Egipte en revenja perquè l'emir havia reconegut al califa abbàssida.
29 d'octubre de 1057- L'emir zírida abandona Kairuan davant l'amenaça dels Banu Hilal.
1 de novembre de 1057- Saqueig de Kairuan pels Banu Hilal (àrabs).
26 de desembre de1058-Les esglésies de Mayûrqa, subjectes al bisbat de Barcelona.
Gener de 1061- Mor Abd al-Aziz ibn Abi Amir, al-Mutamid , rei de València. El succeeix el seu fill Abd al-Malik ibn Abd al-Aziz, Nizam al-Dawla.
Any 1063-Els Banu Tahir, governadors de Múrcia, es declaren independents.
Any 1063- Mor el zahirí Ibn Hazm a la taifa de Niebla.
Any 1075-'Abd Allāh al-Murtadā governa la taifa independent de Mayûrqa.
Maig de 1085- Uthman ibn Abi-Bakr succeeix al seu pare en la taifa valenciana.
Any 1086- Yahya Al-Qadir ocupa València.
febrer de 1086- Alfons VI de Lleó destrona Yahya Al-Qadir de València.
Any 1093-Mubâshir Nâsir al-Dawla ( Nazaredolo) governa Mallorca.
Any 1094- Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid, entra a València.
Any 1095-Mor a Bagdad, Fadhl Al-Homaydí, historiador mallorquí.
10 de juliol de 1099- Mor Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid, governador de València.

4 de maig de 1102- Dona Ximena i els cristians abandonen i cremen València.
5 de maig de 1102- Els almoràvits entren a València.
Any 1113-Mor Muhammad Ibn al-Labbana, poeta de Dènia, a Mallorca.
Agost de 1113-Expedició pisana i catalana contra Mallorca.
Juliol de 1114-Abd Allah ibn Maymun romp el setge dels catalans i pisans.
Any 1115- Mor el valí de Mallorca, Mubâshir Nâsir al-Dawla.

Epitafi de Nasir al-Dawla

Si us vaig ferir en vida,
passeu de llarg, amics,
i que la glòria us guardi.

I a vosaltres
que ploreu la meva absència,
quan la llàgrima arribi als llavis
que sigui
per morir, al punt, en un somriure.

De la banda de la mort,
segueixo essent el jardiner
que fa de l´amistat la rosa
mes preuada.

Desembre de 1114-Sulaimân Abû Rabi governa Mallorca.

Any 1115-Sabem que la fortalesa de Gumara (El Temple) era guarnida per 12 torres.

Abril de 1115-Tropes cristianes entren a Madîna Mayûrqa i saquegen l'Almudaina. Sulaimân Abû Rabi, valí, és fet presoner dels pisans.

Any 1116-Wannûr ibn Abi Bekr imposa el control almoràvit a Mayûrqa. Després de l'atac pisà intenta situar la capital a l'interior de l'illa, però la població no ho admet.

Any 1126-Wannûr ibn Abi Bekr és victima d'una revolta local i fet presoner és enviat a Àfrica.

Any 1126-Muhammad ben Ali ben Yusuf, valí almoravit de Mayûrqa.

Any 1133- Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya, valí almoràvit de València i Múrcia.

Any 1133-Mor el poeta sicilià Abd Gabbar ibn Mohamed ibn Hamdis a Mallorca.

17 de juliol de 1134- Després de la derrota al castell de Monreal, el rei Alfons es veu obligat a abandonar el setge a Fraga.

1 de març de 1145-Revolta valenciana contra Abu Muhàmmad Abd Allah ibn Ganiya, governador almoràvit.

2 de maig de 1145- El cadí Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz governa València.

Any 1145- El valí Abd Allah ibn Sano'd ibn Mardanis substitueix Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz en el govern de València.

Abu al-Hajjaj, germà de ibn Mardanis, nou governador de València.

Gener de 1146- Saif ad-Dawla entra a Múrcia com a rei de l'Andalusia oriental, on és rebut amb honors per part d'Abd Allah ibn Iyad.

4 de febrer de 1146- Les tropes de València, Múrcia, Alacant i Lorca dirigides per el valí Abd Allah ibn Sano'd ibn Mardanis són derrotades a Chinchilla per les tropes castellanes i del governador de Cuenca, Ats-Tsagrí. Moren en combat Saif ad-Dawla i Abd Allah ibn Sano'd ibn Mardanis.

Maig de 1146- Ats-Tsagrí és el nou governador de Múrcia.

Setembre de 1146- Mor Ats-Tsagrí en combat contra les tropes de València, Múrcia, Alacant i Lorca dirigides per Abd Allah ibn Iyad.

13 de setembre de 1146- Abd Allah ibn Iyad entra a Múrcia després de la represa.

Any 1146- Muhammad ibn Mardanis (Rei Llop), valí de València.

Any 1148-Muhammad ben Ali ben Yusuf, valí almoravit de Mayûrqa , independent.

Any 1148- Ishâq b.Muhammad b.Ganiya , valí de Carmona, torna a Mallorca.

24 d'octubre de 1149- Fraga i Lleida cauen en poder dels cristians.

Any 1155-'Abd Allāh ibn Muhammad ibn Ġānīya, hereu al tron de Mayurqa, és assassinat juntament amb el seu pare, el valí Muhammad ibn Ali ibn Yusuf ibn Ġānīya, pel seu germà, Ishāq ibn Muhammad ibn Ġānīya.

Any 1168-Mor Abu Muhammad Abd al Aziz ibn al Hasan ibn Musa, poeta.

Any 1171- Tractat d'Ishâq b.Muhammad b.Ganiya amb els pisans.

Març de 1172- Mor Muhammad ibn Mardanis (Rei Llop), valí de València. Els seus fills s'adhereixen als almohades.

18 de gener de 1174- Matrimoni d'Alfons I amb Sança de Castella.

Any 1178-Forces d'Ishâq b.Muhammad b.Ganiya de Mallorca saquegen Toló i fan molts presoners que esclavitzen. Entre ells hi havia el vescomte de Marsella, Hug Gausfred.

Any 1181-Tractat de l'al-faqih mallorquí Ishâq b.Muhammad b.Ganiya amb els genovesos.

Any 1184-Muhammad II b.Ishâq b.Muhammad b.Gânîya al-Masûfi , almoràvit, governa Mayurka amb el consentiment almohade que ha delegat el poder al català Abul Hassan Alí ibn Reverter.

Any 1184-Abul Hassan Alí ibn Reverter , segon fill de Reverter I vescomte de Barcelona, caigut en combat contra els almohades, és enviat pel soldà Yaqub al Mansur per a prendre possessió de Mallorca en favor dels almohades.

Any 1184- En una revolta dels captius cristians a l'Almudaina mor l'imam Abu Muhammad 'Abd Allah ibn Muhammad ibn Waqqash al-Lamti.

Any 1184-L'ambaixador almohade Ibn Reverter és empresonat al castell de Madîna Mayurka després d'una revolta favorable als almoràvits, però més tard escapa del seu captiveri.

12 de novembre de 1184-Expedició de l'almoràvit Ali Ibn Ghaniya que conquesta Bugia als almohades , i deixa per al seu govern al seu germà Yahyā ibn Ishāq Ibn Ghaniya . Ali Ibn Ghaniya va conquerir després Alger, Muzaya i Miliana (Tunísia). i que va haver d'abandonar el 1185 davant l'arribada d'un exèrcit almohade.

Any 1185- Talha ibn Ishāq ibn Ġānīya, almoràvit, fill de l'emir Ishak ben Muhammad, governa Mayurqa en absencia del seu germà Ali ibn Ishāq ibn Ġānīya, que feia la guerra contra els almohades a terres d’Ifriquiya.

Any 1185- Es produeix un alçament dels almohades a Mallorca dirigit per Ibn Rubartayr que acaba amb el govern de Talha ibn Ishāq ibn Ġānīya, i imposa de nou al seu germà Muhammad II b.Ishâq b.Muhammad b.Gânîya al-Masûfi, fidel als almohades.

Any 1185-Els pisans vencen els sarraïns de Mallorca que es comprometen a no atacar Còrsega.

setembre de 1186-Urbà III confirma els drets de Pisa sobre Còrsega.

Any 1187-Els genovesos prenen Bunifaziu però són expulsats de nou pels pisans que decideixen fer una nova fortalesa.

Any 1187- Guillem VIII de Montpeller rebutja la seva esposa, l'emperadriu Eudòxia, per a casar-se amb Agnès de Castella.

L’any 1187- Els almoràvits dirigits per l'amazig Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya, fill del visir Ishaq ,recuperen Mayûrqa, i els almohades dominen Eivissa, governada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī ,general almohade .

24 de juny de 1187- L'antic governador almoràvit Muhammad II b.Ishâq b.Muhammad b.Gânîya al-Masûfi , mor en combat a Àfrica a la plana d'al-Umra.

Any 1188- Assalt mayûrqí a Bugia.

Any 1188- Tractat comercial de Gènova amb Abd Allah b. Ishaq b. Muhammad, emir de Mallorca.

Any 1188-Abu al-Abbas al-Siqilli , d'origen sicilà conquereix l'illa de Yabisa

en nom dels almohades i enderroca el governador ibn Nayyah

, que estava al servei dels Banu Ganiya.

Any 1189- Mor Guglielmo II, rei de Sicília i Nàpols sense successió:Tancredi di Lecce, Enrico de Suècia i Ricard Cor de Lleó aspirants.

febrer de 1191-Celestí III confirma els privilegis toscans sobre Còrsega, però els pisans recuperen el poder amb l'ajut de l'emperador Enric VI.

Any 1192- Enric VI, emperador, confirma als pisans en la possessió de Còrsega, Elba, Capraia i Pianozza.

Any 1192- El braç popular participa per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva, institució que donarà origen a les Corts.

Any 1194- Guglielmo I Salusio IV pren el castell de Gocceone (Torres,Sardenya) , captura la muller de Constantí II i la viola.

Any 1194- Enric VI de Hohenstaufen amb motiu de la seva boda amb Constança d'Hauteville incorpora Sicília a l'imperi.

Any 1195-Guglielmo I Salusio IV ataca l'Arborea, conquesta Oristany, i es fa proclamar jutge.

Any 1195-Genovesos prenen Bunifaziu, fan fora els seus habitants excepte 30 famílies i la repoblen amb 400 famílies ligurs. Marcellino Drudo és el podestà genovès de Bunifaziu.

Any 1196-Pisans intenten la reconquesta de Bonifaziu però són continguts per les forces dirigides pel genovès Ansaldo Guaracco.

Abril de 1196-Pere I de Catalunya i II d'Aragó succeeix Alfons.

Any 1197-Abu 'Abd Allah Muhammad b. Khalaf b. 'Ubayd Allah al-Ma'afiri al Murdajnuh al-Bunyuli, d'orígen valencià, exerceix d'ensenyant a Mallorca.

Gener de 1199-Mor Al mansur. El succeeix el seu fill Al Nasir.