Polítics estafadors: hi ha doblers per als rics i els bancs, però no n'hi ha per a l'educació i encareixen el material escolar.

Una matrícula de 60 crèdits a la Universitat de Barcelona (Belles Arts) passa en un any de costar 1437,02 euros al preu de 2288,14 euros. Una estafa perpetrada pel govern de Catalunya, el govern del partit castigat per la fiscalia en relació al cas Millet. Pertot arreu ens governen una colla de bandolers que es diferencien pel canvi d'etiqueta política, però tots ells són iguals. A més dels retalls a tots els nivells educatius (en aquest Regne bananer d'Espanya només hi ha doblers per als milionaris de la Roja), ens incrementen els doblers del material escolar amb la pujada de l'IVA, fins al 17 punts (del 4% al 21%) els següents productes: quaderns d'escriptura, agendes escolars, blocs d'exàmens, forros de llibres, quaderns de cal·ligrafia, quaderns de música ,cartolines de colors, ceres plàstiques, compassos, joguines escolars de fusta, escumes de colors,paper xarol, paper kraft, paper de seda, paper vegetal, pasta de modelar (plastilina), recanvis de paper, témperes i només mantenen un IVA del 4% els següents productes:llibres de text, mapes i partitures ,àlbums, blocs de dibuix, i llibres de vacances, L'IVA de la resta del material escolar puja tres punts, del 18% al 21%


Urgeix

És urgent i imprescindible llevar de les institucions de govern als fracassats de dreta, centre i "d'esquerra" que ens roben dia si, dia també, si volem evitar la misèria . És urgent nacionalitzar tota la banca i les institucions financeres amb control ciutadà i fer que funcionin en interès de la ciutadania. Rescat-usura: no hi ha cap raó ni una per haver de pagar una taxa d'interès que serà del 3 al 4 % i que en conseqüència duplica la inflació. Menys encara quan des de l'Europa Comunitària es facilita el crèdit a la banca privada a l'interès del 1%. L'eurozona condemna als ciutadans del Regne d'Espanya a pagar interessos al 7% en el deute a 10 anys, quan els britànics, amb moneda pròpia paguen un 1,5% pel mateix concepte. Cessió de sobirania: els lladres ens roben el dret de decidir en favor de la Troika que serà qui decidirà les polítiques a seguir, quan els governs no han rebut els vots per això, i quan ningú no ha votat la Troika.


Ofensa pels milions del Projecte Home

 Jaume Santandreu


La cosa més sagrada, després dels infants, són els recursos dels pobres. Patim l'horrible saqueig dels lladres públics, però la devastació dels mals administradors pot esdevenir un crim pitjor. Ja és hora d'exigir transparència als intocables, com puguin ser els reis i els redemptors dels desgraciats.

El Poble que paga els imposts de l'Estat, tot afegint-hi les contribucions especials de la seva solidaritat, té dret a saber, cèntim per cèntim, on van a parar els seus diners.

Cal afegir a la mala fama de l'Església i de la política el desprestigi creixent de les ONG. D'aquestes institucions humanitàries s'afirma que gairebé tot el seu cabal es dedica a edificis, personal, burocràcia i propaganda.

Per aquestes raons, em sent obligat, amb un dolor i temor que em xapen el cor, a denunciar l'escàndol dels regals astronòmics i innecessaris del Govern i de l'Ajuntament al Projecte Home.

Les autoritats autonòmiques i municipals han regalat sense concurs a la Fundació Projecte Home de Balears un immens solar i sis milions d'euros per construir-hi un conjunt d'edificis adequats als criteris de la institució. Darrerament, l'Ajuntament de Ciutat ha cedit per 50 anys l'ús i l'explotació d'un parc públic per realitzar-hi les seves teràpies.

S'ha de tenir molt present que el Projecte Home treu milions de l'erari públic per al finançament dels seus programes. Per altra banda, des de la seva implantació a Mallorca, el Projecte Home ha pogut disposar dels millors edificis tant de l'Església com de l'Administració. No oblidem que aquesta iniciativa catòlica i romana fou al llarg de molts d'anys l'obra magna de la Diòcesi. Per cert, què se n'ha fet de la granja que el conseller Oliver construí a prop de Sencelles per al Projecte i que aquest mai no va usar?

Consider aquests fets, ben mirat escandalosos, una ofensa per a tots els altres grups que ens dedicam, amb una angoixosa penúria, als quefers socials.

Una ofensa per la quantitat. Amb sis milions, es podrien promocionar tots els Can Gazà que fessin falta i per molts d'anys.

Un ofensa per la finalitat. Els doblers públics no poden ser per construir un edifici privat. Els recursos del Poble s'han de dedicar a les persones i no a les pedres.

Una ofensa pel significat. Ara més que mai els privilegis tornen injúries. Els pobres no hem de pagar els favors, els remeis i els consells que la Reina pugui deure a Tomeu Català.

Una ofensa per la procedència. No podem oblidar que el solar fou un regal directe de Rodrigo de Santos, el cocaïnòman públic condemnat a presó per pederasta.

Una ofensa pel preu de silenci que paga el Projecte Home per tantes regalies. Mai de mai hem trobat, ni de part de la institució ni del seu fundador, una sola paraula de denúncia contra el sistema. Un sistema que ha assassinat per sobredosi més de quatre mil drogoaddictes. Molts passaren pel Projecte. Tots ells tenien dret a una sanitat pública que el Projecte Home mai no ha reclamat.

Una ofensa pels greuges comparatius. Aquesta disbauxa de regals i privilegis se celebra al costat d'uns grups que ens dedicam als marginats dins una agònica mancança de recursos essencials per sobreviure. Sense anar més lluny, l'IMAS ha concedit a Can Gazà la irrisòria xifra de dos mil tres-cents (2.300) euros per mes. Ha passat mig any, però encara no hem rebut res. Mentre els centres de menors estan a punt de tancar perquè el Govern no paga els seus convenis, el president del Projecte Home cobra dos respectables sous: el de rector de Puigpunyent amb totes les despeses de casa pagades, i el de cap suprem d'una fundació que s'administra amb criteris d'empresa. Mentrestant, el meu president de Can Gazà i de l'OCB fa anys que no rep ni un sol cèntim d'enlloc.

Una altra petita mostra d'aquest abús de prerrogatives el trobam en el cobrament de les taxes del mercadet setmanal de Calvià, on els esbirros del Projecte en fan fora el desgraciat que no pot bestreure 20 euros.

Només m'he referit lleugerament als greuges econòmics, però podria farcir una llarga llista d'ultratges que hem rebut els contestataris de part de l'Església, dels poders civils i del mateix Projecte Home, que mai no ha respost a les nostres convidades.

Tant sols la meva consciència i els amics saben la sang i la tristesa que em costa aquesta denúncia, però la fidelitat als de més a baix m'obliga a fer-la.


La crisi mata

Sabeu que a la Unió Europea (UE) cada nou minuts se suïcida una persona ?

Varen ser unes 58.000 persones durant l'any 2008 les que decidiren llevar-se la vida, la qual cosa va suposar un increment d'un 16% respecte a l'any 2007 quan es va iniciar la crisi Els països amb índexs de suïcidi més alts de la UE actualment són: Lituània amb 39 casos per cada 100.000 habitants, Hongria, Letònia, Estònia i Eslovènia amb uns índexs del 23/24 casos. Curiosament els països de l'Est on els ciutadans havien de gaudir de llibertats són els més tenebrosos en aquest aspecte La taxa de suïcidis a Grècia des de l'inici de la crisi ha passat d'un 2,8 a 6 per 100.000 habitants.


Hipocresia

Aquest personatge repel·lent i nociu per a la humanitat anomenat Christine Lagarde (Fons Monetari Internacional) no predica precisament amb l'exemple quan es tracta de la seva conducta, perquè es beneficia d'una remuneració anual de 323.257 euros, més altres 57.829 de despeses de representació i no paga cap impost sobre aquests ingressos pel seu estatus de funcionària internacional.

EL GOVERN S'AFANYA EN EMPOBRIR ALS MÉS FEBLES

Endureix l'accés a l'ajuda de 400 euros
El desallotjament-expres no afronta el problema de l'habitatge



Per a la CGT, en el Consell de Ministres del passat divendres, segons recull el BOE del dissabte 25 d'agost, el govern autoritari i populista del PP, com bon govern d'ultradreta, un govern il·legítim socialment, en clar frau “democràtic” i valedor dels interessos de les grans corporacions empresarials i financeres, torna a aprovar mitjançant un altre decretaço, noves mesures econòmiques i socials per a acarnissar-se contra les i els més febles.

El govern afronta el major problema del país de l'única manera que sap fer-lo, amb malvolença cap a les persones en atur, empobrint encara més a qui menys tenen, a l'endurir les condicions d'accés a l'ajuda econòmica anomenada Pla Prepara, exigint 12 mesos continuats d'atur, retirant l'ajuda a qui fins a ara podien rebre-la, tenint en compte els ingressos del conjunt de la unitat familiar on viu la persona aturada per a llevar-li aquest dret, exigint demostrar documentalment que es duu
buscant treball els últims trenta dies.

Ja al juny aquest govern va reduir i va endurir les condicions d'accés a la prestació per atur de les persones aturades disminuint les quantitats a cobrar amb la finalitat d'incentivar “la recerca d'una ocupació” que a dia d'avui es nega a gairebé 6 milions de persones augmentant a l'hora els impostos directes i indirectes a la classe treballadora.

Dels gairebé 6 milions de desocupats/as estadísticament comptabilitzats (EPA) - gairebé 25 persones de cada 100 en edat de treballar-, entorn de 800.000 famílies no tenen ingressos de cap tipus, 1.800.000 llars tenen a tots els seus membres en atur, més de 2.600.000 manquen de qualsevol cobertura social, no perceben ni prestació contributiva, ni subsidi d'atur ni renda activa d'inserció, ni subsidis eventuals agraris, ni són beneficiaris del Pla Prepara (els 400 euros). A més, l'EPA ha mostrat que existeixen prop de 400.000 persones que ni treballen ni busquen ocupació, per entendre que no serveix per res. Del que visquin, no és un misteri, possiblement de les famílies o de la xarxa de solidaritat familiar, denominada “matalàs social”.

Amb aquesta reforma del Pla Prepara, el govern del PP pretén rapinyar a les 200.000 persones que vénen rebent aquesta “ajuda de beneficència dels 400 euros per 6 mesos i una sola vegada”.


Als del govern no els importa que el 52% dels joves no puguin treballar, amb la qual cosa tenir una “llar pròpia i independent” es converteix en una quimera i un contrasentit. És a dir, primer se'ls nega la vida autònoma o un projecte de futur, a impel·lir-los treballar i segon, es carrega a la xarxa familiar, la seva manutenció i desenvolupament de la seva vida.

Tot aquest atemptat contra la dignitat és un ròssec a la retallada pressupostària que s'ha dut per davant 65.000 milions d'euros que surten de totes i tots i que ens permetrien mantenir uns serveis públics de qualitat, a més d'altres 10.000 milions de retallades en sanitat i educació demostrant la seva incapacitat de generar ingressos i reduint serveis públics en comptes d'augmentar la càrrega impositiva dels quals més tenen.




A més en els pròxims mesos viurem centenars de milers d'acomiadaments d'empleades i empleats públics a través dels ERO's que, per la normativa imposada per aquest govern, s'estan realitzant en les administracions públiques, empreses i organismes públics, ajuntaments i comunitats autònomes.

I això es fa, al mateix temps que s'ultimen les condicions per a lliurar-los als estafadors del sistema financer i immobiliari, altres 100.000 milions d'euros, els quals van a sortir dels acomiadaments de milers i milers de persones que treballen en la funció pública (personal d'educació, de sanitat, d'ajuntaments, de comunitats autònomes, de mitjans de comunicació públics, de la retirada de la paga extraordinària de tots els organismes públics, de les privatitzacions, etc.,etc., de la pujada de l'IVA, de la pujada dels preus de tots els serveis públics, de la retallada de les prestacions socials.

Alhora que endureix els requisits de l'ajuda de 400 euros el govern ha presentat un reglament per a realitzar els desnonaments de manera “exprés” i en quinze dies poder desallotjar als inquilins d'un habitatge en lloguer, demostrant així el menyspreu que senten els nostres governants cap a les persones que majors necessitats socials tenen.

Per a la CGT no és l'hora d'un referèndum, ni una consulta popular sobre la política del govern, és l'hora de mobilització permanent, l'hora d'una nova Vaga General laboral i social que serveixi a les i els treballadors i societat en el seu conjunt per a recuperar els drets que ens estan arrabassant i doni una resposta social a una crisi que nosaltres i nosaltres no hem generat.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal



Un de cada quatre habitants de les Balears és pobre o en risc de pobresa


Segons un estudi de la Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN) que fa ús de l'indicador europeu AROPE (At Risk Of Poverty and/or Exclusion) per al coneixement del grau de pobresa i exclusió social, a les Illes Balears on , segons els mitjans de desinformació i de manipulació de la ment humana , i també els polítics institucionals que governen o han governat , fermam els cans amb llangonisses, gaudeixen  d'un 25,8% de la ciutadania en el grau de pobresa i exclusió social.
Gaudeixen les Illes, perquè les Illes són dels rics, que per això tenen més metres de terra i de bitllets i els rics gaudeixen --com ens ha ensenyat la història de nobles, mercaders i capellans --,de la pobresa i de l'esclavatge dels sers inferiors que som la resta dels humans.
Però el més trist és que bona part d'aquest 25,8 % de ciutadans i ciutadanes en risc de pobresa no són conscients de la seva situació, es creuen classe mitjana  i ja es conformen amb les miques que cauen de les estovalles dels poderosos als que sostenen. Les places d'Islàndia s'han congelat amb les nevades i de la tardor freda hem passat a un hivern congelat on el capital imposa sense aturar totes les seves mesures .


La dignitat assalta supermercats

per Sabino Cuadra Lasarte

La taxa de pobresa existent a l'Estat espanyol és la més alta de la Unió Europea, només superada per Romania i Letònia, i hi ha més de 600.000 llars sense cap ingrés, ni salarial, ni social, un 35% més que el 2008. Hi ha, doncs, 600.000 raons per defensar l'acció del SAT ...

  Fa uns mesos, la notícia d'un suïcidi produït a Grècia va donar la volta al món. Es tractava de Dimitris Christoulas, que poques hores abans va escriure el següent: "Poso fi a la meva vida per no haver de furgar en les escombraries per subsistir". A Grècia, en només tres anys, el nombre de suïcidis s'ha duplicat. Abans, aquest país estava a la cua d'Europa en el rànquing corresponent, però ara encapçala el medaller olímpic de suïcidis.

Les escombraries a què es referia Dimitris podien ser les contingudes en qualsevol supermercat d'aquestes grans cadenes que cada vegada ens envolten més. Podia ser, per què no, la d'aquests Carrefour o Mercadona posats en la picota per l'acció exemplar del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT). A l'Estat espanyol es desconeix l'evolució dels suïcidis en aquests últims anys, però és molt probable que siguin semblants als dels grecs. A ningú del Govern sembla preocupar-li això però. L'acció del SAT, sí.

Ahir mateix, a París, una persona es va cremar a l'estil bonze després que els serveis socials li comuniquessin la denegació de la sol · licitud per accedir a unes prestacions socials. Aquí, mentrestant, els subsidis per desocupació cada vegada es retallen i redueixen més, mentre pugen l'IVA, la llum i el gas i baixen les prestacions socials i s'implanta el copagament en la sanitat pública. Ningú, encara, s'ha cremat a l'estil bonze. ¡Al temps!

El ministre d'Interior, al saber la notícia de l'assalt alimentari de dos dels supermercats per part d'afiliats del SAT, ha afirmat això tan profund que "la gent ho està passant malament, però el fi no justifica els mitjans". Doncs bé, sr. Ministre, de quins mitjans ens parla vostè?

Per al PP la lluita contra el dèficit és la fi suprem que justifica l'aplicació de qualsevol mesura: pujades de l'IVA, reducció de les prestacions per desocupació, ajornaments en l'ampliació del permís de paternitat o en la millora de la pensió de viduïtat, retalls en educació i sanitat, moratòria en la posada en marxa de la llei de dependència, copagament sanitari, ... Es converteix així el deute privat de bancs i empreses en deute públic a través d'una política d'ajudes generalitzades als primers (préstecs, avals, amnisties fiscals, caus SICAV, ...) i del pagament de tot l'anterior amb els estalvis derivats de tot tipus de retallades i agressions socials en els terrenys educatius, sanitaris, socials, laborals, etc ...

La celeritat a anunciar detencions per part del ministre contrasta amb la seva política indulgent envers el frau de Bankia, les multinacionals de l'IBEX 35 establertes en paradisos fiscals, la màfia del ciment que ha amagat els seus escandalosos beneficis en negres mitjons, les grans fortunes i els parasitaris rendistes que han fet el mateix o, finalment, els diferents urdangarines que campegen per recepcions, saraus i tornejos diversos enxampant un molt de tot .... No només això, sinó que a tots ells brinda la feina el ministre i els dedica la seva més afectuosa amnistia fiscal. "El seu es pot arreglar", sembla voler dir-los ...., "però el d'aquesta gent del SAT és insultantment delictiu i no es pot permetre".

Quan un empresari té pèrdues en el seu negoci o veu reduir el seu nivell de vendes, la llei li permet despenjar-se del conveni col · lectiu que va signar i no complir-lo. Res d'això succeeix quan una família veu disminuir el seu nivell d'ingressos. Aquesta mai podrà al · legar això com a causa legal per ajornar els seus pagaments hipotecaris o despenjar-se d'aquell contracte usurari al qual  la va sotmetre un banc sense escrúpols. La llei sempre comprèn els "problemes" del patró, mai els del que treballa. Per a la Banca, guant de seda, per a qui no paga la seva hipoteca, cop de peu i desnonament. Aquesta és l'escala de valors del PP. El banquer i l'empresari són déus, la gent del carrer gairebé res.

Entre els dos supermercats assaltats, Mercadona i Carrefour, copen el 40% de les vendes del sector a l'Estat espanyol. Des d'aquesta posició de privilegi, aquestes cadenes imposen als agricultors i productors que els proveeixen preus de misèria (els preus pagats en origen pels productes agrícoles es multipliquen per deu quan arriben als prestatges d'aquests supermercats) i als seus treballadors sous d'escàndol. El propietari de Mercadona, Juan Roig, és la tercera fortuna de l'Estat i ha avançat en l'últim any 170 llocs en el rànquing mundial dels més grans milionaris. No sembla que el negoci se li enfonsi per quatre carros d'aliments.

La concepció sagrada de la propietat privada és el pilar principal sobre el qual s'assenta aquesta societat i l'ànim de lucre la gasolina que alimenta l'economia. Per al Govern, els mitjans que possibiliten enfortir l'anterior són bons, els que s'oposen a això són dolents i condemnables. Des d'aquesta perspectiva, empreses líder com Mercadona i Carrefour són símbol de les virtuts del sistema. Una cosa a defensar per sobre de tot. El SAT, per contra, per al govern és poc més que una banda de delinqüents.

El PP ens ha dit en alguna ocasió que les reivindicacions del 15-M, les dels miners, les del SAT ..., són totes elles legítimes i comprensibles. Això sí, deixant ben clar que el carrer és seu i Mercadona de Juan Roig. És a dir, si els indignats ocupen places, els miners tallen carreteres i els del SAT expropien carros d'aliments, allà hi haurà la Policia per impedir-ho. Les llibertats plenes només existeixen avui per al capital i els fons d'inversió, i no per a les persones i els seus col · lectius. Per als primers, tots els drets, per a les segones, totes les restriccions possibles.

La taxa de pobresa existent a l'Estat espanyol és la més alta de la Unió Europea, només superada per Romania i Letònia, i hi ha més de 600.000 llars sense cap ingrés, ni salarial, ni social, un 35% més que el 2008. Hi ha, doncs, 600.000 raons per defensar l'acció del SAT, doncs el realment delictiu i socialment criminal és la política de governs com el del PP i negocis com Mercadona i Carrefour. Ni més, ni menys.


No passa dia sense lluites al carrer contra els atacs del capital que es concreten en les iniciatives antisocials practicades per tots els governs, central, autonòmics i municipals sense excepció. Però fins i tot la desafecció política als causants d'aquesta situació és molt limitada, perquè si més d'un 60% dels votants (segons el CIS) donen suport als principals partits que gestionen la pèrdua de les conquestes socials alguna cosa no acaba de rutllar en el col·lectiu social més afectat.La gent treballadora, absolutament inconscient de la pauperització irreversible --si no canvien de xip ideològic i de mitjans de lluita-- a la que els aboquen els "mercats", és a dir, els capitalistes, veu la crisi com una etapa transitòria de malaltia que amb el temps es superarà. Ingènuament creuen que "superat aquest mal moment" es recuperaran els drets laborals i socials que ara es perden. Però no és així.

Els treballadors, molts votants d'aquests partits,no accepten els retalls o les pèrdues de treball i de drets quan la cosa va amb cadascú en particular, però en canvi accepten el discurs oficial de les mesures que s'emprenen contra la crisi quan afecten al conjunt de la població menys a ells. Els treballadors,insolidaris, es desgasten en lluites parcials, però no veuen malament que els polítics als que voten retallin els sous  d'altres treballadors o els drets i conquestes socials d'altres col·lectius. Allò que no els afecta personalment els importa una bleda.

Campa per tot arreu la insolidaritat i la xenofòbia perquè allò que no s'atreveixen a fer és a anar contra els responsables reals de la crisi, els capitalistes i així ens va, de derrota en derrota.
 


Notes  al vol sobre la crisi

Els EUA tenen en aquests moments un deute acumulat d'aproximadament 57 bilions de dòlars, mentre que el seu PIB és d'uns 14.4 bilions. Això vol dir que està gastant i endeutant-se en una proporció del 400% del seu PIB, a raó d'uns 2.000 milions de dòlars per dia


Augments salarials i dels costos de producció a Xina: durant l'any passat  els salaris pujaren un 14% a Shanghai, un 18% en Guandong (cinturó industrial de Xina) i un 28% en la província interior de Chongqing, una regió amb salaris més reduïts en la qual han començat a instal·larse fàbriques.


La banca alemanya ha prestat als bancs espanyols 109 mil milions d'euros, de manera que la crisi que afecta la banca espanyola l'encamina cap a la dependència.

ACS es troba de fet en fallida tècnica i arrossega un deute de 14 mil milions.

 Els actius de la banca espanyola superen en tres vegades el PIB (3 bilions d'euros) i el forat bancari que calculen els analistes internacionals està entre 100 mil i 300 mil milions (entre el 10 i el 30% del PIB).

Segons la Comissió Europea, s’han destinat 146.000 milions, sense comptar l’any 2011, (que sumen 10.000 milions més) per tal de fer front a les pèrdues de les Caixes, que després es venen als bancs a preu de saldo  El Banc de Sabadell paga un euro per la CAM i el BBVA un euro per Unnim. Ara es preparen per sanejar amb doblers públics els actius immobiliaris tòxics dels bancs, que equivalen a més del 100.000 milions (el 10% del PIB).

L'Estat, entre el que ha posat al servei de les entitats financeres i el que ha avalat, ja ha compromès 73 mil milions d'euros, i si li afegim les garantia dels dipòsits (173 mil milions), arribam a un valor de 246 mil milions d'euros, que equivalen al 24% del PIB espanyol.

França ha hagut de pagar 1,1 bilions en interessos des de 1980 a 2006 per a plantar cara al deute de 229.000 milions existent en aquest primer any. És a dir, que si hagués estat finançada per un banc central sense pagar interessos s'hauria estalviat 914.000 milions d'euros. Merkel s'oposa de manera ferma als prestecs directes del Banc Central Europeu als estats. El BCE ofereix als bancs doblers per l'interès de l'1% i la ciutadania després de finançar els bancs, aquests  en carreguen interessos pel deute del 5,6 i 7%. Pura usura.

L'Estat Espanyol durant els anys  2008, 2009, i 2010 ha hagut de pagar 120.842 milions d'euros per tal de fer front al deute en les condicions que li imposen els mercats. En els Pressupostos Generals de l'Estat de 2012 es consignen més de 28.876 milions d'euros només al pagament d'interessos.

Segons GESTHA, l’associació de tècnics i inspectors d’Hisenda, durant l'any 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d’euros.

El Secretari d’Estat de Defensa en el juliol de 2011 va admetre l'existència d' un deute de 27.000 milions, que amb els interessos arriba  als 35.000 milions d'euros. D’aquest deute, 12.000 milions són per comprar 87 avions Eurofigther al preu de 138 milions perunitat. Aixó si, no hi ha doblers per als hospitals ni per a  l'educació.

Les despeses de les tropes en l’exterior, que el 2010 eren d’1.252 milions, 464 d’ells a l’Afganistan . Així i tot la morfina i els opiacis destinats a la sanitat ens sortiran més cars.

Les subvencions i els privilegis fiscals de l’Església Catòlica, van superar els 6.000 milions d'euros anuals durant l'any 2010.
.


Rajoy i Guindos, mentiders.

El desgovern d'Espanya s'ha compromès a reduir el seu nivell de dèficit al 3% en 2013, però ara amb el rescat  --els doblers del rescat no es regalen i  s'hauran de pagar interessos  a xifres que doblaran les del IPC -- augmenterà el dèficit i es farà més difícil la reducció d'aquests interessos.
Si el govern vol complir amb l'objectiu ara haurà de realitzar  encara més retallades de les que s'haurien de realitzar si el rescat per part de la UE no es realitzés.
D'altra banda el deute públic s'incrementarà en un 10% i això dificultarà la situació financera del país. D'altra banda  la UE imposarà condicions econòmiques i polítiques al govern com la pujada de l'IVA i altres imposts indirectes, retallada de les prestacions d'atur, augment de l'edat de jubilació, retallada de funcionaris, tancament d'oficines bancàries i increment massiu de l'atur entre els treballadors i treballadores de banca.


Tots els que viuen de la política es semblen: la  falsa esquerra (PSOE, IU, CCOO, UGT), repugna en el cas Bankia i  es despenja hipòcritament ---després  de ser denunciada durant anys per l'esquerra sindical anticapitalista  a la que mai va fer cas-- anul·lant les militàncies dels imputats.

PSOE-IU-CCOO-UGT han callat  en  tot el que afecta a Bankia perquè  estaven representats en el Consell d'Administració de BANKIA i van permetre la mala gestió a canvi de plats de llenties. En aquest consell estaven representats personatges denunciats fins i tot fa anys a Intervíu per la seva gestió sospitosa com l'aparell "sindical" de banca de CCOO.  No de bades el company de Paredes, la dretana ex-secretària de CCOO,  enriquit els darrers anys,  també ha format part de la conxorxa de poder bancari ara imputada.
 El vicepresident de Caixa Madrid i vocal de Bankia i del BFA en representació d'IU, José Antonio Moral Santín, tenia poderoses raons per callar a canvi dels 526.000 euros que va percebre l'any 2011.
La corrupció afecta a tot el sistema i aquests que es diuen d'esquerra i no ho són  (PSOE-IU-CCOO-UGT) formen part del sistema i fan pudícia com el PP.

.
 Els sons dels clàxon

Els sons dels clàxon ha impedit dormir com cal a molta gent , però no passeu ànsia que no hi haurà multes, perquè les autoritats cíviques estan molt satisfetes amb l'idiotesa col·lectiva.
Altres mesures sancionadores s'haurien aplicat si el so dels clàxon es dediquès, com caldria a protestar per l'increment dels preus del gas, del gas butà, del preu elèctric o contra el copagament sanitari .  L'estat pot fer fallida per tots els costats, però el circ és sagrat i fins i tot els que han jugat amb la selecció hispana tendran primes sucoses pel seu triomf, al temps que s'enfonsen molts clubs de  futbol de la Segona B i d'altres esports on  jugadors amb sous mileuristes o menys no han cobrat.
La satisfacció d'aquesta gent massoca instrumentalitzada, molta sense feina, sense possibilitats de tenir un sostre, sense més futur que l'emigració, no és menor que l'obtinguda pels capitalistes que ens desgovernen, per tal d'aplicar més retalls.
Entre els crits de la generació ni-ni, irracional i idïotitzada i la qualificació que fan  d'ells els anarquistes: un patriota, un idiota, sens dubte la racionalitat ens situarà sempre del costat dels anarquistes.





GRÈCIA

El colonialisme alemany està disposat a acceptar la sortida de Grècia de l'euro, però no està disposat a la condonació del deute que el mateix  ha generat en els grecs.

Aquest és el problema de Grècia.  Els que han desfet la seva economia i capacitat productiva (els empresaris alemanys i les seves titelles gregues que ara desplacen els seus capitals cap a Alemanya per por a la devaluació dels seus capitals si torna el dracma) volen exprèmer encara més poble grec i d'aquí a les properes eleccions lliuraran una gran batalla per tal d'aconseguir la majoria parlamentària que permeti el domini del Reich.

Tot i que guanyi Syriza no podem ser optimistes perquè aquesta forma part del tipus de formacions  polítiques excessivament plurals i divergents en relació a les coses a fer que exigeix la situació i , davant les pressions dels poders fàctics, la formació claudicarà o es trencarà,. En aquest sentit , tot i el meu rebuig a l'estalinisme consider que és raonable la prevenció que pugui tenir el KKE (Partit estalinista grec) en relació a Syriza . Tot i que com els de Syriza, crec que no és bona la sortida de l'euro ( en tot cas que sigui l'Euromàfia que els tregui de la moneda única), també puc entendre que la situació de defensa de la permanència en la zona euro per part de Syriza és molt irreal per a una formació que diu estar en contra dels sacrificis que es volen imposar. Afortunadament Syriza no estarà  en condicions de governar i no ha d'entrar en un govern que vulgui gestionar els interessos del capital com fa Izquierda Unida a Andalusia.

Possiblement la millor solució seria fer fora Alemanya de l'euro i unificar els PIIGS (Portugal,Irlanda,Itàlia, Grècia i Espanya) amb França i Bèlgica cap a un mateix projecte.

Cap a una nova recessió

La possibilitat d'una recaiguda recessiva es confirma cada dia que passa, almenys en el nord. Però el fet és que, aquesta vegada, la recaiguda recessiva en el nord del món afectaria també  les economies emergents. El FMI espera per a la zona euro i els EUA una caiguda del 2 al 3% del PIB en 2012. També assenyala àmplies possibilitats d'un reculada en el preu de les matèries primeres, els fluxos de capital i el comerç internacional, dades que podrien copejar a les economies  en desenvolupament, fins i tot duent a “l'aterratge forçós” d'algunes de elles, com les de Brasil o Argentina.
La raó de fons d'aquesta recaiguda és simple: cap dels problemes estructurals plantejats per la crisi ha estat resolt. El recent informe del FMI s'ha encarregat de subratllar que ni la demanda privada ha assolit substituir a la pública, ni s'ha obtingut el necessari equilibri de l'economia mundial; el balanç que equilibri les càrregues entre països deficitaris i creditors comercial i financerament.

És clar que Grècia caurà en fallida accelerada per les polítiques aconsellades per les institucions financeres neolliberals que una vegada més ens demostren el fracàs econòmic i social de les seves receptes d'austeritat. Això passa mentre a la UE creixen les dissidències entre les diferents fraccions polítiques burgeses: el seu centre és la divisió de la classe política a Alemanya –almenys un sector de la mateixa, aparentment per ara minoritari–; una classe política que, pressionada per part de l'electorat, dubte sobre si ha de seguir aportant diners per a rescatar un país al que no se li veu sortida.

Com si la crisi de l'euro fos poca cosa, EEUU no aixeca cap. La seva economia sembla marcada per una combinació de mediocritat en els índexs de creixement i un altíssim atur cada vegada més “estructural”. I Japó segueix més o menys en la mateixa línia d'estancament dels darrers 10 anys.

Al llarg de la crisi s'han transferit els deutes i situacions de fallida de les empreses privades als Estats. Contra aquest endeutament privat, els Estats han emès diferents obligacions de pagament, fent-se càrrec d'afrontar les mateixes. Sigui mitjançant l'emissió llisa i plana de paper moneda, en obligacions, en bons de l'Estat o en noves accions, són els governants de l'Estat els que es van obligar a si mateixos a pagar pels deutes privats impagables.

Diversos països de la UE es troben amenaçats. Si es perd el control de la situació grega, l'epidèmia de la fallida podria estendre's a la resta d'Europa. El seu deute és de 350.000 milions de dòlars. Ja pràcticament es descompta que anirà al default, imposant-se una quitació d'almenys el 50%.

En aquests moments, la discussió gira al voltant de com evitar una caiguda traumàtica avançant-se a realitzar una reestructuració “ordenada”: però  la fallida és un fet. El que es busca  ara és no perdre el control del procés i evitar que Grècia acabi fora de l'euro perquè la seva expulsió posaria en qüestió tota la  “construcció europea”.
“Si Grècia deixa l'euro, el nou dracma enfonsarà la seva cotització, el que serà bo per als seus exportadors però durà al que Barry Eichngreen, un historiador del sistema monetari de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, ha denominata ‘la mare de totes les crisis financeres’.
La devaluació del dracma contra l'euro acabaria en que el deute en euros seria impagable.
Paúl Krugman va dir en relació al Regne d'Espanya : “El govern espanyol no pot fer gran cosa per a millorar la situació. El problema econòmic central és que els costos i els preus s'han desfasat respecte de la resta de Europa. Si Espanya tingués la seva antiga moneda, la pesseta, podria posar remei ràpidament a la situació mitjançant una devaluació, diguem, reduint el valor de la pesseta un 20% respecte d'altres monedes europees. Però Espanya ja no té la seva pròpia moneda, el que significa que només pot recuperar competitivitat per mitjà d'un lent i corrosiu procés de deflació.

Aquesta deflació cohabitarà amb un ajustament brutal, encara més deflacionari, amb reducció explícita del salari real, acomiadaments i augment dels impostos al consum i la propietat, amb l'objectiu de  “recuperar” competitivitat i generar un excedent de recaptació. Recaptació que per les mateixes raons de la mecànica contractiva de l'ajustament, tanmateix acabarà alimentant una recaiguda econòmica que llençarà per a baix l'expectativa del que explícitament es cerca: augmentar la recaptació i els ingressos de l'Estat.


No a la submissió als mercats financers!


Els pobles no han de pagar la seva crisi !


Volem auditories de les organitzacions socials i ciutadanes sobre el deute públic.



La Unió Europea i els governs utilitzen el deute públic per a imposar als pobles d'Europa, una autèntica purga social. Mentre que els bancs i altres agents financers no deixen d'especular sobre el deute públic, és la ciutadania la que paga per una crisi de la qual els mercats financers són els principals beneficiaris i únics responsables.



És per això que els governs de la UE, la Comissió i el Parlament Europeu, amb la participació activa del Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, volen imposar una nova governança econòmica sotmesa als financers amb l'objectiu de posar sota vigilància creixent els pressupostos estatals, d'imposar sancions contra els estats en el cas de ser deficitaris i la reducció de les despeses públiques.



Des de fa temps s' usa la crisi del deute per imposar l'austeritat, la reducció  dels salaris i de les pensions de jubilació; per a la reducció del nombre d'empleats; l'increment de la flexibilitat laboral a disposició dels patrons; per l'allunyament  de l'edat de jubilació ; per la desfeta dels sistemes de protecció social, alhora que es redueix las capacitat contractual de la gent treballadora. Tot es fa a  l'únic benefici dels accionistes de les grans corporacions i del sistema financer internacional! Una de les mesures ja adoptades, el "semestre europeu" sotmet al Consell i a la Comissió europeus, els pressupostos dels estats abans de ser debatuts pels parlaments propis.



Els governs europeus volen integrar en les lleis fonamentals dels estats l'objectiu de l'equilibri pressupostari. Es tracta d'una aposta econòmicament estúpida - què hauria passat si aquesta regla s'hagués aplicat en el moment de crisi financera, en la que els governs han rescatat els bancs ?  - , una proposta que constitueix un assalt contra la democràcia, perquè les polítiques econòmiques es situarien absolutament al marge del debat polític i de les decision dels ciutadans.



Els ciutadans i les ciutadanes no han de pagar per deutes que són el resultat de la submissió dels estats als mercats financers. Aquests deutes són il · legítims i la gent no ha de pagar cap preu. Hem d'exigir una moratòria i auditories ciutadanes del deute públic.



El frau fiscal tolerat pels polítics alimenta la crisi


Les grans fortunes i grans empreses van evadir a Hisenda  42.711 milions d'euros l'any  2010, de manera que suposa un 71,8% del total del frau al Regne d' Espanya. Aquestes grans empreses i fortunes  tripliquen el nivell de  frau de pimes i autònoms, segons l'informe de "Lluita Contra el Frau Fiscal en l'Agència Tributària" elaborat pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).
En concret, les pimes i autònoms van sumar un frau fiscal que va rondar els 16.261 milions d'euros. El frau fiscal de particulars, com plusvàlues, arrendaments, rendes del treball o del capital, es va situar al voltant de 1.543 milions d'euros anuals.
En resum el frau total és de  59.515 milions d'euros, el doble del frau laboral, xifrat al voltant dels 30.000 milions. Atès que les tres quartes parts de l'evasió fiscal es localitza en les 41.582 empreses més grans, el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, va considerar que existeix "consonància" amb les quantitats de bitllets de 500 i 200 euros. "La responsabilitat social i la participació de les grans empreses en l'esforç fiscal col·lectiu per a superar la crisi econòmica hauria de ser major que en l'actualitat", va reclamar Mollinedo.

En aquest sentit, el responsable dels Tècnics d'Hisenda va recordar que encara que el tipus general de l'Impost de Societats és del 30% per a les grans empreses i del 25% per a les pimes, el tipus efectiu és finalment inferior per a les companyies de major grandària. Gairebé cinc punts menys que les microempreses.

Segons les últimes dades disponibles, corresponents a l'exercici 2008, les microempreses que van facturar entre 6.000 i 60.000 euros van tributar a un tipus efectiu del 23,9%, mentre que les empreses que van ingressar entre 6 i 12 milions d'euros ho van fer al 21,2%, dos punts i mig menys. Per la seva banda, Gestha calcula que les corporacions empresarials que van facturar més de 180 milions van tributar al 19,5%, és a dir quatre punts i mig menys que les microempreses.
Així mateix, el col·lectiu va instar a l'Agència Tributària a realitzar un "major esforç" per a detectar i combatre possibles irregularitats entre les grans companyies. "Des de fa molts anys s'ha posat la lupa sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en lloc de perseguir les grans borses de frau", va lamentar Gestha en un comunicat.


Reflexions sobre la crisi

Durant el primer trimestre de l'any, Alemanya va obtenir un creixement del 1,5% del PIB, seguida de França, Àustria, Bèlgica i Eslovàquia, que van créixer un 1% i Holanda, un 0,9%. Els països bàltics, Lituània i Estònia, van registrar alces en l'activitat del 3,5% i 2,1%, respectivament. El creixement d'aquests països contrasta amb la debilitat de l'economia italiana que va créixer només el 0,1%, Espanya el 0,3% o de l'economia de Portugal que es va contreure un 0,7%.

Malgrat els duríssims ajustaments als quals és sotmesa l'economia grega a canvi del “rescat”, el seu deute és  impagable. Com a conseqüència de la recessió el dèficit va ascendir al 10,5% del PIB i segons es calcula, el deute públic arribarà al 160% l'any pròxim, la desocupació es troba en el 15% i la contracció de l'economia pronosticada per a 2011 és del 3% representant el tercer any consecutiu de recessió.

La banca francesa té una exposició al deute sobirà dels “PIGS” del 16% del seu PIB i la banca alemanya, del 15%. Si es té en compte que el sector bancari representa aproximadament un 40% de les economies de França i Alemanya, es conclou que un default afectaria  aproximadament en un 6,4% al PIB de França i en un 6% al PIB d'Alemanya , i significaria una seriosa recessió en els països centrals d'Europa i una situació que tornaria insostenible la continuïtat de l'euro.

Segons les dades de l’OCDE, la durada anual del treball era en xifres de 2009 clarament menor a Alemanya (1390 hores en mitjana) que a l'estat espanyol (1654 hores), a Portugal (1719 hores) i sobretot a Grècia (2119 hores). I en relació a l’edat real mitja de jubilació, és semblant pels assalariats alemanys (62,2 anys), espanyols (62,3 anys), portuguesos (62,6 anys) o grecs (61,5 anys).

La productivitat de Renània és la mitjana de l’Europa del sud. Pel que fa a la productivitat per hora treballada, no és millor que la de Grècia encara que els mitjans d'intoxicació i polítics com Àngela Merkel ens vulguin fer creure allò que no és real. No és la productivitat sinó la baixa imposada del cost del treball amb la finalitat d'afavorir les exportacions alemanyes allò més destacable de la situació al llarg de la darrera dècada.



 

Lluita de classes a l'Iraq: Almenys cinc persones han mort i diverses desenes han resultat ferides el divendres en l'inici d'una jornada de  mobilitzacions per a reclamar millors condicions de vida en diferents punts de L'Iraq, amb la plaça Tahrir de Bagdad com epicentre de les protestes. En la població de Mosul, tres manifestants han mort per tirs de les forces de seguretat. A Huaiya, prop de la ciutat de Kirkuk, dues persones han mort i altres 22 han resultat ferides per xocs amb les forces de seguretat.

Victòria de la classe treballadora egípcia: Més de 15.000 treballadors de la Companyia Fils i Teixits d'Egipte (la major fàbrica del país,  que empra a 24.000 persones en la ciutat industrial  d'AL-Mahalla) després de mobilitzar-se amb vagues i manifestacions enfront de la fàbrica des del 16 de febrer, han obtingut un important triomf aconseguint la seva demanda principal que consistia en la destitució del director de l'empresa, Fuad Abdel Alim, acusat de corrupció. Tot i que el Consell Suprem de les Forces Armades, que està a càrrec del govern d'Egipte, va anunciar la setmana passada dures represàlies contra els treballadors amb l'argument que “no permetrà la continuació d' actes il·legals que constituïxen un perill per a la nació s'ha vist en la necessitat de retrocedir davant els treballadors del-Mahalla que constituïxen un sector estratègic de
l'economia. En una important victòria, els treballadors han aconseguit la destitució del director de l'empresa, un augment del 25% en el  salari mensual i el pagament dels dies de vaga.


Aden: Quatre persones han mort i 40 han resultat ferides per trets de la policia durant la dispersió de manifestacions per reclamar la caiguda del règim a la ciutat d'Aden, entre ells
el jove manifestant de 17 anys d'edat, Mohammed Ahmed Saleh que per trets de la policia va morir a l'hospital. Altres 30 persones han resultat ferides, han informat fonts mèdiques.

Costa d'Ívori: Ex rebels aliats amb Alassane Ouattara, que ocupen el nord de l'estat, van conqueris divendres dues localitats a l'oest i la violència s'ha estès a Yamoussoukro.
Arran dels combats a Zouan-Houni entre els elements de les Forces Noves (FN) i les Forces de Defensa i Seguretat (FDS) lleials a Gbagbo, el FN divendres va ocupar tota la ciutat.

Grècia: Grups de ciutadans grecs s'han organitzat per a protestar contra l'augment del preu dels bitllets del transport públic i practiquen la desobediència civil. Els passatgers que viatgen sense bitllets ha augmentat fins al 40% en els autobusos i fins a un 15% en la resta dels mitjans de transport, segons estimacions oficials. També protesten pel peatge en les autopistes i contra l'increment del preu de les consultes en els hospitals públics, que han passat dels tres als cinc euros per visita. 

 

El president interí de Tunis, Fouad Mebazaa, ha signat el decret-llei d'amnistia general per a presos polítics del que es beneficiaran totes les persones processades o jutjades abans del 14 de gener 2011.

 Bahréin: manifestants instal·len tendes de campanya en Plaça de la Perla. La Unió General de Sindicats de Bahréin ha convocat una vaga general il·limitada a partir del diumenge per a exigir la llibertat de manifestar-se pacíficament sense intervenció de la força pública.

El Wefak, bloc de l'oposició xiïta de Bahréin ha rebutjat la proposta de diàleg llançada pel rei, Hamad bin Isa al Jalifa, per a intentar rebaixar la tensió  perquè l'exèrcit està en els carrers.

Les forces repressives amb vehicles blindats, impediren el dissabte el pas als manifestants algerians que van acudir al centre d'Alger, per segona vegada en vuit dies, per a demanar la fi del règim.

Manifestants contra el govern i forces repressives s'han enfrontat eldissabte en la capital de Djibouti. Els manifestants reclamen la dimissió del president Ismail Omar Guelleh

  La junta militar que governa Egipte i que ha sostingut  Mubarak fins a la seva renúncia manifesta que no permetrà que continuïn les protestes en el país. La Junta reclama el final de les vagues i manifesta que no permetrà que continuï la "intimidació als treballadors". D'altra banda ha comunicat el proper alliberament de 222 presos polítics dels 487 que hi ha oficialment.


Seria una bona opció la sortida de l'euro ?

La sortida de l'euro permetria devaluar la moneda, però això no frenaria els atacs especulatius. D'altra banda, estats que estan fora de l'euro, com el Regne Unit, no han sortit de la crisi tot i que puguin tenir una política monetària pròpia. De fet coneixem prou els plans d'austeritat del govern Cameron que ja ha topat amb mobilitzacions sonades. És més, si un govern liberal optés per la sortida de l'euro, els plans d'austeritat serien encara majors. Els deutes s'haurien de pagar en euros o en dòlars més cars que la moneda pròpia.

Més expulsions d'immigrants amb Obama que amb Bush

Durant el primer any de mandat d'Obama, el Servei d'Immigració i Duanes dels Estats Units ha emès 387.790 expedients d'expulsió contra immigrants. El nombre d'immigrants deportats pels Estats Units des de l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca ha augmentat en un 61,8% respecte a la mitjana de deportacions realitzades per l'Administració de l'expresident George W. Bush.

 

 

Quin és l'interès dels Estats  Units a  l'Afganistan ?

Els Estats Units són un dels majors productors del món de marihuana, arribant a produir 10.000 tones mètriques a l'any, a més de ser el major consumidor de drogues del planeta. Un terç de la cocaïna que es produïx en tot el món es consumeix en els EUA, així com la major part de la droga que es conrea a Afganistan. Aquest és un negoci que mou 100.000 milions de dòlars a l'any, un dels principals negocis del país.

Narcotràfic

Gran part del sistema financer mundial funciona gràcies al narcotràfic. Al desembre de 2009 l'Oficina contra les Drogues i el Delicte de Nacions Unides va informar que els diners provinents de la delinqüència van ser “l'única inversió de capital líquid” en el segon semestre de 2008.

Els tràfic il·legals, d'armes, de drogues, de persones, són importants fonts d'acumulació de diners, inicialment intercanviat per valors, però ràpidament extret de la circulació i que tendirà a reaparèixer en la compra d'actius molt especulatius. Els paradisos fiscals han possibilitat que grans sumes puguin escapar dels controls i els impostos dels estats nacionals. Aquests amagatalls, que tenen com objectiu inicial l'evasió d'impostos i controls, s'han convertit en seus de fons d'inversió de bancs de diferents països, convertint-se així en una peça clau en l'entramat de les finances mundials.

 

El capital especulatiu és un capital fictici sense cap valor d'ús.

Un dels trets més característics del neoliberalisme és que l'activitat econòmica es fa majoritàriament sobre la base de capitals especulatius.
Els capitals especulatius van ser definits per Marx com capital fictici (per exemple, lletres de canvi o valors de Borsa amb els quals s'especula sense base real, és a dir, sense ser expressió del valor de cap mercaderia produïda), però que aporten un tret de qualitat important: a causa de la disminució de la taxa de benefici a partir dels anys 80 del segle passat, grans masses de capital surten del procés productiu i es dediquen simplement a l'especulació, en operacions que, en definitiva, serveixen per a transvasar renda dels treballadors als capitalistes. Els beneficis del capital especulatiu, doncs, es fan, a costa del procés productiu i formen part de la plusvàlua general que s'extreu a la massa de treballadors.

Marx quan escriví en El Capital sobre l'orígen de les operacions especulatives, va significar el fet que la caiguda de la taxa de benefici provocava el desplaçament de capitals del procés productiu cap a la simple especulació, combinacions tèrboles a força de crèdit, i manejos especulatius amb accions.

 

 

Romania: de mal (Ceacescu) en pitjor (Basescu + el FMI)

Irlanda: el rescat de la banca enfonsa als treballadors i pensionistes

Els doblers del rescat serviran

Per a l'acomiadament de 24.750 treballadors públics.

Per a reduir el salari mínim per hora treballada.

Per a augmentar l'IVA del 21 al 22% el 2013, amb un increment posterior al 24% el 2014.

Per a pujar les taxes en el sector educatiu, amb un encariment de 500 euros de les taxes universitàries, fins als 2.000 euros anuals.

Per a la instal·lació de comptadors d'aigua en tots els habitatges per tal d' imposar un nou impost abans de 2014.
Per a reduir la quantia de totes les pensions quan aquestes superen els 12.000 euros anuals, xifra a partir de la qual es començarà a deduir un percentatge d' acord amb els seus ingressos.

Par a imposar que els "nous" jubilats cobrin directament un 10% menys dels que els correspondria en l'actualitat, independentment del nivell de la seva pensió.

 

 

 

 

Siguin quins siguin els governs, ens enfonsen en la pobresa
 

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, un total de  191.197 persones de les Illes Balears (un 17,3%) viuen per sota del llindar de la pobresa, perquè tenen uns ingressos inferiors al 60% dels que té la mitjana. L'Enquesta de condicions de vida 2009, manifesta l'agreujament de la situació social en tant que els governs , sigui l'Estatal o els autonòmics , accentuen la pressió contra la gent treballadora i la gent exclosa del món laboral en favor dels rics. L'any 2008, les persones pobres eren 151.168, i representaven un 13,8% de la població. Només en un any 40.029 persones enlloc de progressar s'enfonsaren en la pobresa. Però aquestes són xifres de l'any passat. Enguany encara anam pitjor. I diuen que tenim un govern de progrés.... Ja ho val !

 

El capitalisme és incapaç de generar treball remunerat per a tothom.

Llorenç Buades

Encara que no cal confiar-hi massa, diuen les estadístiques oficials que durant l'any 2009, la població activa, la que està en edat de treballar entre els 16 i 65 anys sumava a les Balears poc més de 890.300 persones. Les persones oficialment ocupades eren 478.900 i les desocupades (registrades a l'atur o en la inactivitat) eren 411.400. Aquestes xifres ens manifesten que un 46% de les persones que el règim monàrquic considera en edat de treballar, o bé són inactives o bé són desocupades inscrites en els registres oficials. Aleshores les xifres oficials ens diuen que les persones registrades a l'atur eren 105.200 i les inactives eren 306.100. Les dones en inactivitat eren poc menys de 188.000 i els homes inactius més de 118.000. Els homes en atur eren 62.700 i les dones 42.700. Per a fer-nos una composició del desastre hauriem d'extraure que al menys 230.700 dones en edat de treballar i 180.700 homes no ho feien en els circuits oficialment considerats com a treball (no hi ha persona desocupada o "inactiva" que no treballi, sigui home o dona i altra cosa diferent és que el seu treball sigui socialment considerat com a tal)

 

Retalls a Dinamarca

El Govern lliberal-conservador danès presenta un pla de recuperació econòmica que preveu la reducció del subsidi a l'atur de 4 a 2 anys i retallades en el xec infantil i l'ajuda al Tercer Món. Per estalviar 3.200 milions d'euros en els pròxims tres anys, el Govern limitarà a 4.000 euros anuals la quantitat que pot rebre cada família pel xec infantil, que a Dinamarca es cobra fins als 17 anys. El xec infantil disposa d'ajudes trimestrals d'un màxim de 570 euros per nen, de 0 a 2 anys, xifra que es reduïa a uns 356 euros trimestrals de 7 a 17 anys. A Dinamarca, amb un dels millors sistemes de benestar del món, el segur d'atur pot arribar a 1.890 euros bruts mensuals
 

Romania

El govern de Romania ha rebaixat en el mes de juny les pensions un 15% i els salaris dels funcionaris públics un 25% per evitar la fallida, ha anunciat el president romanès, Traian Basescu.
 

Capitalisme és misèria creixent, excepte per molts polítics com els dels Estats Units,  Mary Schapiro que  té 26,6 milions de dòlars (17,9 milions d'euros), Hillary Clinton que disposa de 21,5 milions de dòlars (14,4 milions d'euros), Barack Obama que té 3,7 milions de dòlars (2,5 milions d'euros), el Fiscal General Eric Holder que té 11,5 milions de dòlars, el republicà Darrell Issa, que té 251 milions de dòlars (uns 169 milions d'euros); la demòcrata Jane Harman té 244 milions de dòlars, o el senador demòcrata Herb Kohl, que posseeix 214 milions de dòlars.


Fam

Josette Sheeran , directora del Programa Mundial d'Aliments (PMA), agència especialitzada de l'ONU, ha manifestat que aquest any només ha rebut 2.600 milions de dòlars (1.779 milions d'euros) d'un total de 6.700 milions de dòlars (4.585 milions d'euros) necessaris per donar menjar a 108 milions de persones en 74 països, de manera que els que pateixen fam arriben als 1.020 milions, xifra superior a l'estimada per la FAO.

 

A l'Amèrica Llatina i al Carib hi ha 52 milions de persones que pateixen fam, sis milions més que en 2008.


Moren 18 dones i una dotzena més resulten ferides a causa d'una estampida registrada a la ciutat meridional pakistanesa de Karachi entorn d'un punt de distribució gratuïta de paquets de farina i arròs.


Un home assassina en un incendi les seves deu filles al Iemen i es treu la vida per manca de diners per mantenir-les


Rosstat anuncia que el percentatge dels pobres a Rússia ha pujat del 13,1% a la fi de desembre de 2008 al 17,4% a la fi de març passat, i en xifres ha passat de 18,5 a 24,5 milions de persones. Es tracta de gent amb ingressos inferiors al mínim vital que en el primer trimestre de 2009 s'estimava en 5083 rubles mensuals.

Al menys 40 milions de persones dels Estats Units són pobres segons l'oficina del cens i 46, 3 milions no disposen d'assegurança de salut. Un total de 360.149 propietaris hipotecats tenien deutes per no poder pagar en el mes de juliol.


El Govern de Guatemala vol decretar l'estat d'excepció per la difícil situació alimentària que ja ha causat la mort de 462 persones, 54 d'ells nens, tot i que els supermercats estan plens.