No a la submissió als mercats financers!
Els pobles no han de pagar la seva crisi !
Volem auditories de les organitzacions socials i ciutadanes sobre el deute públic.
La Unió Europea i els governs utilitzen el deute públic per a imposar als pobles d'Europa, una autèntica purga social. Mentre que els bancs i altres agents financers no deixen d'especular sobre el deute públic, és la ciutadania la que paga per una crisi de la qual els mercats financers són els principals beneficiaris i únics responsables.
És per això que els governs de la UE, la Comissió i el Parlament Europeu, amb la participació activa del Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, volen imposar una nova governança econòmica sotmesa als financers amb l'objectiu de posar sota vigilància creixent els pressupostos estatals, d'imposar sancions contra els estats en el cas de ser deficitaris i la reducció de les despeses públiques.
Des de fa temps s' usa la crisi del deute per imposar l'austeritat, la reducció dels salaris i de les pensions de jubilació; per a la reducció del nombre d'empleats; l'increment de la flexibilitat laboral a disposició dels patrons; per l'allunyament de l'edat de jubilació ; per la desfeta dels sistemes de protecció social, alhora que es redueix las capacitat contractual de la gent treballadora. Tot es fa a l'únic benefici dels accionistes de les grans corporacions i del sistema financer internacional! Una de les mesures ja adoptades, el "semestre europeu" sotmet al Consell i a la Comissió europeus, els pressupostos dels estats abans de ser debatuts pels parlaments propis.
Els governs europeus volen integrar en les lleis fonamentals dels estats l'objectiu de l'equilibri pressupostari. Es tracta d'una aposta econòmicament estúpida - què hauria passat si aquesta regla s'hagués aplicat en el moment de crisi financera, en la que els governs han rescatat els bancs ? - , una proposta que constitueix un assalt contra la democràcia, perquè les polítiques econòmiques es situarien absolutament al marge del debat polític i de les decision dels ciutadans.
Els ciutadans i les ciutadanes no han de pagar per deutes que són el resultat de la submissió dels estats als mercats financers. Aquests deutes són il · legítims i la gent no ha de pagar cap preu. Hem d'exigir una moratòria i auditories ciutadanes del deute públic.
El
frau fiscal tolerat pels polítics alimenta la crisi Reflexions sobre la crisi Durant el primer trimestre de l'any, Alemanya va obtenir
un creixement del 1,5% del PIB, seguida de França, Àustria, Bèlgica i
Eslovàquia, que van créixer un 1% i Holanda, un 0,9%. Els països
bàltics, Lituània i Estònia, van registrar alces en l'activitat del 3,5% i 2,1%,
respectivament. El creixement d'aquests països contrasta amb la debilitat de
l'economia italiana que va créixer només el 0,1%, Espanya el 0,3% o de l'economia de Portugal que es va contreure un 0,7%.
Malgrat els duríssims ajustaments als quals és sotmesa l'economia grega
a canvi del “rescat”, el seu deute és impagable. Com a
conseqüència de la recessió el dèficit va ascendir al 10,5% del PIB i
segons es calcula, el deute públic arribarà al 160% l'any pròxim, la
desocupació es troba en el 15% i la contracció de l'economia
pronosticada per a 2011 és del 3% representant el tercer any consecutiu
de recessió. La
banca francesa té una exposició al deute sobirà dels “PIGS” del 16% del
seu PIB i la banca alemanya, del 15%. Si es té en compte que el sector
bancari representa aproximadament un 40% de les economies de França i
Alemanya, es conclou que un default afectaria aproximadament en
un 6,4% al PIB de França i en un 6% al PIB d'Alemanya , i significaria
una seriosa recessió en els països centrals d'Europa i una situació que
tornaria insostenible la continuïtat de l'euro.
Segons
les dades de l’OCDE, la durada anual del treball era en xifres de 2009
clarament menor a Alemanya (1390 hores en mitjana) que a l'estat
espanyol (1654 hores), a Portugal (1719 hores) i sobretot a Grècia
(2119 hores). I en relació a l’edat real mitja de jubilació, és
semblant pels assalariats alemanys (62,2 anys), espanyols (62,3 anys),
portuguesos (62,6 anys) o grecs (61,5 anys).
La productivitat de Renània és la mitjana de l’Europa del sud. Pel que
fa a la productivitat per hora treballada, no és millor que la de
Grècia encara que els mitjans d'intoxicació i polítics com Àngela
Merkel ens vulguin fer creure allò que no és real. No és la
productivitat sinó la baixa imposada del cost del treball amb la
finalitat d'afavorir les exportacions alemanyes allò més destacable de
la situació al llarg de la darrera dècada.
Les grans fortunes i
grans
empreses van evadir a Hisenda 42.711 milions d'euros l'any
2010, de manera que suposa un 71,8% del total del frau al Regne d'
Espanya. Aquestes grans empreses i fortunes tripliquen el nivell
de frau de pimes i autònoms, segons l'informe de "Lluita Contra
el Frau Fiscal en l'Agència Tributària" elaborat pels Tècnics del
Ministeri d'Hisenda (Gestha).
En concret, les pimes i autònoms van sumar un frau fiscal que va rondar
els 16.261 milions d'euros. El frau fiscal de particulars, com
plusvàlues, arrendaments, rendes del treball o del capital, es va
situar al voltant de 1.543 milions d'euros anuals.
En resum el frau total és de 59.515 milions d'euros, el doble del
frau laboral, xifrat al voltant dels 30.000 milions. Atès que les tres
quartes parts de l'evasió fiscal es localitza en les 41.582 empreses
més grans, el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, va
considerar que existeix "consonància" amb les quantitats de bitllets de
500 i 200 euros. "La responsabilitat social i la participació de les
grans empreses en l'esforç fiscal col·lectiu per a superar la crisi
econòmica hauria de ser major que en l'actualitat", va reclamar
Mollinedo.
En aquest sentit, el responsable dels Tècnics d'Hisenda va recordar que
encara que el tipus general de l'Impost de Societats és del 30% per a
les grans empreses i del 25% per a les pimes, el tipus efectiu és
finalment inferior per a les companyies de major grandària. Gairebé
cinc punts menys que les microempreses.
Segons les últimes dades disponibles, corresponents a l'exercici 2008,
les microempreses que van facturar entre 6.000 i 60.000 euros van
tributar a un tipus efectiu del 23,9%, mentre que les empreses que van
ingressar entre 6 i 12 milions d'euros ho van fer al 21,2%, dos punts i
mig menys. Per la seva banda, Gestha calcula que les corporacions
empresarials que van facturar més de 180 milions van tributar al 19,5%,
és a dir quatre punts i mig menys que les microempreses.
Així mateix, el col·lectiu va instar a l'Agència Tributària a realitzar
un "major esforç" per a detectar i combatre possibles irregularitats
entre les grans companyies. "Des de fa molts anys s'ha posat la lupa
sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en
lloc de perseguir les grans borses de frau", va lamentar Gestha en un
comunicat.
Lluita de classes a l'Iraq:
Almenys cinc persones han mort i diverses
desenes han resultat ferides el divendres en
l'inici d'una jornada de mobilitzacions
per a reclamar millors condicions de vida en
diferents punts de L'Iraq, amb la plaça Tahrir
de Bagdad com epicentre de les protestes. En la
població de Mosul, tres manifestants han mort
per tirs de les forces de seguretat. A Huaiya,
prop de la ciutat de Kirkuk, dues persones han
mort i altres 22 han resultat ferides per xocs
amb les forces de seguretat.
Grècia:
Grups de ciutadans grecs s'han
organitzat per a protestar contra l'augment del
preu dels bitllets del transport públic i
practiquen la desobediència civil. Els
passatgers que viatgen sense bitllets ha
augmentat fins al 40% en els autobusos i fins a
un 15% en la resta dels mitjans de transport,
segons estimacions oficials. També protesten pel
peatge en les autopistes i contra l'increment
del preu de les consultes en els hospitals
públics, que han passat dels tres als cinc euros
per visita.
El president interí de Tunis,
Fouad Mebazaa, ha signat el decret-llei
d'amnistia general per a presos polítics del que
es beneficiaran totes les persones processades o
jutjades abans del 14 de gener 2011.
Bahréin:
manifestants instal·len tendes de campanya en
Plaça de la Perla. La Unió General de Sindicats
de Bahréin ha convocat una vaga general
il·limitada a partir del diumenge per a exigir
la llibertat de manifestar-se pacíficament sense
intervenció de la força pública.
El Wefak,
bloc de l'oposició xiïta de Bahréin ha rebutjat
la proposta de diàleg llançada pel rei, Hamad
bin Isa al Jalifa, per a intentar rebaixar la
tensió
perquè
l'exèrcit està en els carrers.
Les forces repressives amb
vehicles blindats, impediren el dissabte el pas
als manifestants algerians que van acudir al
centre d'Alger, per segona vegada en vuit dies,
per a demanar la fi del règim.
Manifestants contra el govern i
forces repressives s'han enfrontat eldissabte en
la capital de Djibouti. Els manifestants
reclamen la dimissió del president Ismail Omar
Guelleh
La junta militar que governa
Egipte i que ha sostingut Mubarak fins a
la seva renúncia manifesta que no permetrà que
continuïn les protestes en el país. La Junta
reclama el final de les vagues i manifesta que
no permetrà que continuï la "intimidació als
treballadors". D'altra banda ha comunicat
el proper alliberament de 222 presos polítics
dels 487 que hi ha oficialment.
Victòria de la classe treballadora egípcia: Més de 15.000
treballadors de la Companyia Fils i Teixits d'Egipte (la major fàbrica del país,
que empra a 24.000 persones en la ciutat
industrial d'AL-Mahalla) després de
mobilitzar-se amb vagues i manifestacions
enfront de la fàbrica des del
16 de febrer, han obtingut un important triomf
aconseguint la seva demanda principal que
consistia en la destitució del director de l'empresa, Fuad Abdel Alim, acusat de corrupció.
Tot i que el
Consell Suprem de les Forces Armades, que està a
càrrec del govern d'Egipte, va anunciar la
setmana passada dures represàlies contra
els treballadors amb l'argument que “no permetrà
la continuació d' actes il·legals que constituïxen
un perill per a la nació s'ha vist en la
necessitat de
retrocedir davant els treballadors del-Mahalla
que constituïxen un sector estratègic de
l'economia. En una important victòria, els
treballadors han aconseguit la destitució del
director de l'empresa, un augment del 25% en el
salari mensual i el pagament dels dies de vaga.
Aden:
Quatre persones han mort i 40 han resultat
ferides per trets de la policia durant la
dispersió de manifestacions per reclamar la
caiguda del règim a la ciutat d'Aden, entre ells
el jove manifestant de 17 anys d'edat, Mohammed
Ahmed Saleh que per trets de la policia va morir a
l'hospital. Altres 30 persones han resultat ferides,
han informat fonts mèdiques.
Costa d'Ívori: Ex rebels aliats amb Alassane Ouattara, que
ocupen el nord de l'estat, van conqueris divendres dues
localitats a l'oest i la violència s'ha estès a Yamoussoukro.
Arran dels combats a Zouan-Houni entre els
elements de les Forces Noves (FN) i
les Forces de Defensa i Seguretat (FDS)
lleials a Gbagbo, el FN divendres va ocupar
tota la ciutat.
Seria una bona opció la sortida de l'euro ?
La sortida de
l'euro permetria devaluar la moneda, però això no frenaria
els atacs especulatius. D'altra banda, estats que estan fora
de l'euro, com el Regne Unit, no han sortit de la crisi tot
i que puguin tenir una política monetària pròpia. De fet
coneixem prou els plans d'austeritat del govern Cameron que
ja ha topat amb mobilitzacions sonades. És més, si un govern
liberal optés per la sortida de l'euro, els plans
d'austeritat serien encara majors. Els deutes s'haurien de
pagar en euros o en dòlars més cars que la moneda pròpia.
Més
expulsions d'immigrants amb Obama que amb Bush
Durant el primer any de mandat d'Obama, el
Servei d'Immigració i Duanes dels Estats Units
ha emès 387.790 expedients d'expulsió contra
immigrants. El nombre d'immigrants deportats
pels Estats Units des de l'arribada de Barack
Obama a la Casa Blanca ha augmentat en un 61,8%
respecte a la mitjana de deportacions
realitzades per l'Administració de l'expresident
George W. Bush.
Quin és l'interès dels Estats Units a l'Afganistan ?
Els Estats Units són un dels majors productors del món de marihuana, arribant a produir 10.000 tones mètriques a l'any, a més de ser el major consumidor de drogues del planeta. Un terç de la cocaïna que es produïx en tot el món es consumeix en els EUA, així com la major part de la droga que es conrea a Afganistan. Aquest és un negoci que mou 100.000 milions de dòlars a l'any, un dels principals negocis del país.
Narcotràfic
Gran part del sistema financer mundial funciona gràcies al narcotràfic. Al desembre de 2009 l'Oficina contra les Drogues i el Delicte de Nacions Unides va informar que els diners provinents de la delinqüència van ser “l'única inversió de capital líquid” en el segon semestre de 2008.
Els tràfic il·legals,
d'armes, de drogues, de persones, són importants fonts
d'acumulació de diners, inicialment intercanviat per valors,
però ràpidament extret de la circulació i que tendirà a
reaparèixer en la compra d'actius molt especulatius. Els
paradisos fiscals han possibilitat que grans sumes puguin
escapar dels controls i els impostos dels estats nacionals.
Aquests amagatalls, que tenen com objectiu inicial l'evasió
d'impostos i controls, s'han convertit en seus de fons
d'inversió de bancs de diferents països, convertint-se així
en una peça clau en l'entramat de les finances mundials.
El capital especulatiu és un capital fictici
sense cap valor d'ús.
Un dels
trets més característics del neoliberalisme és
que l'activitat econòmica es fa majoritàriament
sobre la base de capitals especulatius.
Els capitals especulatius van ser definits per
Marx com capital fictici (per exemple, lletres
de canvi o valors de Borsa amb els quals
s'especula sense base real, és a dir, sense ser
expressió del valor de cap mercaderia produïda),
però que aporten un tret de qualitat important:
a causa de la disminució de la taxa de benefici
a partir dels anys 80 del segle passat, grans
masses de capital surten del procés productiu i
es dediquen simplement a l'especulació, en
operacions que, en definitiva, serveixen per a
transvasar renda dels treballadors als
capitalistes. Els beneficis del capital
especulatiu, doncs, es fan, a costa del procés
productiu i formen part de la plusvàlua general
que s'extreu a la massa de treballadors.
Marx quan escriví en El Capital sobre l'orígen
de les operacions especulatives, va significar
el fet que la caiguda de la taxa de benefici
provocava el desplaçament de capitals del procés
productiu cap a la simple especulació,
combinacions tèrboles a força de crèdit, i
manejos especulatius amb accions.
Romania: de mal
(Ceacescu) en pitjor (Basescu + el FMI)
Irlanda:
el rescat de la banca enfonsa als treballadors i
pensionistes
Els
doblers del rescat serviran
Per a l'acomiadament de
24.750 treballadors públics.
Siguin quins siguin els governs, ens enfonsen en
la pobresa
Segons
l'Institut Nacional d'Estadística, un total de
191.197 persones de les Illes Balears (un 17,3%)
viuen per sota del llindar de la pobresa, perquè
tenen uns ingressos inferiors al 60% dels que té
la mitjana. L'Enquesta de condicions de vida
2009, manifesta l'agreujament de la situació
social en tant que els governs , sigui l'Estatal
o els autonòmics , accentuen la pressió contra
la gent treballadora i la gent exclosa del món
laboral en favor dels rics. L'any 2008, les
persones pobres eren 151.168, i representaven un
13,8% de la població. Només en un any 40.029
persones enlloc de progressar s'enfonsaren en la
pobresa. Però aquestes són xifres de l'any
passat. Enguany encara anam pitjor. I diuen que
tenim un govern de progrés.... Ja ho val !
Per a reduir el salari mínim per hora
treballada.
Per a augmentar l'IVA del 21 al 22% el 2013, amb
un increment posterior al 24% el 2014.
Per a pujar les taxes en el sector educatiu, amb
un encariment de 500 euros de les taxes
universitàries, fins als 2.000 euros anuals.
Per a la instal·lació de comptadors d'aigua en
tots els habitatges per tal d' imposar un nou
impost abans de 2014.
Per a reduir la quantia de totes les pensions
quan aquestes superen els 12.000 euros anuals,
xifra a partir de la qual es començarà a deduir
un percentatge d' acord amb els seus ingressos.
Par a imposar que els "nous" jubilats cobrin
directament un 10% menys dels que els
correspondria en l'actualitat, independentment
del nivell de la seva pensió.
El
capitalisme és incapaç de generar treball
remunerat per a tothom.
Llorenç
Buades
Retalls a Dinamarca
El Govern
lliberal-conservador danès presenta un pla
de recuperació econòmica que preveu la
reducció del subsidi a l'atur de 4 a 2 anys
i retallades en el xec infantil i l'ajuda al
Tercer Món. Per estalviar 3.200 milions d'euros en els pròxims tres anys, el Govern
limitarà a 4.000 euros anuals la quantitat
que pot rebre cada família pel xec infantil,
que a Dinamarca es cobra fins als 17 anys.
El xec infantil disposa d'ajudes trimestrals
d'un màxim de 570 euros per nen, de 0 a 2
anys, xifra que es reduïa a uns 356 euros
trimestrals de 7 a 17 anys. A Dinamarca, amb
un dels millors sistemes de benestar del
món, el segur d'atur pot arribar a 1.890
euros bruts mensuals
Romania
El govern de Romania ha
rebaixat en el mes de
juny les pensions un 15% i els salaris dels
funcionaris públics un 25% per evitar la
fallida, ha anunciat el president romanès, Traian Basescu.
Encara que no cal
confiar-hi massa, diuen les estadístiques
oficials que durant l'any 2009, la població
activa, la que està en edat de treballar entre
els 16 i 65 anys sumava a les Balears poc més de
890.300 persones. Les persones oficialment
ocupades eren 478.900 i les desocupades
(registrades a l'atur o en la inactivitat) eren
411.400. Aquestes xifres ens manifesten que un
46% de les persones que el règim monàrquic
considera en edat de treballar, o bé són
inactives o bé són desocupades inscrites en els
registres oficials. Aleshores les xifres
oficials ens diuen que les persones registrades
a l'atur eren 105.200 i les inactives eren
306.100. Les dones en inactivitat eren poc menys
de 188.000 i els homes inactius més de 118.000.
Els homes en atur eren 62.700 i les dones
42.700. Per a fer-nos una composició del
desastre hauriem d'extraure que al menys 230.700
dones en edat de treballar i 180.700 homes no ho
feien en els circuits oficialment considerats
com a treball (no hi ha persona desocupada o
"inactiva" que no treballi, sigui home o dona i
altra cosa diferent és que el seu treball sigui
socialment considerat com a tal)
Capitalisme és misèria creixent, excepte per molts polítics com els dels Estats Units, Mary Schapiro que té 26,6 milions de dòlars (17,9 milions d'euros), Hillary Clinton que disposa de 21,5 milions de dòlars (14,4 milions d'euros), Barack Obama que té 3,7 milions de dòlars (2,5 milions d'euros), el Fiscal General Eric Holder que té 11,5 milions de dòlars, el republicà Darrell Issa, que té 251 milions de dòlars (uns 169 milions d'euros); la demòcrata Jane Harman té 244 milions de dòlars, o el senador demòcrata Herb Kohl, que posseeix 214 milions de dòlars.
Fam
Josette Sheeran , directora del Programa Mundial d'Aliments (PMA), agència especialitzada de l'ONU, ha manifestat que aquest any només ha rebut 2.600 milions de dòlars (1.779 milions d'euros) d'un total de 6.700 milions de dòlars (4.585 milions d'euros) necessaris per donar menjar a 108 milions de persones en 74 països, de manera que els que pateixen fam arriben als 1.020 milions, xifra superior a l'estimada per la FAO.
A l'Amèrica Llatina i al Carib hi ha 52 milions de persones que pateixen fam, sis milions més que en 2008.
Moren 18 dones i una dotzena més resulten
ferides a causa d'una estampida registrada a la
ciutat meridional pakistanesa de Karachi entorn
d'un punt de distribució gratuïta de paquets de
farina i arròs.
Un home assassina en un incendi les seves deu
filles al Iemen i es treu la vida per manca de
diners per mantenir-les
Rosstat anuncia que el percentatge dels pobres a
Rússia ha pujat del 13,1% a la fi de desembre de
2008 al 17,4% a la fi de març passat, i en
xifres ha passat de 18,5 a 24,5 milions de
persones. Es tracta de gent amb ingressos
inferiors al mínim vital que en el primer
trimestre de 2009 s'estimava en 5083 rubles
mensuals.
Al menys 40 milions de persones dels Estats Units són pobres segons l'oficina del cens i 46, 3 milions no disposen d'assegurança de salut. Un total de 360.149 propietaris hipotecats tenien deutes per no poder pagar en el mes de juliol.
El Govern de Guatemala vol decretar l'estat
d'excepció per la difícil situació alimentària
que ja ha causat la mort de 462 persones, 54
d'ells nens, tot i que els supermercats estan
plens.