No a la submissió als mercats financers!


Els pobles no han de pagar la seva crisi !


Volem auditories de les organitzacions socials i ciutadanes sobre el deute públic.



La Unió Europea i els governs utilitzen el deute públic per a imposar als pobles d'Europa, una autèntica purga social. Mentre que els bancs i altres agents financers no deixen d'especular sobre el deute públic, és la ciutadania la que paga per una crisi de la qual els mercats financers són els principals beneficiaris i únics responsables.



És per això que els governs de la UE, la Comissió i el Parlament Europeu, amb la participació activa del Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, volen imposar una nova governança econòmica sotmesa als financers amb l'objectiu de posar sota vigilància creixent els pressupostos estatals, d'imposar sancions contra els estats en el cas de ser deficitaris i la reducció de les despeses públiques.



Des de fa temps s' usa la crisi del deute per imposar l'austeritat, la reducció  dels salaris i de les pensions de jubilació; per a la reducció del nombre d'empleats; l'increment de la flexibilitat laboral a disposició dels patrons; per l'allunyament  de l'edat de jubilació ; per la desfeta dels sistemes de protecció social, alhora que es redueix las capacitat contractual de la gent treballadora. Tot es fa a  l'únic benefici dels accionistes de les grans corporacions i del sistema financer internacional! Una de les mesures ja adoptades, el "semestre europeu" sotmet al Consell i a la Comissió europeus, els pressupostos dels estats abans de ser debatuts pels parlaments propis.



Els governs europeus volen integrar en les lleis fonamentals dels estats l'objectiu de l'equilibri pressupostari. Es tracta d'una aposta econòmicament estúpida - què hauria passat si aquesta regla s'hagués aplicat en el moment de crisi financera, en la que els governs han rescatat els bancs ?  - , una proposta que constitueix un assalt contra la democràcia, perquè les polítiques econòmiques es situarien absolutament al marge del debat polític i de les decision dels ciutadans.



Els ciutadans i les ciutadanes no han de pagar per deutes que són el resultat de la submissió dels estats als mercats financers. Aquests deutes són il · legítims i la gent no ha de pagar cap preu. Hem d'exigir una moratòria i auditories ciutadanes del deute públic.



El frau fiscal tolerat pels polítics alimenta la crisi


Les grans fortunes i grans empreses van evadir a Hisenda  42.711 milions d'euros l'any  2010, de manera que suposa un 71,8% del total del frau al Regne d' Espanya. Aquestes grans empreses i fortunes  tripliquen el nivell de  frau de pimes i autònoms, segons l'informe de "Lluita Contra el Frau Fiscal en l'Agència Tributària" elaborat pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).
En concret, les pimes i autònoms van sumar un frau fiscal que va rondar els 16.261 milions d'euros. El frau fiscal de particulars, com plusvàlues, arrendaments, rendes del treball o del capital, es va situar al voltant de 1.543 milions d'euros anuals.
En resum el frau total és de  59.515 milions d'euros, el doble del frau laboral, xifrat al voltant dels 30.000 milions. Atès que les tres quartes parts de l'evasió fiscal es localitza en les 41.582 empreses més grans, el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, va considerar que existeix "consonància" amb les quantitats de bitllets de 500 i 200 euros. "La responsabilitat social i la participació de les grans empreses en l'esforç fiscal col·lectiu per a superar la crisi econòmica hauria de ser major que en l'actualitat", va reclamar Mollinedo.

En aquest sentit, el responsable dels Tècnics d'Hisenda va recordar que encara que el tipus general de l'Impost de Societats és del 30% per a les grans empreses i del 25% per a les pimes, el tipus efectiu és finalment inferior per a les companyies de major grandària. Gairebé cinc punts menys que les microempreses.

Segons les últimes dades disponibles, corresponents a l'exercici 2008, les microempreses que van facturar entre 6.000 i 60.000 euros van tributar a un tipus efectiu del 23,9%, mentre que les empreses que van ingressar entre 6 i 12 milions d'euros ho van fer al 21,2%, dos punts i mig menys. Per la seva banda, Gestha calcula que les corporacions empresarials que van facturar més de 180 milions van tributar al 19,5%, és a dir quatre punts i mig menys que les microempreses.
Així mateix, el col·lectiu va instar a l'Agència Tributària a realitzar un "major esforç" per a detectar i combatre possibles irregularitats entre les grans companyies. "Des de fa molts anys s'ha posat la lupa sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en lloc de perseguir les grans borses de frau", va lamentar Gestha en un comunicat.


Reflexions sobre la crisi

Durant el primer trimestre de l'any, Alemanya va obtenir un creixement del 1,5% del PIB, seguida de França, Àustria, Bèlgica i Eslovàquia, que van créixer un 1% i Holanda, un 0,9%. Els països bàltics, Lituània i Estònia, van registrar alces en l'activitat del 3,5% i 2,1%, respectivament. El creixement d'aquests països contrasta amb la debilitat de l'economia italiana que va créixer només el 0,1%, Espanya el 0,3% o de l'economia de Portugal que es va contreure un 0,7%.

Malgrat els duríssims ajustaments als quals és sotmesa l'economia grega a canvi del “rescat”, el seu deute és  impagable. Com a conseqüència de la recessió el dèficit va ascendir al 10,5% del PIB i segons es calcula, el deute públic arribarà al 160% l'any pròxim, la desocupació es troba en el 15% i la contracció de l'economia pronosticada per a 2011 és del 3% representant el tercer any consecutiu de recessió.

La banca francesa té una exposició al deute sobirà dels “PIGS” del 16% del seu PIB i la banca alemanya, del 15%. Si es té en compte que el sector bancari representa aproximadament un 40% de les economies de França i Alemanya, es conclou que un default afectaria  aproximadament en un 6,4% al PIB de França i en un 6% al PIB d'Alemanya , i significaria una seriosa recessió en els països centrals d'Europa i una situació que tornaria insostenible la continuïtat de l'euro.

Segons les dades de l’OCDE, la durada anual del treball era en xifres de 2009 clarament menor a Alemanya (1390 hores en mitjana) que a l'estat espanyol (1654 hores), a Portugal (1719 hores) i sobretot a Grècia (2119 hores). I en relació a l’edat real mitja de jubilació, és semblant pels assalariats alemanys (62,2 anys), espanyols (62,3 anys), portuguesos (62,6 anys) o grecs (61,5 anys).

La productivitat de Renània és la mitjana de l’Europa del sud. Pel que fa a la productivitat per hora treballada, no és millor que la de Grècia encara que els mitjans d'intoxicació i polítics com Àngela Merkel ens vulguin fer creure allò que no és real. No és la productivitat sinó la baixa imposada del cost del treball amb la finalitat d'afavorir les exportacions alemanyes allò més destacable de la situació al llarg de la darrera dècada.



 

Lluita de classes a l'Iraq: Almenys cinc persones han mort i diverses desenes han resultat ferides el divendres en l'inici d'una jornada de  mobilitzacions per a reclamar millors condicions de vida en diferents punts de L'Iraq, amb la plaça Tahrir de Bagdad com epicentre de les protestes. En la població de Mosul, tres manifestants han mort per tirs de les forces de seguretat. A Huaiya, prop de la ciutat de Kirkuk, dues persones han mort i altres 22 han resultat ferides per xocs amb les forces de seguretat.

Victòria de la classe treballadora egípcia: Més de 15.000 treballadors de la Companyia Fils i Teixits d'Egipte (la major fàbrica del país,  que empra a 24.000 persones en la ciutat industrial  d'AL-Mahalla) després de mobilitzar-se amb vagues i manifestacions enfront de la fàbrica des del 16 de febrer, han obtingut un important triomf aconseguint la seva demanda principal que consistia en la destitució del director de l'empresa, Fuad Abdel Alim, acusat de corrupció. Tot i que el Consell Suprem de les Forces Armades, que està a càrrec del govern d'Egipte, va anunciar la setmana passada dures represàlies contra els treballadors amb l'argument que “no permetrà la continuació d' actes il·legals que constituïxen un perill per a la nació s'ha vist en la necessitat de retrocedir davant els treballadors del-Mahalla que constituïxen un sector estratègic de
l'economia. En una important victòria, els treballadors han aconseguit la destitució del director de l'empresa, un augment del 25% en el  salari mensual i el pagament dels dies de vaga.


Aden: Quatre persones han mort i 40 han resultat ferides per trets de la policia durant la dispersió de manifestacions per reclamar la caiguda del règim a la ciutat d'Aden, entre ells
el jove manifestant de 17 anys d'edat, Mohammed Ahmed Saleh que per trets de la policia va morir a l'hospital. Altres 30 persones han resultat ferides, han informat fonts mèdiques.

Costa d'Ívori: Ex rebels aliats amb Alassane Ouattara, que ocupen el nord de l'estat, van conqueris divendres dues localitats a l'oest i la violència s'ha estès a Yamoussoukro.
Arran dels combats a Zouan-Houni entre els elements de les Forces Noves (FN) i les Forces de Defensa i Seguretat (FDS) lleials a Gbagbo, el FN divendres va ocupar tota la ciutat.

Grècia: Grups de ciutadans grecs s'han organitzat per a protestar contra l'augment del preu dels bitllets del transport públic i practiquen la desobediència civil. Els passatgers que viatgen sense bitllets ha augmentat fins al 40% en els autobusos i fins a un 15% en la resta dels mitjans de transport, segons estimacions oficials. També protesten pel peatge en les autopistes i contra l'increment del preu de les consultes en els hospitals públics, que han passat dels tres als cinc euros per visita. 

 

El president interí de Tunis, Fouad Mebazaa, ha signat el decret-llei d'amnistia general per a presos polítics del que es beneficiaran totes les persones processades o jutjades abans del 14 de gener 2011.

 Bahréin: manifestants instal·len tendes de campanya en Plaça de la Perla. La Unió General de Sindicats de Bahréin ha convocat una vaga general il·limitada a partir del diumenge per a exigir la llibertat de manifestar-se pacíficament sense intervenció de la força pública.

El Wefak, bloc de l'oposició xiïta de Bahréin ha rebutjat la proposta de diàleg llançada pel rei, Hamad bin Isa al Jalifa, per a intentar rebaixar la tensió  perquè l'exèrcit està en els carrers.

Les forces repressives amb vehicles blindats, impediren el dissabte el pas als manifestants algerians que van acudir al centre d'Alger, per segona vegada en vuit dies, per a demanar la fi del règim.

Manifestants contra el govern i forces repressives s'han enfrontat eldissabte en la capital de Djibouti. Els manifestants reclamen la dimissió del president Ismail Omar Guelleh

  La junta militar que governa Egipte i que ha sostingut  Mubarak fins a la seva renúncia manifesta que no permetrà que continuïn les protestes en el país. La Junta reclama el final de les vagues i manifesta que no permetrà que continuï la "intimidació als treballadors". D'altra banda ha comunicat el proper alliberament de 222 presos polítics dels 487 que hi ha oficialment.


Seria una bona opció la sortida de l'euro ?

La sortida de l'euro permetria devaluar la moneda, però això no frenaria els atacs especulatius. D'altra banda, estats que estan fora de l'euro, com el Regne Unit, no han sortit de la crisi tot i que puguin tenir una política monetària pròpia. De fet coneixem prou els plans d'austeritat del govern Cameron que ja ha topat amb mobilitzacions sonades. És més, si un govern liberal optés per la sortida de l'euro, els plans d'austeritat serien encara majors. Els deutes s'haurien de pagar en euros o en dòlars més cars que la moneda pròpia.

Més expulsions d'immigrants amb Obama que amb Bush

Durant el primer any de mandat d'Obama, el Servei d'Immigració i Duanes dels Estats Units ha emès 387.790 expedients d'expulsió contra immigrants. El nombre d'immigrants deportats pels Estats Units des de l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca ha augmentat en un 61,8% respecte a la mitjana de deportacions realitzades per l'Administració de l'expresident George W. Bush.

 

 

Quin és l'interès dels Estats  Units a  l'Afganistan ?

Els Estats Units són un dels majors productors del món de marihuana, arribant a produir 10.000 tones mètriques a l'any, a més de ser el major consumidor de drogues del planeta. Un terç de la cocaïna que es produïx en tot el món es consumeix en els EUA, així com la major part de la droga que es conrea a Afganistan. Aquest és un negoci que mou 100.000 milions de dòlars a l'any, un dels principals negocis del país.

Narcotràfic

Gran part del sistema financer mundial funciona gràcies al narcotràfic. Al desembre de 2009 l'Oficina contra les Drogues i el Delicte de Nacions Unides va informar que els diners provinents de la delinqüència van ser “l'única inversió de capital líquid” en el segon semestre de 2008.

Els tràfic il·legals, d'armes, de drogues, de persones, són importants fonts d'acumulació de diners, inicialment intercanviat per valors, però ràpidament extret de la circulació i que tendirà a reaparèixer en la compra d'actius molt especulatius. Els paradisos fiscals han possibilitat que grans sumes puguin escapar dels controls i els impostos dels estats nacionals. Aquests amagatalls, que tenen com objectiu inicial l'evasió d'impostos i controls, s'han convertit en seus de fons d'inversió de bancs de diferents països, convertint-se així en una peça clau en l'entramat de les finances mundials.

 

El capital especulatiu és un capital fictici sense cap valor d'ús.

Un dels trets més característics del neoliberalisme és que l'activitat econòmica es fa majoritàriament sobre la base de capitals especulatius.
Els capitals especulatius van ser definits per Marx com capital fictici (per exemple, lletres de canvi o valors de Borsa amb els quals s'especula sense base real, és a dir, sense ser expressió del valor de cap mercaderia produïda), però que aporten un tret de qualitat important: a causa de la disminució de la taxa de benefici a partir dels anys 80 del segle passat, grans masses de capital surten del procés productiu i es dediquen simplement a l'especulació, en operacions que, en definitiva, serveixen per a transvasar renda dels treballadors als capitalistes. Els beneficis del capital especulatiu, doncs, es fan, a costa del procés productiu i formen part de la plusvàlua general que s'extreu a la massa de treballadors.

Marx quan escriví en El Capital sobre l'orígen de les operacions especulatives, va significar el fet que la caiguda de la taxa de benefici provocava el desplaçament de capitals del procés productiu cap a la simple especulació, combinacions tèrboles a força de crèdit, i manejos especulatius amb accions.

 

 

Romania: de mal (Ceacescu) en pitjor (Basescu + el FMI)

Irlanda: el rescat de la banca enfonsa als treballadors i pensionistes

Els doblers del rescat serviran

Per a l'acomiadament de 24.750 treballadors públics.

Per a reduir el salari mínim per hora treballada.

Per a augmentar l'IVA del 21 al 22% el 2013, amb un increment posterior al 24% el 2014.

Per a pujar les taxes en el sector educatiu, amb un encariment de 500 euros de les taxes universitàries, fins als 2.000 euros anuals.

Per a la instal·lació de comptadors d'aigua en tots els habitatges per tal d' imposar un nou impost abans de 2014.
Per a reduir la quantia de totes les pensions quan aquestes superen els 12.000 euros anuals, xifra a partir de la qual es començarà a deduir un percentatge d' acord amb els seus ingressos.

Par a imposar que els "nous" jubilats cobrin directament un 10% menys dels que els correspondria en l'actualitat, independentment del nivell de la seva pensió.

 

 

 

 

Siguin quins siguin els governs, ens enfonsen en la pobresa
 

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, un total de  191.197 persones de les Illes Balears (un 17,3%) viuen per sota del llindar de la pobresa, perquè tenen uns ingressos inferiors al 60% dels que té la mitjana. L'Enquesta de condicions de vida 2009, manifesta l'agreujament de la situació social en tant que els governs , sigui l'Estatal o els autonòmics , accentuen la pressió contra la gent treballadora i la gent exclosa del món laboral en favor dels rics. L'any 2008, les persones pobres eren 151.168, i representaven un 13,8% de la població. Només en un any 40.029 persones enlloc de progressar s'enfonsaren en la pobresa. Però aquestes són xifres de l'any passat. Enguany encara anam pitjor. I diuen que tenim un govern de progrés.... Ja ho val !

 

El capitalisme és incapaç de generar treball remunerat per a tothom.

Llorenç Buades

Encara que no cal confiar-hi massa, diuen les estadístiques oficials que durant l'any 2009, la població activa, la que està en edat de treballar entre els 16 i 65 anys sumava a les Balears poc més de 890.300 persones. Les persones oficialment ocupades eren 478.900 i les desocupades (registrades a l'atur o en la inactivitat) eren 411.400. Aquestes xifres ens manifesten que un 46% de les persones que el règim monàrquic considera en edat de treballar, o bé són inactives o bé són desocupades inscrites en els registres oficials. Aleshores les xifres oficials ens diuen que les persones registrades a l'atur eren 105.200 i les inactives eren 306.100. Les dones en inactivitat eren poc menys de 188.000 i els homes inactius més de 118.000. Els homes en atur eren 62.700 i les dones 42.700. Per a fer-nos una composició del desastre hauriem d'extraure que al menys 230.700 dones en edat de treballar i 180.700 homes no ho feien en els circuits oficialment considerats com a treball (no hi ha persona desocupada o "inactiva" que no treballi, sigui home o dona i altra cosa diferent és que el seu treball sigui socialment considerat com a tal)

 

Retalls a Dinamarca

El Govern lliberal-conservador danès presenta un pla de recuperació econòmica que preveu la reducció del subsidi a l'atur de 4 a 2 anys i retallades en el xec infantil i l'ajuda al Tercer Món. Per estalviar 3.200 milions d'euros en els pròxims tres anys, el Govern limitarà a 4.000 euros anuals la quantitat que pot rebre cada família pel xec infantil, que a Dinamarca es cobra fins als 17 anys. El xec infantil disposa d'ajudes trimestrals d'un màxim de 570 euros per nen, de 0 a 2 anys, xifra que es reduïa a uns 356 euros trimestrals de 7 a 17 anys. A Dinamarca, amb un dels millors sistemes de benestar del món, el segur d'atur pot arribar a 1.890 euros bruts mensuals
 

Romania

El govern de Romania ha rebaixat en el mes de juny les pensions un 15% i els salaris dels funcionaris públics un 25% per evitar la fallida, ha anunciat el president romanès, Traian Basescu.
 

Capitalisme és misèria creixent, excepte per molts polítics com els dels Estats Units,  Mary Schapiro que  té 26,6 milions de dòlars (17,9 milions d'euros), Hillary Clinton que disposa de 21,5 milions de dòlars (14,4 milions d'euros), Barack Obama que té 3,7 milions de dòlars (2,5 milions d'euros), el Fiscal General Eric Holder que té 11,5 milions de dòlars, el republicà Darrell Issa, que té 251 milions de dòlars (uns 169 milions d'euros); la demòcrata Jane Harman té 244 milions de dòlars, o el senador demòcrata Herb Kohl, que posseeix 214 milions de dòlars.


Fam

Josette Sheeran , directora del Programa Mundial d'Aliments (PMA), agència especialitzada de l'ONU, ha manifestat que aquest any només ha rebut 2.600 milions de dòlars (1.779 milions d'euros) d'un total de 6.700 milions de dòlars (4.585 milions d'euros) necessaris per donar menjar a 108 milions de persones en 74 països, de manera que els que pateixen fam arriben als 1.020 milions, xifra superior a l'estimada per la FAO.

 

A l'Amèrica Llatina i al Carib hi ha 52 milions de persones que pateixen fam, sis milions més que en 2008.


Moren 18 dones i una dotzena més resulten ferides a causa d'una estampida registrada a la ciutat meridional pakistanesa de Karachi entorn d'un punt de distribució gratuïta de paquets de farina i arròs.


Un home assassina en un incendi les seves deu filles al Iemen i es treu la vida per manca de diners per mantenir-les


Rosstat anuncia que el percentatge dels pobres a Rússia ha pujat del 13,1% a la fi de desembre de 2008 al 17,4% a la fi de març passat, i en xifres ha passat de 18,5 a 24,5 milions de persones. Es tracta de gent amb ingressos inferiors al mínim vital que en el primer trimestre de 2009 s'estimava en 5083 rubles mensuals.

Al menys 40 milions de persones dels Estats Units són pobres segons l'oficina del cens i 46, 3 milions no disposen d'assegurança de salut. Un total de 360.149 propietaris hipotecats tenien deutes per no poder pagar en el mes de juliol.


El Govern de Guatemala vol decretar l'estat d'excepció per la difícil situació alimentària que ja ha causat la mort de 462 persones, 54 d'ells nens, tot i que els supermercats estan plens.