PER LA VAGA GENERAL

 

L'atur s'incrementa sense control, i superarà en l'Estat Espanyol els quatre milions de persones en 2009. La crisi s'aguditza i els i les treballadores cada dia veiem com la pitjor part recau sobre les nostres vides, amb la galopant destrucció dels únics recursos amb que disposam: els nostres llocs de feina i els nostres estalvis, en gran part vinculats a habitatges hipotecats. Mentrestant, els majors responsables de la crisi capitalista (en realitat, el capitalisme suposa crisi permanent per als treballadors), és a dir, els bancs, reben dels governs enormes sumes de diners públics (150.000 milions d'euros, en forma d'avals, en el cas espanyol). Malgrat això, i als seus enormes beneficis, mantenen tancada l'aixeta del crèdit, ofegant a les economies familiars, i a les petites i mitjanes empreses, on se situa el 80% de l'ocupació, provocant la pèrdua diària de milers de llocs de treball.

 

La passivitat de la classe dirigent (polítics, patronal, caps sindicals...) resulta escandalosa. La crisi, i les tragèdies personals que ella provoca, estan molt lluny de les prioritats dels polítics, centrats en les batusses electorals i les corruptel·les presumptes o manifestes. Mentrestant, la patronal advoca per eliminar obstacles a l'acomiadament lliure i massiu que ja existeix per llei (els treballadors som ens sotmesos per les vigents lleis), i els dirigents dels grans sindicats s’estimen més assessorar a Zapatero en el G-20, abans que assumir la responsabilitat social que se'ls suposa. A diferència, una vegada més, del cas francès, el domesticat sindicalisme espanyol passa de puntetes per les gruixudes catifes institucionals, sense fer massa renou, i recomanant l'acord, i moltes vegades sense resistència, en la majoria dels ERO's que les empreses plantegen.

 

En Balears la situació no només no és diferent, sinó que el precari món laboral que ens caracteritza situa als i les treballador@s encara més indefensos, si cap, davant la pèrdua de drets, del teixit productiu i dels llocs de treball, amb prop de 80.000 aturats. El desmantellament en curs del sector aeri, amb l’ERO de Spanair i la supressió de la seva base de Palma; la deslocalització de AeBal, els tancaments de Futura, LTE, etc. suposa, a més de la pèrdua de centenars de llocs de treball, el consegüent empobriment estructural de la mobilitat, per a la ciutadania de l'Arxipèlag. A més, casos com els ERO's, presumptament com a tapadores d'altres deslocalitzacions, com la de Ca’n Buades, a Mallorca, o la multinacional Kraft, de Menorca, ens indiquen fins a quin punt la impunitat antisocial d'alguns empresaris amenacen els interessos de tots.

 

Davant aquesta situació, va sent hora que els treballadors, de qualsevol afiliació sindical o sense ella, exigim la convocatòria unitària d'una VAGA GENERAL, com l’instrument que permeti començar a revertir la situació i denunciar als veritables culpables de la crisi.