Comunicat d'Esquerra Anticapitalista

El procés electoral que s'ha desenvolupat  en la Comunitat Autònoma Basca s'ha caracteritzat per l'absència per primera vegada d'una candidatura que representés a un sector significatiu de l'esquerra abertzale que, malgrat tots els obstacles, s'ha manifestat a través d'un vot nul d'al voltant de 100.000 paperetes, equivalent a un 8,8 % de l'electorat. Aquesta exclusió s'ha degut al fet l'aplicació d'una injusta Llei de Partits i qüestiona, per tant, la legitimitat i representativitat del nou Parlament basc.

Pretendre, com sostenen els grans mitjans de comunicació i els principals partits, que s'ha produït un canvi radical en el panorama polític basc significa ignorar que aquests vots nuls confirmen l'existència d'un corrent que, malgrat haver sofert un descens respecte a les passades eleccions autonòmiques (en el que sens dubte ha influït el nefast paper jugat per ETA), ha de seguir sent considerada com la quarta força política en aquesta Comunitat.

Si bé és cert que el PNB i el PSE han assolit un augment en vots i una major representació institucional  cal recordar que el seu reflex en escons es deu en gran part tant a l'absència del corrent abertzale il·legalitzat com a la reculada dels seus aliats, ja es tracti del PP, d' EA o d' EB. En qualsevol cas, la suma total de vots obtinguda per les forces partidàries del reconeixement del dret a decidir del poble basc continua sent superior a la qual representa la suma de PSE, PP i la UpyD, de manera que és un engany afirmar que aquesta aspiració ja no conta amb el suport de la majoria de la ciutadania en aquesta Comunitat.

En relació a EB, el seu descens en vots i escons confirma la tendència al declivi que ja s'anunciava entre un sector del seu electorat i dels seus propis afiliats i afiliades, a causa del balanç cada vegada més negatiu del que han suposat la seva participació en el govern de majoria PNB i el seu alt grau de burocratització interna. Aquest fracàs dóna la raó als sectors crítics, entre ells els nostres companys i companyes de Ezker Alternatiboa, que han abandonat aquest partit i  proposen un projecte alternatiu. En canvi, Aralar ha conegut un ascens apreciable, en el qual han pogut confluir vots procedents d'altres formacions com EA, EB i el sector il·legalitzat de l'esquerra abertzale, així com el seu propi balanç com una força política que ha mantingut la seva autonomia davant el govern presidit per Ibarretxe. Caldrà veure si segueix per aquest camí i reforça una orientació més a l'esquerra o, per contra, es dirigeix a una aliança estable amb el PNB en el nou Parlament basc.

S'obre ara un nou escenari en el qual tant els dirigents del PSE com els del PNB, aferrats aquests a no perdre l'extensa xarxa d'interessos creats des del poder durant tres decennis, tenen més coincidències que diferencies tant en la resposta a la crisi econòmica, social i ecològica com fins i tot en l'aposta per una via de reforma estatutària que sigui capaç de frenar l'aspiració majoritària del poble basc a la seva sobirania. Urgeix, en conseqüència, des de l'esquerra abertzale i anticapitalista, els sindicats i moviments socials reconstruir un bloc social i polític amatent a oferir un pla de lluita enfront de la crisi i, al mateix temps, fer fracassar els intents de tancar en fals la llarga lluita del poble basc pel seu dret a l'autodeterminació, ja sigui per part del PSE o del PNB. La renúncia definitiva als atemptats mortals per part d'ETA ajudaria sens dubte a aquest procés.

En relació  a les eleccions gallegues, la tornada del PP al govern sembla haver-se degut més al desgast sofert per un govern PSG-BNG que, subordinat al de Zapatero, no ha mostrat una política substancialment diferent de la dreta en el plànol social o en la defensa dels drets nacionals de Galiza i que, a més, no ha pogut ocultar l'ús de recursos públics en benefici propi. La decepció produïda per aquesta política en sectors de l'electorat d'esquerres, especialment entre el jovent, ha afavorit sens dubte una major abstenció i, amb això, una reculada significativa en els vots d'ambdós partits, mentre que el PP tot just els ha augmentat en comparació de les eleccions de 2005. Amb aquests resultats el lideratge de Rajoy dintre del PP pot veure's reforçat mentre que el de Zapatero coneix la seva primera ensopegada electoral. En qualsevol cas, és en aquesta Comunitat Autònoma on es fa sentir més clarament l'absència d'una força política capaç d'oferir un projecte il·lusionant tant enfront del neoconservadurisme i al caciquisme del PP com al social-liberalisme de PSdG i BNG.

S'obre ara una nova etapa en la qual la preparació de les eleccions europees del pròxim mes de juny es produeix en un context d'agreujament de la crisi global i d'aplicació de polítiques més agressives contra els treballadors i la majoria de la població per part de la Unió Europea i del govern Zapatero: l'atur, la criminalització de treballadors immigrants, la “flexiseguretat”, la precarització de les nostres vides, juntament amb nous atacs a llibertats i drets bàsics, són la seva resposta a una crisi que la pròpia UE, les multinacionals i els banquers han provocat. Urgeix en conseqüència, impulsar un ampli moviment unitari que faci front a aquestes polítiques en l'àmbit de la UE i en aquest camí la Setmana d'Acció Global del 28 de març al 4 d'abril, convocada pel Fòrum Social Mundial de Belém ha de ser només el començament d'una nova onada de lluites que contribueixi a oferir una altra sortida des de baix i a l'esquerra.

 Com es deia en el Manifest “’Canviar el món de base’ és avui més necessari que mai. Per una candidatura anticapitalista en les eleccions europees”, “la resistència social no basta. És necessària una alternativa política anticapitalista l'única lleialtat de la qual estigui en les lluites i els moviments socials, que mai accepti participar en la gestió del sistema, que sàpiga escoltar i aprendre, que mereixi confiança. Aquesta alternativa no existeix i volem contribuir a construir-la”. Amb aquest esperit, estretament unit a les lluites de tots els dies, Esquerra Anticapitalista emprèn la campanya davant les eleccions europees i crida a col·laborar amb ella a activistes, sindicalistes i a tots aquells i aquelles que estiguin convençuts que fa falta altra esquerra, una esquerra de combat, per a altra Europa al servei dels pobles i dels treballadors.

 2 de març de 2009.