Foc d’encenalls

Joan Lladonet. pedagog


Qui pot dubtar que no hi hagués votants del PSIB que, quan assistien a les manifestacions en defensa del territori, no sentissin realment el desig que l’hospital de referència es quedàs on està, Son Dureta, i que es protegís la zona que envolta el monestir de la Real? Els crèduls d’aquest partit i del BLOC també podien pensar que els dirigents tenien els estudis fets per saber que a Son Espases no s’hi podia fer cap hospital i també tenien els estudis corresponents sobre allà on es podia fer o refer. Com massa vegades, els fets han demostrat el contrari, perquè una vegada instal·lats en el poder no han estat capaços de demostrar als votants dubtosos del PP, que el seu partit ho havia fet malament. Els votants del PP estan gojosos de veure com el seu partit tan blasmat, havia fet les coses bé, tan bé que ara seran capaços de creure’s que el mal del metro és dels actuals governants, però allà on no n’hi ha que no n’hi cerquin. A mi m’ha interessat dur a terme el que no vaig fer abans de les eleccions per saber fins a quin punt els dirigents del PSIB o els del BLOC ens havien pres el pèl. Quin compromís havien adquirit aquests partits abans de les eleccions? Què deien al seu programa electoral sobre el tema? Desitjava saber què havien promès exactament, ja que UM estava d’acord amb l’hospital a Son Espases.
Entre d’altres coses el PSIB-PSOE deia: «...projecte del PSIB-PSOE: construir un nou hospital en el solar de Son Dureta i dur a terme un pla d’obres per mantenir l’actual Hospital Son Dureta, mentre no es disposi de les noves instal·lacions.» Això després d’haver paralitzat les obres de Son Espases. I el BLOC, a què es comprometia? «Les polítiques especulatives per afavorir interessos privats seran eliminades d’arrel, de manera que casos com el de Son Espases no tornaran succeir. [...] L’hospital de Son Espases, producte de la mercantilització de la salut i de l’especulació urbanística, no s’ha de construir. Proposarem la paralització de les obres iniciades i la renegociació de la inversió sanitària en la reforma integral de l’hospital de Son Dureta i la construcció dels equipaments que siguin precisos en els llocs adequats.» El compromís dels partits citats, que ara estan en el Govern, era més clar que l’aigua, com a mínim fins el dia abans de les eleccions, però ai, carall! Guanyen les eleccions i pacten, vejam què acorden en el pacte de Govern (que ells varen anomenar «Acord per a l’estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears»): «Paralitzar les obres de Son Espases i analitzar la situació econòmica, jurídica i patrimonial per tal de comprovar la factibilitat de construir un nou hospital al solar de Son Dureta.» Aquí ja no es varen comprometre a res, varen fer un gir de 90º, i els altres 90 els varen girar durant els dos mesos següents o el mateix dia de la signatura. Així varen donar la raó als que diuen que els programes electorals no són per dur-los a terme, sinó per enganar la gent. Quina ha de ser l’actitud dels votants davant tal engany? Al seu favor tenen les millores que han fet respecte de la llengua catalana, però n’han donat una de freda i una de calenta, amb aquesta teringa de càrrecs que no saben o no volen expressar-se en català, com mana la Llei, o la tornada cap enrere en allò dels premis o crítiques literàries. De votants del PP, que si se’ls hagués demostrat que Son Espases era un desastre, n’haurien atret algun, ara els han fet la campanya sense haver-se de moure ni un mil·límetre. De votants socialistes se n’haurà perdut algun i del BLOC se’n perdran més. Però això serà una llàstima, perquè en el PP segueixen estudiant a les catacumbes el model valencià, aquell que extermina la personalitat del poble, aquell que fa que els ciutadans d’aquesta terra s’hagin de sentir contínuament estranys a casa seva. Ens trobam davant un gran dilema, que només quantitats ingents de seny podran resoldre. Mentrestant, han convertit les promeses en foc d’encenalls.