El final del túnel és fosc.


 

Llorenç Buades Castell


 

En el mes d'octubre de 2006 les xifres oficials exposaven que hi havia 33.704 persones en atur a les Balears . A octubre de 2010 ens situam en 84.761 persones desocupades (104.500 segons l'EPA del mateix mes), i encara no és la desocupació real. No és la desocupació real, per tres fets fonamentals: el primer consisteix en que les persones aturades de llarga durada quan no obtenen feina (cosa habitual perquè els serveis d'ocupació no fan aquesta funció), ni tenen dret al subsidi, deixen de segellar ; el segon fet es deriva dels embulls del sistema d'estadística que deixen fora dels registres de l'atur a alguns col·lectius significatius com són els que fan un curset de formació, o els treballadors escolaritzats que acaben en situació d'atur. El tercer fet fonamental és que no es pot significar com ocupació allò que no és més que infraocupació de poques hores i en condicions molt precàries.

En relació a la subocupació, és prou conegut que un 44% de les persones titulades universitàries o en la FP superior a l'estat espanyol fan feines de categoria inferior a la seva formació, qüestió que hauria de servir per rebatre el tòpic de la manca de formació, del que s'abusa institucionalment.


 

No es veu la llum del final del túnel


 

Tot i que el discurs oficial de la consellera Barceló (PSIB-PSOE), sigui quin sigui el mes, ens intenta vendre les excel·lències de l'evolució del mercat de treball -- perquè segons ella el govern ha de transmetre lectures en positiu---, allò que no es pot negar és la tendència a l'atur crònic en xifres espantoses. Només tancat el tercer trimestre, el de major activitat i que correspon a l'estiu turístic, ja ens situàvem amb més atur que en el mes de juny (2.700 persones més aturades) i en la comparativa d'octubre de 2010 a octubre de 2009 hi ha 3.078 persones més en atur que fa un any. I com que cap a l'hivern tota l'activitat laboral va a pitjor, és d'esperar que en el mes de gener més d'un 33% de les persones aturades a les Balears superin l'any de durada en situació d'atur.


 

La temporada turística, acceptable per als patrons a costa dels treballadors


 

Segons la patronal la temporada turística en els mesos de juliol i agost ha anat millor del que s'esperava, amb un increment notable de turistes d’Holanda (242,1%), Itàlia (36,9%) i Suïssa (23,4%), que han permès restar importància a la minva del turisme britànic afectat per la pèrdua de valor de la lliura en relació a l'euro.

Aquesta valoració positiva per a la patronal turística, compartida per el govern Antich s'ha fonamentat bàsicament en la reducció de costos (que afecta a la gent que treballa mitjançant l'amortització de llocs de feina que es destrueixen, menys hores cotitzades que les de feina real, major productivitat amb plantilles més curtes i amb el creixement nul del cost salarial) . D'altra banda el sector hoteler sostrau pes al sector del comerç i al de la restauració mitjançant una ocupació fonamentada en el tot-inclòs, que transmet l'impacte de la crisi a aquests sectors.

Afectats per els retalls en les seves condicions de vida els turistes fan menys despesa. Les estades són més curtes. Arriben més turistes per menys dies, es produeixen més vols i en conseqüència l'impacte ecològic i el model turístic es fa més insostenible ecològicament, perquè ara per ara els avions no van a pedals. Escric això perquè els que ara es dediquen a “repensar” el turisme amb projectes com la reforma de la Platja de Palma, haurien de “repensar” també com arriben els turistes i llegir, que segurament tenen temps per fer-ho, a Ramon Fernández Duran, per tal de fer-se una idea del futur energètic que ens espera

Pel que fa al sector de la construcció no s'ha aconseguit augmentar el volum de contractes de l'any anterior i en el mes de setembre ha acumulat vint-i-nou mesos de descensos consecutius. Tot plegat el volum de contractes signats durant els tres mesos d’estiu de 2010 és, juntament amb el de l'estiu de 2009 el més reduït dels darrers sis anys.

En el mes de setembre la taxa d'atur oficial a les Balears es va situar en el 14,9% de la població activa (o un 17,11% segons l'EPA), una taxa millor que l'espanyola, però lluny encara de les taxes de la major part d'Europa, fet que implica també en matèria de pensions que els registres oficials situïn a les Balears a 2,57 cotitzants per pensionista, xifres millors que els 2,08 cotitzants per pensionista del conjunt de l'estat espanyol.

La desocupació afecta principalment a les persones extracomunitàries que suposen el 17,5% del total de persones en atur, i s'ha duplicat durant el mes d'agost el nombre de persones aturades entre la gent assalariada més vella amb un creixement del 14,8% .


 

L'objectiu patronal a combatre

La reducció de costos que s'aplica a l'estat espanyol es fa mitjançant l'eliminació de llocs de feina, en tant que a altres indrets d'Europa les patronals han optat per la reducció dels temps de treball i també dels salaris, en perjudici de les dones, i a vegades amb compensacions de l'estat que eviten les prestacions d'atur. A les Balears al temps que es produeix l'eliminació de llocs de feina s'allarguen les jornades laborals, però és segur que si reben incentius governamentals per a canviar de tàctica i assolir el que es fa a la resta d'Europa, optin per els contractes a temps parcial amb jornades efectives a temps total, com ja es produeix ara en frau de llei: Margalida P. T. treballa de flequera en una franquícia mallorquina i li cotitzen per la meitat del temps de feina que fa. Maria C. P. amb un títol recent de llicenciada ha treballat durant dos anys en una acadèmia d'ensenyament propietat d'un contertulià televisiu que disposa de subvencions del govern per a cursos de formació del SOIB: li cotitzaren per la meitat del temps real de feina i la resta ho va cobrar en negre. Així funciona el nostre empresariat en crisi i així d'alèrgia inspectora es produeix amb un govern "de progrés" que no combat la indefensió de la gent assalariada en condicions precàries.


 


 

Entre tant un recorda una reforma laboral que amb el suport de dos sindicats ens prometia contractació indefinida quan la realitat és que hem entrat a les Balears en el tretzè trimestre consecutiu amb la contractació indefinida a la baixa. Per a la patronal tots els incentius governamentals són efímers i la contractació indefinida només serà possible quan la reducció (flexibilització) dels salaris al més avall i de les condicions de treball possibilitin que siguin el treballadors els que indemnitzin l'empresari cas de deixar l'empresa, tot i que ara tal cosa ens pugui semblar un doi ( bajanada o disbarat). Així ho feien els antics esclaus per tal de comprar la llibertat.


 

En aquest camí la patronal es marca com objectiu acabar amb l'actual dualització del mercat de treball (els contractes fixos que generen indemnitzacions elevades) , combatre l’existència d’una legislació de protecció laboral excessivament restrictiva per a l'empresari ( es tracta de possibilitar un major despotisme a les empreses), impossibilitar el grau d’indexació de les retribucions a la inflació com es produeix ara, i de fer impossible part damunt de tot, el predomini dels processos de negociació més enllà de l’àmbit de l’empresa que no permeten ajustar les retribucions a la productivitat (en el corral del patró ha de ser ell qui decideixi).


 

Al mig d'aquest camí, marcat per un equip econòmic neoliberal expenedor d'aquest tipus de receptes, vinculat a la nostra Universitat IB, encara pública, encara que serveixi a interessos privats, i a una caixa que va camí de la privatització, tot i que prediqui la seva obra social s'han de trobar amb la pedra a la sabata que els impedeixi caminar, perquè a la fi el món que ens proposen els liberals és la seva llibertat per a explotar, traficar i esclavitzar a les persones: allò que han fet sempre.