Ixent va advertir que un pacte dels que es diuen d'esquerra amb UM seria un desastre, i així ha succeït.

 

 Llorenç Buades Castell.

 

Malgrat la criminilització que es fa dels crítics de l’esquerra, la situació actual de desgovern i de corrupció generalitzada ens ha donat la raó en relació al nostre posicionament quan diguérem que no s’havien de fer pactes de govern amb Unió Mallorquina, i que l’esquerra havia de fer política des de l’oposició al govern.

Aquells que sostenien i encara sostenen la política clientelar per interessos particulars obvis que fa la pseudo-esquerra, s’hauran de mossegar la llengua, però no ho faran, perquè la seva submissió a la seva xarxa de poder per tal de mantenir els privilegis personals en forma de treball o subvencions no ho permet.

Al llarg d’aquests temps hem vist com l’electorat que va donar la confiança a l’esquerra s’ha empassat traïcions seguides: Son Espases i les seves conseqüències no només pel que fa al territori, sinó a la deriva cap a la privatització de la sanitat pública. Aquella batalla que es lliurava contra la dreta econòmica que l’imposava es va perdre amb l’accés de l’esquerra al govern. La continuïtat dels plans territorials concebuts al servei dels interessos de poder de la dreta econòmica  s’han realitzat. Les privatitzacions (IB3, Cort...). La dedicació dels pressuposts de la comunitat al sector empresarial turístic i del totxo. La desmemòria històrica : sa feixina com exemple.  La traïció als moviments socials que enlairaren l’esquerra electoralment s’ha produït en tots els àmbits.

La mentida sobre la  necessitat d’un canvi de política econòmica s’ha perpetuat amb el Pacte i és visible en les darreres estadístiques on la despesa pública s’orienta com sempre al sector de la construcció que en aquest cas és l’únic que redueix el nombre d’aturats.

Allò que diferenciava a Marx dels anarquistes era l’ús de les institucions com a reclam i mitjà per a la construcció d’un poder alternatiu que servís per enfonsar-les. Ara en canvi, l’aparell institucional de la pseudoesquerra, ha esdevingut classe política, classe en sí que té un objectiu propi: la de conservar els seus privilegis a l’ombra de les institucions de la burgesia. Allò que importa són els sous i les cadires, i per això s’han empassat un pacte contranatura, fins que la situació ha rebentat. I no ha rebentat perquè ells haguin volgut , perquè des que pactaren, i sabien amb qui pactaven, volien l’estabilitat i compartir govern amb els corruptes.Es cansaren de repetir que els caos de corrupció eren personals quan sabien perfectament que negaven l’evidència.

Ara volen governar amb minoria. Ho podran fer si fan allò que vol la classe dominant  i apliquen els seus interessos, si s’empassen les polítiques que volen fer els burgesos que manen i no estan en el govern, perquè una de les lliçons que ens aporta el coneixement de la història és que aquells que en realitat dominen els poders econòmics i fàctics juguen sempre a guanyar i si no ho fan amb un As d’espases es conformen amb la Sota de bastos. De la mateixa manera que Primo de Rivera usà la UGT al seu servei, la patronal balear pot usar aquest govern si és que en té interès. Aquesta forma de govern, però, si l’aconsegueixen, els conduirà a deixar de ser un referent d’esquerra , al mateix temps que serviran d’instrument per sortir-ne del pas en tant que es reconstrueix la dreta institucional molt malmenada. Els conduirà a deixar de ser un referent de l’esquerra de manera generalitzada , perquè en la pràctica, per a les bases més conscients i militants, l’esquerra institucional en aquesta legislatura ha perdut totalment la seva connexió amb els propòsits emancipadors de la classe treballadora,