Anglaterra en flames

Els incendis,  disturbis i saquejos que s'escampen per bona part d'Anglaterra no són una bona notícia, perquè serveixen precisament per reforçar els cossos repressius i als polítics que estan en el punt de mira d'aquestes accions. Tota aquesta situació d'explosió de ràbia en una direcció acèfala posa en evidència que massa coses no marxen en aquest sistema capitalista en putrefacció.
Els que més critiquen als "hooligans" que ens demostren la sevà rauxa, són precisament els que més contribueixen a fer-la possible: polítics, mitjans de comunicació, la policia, la magistratura i els agitadors xenòfobs. Però encara més, per aquesta població obrera exclosa i derivada cap al lumpenproletariat, el saqueig és la forma d'accedir a coses que la propaganda capitalista ven com imprescindibles i que ells, exclosos del tot, no tenen: els assalts a les grans marques ens revelen que les aspiracions de la gent que es revolta són les del consum que s'entèn com a normal i al que des de l'exclusió social no es pot accedir. Allò que fan és el que veuen fer cada dia: cúpules policials corruptes, primers ministres que amb els doblers públics es permeten vacances en grans mansions de la Toscana, festes multimilionàries de la realesa al temps que es retallen tots els programes socials.  Viuen en una societat on els grans lladres i estafadors són admirats i posats com exemple a seguir  pels mitjans de propaganda-brossa.
Els que s'enriqueixen sense cap consideració pels altres són el mirall en el que es reflexa aquest jovent marginat i per això tampoc saben que quan crema un autobús, un centre d'atenció social, o una escola, s'autodestrueixen. El sistema els ha maleducat expressament.

El sistema de representació política dels britànics no és democràtic: es fonamenta en uns partits que en realitat fan les mateixes polítiques, perquè poques diferències hi ha entre conservadors i laboristes. El sistema, que ha exclòs a aquesta gent jove que provoca els aldarulls de la societat anglesa , també els ha exclòs de la política i difícilment es poden retrobar en els programes dels partits i sindicats que objectivament formen part també del seu problema. Es tracta en conseqüència d'una explosió marginal i perifèrica, però una explosió d'una part de la classe obrera desatesa absolutament per l'esquerra organitzada que seguirà sense entendre quin és el seu paper en aquesta crisi, després d'anys d'aburgesament i d'interlocució al servei del capital.
Els que saquegen cada dia a la classe obrera amb l'especulació en borsa, amb la destrucció de llocs de feina i condicions de vida, aprofitaran la situació per a fer el discurs de l'extrema dreta, per incentivar encara més la divisió de la classe obrera autòctona i estrangera i l'odi racial. Dissortadament en aquesta involució social els laboristes han fet una gran contribució quan s'han aferrat a les polítiques lliberals i destructives que generen el malestar social actual.
Redreçar la situació en un sentit anticapitalista i socialista és la única solució per al benestar i una autèntica pau social.


El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans presenta candidatura al rectorat de la UIB.

 L'assemblea del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la UIB ha anunciat que serà present a les eleccions a rector, per reivindicar els seus drets com a estudiants i denunciar les enormes carències d'aquest sistema electoral. El SEPC presentarà candidatura pròpia,f ent valer així, de forma simbòlica, la seva via cap a una altra universitat i una altra educació. En definitiva, un ensenyament públic, català, no patriarcal, i popular.

El SEPC reclamar un sistema d'eleccions a rector totalment democràtic, i s'oposa a l'actual sistema de ponderació de vot, en el qual els estudiants compten sols amb una representació del 25%, el personal d'administració i gestió(PAS) del 12% , els professors titulats i el personal investigador del 12% i on gairebétot el poder de decisió recau en el vot dels catedràtics i doctors, que compten amb una representació del 51%.

D'aquesta manera, el col·lectiu estudiantil, essent el més nombrós de la comunitat universitària, és rellevat a un segon pla en una decisió de la qual depèn el seu futur acadèmic. Davant aquesta situació, el SEPC exigeix l'eliminació del vot per sectors de manera que el vot de tota persona pertanyent al campus universitari tingui el mateix pes en les eleccions al Rectorat, per tal de poder avançar en la democratització directa de les universitats.

El sidicat d'estudiants vol deixar palesa la possible pèrdua del sistema de representació a la universitat davant la implantació gradual de la Estratègia Universitària 2015(EU2015). Mitjançant aquesta estratègia, l'objectiu de la qual és la transformació del'anomenat Sistema Universitario Español (SUE), es pretén, entre d'altres coses, limitar els mètodes d'elecció actuals baix el pretext de la “problemàtica derivada dels actuals sistemes d'elecció degut a la manca de participació i reflexió de l'electorat”segons postula la FCYD (Fundación Conocimiento y Desarrollo). "Aquest nou sistema aposta per una verticalització del sistema universitari, on el el rector estaria fortamen tinfluït pels Consells Socials-Empresarials.Tot plegat posa al descobert la manca d'interès de les universitats" apunta el SEPC.

Per al sindicat d'estudiants independentistes, "tot plegat posa al descobert la manca d'interès de les universitats per la participació dels estudiants en els sistemes de representació i elecció. Un nou exponent d'aquestfet el trobam en que a les properes eleccions no es disposarà de cap mesa electoral al'edifici Guillem Colom Casasnovas, de la Facultat de Ciències"
A més a més,  el SEPC denuncia, la manca de coherència de la normativa electoral actual, la qual, davant les retallades que pateix a dia d'avui l'ensenyament públic, contempla una retribució de fins a 2000 euros a les candidatures que es presentin per a“despeses que es puguin derivar de la campanya electoral”.





Legislació balear sobre el jovent

Joventut

Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la Joventut (BOIB núm. 109, de 3 d’agost de 2006 )
- Llei 2/1985, de 28 de març, del Consell de Joventut de les Illes Balears (BOIB núm. 12, de 30 d’abril de 1985; BOE núm. 202, de 23 d’agost de 1985), modifi cada per la Llei 6/1986, de 4 de juny (BOIB núm. 19, de 20 de juny de 1986; BOE núm. 181, de 30 de juliol de 1986).
- Decret 16/1984, de 23 de febrer, sobre reconeixement d’escoles d’educadors de temps lliure (BOIB núm. 5, de 20d e març de 1984), modifi cat pel Decret 187/1999, de 27 d’agost (BOIB núm. 114, de 9 de setembre de 1999) i desenvolupat per l’Ordre de 27d e novembre de 1984 (BOIB núm. 20, de 20 de desembre de 1984).
- Decret 113/1998, de 18 de desembre, de desplegament de la Llei 2/1985 (BOIB núm. 3, de 7 de gener de 1999).
- Decret 35/1999, de 9 d’abril, pel qual es creen i es regulen la Xarxa Balear de Serveis
d’Informació Jove i el cens de la Xarxa Balear de Serveis d’Informació Jove (BOIB núm. 49,
de 20 d’abril de 1999), desenvolupat per l’Ordre de 23 de març de 2000 (BOIB núm. 43, de 4 d’abril de 2000) i l’Ordre de 2 de juny de 1999 (BOIB núm. 81, de 24 de juny de 1999).
- Decret 56/2005, de 20 de maig, pel qual es regula l’organització i funcionament de la
Comissió Interdepartamental per a l’elaboració de polítiques de Joventut (BOIB núm. 83, de 31 de maig de 2005).
- Decret 129/2005, de 16 de desembre, pel qual es regulen les activitats de temps lliure
infantils i juvenils (BOIB núm. 192, de 24 de desembre de 2005).
- Decret 32/2006, de 31 de març, pel qual es regula l’Institut Balear de la Joventut (BOIB núm. 51 ext., de 6 d’abril de 2006), modifi cat pel Decret 77/2008, de 4 de juliol (BOIB núm. 96, de 10 de juliol de 2008).
- Decret 33/2006, de 31 de març, pel qual es regula l’Institut de la Joventut de Mallorca
(BOIB núm. 51 ext.,m de 6 d’abril de 2006).
- Decret 34/2006, de 31 de març, pel qual es regula l’Institut de la Joventut d’Eivissa i
Formentera (BOIB núm. 51 ext., de 6 d’abril de 2006)
- Decret 35/2006, de 31 de març, pel qual es regula l’Institut de la Joventut de Menorca
(BOIB núm. 51 ext., de 6 d’abril de 2006).

Els estudis primaris són insuficients per a l'accés a l'activitat laboral i les coses es posen cada vegada pitjor per a aquest sector que afecta pràcticament una de cada quatre persones en edat de treballar.

De les 220.900 persones que composen el sector de població en edat de treballar que només disposen d'estudis primaris, les ocupades són 59.900, les altres 161.000 són inactives o desocupades formalment (69.900 homes i 91.100 dones). Aquestes xifres manifesten que la marginació tradicional de les dones encara no és vençuda. En deu anys les dones inactives/desocupades en la franja d'estudis primaris només s'ha rebaixat en 8.500 dones. Queda moltíssim per fer i exigir, perquè tot i els avenços és difícil l'accés al món del treball per a un ampli sector de dones orfes d'estudis i vinculades a les labors de la llar (82.800) i a l'economia informal.
L'any 2000 les persones en edat de treballar que només tenien estudis primaris eren 246.300, i 91.100 d'aquestes tenien ocupació . De les que no tenien ocupació en l'economia formal, 99.600 eren dones. La pèrdua de treball ha afectat a 31.200 persones en aquesta franja de persones en tant que la millora de competències de caràcter educatiu ha afectat només a 25.400 persones. Aquest fet significa que la destrucció d'ocupació per a aquest sector va molt més ràpida que l'adquisició d'estudis suficients per a la inserció en el mercat.

Legislació balear sobre l'esport

Esport

Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport a les Illes Balears (BOIB núm. 151, de 26 d’octubre de 2006)
- Decret 23/1984, de 22 de març, pel qual s’estableix el Registre d’associacions esportives (BOIB núm. 7, de 9 de maig de 1984), modifi cat pel Decret 185/1999, de 27 d’agost (BOIB
núm. 114, de 9 de setembre de 1999).
- Decret 33/2004, de 2 d’abril, pel qual es regulen les federacions esportives (BOIB núm. 47, de 3 d’abril de 2004), modifi cat i parcialment derogat pel Decret 86/2008, d’1 d’agost
- Decret 147/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen la constitució i funcionament dels clubs esportius (BOIB núm. 151, de 6 de desembre de 1997).
- Decret 86/2008, d’1 d’agost,pel qual es despleguen i es regulen els processos electorals de les federacions esportives de les Illes Balears (BOIB núm. 111, de 9 d’agost de 2008).
- Decret 2/2009, de 16 de gener, pel qual es regulen les activitats de formació esportiva que imparteixen les federacions esportives a les Illes Balears (BOIB núm. 13, de 27 de gener de 2009).
 

En contra de l'avantprojecte d'ordenança contra el botellot

Avui, a les 11.30, el conjunt d'entitats en contra del avantprojecte d'ordenança contra el botellot: Confederació General del Treball CGT, Maulets, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista RG-EA, Espai Anticapitalista, Partit Comunista dels Pobles d'Espanya PCPE i Col·lectiu de Joves Comunistes CJC, presentaran el següent escrit al registre del Ajuntament de Palma, i ho faran arribar al conjunt d'Associacions de Veins de Palma i als diferents partits amb representació al Consistori.

A més, mitjançant la recollida de signatures hem arribat a aconseguir el suport de més de 200 persones a títol individual, i a més existeixen xarxes socials que tenen més de 2.000 simpatitzants en contra de la prohibició del botellot.



Telèfon de contacte 650 43 35 78.

A continuació exposem l'escrit:

Les següents entitats sotasignats expressen el seu rebuig a la proposta d’Avantprojecte d’Ordenança reguladora de l’actuació municipal pel foment del civisme i la convivència ciutadana en relació al fenomen del Botellot, redactada per l’Ajuntament de Palma amb el suport de la totalitat de partits (PP, PSOE, BLOC i UM) i EXPOSEM:

·Que aquest projecte d’ordenança no respon als interessos generals de la ciutadania, sinó a les pressions de grups empresarials de bars i discoteques que només persegueixen el seu benefici (ells mateixos han creat aquest problema, posant preus inaccessibles per a la majoria de joves), que no resol els problemes dels veïns del Passeig Marítim i que no tracta els problemes de fons que generen el botellot, que són -entre d’altres- la falta d’alternatives reals d’oci per als joves.



·Que amb la mesura presa d’avançar l’horari de neteja per part d’Autoritat Portuària (de 6.00 a.m. a 3.00 a.m.) es resol el problema de neteja i higiene que tenen els veïns de la zona.



·Que, com va expressar el President del CJIB de torn, Rafel Sedano (23/10/09) “Que no mos facin creure que aquest renou es major que el de les discoteques, que la gent quan surt al carrer dels locals surt amb tassons de plàstic (...) continuen embrutant i continuen fent renou”.



·Que, com varen expressar en el seu moment (ara es desdiuen) els regidors del BLOC per Palma, Grosske i Ramon (20/05/10) La normativa “crea discriminació entre els barris en funció de si interessa o no que es protegeixi, a més (...) ja hi ha una normativa per garantir la convivència però (...) no s’aplica.”



·Que, si aquest Ajuntament vol acabar amb els aspectes negatius del botellot, ha de prioritzar accions de conscienciació entre els joves. La prohibició (que estableix multes de fins a 3.000 euros) només serveix per criminalitzar uns joves que CONSUMEIXEN DROGUES LEGALS, i que només cerquen passar-ho bé.



PER TANT, RECLAMAM A L’AJUNTAMENT DE PALMA:



·Que l’Ajuntament de Palma retiri el projecte d’ordenança, especialment pel seu caràcter discriminatori l’article 13, que crea la figura de “Zones d’Especial Protecció” (L’Ajuntament, per acord de la Junta de Govern, podrà declarar determinats espais públics com zones de especial protecció en aquells casos en que les concentracions reiterades de persones en els mateixos hagi produït una molt greu pertorbació de la convivència ciutadana) i tot el Títol III que estableix el règim sancionador.

·Que l’Ajuntament de Palma es reuneixi tant amb veïns i comerciants del Passeig Marítim com amb entitats juvenils (Maulets, SEPC, AJM, MEGM...) i el CJIB per tal de consensuar mesures per pal·liar les molèsties que pugui generar el botellot.

·Que l’Ajuntament de Palma estudiï, en cop de prohibir fer botellot, acotar una zona del Passeig Marítim i instal·lar-hi banys i contenidors.

·Que l’Ajuntament de Palma prioritzi la generació d’alternatives d’oci com:

1. Obrir TOTS els casals de joves, TOTES les zones esportives municipals i les biblioteques divendres i dissabtes de 21.00 a 6.00 i diumenge de 8.00 a 14.00 hores.



2. Destinar una partida pressupostària destinada a les Associacions de Joves de Palma perquè organitzin activitats alternatives al botellot.



3. Organitzar una campanya de conscienciació entre els joves que impliqui tant formar-los sobre els aspectes negatius de centrar l’oci en beure alcohol, com conscienciar-los de la necessitat de deixar nets els espais utilitzats per fer botellot.





ENTITATS SIGNANTS:



Espai Anticapitalista per Palma, Maulets, Confederació General del Treball (CGT), Revolta Global-Esquerra Anticapitalista (RG-EA), Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE), Col·lectiu de Joves Comunistes (CJC)
 

 

 

Estudiants alemanys també lluiten contra el Pla Bolonya

En  aquest final de novembre, continua el moviment de protesta dels estudiants alemanys  que va sorgir en la passada primavera i que s’ha estès a la major part dels Länder. Després de moltes manifestacions,  el 24 de novembre va expressar la seva força. D’un centenar d’universitats alemanyes, els estudiants n’han ocupat una vintena, sense paralitzar l’activitat d’ensenyament.. Les organitzacions  d’estudiants han anunciat una setmana d’acció a escala federal a partir del 30 de novembre  fonamentada en tres reivindicacions bàsiques : la revisió de les modalitat de posada en marxa de la reforma dels estudis en relació al procés de Bolònya  (Bachelor-Master-Doktorat), en la qual volen intervenir, la penúria perdurable dels mitjans d’ensenyament ; el qüestionament de les despeses de matriculació introduïdes a alguns Länder, i el rebuig a la submissió de l’ensenyament superior a un sistema competitiu i de rendabilitat..

Curiosament el SPD, els Verds i Die Linke sostenen per ara la lluita dels estudiants. Ja es veu que no és el mateix estar en el govern federal que estar a l'oposició.

Alemanya té uns 2,2 milions d'alumnes universitaris, que no són molts si es compara amb França  que en té 2,1 milions, per raons d'existència d'altres estudis més orientats a la formació professional. La durada dels estudis és més llarga que la d'altres països , però l'èxit en l'obtenció de títols és major. La reducció de la durada dels estudis que suposa el pla Bolonya és un dels elements de xoc actual.

 

A 30 de setembre de 2009-Un total de 4.659 joves de Balears són beneficiaris de la Renda Bàsica d'Emancipació (RBE) per al lloguer, dels quals 2.681 són dones --el 57,5 per cent del total-- mentre que 1.978 són homes.

11 de setembre de 2009- Un total de 155.610 alumnes s'incorporen al nou curs escolar a les Illes Balears, 622 més que l'any passat. S'han registrat 31.347 matrícules d'Educació Infantil, 62.190 de Primària, 44.545 de Secundària (inclosos els 1.972 estudiants dels Programes de Qualificació Professional Inicial) i 11.498 de Batxillerat.

8 de setembre de 2009-Comencen les obres de l’ institut de Son Fangos de Manacor per a 1270 alumnes. La primera fase de les obres de construcció del futur edifici, té un pressupost de 6.802.614 euros..

L'ALUMNAT DE LA UIB ES MOBILITZA CONTRA EL PROCÉS DE BOLONYA 

 

Despeses educatives

EL PROCÉS DE BOLONYA I EL MOVIMENT ESTUDIANTIL