La major part de la població desconfia en la justícia espanyola

El 58% dels ciutadans enquestats al maig pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) manifesten una total desconfiança cap als jutges. Desconfiança que s'ha d'afegir a la que es té amb la monarquia i amb els polítics sistèmics (aquests que independentment de les sigles a dreta i esquerra  apliquen el pensament únic que fa aplicar el capitalisme salvatge).
És clar que hi ha motius per creure en la parcialitat de la justícia quan un fiscal arxiva la denuncia presentada contra el rei per la cacera d'elefants a Botswana aferrant-se a la "inviolabilitat" del monarca consagrada per la Constitucio. No tots, ni totes som iguals legalment i qua això succeeix es verifica que el sistema que patim no és democràtic.



Preocupa la deriva dels espanyols cap al nacionalisme espanyolista de pandereta propi del franquisme.


Avui com ahir

Filósofos nutridos de sopa de convento
contemplan impasibles el amplio firmamento;
y si les llega en sueños, como un rumor distante,
clamor de mercaderes de muelles de Levante,
no acudirán siquiera a preguntar ¿qué pasa?
Y ya la guerra ha abierto las puertas de su casa..

(Antonio Machado, referint-se al colonialisme espanyol abocat a la guerra de Marroc i a la resposta dels treballadors del Llevant peninsular contra el colonialisme i la guerra)




Per la plena sobirania econòmica dels Països Catalans


El Pacte Fiscal no és el camí

L’any 2006, amb l’aprovació de la reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Autònoma de Catalunya, alguns van considerar tancat el cicle reivindicatiu català. No va ser el cas de l’esquerra independentista, que juntament amb d’altres sectors havia refusat totalment un procés que, de bon començament, havia renunciat al reconeixement del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Però tampoc no va ser el cas d’una societat civil notablement mobilitzada que, especialment al Principat de Catalunya, ha actuat repetidament per posar sobre la taula l’esgotament del model autonòmic i la necessitat d’avançar cap a la independència.

Les mobilitzacions massives en defensa d’un model d’infraestructures propi, les consultes per la independència i la mobilització de rebuig a la imposició del Tribunal Constitucional espanyol han posat sobre la taula durant aquests darrers anys que els partits polítics majoritaris del sistema han anat sistemàticament per darrere de les aspiracions polítiques de la gent del carrer.

La crisi econòmica i social ha contribuït a posar sobre la taula aquest mateix fet. La classe política s’ha preocupat en primer lloc de protegir i reproduir els privilegis dels principals responsables de la crisi, i en segon lloc, d’aplicar les mesures de retallades de drets i serveis socials que vénen dictades des dels organismes internacionals, o fins i tot, dels sectors econòmics privats més interessats en treure profit directe d’aquestes retallades.

D’una forma comparable, els governs autonòmics del Principat de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears estan utilitzant la crisi econòmica i el deute acumulat per un finançament autonòmic injust (així com per una gestió nefasta) per aplicar un programa de govern neoliberal consistent en retallar serveis públics imprescindibles (com l’educació o la sanitat) alhora que aposten per un sistema fiscal que afavoreix les rendes més altes i que castiga les més baixes.

Mentrestant, el govern espanyol ha respost activant el seu vell pla de recentralització administrativa de l’estat i, amagant-se sota les directives europees, pensa aplicar, de forma progressiva, un buidatge de competències de les diferents administracions que queden per sota seu (municipals i autonòmiques) per assolir una capacitat de control cada vegada més gran, amb especial atenció al control pressupostari sobre les diferents administracions públiques. D’aquesta manera, l’estat inverteix els termes de l’espoli fiscal i responsabilitza les autonomies del dèficit de l’estat. Els Països Catalans es situen en definitiva, sota l’amenaça de la doble intervenció: la de la Unió Europea sobre l’Estat espanyol, i la de l’Estat espanyol sobre les diferents comunitats autònomes. En el cas del País Valencià i del Principat de Catalunya, en ambdós casos, i responent a la petició expressa dels respectius governs autonòmics, aquesta intervenció ja és un fet.

Des de la nostra perspectiva, als Països Catalans, la crisi econòmica i social es manifesta en tres nivells diferents: la crisi de l’economia capitalista, l’espoli fiscal espanyol, i les polítiques neoliberals que s’apliquen al nostre país. Aquestes polítiques faciliten el frau fiscal, desgraven el capital i les rendes més altes, i generen un moviment continuat de redistribució de riquesa des de les classes populars cap a les classes dominants, en detriment de l’economia productiva i de les polítiques públiques.

En aquest context, els Països Catalans pateixen la manca de instruments de plena sobirania que els permetin dissenyar les polítiques econòmiques, fiscals i socials adequades per tal de poder fer front a la crisi des d’una perspectiva pròpia, amb l’objectiu de servir els interessos de la seva majoria social.

Què vol dir la proposta de pacte fiscal?

En aquest context, CiU i altres sectors aposten per un pacte fiscal amb l’estat que suposadament aportarà una major autonomia tributària, una major incidència en la gestió recaptadora i un major volum d’ingressos. No obstant des de la CUP entenem que l’aposta d’aquests sectors pel Concert Econòmic o Pacte Fiscal esdevé un parany, perquè:
1. Exclou una visió de l’economia del conjunt del país, els Països Catalans.
2. Té l’objectiu d’assolir plenament l’encaix de Catalunya en l’Espanya de les autonomies mitjançant un tractament econòmic específic.
3. És una cortina de fum per a defugir el debat econòmic en tota la seva magnitud i complexitat, ja que no encara els debats sobre el model econòmic nacional, l’articulació econòmica del país, la política econòmica i fiscal que dóna per tancats i resolts mitjançant els models i fórmules actuals.

4. No incorpora el dèficit fiscal interior, provocat pel frau fiscal català i per la baixa pressió fiscal sobre el capital i sobre les rendes més altes.

5. No resol el problema de finançament dels municipis catalans. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut reformat ja anul·lava qualsevol possibilitat que la Generalitat de Catalunya pogués regular els tributs locals; per altra banda les mesures anunciades recentment pel govern espanyol són atacs frontals contra l’autonomia local als quals cap pacte fiscal amb l’estat, inclòs el Concert Econòmic, podrà fer front.

No és cert que, tal i com defensen alguns, amb el concert econòmic els catalans passin a decidir què fan amb els seus impostos: l’Estat espanyol de les autonomies ens continuaria obligant a finançar amb els diners dels i les catalanes unes forces armades i uns cossos repressius espanyols, una justícia espanyola i unes infrastructures pensades i dissenyades des de Madrid i en contra dels Països Catalans.

En resum, la reivindicació del pacte fiscal, també la del Concert Econòmic, contribueixen al reforçament d’una dinàmica autonomista, regionalista i neoliberal, a banda de ser una iniciativa d’incert resultat en l’actual conjuntura política espanyola, on la tendència és a la recentralització.

Els fonaments per una alternativa fiscal en clau nacional

Des de la Candidatura d’Unitat Popular i l’esquerra independentista defensem que:

1. Els Països Catalans necessiten una economia i una política econòmica nacionals. Refusem, per tant, visions i projectes regionalistes i defensem l’articulació econòmica del conjunt de la nació.

2. Defensem la independència política i la plena sobirania econòmica com a objectius estratègics de la lluita nacional. Entenem que l’objectiu del Pacte Fiscal o del Concert Econòmic són concrecions d’una estratègia de reforçament del model autonòmic i no d’un procés d’autodeterminació i de construcció nacional dels Països Catalans.

 3. Entenem que una fiscalitat justa és aquella que faci pagar més a aquelles que més tenen. Però això defensem que cal combatre l’espoli fiscal a la vegada i amb la mateixa contundència que el frau fiscal català i que les actuals polítiques fiscals neoliberals.

4. Ens posicionem a favor d’una alternativa política nacional basada en la construcció nacional i la transformació social, per a la qual és imprescindible la ruptura i el canvi respecte els actuals models autonòmic, econòmic i fiscal. Refusem la utilització política de l’espoli fiscal com a argument per a la justificació de les retallades.

5. Creiem que cal acumular forces cap a un escenari de ruptura (en els termes anteriorment exposats) que permeti un marc de finançament just per als municipis catalans. La reivindicació d’un nou model de finançament municipal a partir d’una llei catalana de finances locals dins l’actual marc jurídic i polític significa reforçar aquest marc i retrassa indefinidament l’acumulació de forces cap a la necessària ruptura.

El compromís de la Candidatura d’Unitat Popular

D’acord amb l’anteriorment exposat la CUP manifesta la seva plena disposició a treballar amb totes aquelles organitzacions polítiques i socials disposades a treballar en la direcció de la plena sobirania dels Països Catalans, alhora que rebutja de ple la seva participació en espais que pretenguin recolzar qualsevol línia de treball que defensi d’alguna manera una nova via de pacte amb Espanya, es digui Pacte Fiscal o es digui Concert Econòmic.

Només a través de la independència dels Països Catalans recaurà sobre el poble català la plena capacitat de decidir en tots els seus afers, inclosos, la política fiscal, la política econòmica i la política social. Per la plena sobirania econòmica dels Països Catalans
Per la independència i el socialisme

Candidatura d’Unitat Popular, a 25 de juliol de 2012
                                             



ELS QUE ENS EXPROPIAREN LES EMPRESES PÚBLIQUES  ARA SÓN EXPROPIATS A l'ARGENTINA (PERÓ AMB INDEMNITZACIÓ) : DEFENSAR ELS INTERESSOS DE REPSOL COM FA EL GOVERN DEL PARTIDO POPULAR ÉS DEFENSAR ELS INTERESSOS DEL CAPITALISTES I PROU .

Repsol no és una empresa “espanyola”. És una empresa privada , propietat dels seus accionistes . No és una empresa pública. És una empresa d'alguns capitalistes espanyols i altres que no ho són.
 No hi ha cap control públic sobre les seves activitats, i els seus beneficis contribueixen a millorar als seus accionistes, però no tenen per objectiu millorar les condicions de vida de  la ciutadania espanyola .
El 42 % de les accions està en mans de fons d'inversió que no tenen la seva seu a Espanya, i un 9 48% està en mans de Pemex (Mèxic) . És a dir, més d'un 50% de la companyia pertany a persones o entitats no establertes en el Regne d'Espanya.
Aquest patrioterisme espanyol no s'ha produït en canvi quan
al conjunt dels ciutadans ens han robat el patrimoni públic mitjançant  privatitzacions a benefici dels amics del PP ,del PSOE, o de CIU.



Eleccions egípcies: quan els escons ofeguen la revolta

En els quatre districtes de la zona d' El Caire, on es disputaven 36 escons d'un total un total de 332 de la llista de partits a tot Egipte, el partit dels Germans Musulmans, Llibertat i Justícia ha obtingut 4 escons en el primer districtes (39 , 45 % dels vots), 3 escons en el segon districte  (35,65% dels vots),  3 escons en el tercer districte (39,94% dels vots), 4 escons en el quart districte (40,48% dels vots).
Els  islamistes salafistes ( Al-Nour (luz, de referencia en el Corán), obtenen 2 econs en el primer districte (15,36% dels vots), un en el segon (11,31%), un en el tercer (14,52%) i 2 en el quart(19,35%).

RETALLS EN ELS DRETS POLÍTICS, CONSEQÜÈNCIES I REFLEXIONS OBLIGADES

    La Junta electoral  posa de manifest que la política de retalls als drets i llibertats no es centra només en el seu aspecte econòmic. També es retallen drets polítics , drets sindicals i avançam esglaons cap a la institucionalització que es correspon a  la dictadura dels mercats que ens imposa l'Europa del capital. Al menys 37 formacions polítiques han patit invalidacions de candidatures al Congrés. La més afectada és Unificación Comunista de España amb 17 candidatures invalidades, Por un Mundo más Justo té 13 candidatures invalidades. El PCPE i PCPC han sufert la invalidació de les seves candidatures a Madrid, Barcelona, Saragossa, La Corunya, Girona i Ciudad Real. El POSI no es pot presentar enlloc després de la invalidació de candidatures a Madrid, Barcelona, Castelló i Bilbao. El Partit Humanista té 6 candidatures anul·lades, Los Verdes Ecopacifistas 3, el Partit Republicà d'Esquerra 2, Hartos.org 3,  FE de las Jons 4, Partido Pirata 2, Pacma 2, Escaños en Blanco 2,  Democracia Nacional 3, Partido Movimiento 15 de Mayo 4, Demos el Cambio 3.
Anticapitalistes ha patit les invalidacions de les candidatures a Màlaga, Pontevedra, Valladolid i a les Illes Balears.
Tot plegat, pel que fa a les esquerres de les esquerres, aquest fet ens hauria de fer reflexionar que els essencialismes de cada formació i la manca d'avenços cap a l'establiment d'acords unitaris condueix a la paralisi total i absoluta. Per posar l'exemple més clar cal destacar que si enlloc de fer "patriotisme" de partit, s'hagués repetit l'experiència unitària de Dissidents, no ens trobariem en la situació que ens trobam ara, on no podrem expresar-nos a favor d'una candidatura anticapitalista.  En els temps que ens toca viure i en les condicions de resistència que ens imposen defensar-se en polítiques de capelleta és absurd.

 


PP,PSOE,CIU i PNB reformen la  llei electoral a la seva conveniència: cada vegada més propers a la "democràcia" com l'entenien Ben Alí o Mubarak

Un total de 88 dels 98 partits o coalicions que van presentar llistes en les eleccions generals de 2008 no podran concórrer als comicis del pròxim 20 de novembre tret que abans recullin les signatures del 0,1% dels electors de cada circumscripció, ja que cap d'aquestes 88 formacions va obtenir llavors representació parlamentària. Les formacions que estiguin disposades a recollir les signatures que imposa la nova legislació -i que disposin dels mitjans econòmics i materials per a plantar cara a aquesta campanya abans de la campanya- només tindran 20 dies per a assolir el seu objectiu. Aquest termini començarà a contar el pròxim 27 de setembre, coincidint amb la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat del decret de convocatòria de les eleccions. I encara hi ha més. Una vegada recollides les signatures en cadascuna de les circumscripcions en les quals presentin candidatures, els partits haurien de dur-les a un notari perquè aquest avali la seva autenticitat.

 Atemptat al racó de la memòria de Porreres.

Feixistes arrabassen el panell explicatiu amb el poema de Miquel López Crespí, inaugurat l’abril en el lloc on es van portar a terme els afusellaments de desenes de republicans darrere l’oratori de la Santa Creu.
    El panell explicatiu de l’espai que contenia el poema ‘Els nostres morts’, de l’autor Miquel López Crespí, ha estat arrabassat del seu lloc original.

Els nostres morts

Sentor de sang m'arribava des d'alguna latitud remota.
Els afusellaven enmig del carrer,
al costat dels murs, sota les porxades.
En el malson hi havia també miratges obsessionants,
aspres concerts de fusells i pistoles.
Desapareixien els mestres, els jornalers,
els promotors del repartiment de terres,
la marea que volgué col.lectivitzar les fàbriques.

Per un instant vaig pensar que havia fet
un descobriment arqueològic.
A poc a poc sortien de les grans fosses comunes,
enmig dels verdosos cortinatges de les algues,
els poetes que mai no hem tingut,
els escriptors d'una Mallorca que mai no va néixer.
Eren cisellades maragdes d'una bellesa corprenedora.
Els nostres morts obrint escletxes de llum en la foscor,
suggerint tornassolats colors malves i daurats.
En la boca tenen encara gust de mel i de taronges.


DAVANT DELS NOUS ATEMPTATS FEIXISTES
AL BOSC DE LA MEMÒRIA, DE CALVIÀ,
I DEL MUR DE LA MEMÒRIA, AL CEMENTIRI DE PALMA

 

El nou atemptat perpetrat al Bosc de la Memòria, de Bendinat (Calvià), el passat cap de setmana, així com també l’atac al Mur de la Memòria, al Cementiri de Palma (lloc on afusellaren al darrer batle republicà de Palma, Emili Darder) ens deixa molt clar que el feixisme és viu i actua a Mallorca, en un context de passivitat de les forces de seguretat de l’Estat, així com també de complicitat de bona part de l’estament polític, en especial de la dreta neofranquista, que encara no ha dit res davant aquests atemptats ni tampoc ha fet cap condemna de la dictadura franquista i la repressió.

Aquesta és l’enèsima vegada que l’emblemàtic monument a la memòria dels assassinats per la repressió feixista és destrossat, i també la primera ocasió que el recent monument a la memòria d’Emili Darder, i dels altres assassinats a Palma, rep els atacs de la intolerància feixista.

Per tot això, la CGT-BALEARS mostram la nostra condemna i repulsa per aquests fets i, alhora, exigim:

1.     La immediata identificació dels autors dels atacs al Bosc de la Memòria, i  del Mur de la Memòria de Palma, així com la depuració de les seves responsabilitats. Si les nostres suposades “autoritats” volen, ho tenen molt bo de fer, ja per la grafia són els mateixos de sempre.

La immediata reparació de les destrosses causades, i l’establiment de les mesures de vigilància preventives.

La condemna d’aquests fets per part de totes les forces polítiques, en especial del PP, que amb el seu silenci deixa molt clar a quina part es situa, que no és la de les víctimes, sinó la dels seus botxins.
 
Des de la CGT de les Illes Balears consideram necessària fer pública la nostra protesta, per uns fets que no són aïllats, i la nostra convicció de que cal que les entitats de la societat civil mallorquina, davant aquests atacs covards i miserables, defensen públicament la memòria de les víctimes del feixisme, i plantin cara a la barbàrie feixista, com a condició de poder gaudir dels mínims d’allò que s’anomena democràcia.

Amb aquesta nota, una vegada més, la CGT de les Illes Balears vol retre homenatge a la memòria de tots els homes i totes les dones que varen donar la seva vida, o varen patir la repressió feixista, en defensa de la llibertat.



Nou de cada deu investigacions sobre atacs d'israelians a palestins són arxivades sense que s'obri procés jurídic algun, denuncia avui l'organització israeliana de drets humans Yesh Din.  El grup fonamenta aquestes dades en 642 casos investigats en anys recents per la Policia de Judea i Samaria, el cos israelià en el territori palestí ocupat de Cisjordània.


Avui dijous 10 de febrer, jornada de lluita per la llengua catalana

Des d’Endavant Mallorca volem fer les següents valoracions al voltant de dos fets succeïts referents a la llengua catalana: el judici que s’havia de celebrar contra el guàrdia civil que agredí a n’Ivan Cortés i la protesta de gran part de l’ensenyament públic en defensa de la nostra llengua.
Donam tot el nostre suport al jove Ivan Cortés, que va ser vexat i agredit físicament per la guàrdia civil només per parlar en català. Alhora volem animar a tot el joven mallorquí a seguir el seu exemple: a no canviar de llengua i parlar sempre en català, més encara quan qui ho demana són les forces d’ocupació i ho fan violentament, com sol passar.
Donam també tot el nostre suport a la protesta que ha encapçalat l’IES Pau Casesnoves d’Inca en defensa del català i que secunden més de mig centenar de centres públics. És una mostra més, i ja en van moltes, de la ferma determinació del professorat mallorquí a defensar la nostra llengua. Per a ells, enhorabona i ànims.

No podem desaprofitar l’ocasió per denunciar i menysprear enèrgicament el paper que juguen al nostre país les forces d’ocupació, agredint a joves pel simple fet de parlar en català, i alguns mitjans de comunicació com El Mundo amb periodistes com Manuel Aguilera, que una vegada més encapçala una pàgina de difamació i mentira al voltant de la legítima i necessària protesta de l’ensenyament públic.

Finalment, només podem observar amb orgull la vitalitat i la determinació de la societat mallorquina a l’hora de defensar el seu major símbol d’identitat: la llengua catalana. A n’Ivan Cortés i a tot aquest professorat compromès, ànims.


Dijous 10 de febrer
Mallorca, Països Catalans

 

Comunicat de premsa de l’Esquerra Independentista de Mallorca

Des de l’Esquerra Independentista de Mallorca volem fer les següents valoracions sobre els fets succeïts a la darrera manifestació de la Diada de Mallorca, el passat dia 30 de desembre, i de les notícies aparegudes en alguns mitjans:
- Dos dels tres detinguts la setmana passada són militants d’Endavant (OSAN). Han estat
durant molts d’anys militant a les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista
(com ara el Sepc o Maulets) així com de diferents projectes anticapitalistes. Encara ara tenen un fort compromís de lluita per la independència i el socialisme a Mallorca i als Països Catalans.
- Aquestes dues persones varen formar part del servei de seguretat de l’esmentada
manifestació. Sempre tengueren la ferma determinació d’assegurar el normal
desenvolupament de la manifestació, protegint en tot moment la integritat dels manifestants de les provocacions i agressions de diversos feixistes i de la violenta i injustificada actuació policíaca. Per a aquest motiu realitzaren una cadena humana que separà la policia de la població.
- Per tant, responsabilitzam a la policia espanyola dels fets succeïts al final de la
manifestació. Fou ella la que no impedí les agressions feixistes i la que entrà al bloc de
l’Esquerra Independentista agredint als manifestants sense cap motiu ni provocació.
- Volem denunciar la cacera bruixes que estan patint els dos independentistes. Esteim una
vegada més davant d’una persecució política (mediàtica i policial) contra dues persones per
la seva implicació política. Ja que no hi ha la més mínima prova de la seva participació.
- Una vegada més, ha quedat patent la complicitat entre la policia espanyola i els militants
feixistes. No hi ha hagut cap detenció dels dos feixistes que provocaren i iniciaren els
incidents, la participació dels quals queda demostrada en les fotografies que us facilitam. En elles es veu a una de les persones alienes a la manifestació tirant cadires contra els
manifestants.
- Estam estudiant emprendre mesures legals contra el periodista Manuel Aguilera i el mitjà
de comunicació El Mundo per injúries i calúmnies. Una vegada més observam la total falta
de respecte a la veritat d’aquest mitjà i la poca professionalitat d’aquest periodista a l’hora
de tractar sobre notícies que no són del seu agrat polític.
Finalment, només ens queda dir que donam tot el nostre suport als tres companys detinguts i que tant ells com la resta de l’Esquerra Independentista continuarem lluitant amb la ferma convicció que esteim en el camí correcte. Que ni les seves persecucions policials ni les mentides dels seus mitjans ens aturaran.
Mallorca 19 de gener
Països Catalans

MEMÒRIA de MALLORCA

COMUNICAT

 

CNT-AIT, CGT, ENDAVANT, MAULETS, FRENTE UNIDO DE INMIGRANTES
CONDEMNAM L’ESTAT D’ALARMA DECRETAT PEL CONSELL DE GOVERN


Condemnam de forma absoluta l’estat d’alarma decretat pel Govern, que suposa la suspensió, a nivells pràctics, dels drets constitucionals en motiu d’un conflicte laboral.
Aquest és un antecedent molt greu, ja que a partir d’ara ens podriem enfrontar a la suspensió del dret de vaga, a qualsevol sector on les i els treballadors tenim capacitat i força per defensar els drets col·lectius.
Denunciam l’Estat en l’aplicació del codi militar als i les controladores, així com el decret de militarització de l’Espai Aeri espanyol.
L’Estat no pot continuar actuant a partir de decrets-llei passant per damunt del dret a la negociació col·lectiva i als drets laborals i socials.
El problema de fons és que l’Estat ha decretat vendre AENA per fer caixa i poder seguir pagant el deute públic, com a conseqüència d’haver donat mils de milions d’euros a la banca. AENA és una empresa pública, molt rentable i p6roductiva, que es vol entregar als grans amics empresaris de l’Estat.
L’Estat assumeix com a propis els dictàmens dels mercats i l’europa neoliberal fent de la privatització un objectiu d’aquesta gran maniobra financera, que ataca els drets de les persones i continua alimentant el desequilibri d’accés als recursos. Dins aquest context no podem obviar els 5 milions d’aturats i aturades, el gran risc d’exclusió social de més del 30 per cent de la població, la imminent reforma de les pensions i una reforma laboral que redueix encara més els nostres drets.
La revolta social dels i les treballadores és l’única resposta davant la violència de l’Estat i dels empresaris. La vaga és legítima i no hem de seguir domesticats complint les seves regles, quan són ells mateixos qui les incompleixen.

 

 

12 d'abril de 2010-  La CGT  per un costat i  també l'Associació Memòria de Mallorca presenten  querelles per prevaricació contra el jutge Luciano Varela

El mal ja està fet i no hi ha compensacions per la injustícia de l'estat

12 d'abril de 2010- La secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha absolt els cinc directius del diari 'Egunkaria' acusats de pertànyer a ETA per impulsar la constitució del diari

 

Son Espases, el lloc de la traïció a l'esquerra, ens costarà més d'un 40% del que s'havia pressupostat inicialment.

L'hospital de Son Espases costarà en total 1.034 milions d'euros als quals cal afegir almenys 60 més per la introducció de millores al projecte inicial. En total 450 milions més que la quantitat per la qual es va adjudicar l'obra en 2006 a Dragados i FCC.

 

Menys doblers per a polítiques culturals

L'Estat retallarà un 11,1% el seu pressupost per a polítiques culturals en 2010. Així, invertirà 1.141,89 milions d'euros, un 11,1% menys que en 2009 (que ha pujat a 1.284,26 milions)

 

Contra la desmemòria del Pacte de Progrés

Canvis de plaques als carrers de Palma: el repressor de la revolta forana, el rei Alfons el Magnànim ja té carrer. Cal recordar que Alfons el Magnànim va enviar un exèrcit mercenari comandat pel virrei de Sardenya  Francesc Erill per a la repressió de la revolta forana i la dels sector de menestrals rebels, que patiren la derrota enfront dels mercenaris reials el 31 de juliol de 1452 a Sencelles.  Simó Ballester " Tort"  i 300 forans partiren un dia després a l'exili. El 3 de febrer de 1453 el paraire rebel Pere Mascaró, menestral solidari amb la revolta forana va ser capturat , empresonat, i executat després. El dia de Reis de 1457 el rebel forà Simó Ballester va ser executat per aquest rei honrat  amb un carrer pel Pacte de Progrés a Palma.

 

 

23 de març de 2010- La justícia alemanya condemna a cadena perpètua l'exmembre de les SS Heinrich Boere, de 88 anys, que va confessar haver assassinat tres membres de la resistència contra Hitler a l'Holanda ocupada.

Un jutge federal dels Estats Units ha ordenat la posada en llibertat de Mohamedou Ould Slahi, arrestat el 2003 i catalogat aleshores com el  detingut de més alt valor de la presó militar ede Guantánamo"

7 de novembre de 2009-Més de cinc mil manifestants demanen a Perpinyà la derogació del tractat dels Pirineus.

31 d'octubre de 2009-Unió de Pagesos (UP) ha convocat una mobilització, que recorre els carrers de Tarragona, del balcó del Mediterrani fins a la Delegació del Govern. L'objectiu és denunciar la càrrega dels mossos en contra dels pagesos. Saura  (ICV-EUiA) creu que l'actuació dels mossos va ser oportuna.

1 de novembre de 2009- El Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg (França), considera la exhibició obligatòria de crucifixos a l'escola una violació del dret a la llibertat religiosa.

4 de novembre de 2009-Un tribunal de Milà condemna a penes d'entre cinc i vuit anys de presó a vint-i-tres dels vint-i-sis exagents de la CIA nord-americana imputats pel segrest de l'imam Abu Omar el 2003.

8 d'agost de 2005-El jutge xilè Alejandro Solís ha processat  catorze exmilitars de la dissolta Direcció d'Intel·ligència Nacional (DINA) pel segrest de vuit persones a Vila Grimaldi el 1974.

Detingut Milan Lukic, serbi, a Buenos Aires, acusat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII), de l'assassinat de 147 civils musulmans a Visegrad.

15 d'abril de 2001- Detingut Dragan Obrenovic, genocida serbi.

3 de juliol de 2010-Les autoritats rwandeses lliuren a la Interpol Jean Bosco Uwinkindi, un pastor de l'Església Pentecostal presumptament implicat en el genocidi de Ruanda de 1994. Uwinkindi va ser detingut dimecres passat a Isingiro.

 

Abaix  les lleis racistes del govern de Berlusconi

per : Alejandra Ríos

 

NO A LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA
 

El terrorisme laborista britànic mata  l’electricista Jean Charles de Menezes.