GRANDE

Vicenç Grande, president del RCD Mallorca, club fundat amb el nom d’Alfonso XIII, és un especulador de la construcció, nou ric, que ha inflat la bolla especulativa de les seves empreses fins que han esclatat. Però no serà ell qui hi perdi. Allò que ha guanyat comprant terrenys i favors, es obra de molta gent treballadora que al seu servei ha fet pisos i habitatges que mai no podran comprar i també ho ha guanyat  de les concessions del món de la política que afecta a molts governs municipals de dreta i esquerra, cosa que posa en evidència que  els qui governen les Illes Balears, com passa també a altres indrets són els empresaris . De fet, els polítics de torn no són més que els seus instruments de mediació, no sempre fidels perquè els interessos entre els rics es mouen per factors de competència..
Grande és un personatge que ha fet la carrera per la via matrimonial (Comercial Bordoy), , la qual cosa li ha permès arribar l’any 1995 al món immobiliari.
L’any 2000 compra uns quarters del Ministeri de Defensa Espanyol a Es Castell que provoquen la primera crisi política. Irene Coll i els regidors del PSOE varen ser expulsats a conseqüencia de l'acceptació dels plans de Grande per part de l’alcadessa, avui amiga “ideològica” d’UM,  en relació a la trama immobiliària que en la cronologia que succeeix a quest article podeu llegir.
Grande va jugar després amb el PP, i va situar a Fernando Areal , cunyat de Jaume Matas en una de les seves empreses, perquè sabia molt bé que el joc de la política és imprescindible per a la contractació d’obres i per a les requalificacions.
Tot aquest univers de la política conxorxada amb l’especulació, va fer possible que les empreses de Grande situéssin en 175 euros al dia el lloguer d’un apartament en la temporada estival (en competència amb els hotelers), i que deixat dur per la seva verborrea habitual digués que un pis no es vendria en el futur per menys de 100 milions de les antigues pessetes.

Aquest personatge, però, amb la xocolata del lloro (6000 euros) ha aconseguit obrirs-se pas en un conveni amb la UIB amb la senyora Casas, ha promocionat webs com joescric o yo escribo que l’han fet fotografiar al costat de Damià Pons i altres, a més de clubs esportius, per tal de guanyar-se un lloc en el mecenatge, i és indubtable que ha fet bons negocis en alguns pobles on aparentment hi havia una esquerra, com Vilafranca, Santa Maria, o Alaró.
D’altra banda ha consolidat el seu poder sobre una propietat municipal, l’estadi de Son Moix, amb l’aprovació de tota la politiqueria.

Per raons de competència, el senyor Grande no va poder accedir a molts dels seus projectes, en relació a Son Massot (justament amb el senyor Delgado de Calvià que d’altra banda és conseller del Mallorca SAD) o al projecte de les torres de Son Moix en temps de la senyora Cirer i el rodriguisme de Rodrigo i Rodríguez.

Grande, amb tot el seu poder econòmic, que el té i el seguirà tenint a costa de compradors d’habitatges, petits empresaris, amb el favor del polítics que han situat els seus terrenys com un bé imprescindible per a la construcció d’habitatges de “protecció oficial”, no ho és tot. Per això juga a totes les cartes, de manera que l’actual defensor del ciutadà , Miquel Lladó Oliver, col·locat per tots els partits en el càrrec, va ser abans, objecte d’una “opa” per tal que servís de pont entre els seus interessos i les institucions, i forma part del consell del Mallorca SAD i del mateix grup Drac.

Cloenda: totes les raons ens mouen en direcció a la defensa de l’antipolítica, perquè és veritat que fins i tot els partits que menys arrepleguen d’aquesta situació, tampoc tenen les mans netes, i no fan les polítiques exigibles a les seves raons ideològiques. Entre tant, aquella gent de la política que ha fet possible l'encariment de l'habitatge i li ha retut homenatge, ara vol vendre fum a la ciutadania amb esquifits ajuts que no serveixen per a possibilitar l'accès a un dret humà fonamental.