Decreixement insostenible i atur insostenible a les Illes Balears.

 

Col·laboració per al Catalunya i Papers de Balears (CGT)

13.12.2009

 

Llorenç Buades Castell

 

Segons l’enqüesta de població activa fa dos mesos que a les Illes Balears superarem les 107.000 persones desocupades. Aquesta xifra va ser més tard moderada per les referències de l’INEM que situà les persones desocupades enregistrades al voltant de les 90.000 . Les xifres de desocupació enregistrada al menys fins a final de l’hivern, preveuen un increment encara més gran de l’atur. Sigui com sigui, ni les patronals ni el govern autònom preveuen que la tendència millori per a l’any 2010 i aquest si que es un fet preocupant, perquè  més d’un 70% de la població desocupada  que té prestacions contributives no té cobertura més enllà de mig any. Els ajuts del govern Zapatero són molt limitats en el temps i insuficients per al manteniment de condicions de vida dignes.

Tot i que el turisme és la locomotora de l’activitat a les Balears, el sector serveis en totes les seves variants  ha patit  en els darrers temps els efectes de la crisi, perquè la construcció , tot i que ha patit una contracció important de l’activitat privada , ha aconseguit la inversió pública en el Pla E, després de la caiguda d’un 8,9% del sector del totxo en el 2008.

El sector serveis serà beneficiari de propers estímuls com la insostenible  regeneració de la Platja de Palma, però aquests afectaran més a la rehabilitació que a la conservació de llocs de feina propis del sector i alguns d’aquests projectes vinculats al món de la construcció i les obres públiques són contraris a l’exercici de polítiques ecològicament sostenibles. Així són qüestionables  en l’any 2010 la construcció amb la posada en marxa de diferents projectes vinculats a l’obra per al transport i a la circulació, o a la posada en marxa del pla de construcció de 1.000 habitatges de protecció oficial previstos, de dubtosa sortida, i amb el conseqüent consum de territori quan ara mateix hi ha un estoc de més de 7.000 habitatges nous sense vendre. Entre aquests  habitatges de protecció oficial, hi ha, dit sigui de passada, edificis poc sostenibles ecològicament perquè entre altres coses no es pot estendre la roba i exigeixen tenir secadores, no aprofiten els recursos naturals de l’aigua, el vent i el sol, fan de la gespa i del consum de l’aigua elements dels jardins que els envolten,  i  a més resten infrautilitzats perquè estan sense vendre  per manca de possibilitats per part de la gent d’accès als prèstecs (com és el cas dels HPO del Pil·lari com exemple).

El sector serveis és el més afectat per la crisi pel que fa a la incidència de la desocupació, perquè els empresaris han aprofitat l’ocasió per a lliurar-se de bona part dels seus efectius humans gràcies a l’existència d’un acomiadament excessivament barat i sense justificar. No cal dir que el gros del sector serveis a les Balears depèn de l’evolució de les economies de la gent treballadora  i pensionista alemanya i britànica i les economies dels potencials turistes, segueixen en crisi.

 

Decreixen el VAP, el PIB i la productivitat a Balears.

 

Al llarg del nou segle, el creixement del Valor afegit brut és un 0,70% inferior a la mitjana espanyola, el creixement del PIB per càpita balear ha presentat un decreixement del –4,0 % en comparació al creixement del +15,4 % de l’economia espanyola. En el mateix període, la productivitat del treball presenta un creixement acumulat del -6,32% a Balears i del i +2,21%  a Espanya, respectivament. I no obstant, el creixement de l’ocupació amb totes aquestes xifres negatives era fins al 2008 d’un 3,7% enfront del 3,4% a Espanya. Paradoxalment al mateix temps que ha crescut  l’ocupació ha crescut l’atur, un fet explicable el del creixement de l’ocupació  perquè els serveis personals  quan es donen no poden, ara per ara, prescindir com altres sectors de la mà d’obra, d’igual manera que ho poden fer en altres sectors: un hotel, una clínica, una empresa de transport pot tancar, però encara que es redueixin, no poden funcionar sense gent treballadora. La contractació està també afavorida pel fet que els costs salarials de la gent treballadora a les Illes Balears és inferior a la mitjana espanyola (un 5,6 % inferior l’any 2008), en tant que la dedicació horària a l’empresa és major, perquè les hores efectives oficialment treballades varen ser un 1,1 % superiors a la mitjana espanyola, i és sabut que els empresaris aprofiten la precarietat laboral per a exigir l’allargament de la jornada de manera gratuïta .El creixement de la desocupació s’ha produít també perquè els ritmes d’increment dels llocs de treball són molt inferiors als ritmes de creixement de la població activa.

El creixement demogràfic de gairebé un 25% entre l’any 2000 i 2008 a les Balears ha situat en el mercat una demanda de creació de feina de 21.000 llocs anuals, un creixement que és impensable que es pugui mantenir sense reduccions de jornada, tot i que ara el creixement poblacional, majoritàriament d’orígen migratori, s’alenteixi. No atendre aquesta necessitat de repartiment del treball de manera radical, significa posar caliu a la generació de conflictes per raó d’orígen  com els que  s’han començat a esbrinar en alguns barris de Palma. Els elements per a bastir una dreta xenòfoba que generi enfrontaments entre la gent treballadora són ben presents i només si som conscients i proposam alternatives socials que mobilitzin al conjunt de la població en la sortida als problemes més immediats de subsistència, a partir de reivindicacions comunes front al capital i als governs podrem guanyar la partida en joc.

Quan arribi  la primavera les xifres de desocupació començaran a desinflar-se, però no de la manera que hem viscut gairebé sempre, perquè és molt probable que en el proper estiu superem les 60.000 persones desocupades, cosa que ens obliga a pensar que hem  tocat sostre i que aquest sistema tal com va no pot ser útil per a satisfer les necessitats més elementals de la gent. Així que en perspectiva tendrem més persones desocupades i amb menys prestacions contributives i menys subsidis d’atur. El turisme que vendrà estarà més vinculat a les polítiques del tot.inclòs, la despesa serà menor i els danys colaterals al comerç i a la restauració es deixaran sentir més que mai per la feblesa de la capacitat de compra i de consum. D’altra banda allò que han  posat de manifest aquests mesos de tardor i el que resta d’hivern és la derrota del model turístic que tenim per fer front a l’estacionalitat. Malgrat les despeses oficials, no ha funcionat ni el reclam a l’atracció dels pensionistes europeus hivernals, afectats també per la crisi.

Les polítiques de creixement viscudes fins ara a més d’indesitjables no són repetibles al menys fins al 2014 segons constaten els organismes oficials, i per a ells, només les polítiques de creixement poden generar ocupació, cosa evidentment falsa, perquè sense major productivitat no hi ha creixement, i la major  productivitat va contra la generació d’ocupació. Ara mateix els objectius del Pla d’Ocupació signat pels agents socials per al 2009-2011 i per al qual es compta amb un pressupost de 307.626.637 euros són molt  modestos i potser així i tot poc creïbles: autoocupació de 4.000 persones, incentius als empresaris per a l’ocupació de 2.000 persones i altres 1.000 vinculades a la formació amb plans de contractació. Tot plegat  són xifres que no responen a les necessitats i que es complauen en la repetició dels errors als quals ens tenen acostumats, perquè allò que necessitem de veritat és prohibir l’acomiadament barat i injustificat que ara es practica, impossibilitar l’exercici d’hores extraordinàries i encara menys les no declarades,  combatre el frau fiscal generalitzat de les empreses i els “professionals lliberals”, reformar la fiscalitat per tal que pagui qui més té, i repartir el treball existent sense que caiguin els salaris.