Des que hi acompany el bon amic meu, el mateix dia que ingressa a la presó de Palma, -moment en què se'm posa la pell de gallina quan he de comprovar en carn pròpia que resulta molt crua, molt dura i molt inhumana una situació d'aquestes característiques-, han hagut de passar alguns dies fins que arrib a saber i tenir una mica aclarit què he de fer per poder posar-m'hi en contacte.

No hi ha hagut manera d'aconseguir-ho fins passats quatre dies després. I això que ho he intentat de totes les maneres possibles:

• - Demanant-ho allà mateix, el mateix dia de l'entrada... Se'm dóna un fullet molt malgarbat, indigne i irrespectuós, redactat íntegrament i únicament en castellà, amb una lletra tan petita que fa que t'hagis de traure els ulls per arribar a saber què hi ha escrit!
  La ciutadania d'aquestes illes nostres es mereix, certament, una mica més de respecte per part d'Institucions Penitenciàries!
• - Anant-hi personalment, a peu... Justament, en aquell moment no és hora d'atendre el públic i, a més a més, és cap de setmana.
• Marcant el número de "telèfon d'informació a l'exterior" recaptat als moments primers -971 22 42 06-... només s'atén en horari d'oficines i roman gairebé sempre ocupat...
• Enviant-hi missatges electrònics a capellans de la presó, informant-hi del cas... no deuen haver tengut temps de contestar-me encara...
• Fent consultes al misser del meu amic... m'he de llevar del cap la idea que allò sigui cap hotel de cinc estrelles...

A la fi, quatre dies després d'haver ingressat a la presó de Palma el meu amic, arrib a saber què he de fer per poder accedir a contactar-hi d'una manera o una altra:

Li he d'escriure una carta... no la hi puc dur personalment, a la presó... la hi he d'enviar per correu ordinari, al seu nom, amb l'adreça postal Apartat de Correus 2016 (Palma de Mallorca. Imprescindible posar-hi el remitent!)

I a esperar s'ha dit!

Segons se'm diu, un cop he pogut contactar per telèfon amb Treballadores Socials de la presó de Palma a través del 971 22 42 00, d'alguna manera arribaré a saber que la carta enviada ha arribat efectivament al destinatari...!!!

Què hi he de posar, necessàriament, a l'interior del sobre, perquè el meu amic pugui aconseguir que jo pugui visitar-lo, com a molt, un dia a la setmana, dissabte o diumenge, si el director de la presó hi ve a bé i ho autoritza?

Idò, en aquesta carta, hi he de posar totes aquestes dades:

• El meu nom i els meus llinatges
• El número del meu DOI
• El número del meu telèfon
• I, sorpresa! UNA FOTOCÒPIA DE LA DARRERA FACTURA DEL MEU TELÈFON, que acrediti que efectivament el número que hi pos figura a nom meu!!!!!!!!!!!!
  I, és clar, totes les altres dades meves personals i de trucades telefòniques que s'hi pengen, vaja!!!!!!!!!!!

Davant d'això, qui pot pensar i creure, ni que sia per un instant molt breu, que aquesta presó de Palma no és cap reducte degradant i denigrant alhora? ! Vos puc assegurar que jo m'hi he sentit degradat i denigrat alhora, aquests dies passats!

Certíssimament!

No tan sols degrada i denigra la gent que es troba dintre. També denigra i degrada la dignitat de molta gent que es troba fora i que voldria acostar-s'hi amb la millor de les bones intencions.

Fins i tot, quan no pretén cap altra cosa que complir amb una d'aquelles vuit obres de misericòrdia que s'assenyalaven al catecisme catòlic d'altres temps: visitar presos...

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, agost 2008.