Davant la crisi social a les Illes Balears: que pac qui deu !
Llorenç Buades Castell
Preocupa la crisi social. No fa molt que la senyora Nàjera al front de la Conselleria de Treball augurava unes xifres d’atur per al proper hivern d’unes 55.000 persones. Acabat l’octubre, a les Illes Balears tenim 56.982 desocupats contabilitzats, i d’ells i elles, 11.549 a l'hoteleria i 13.056 del sector de la construcció.
El senyor Antich, fidel a Zapatero ens contava que patiem una desacceleració i ara mateix el senyor Manera ens diu que les Illes Balears no entraran en recessió i que el creixement se situarà al voltant del 1,6% per l’efecte del turisme. La credibilitat que puguin tenir algunes prediccions va en la sintonia dels seus mestres que fan possible que l’economia no sigui una ciència.
El creixement preocupa al conseller Manera, tot i que no és el que més preocupa a la gent amenaçada de perdre el dret a la subsistència, o al menys de perdre qualitat de vida. Els acomiadaments massius a tot el sector aeri, al sector del totxo, de l’hoteleria , del comerç i de la resta de serveis, sense que les institucions polítiques facin res per evitar-ho no és el camí. Ni ho és que les institucions, també en crisi, apliquin els mateixos criteris i acomiadin personal a IB3, es proposin de fer-ho als Serveis Funeraris de Palma,o que no paguin la cotització dels monitors esportius al servei del Consell de Mallorca, o que vulguin convocar menys llocs de treball dels necessaris i previstos (100) en la plantilla de conductors de l’EMT.
Aquesta crisi social és lluny de tocar sostre perquè els indicadors de pèrdua de valor en la marxa de la Borsa a 6 de novembre de 2008 en referència al primer gener de 2008 s’aguditzen :-76,54% de Holiday Break, -72,78% Air Berlin , -63,65% de Deutsche Bank, -52,03 de Thomas Cook,-46,26% de TUI, , -44% de Dart Group, -40,26% Lufthansa, -56,56% de NH Hotels, -59,69% Sol Meliá, -53,85% de Design Hotels, -68,65% Sacyr, -40,16% de FCC, -56,10d’ OHL, -65,74% Acciona, o el -70,81 de CB Richard Ellis . No hi ha pèrdues borsàries que no s'intentin compensar mitjançant la reducció de la despesa salarial: menys salaris i menys persones en plantilla.
La situació ens aboca o bé a la resignació i a pagar la crisi que no hem generat, o bé a la lluita , que és el motor de la història. Cal esmolar les eines per a la resistència . En aquest sentit és benvinguda la formació d’un col·lectiu anticapitalista a Mallorca. I com deien els agermanats: Que pac qui deu!