El capitalisme no és,  ni pot ser sostenible ecològicament.

Només la crisi genera decreixement.

Llorenç Buades Castell

El capitalisme no pot funcionar sense la reutilització d’una part de la plusvàlua generada en el procés productiu per tal de generar un nou creixement del capital. L’objectiu del que fa les inversions no és satisfer una necessitat social, ni està centrada en el valor d’ús que puguin tenir els productes a vendre, sinó en el profit que en pot treure particularment.

El capitalista ven en funció de la gent que pot pagar els seus productes, i cada capitalista decideix en funció dels seus interessos allò que ha de destinar al mercat . Decideix el quan, el com i el què del negoci pràcticament sense límits, llevat dels que puguin imposar altres capitalistes “més competitius”. El capitalisme només pot viure en competitivitat i generant dinàmiques de creixement que ensorren els capitalistes ménys dinàmics. Qualsevol interès en regular el seu funcionament és aliè als seus interessos i necessitats perquè viu de l’acumulació i de la producció de mercaderies sense límits, perquè viu de la concurrència i de la rotació dels capitals.

El capitalisme s’acomoda a qualsevol sistema d’explotació i opressió. Sostè les dictadures i limita els drets democràtics, perquè no conviu bé amb la democràcia econòmica que pugui qüestionar la “llibertat” del patró. S’afavoreix de l’opressió de les dones, del sistema de castes,  del treball dels infants, dels antagonismes ètnics amb la venda d’armes, de les guerres religioses, i també de l’esclavatge.

El capitalisme no té interès en desenvolupar per igual les possibilitats productives dels pobles, de manera que es permet el luxe de ser beneficiari de l’explotació de treballadors dels països empobrits que treballen de sol a sol amb una rendibilitat que per manca de mitjans productius (tractors, bombes d’aigua, etc.) a vegades és fins a cent vegades inferior a la dels treballadors europeus. El capitalisme tèxtil europeu  imposa el conreu del cotó al Txad (Boussac), del cacahuet al Senegal (Lesieur). No voten, però decideixen.

 L’economia capitalista  reprodueix i agreuja les desigualtats socials , perquè  la seva lògica competitiva  condueix a la concentració de capitals en cada vegada menys mans, desenvolupant al mateix temps una major extensió de la pobresa. El capitalisme no és compatible amb la sostenibilitat ecològica perquè genera productes inútils, necessita de la publicitat, necessita generar modes que superin les anteriors i productes cada vegada més efímers. Si llança els hidrocarburs als oceans o  fomenta els abocadors il·legals, és perquè al capitalista individual li surt més barat que d’altra manera. Si bombardeja l’Iraq o deforesta l’Amazònia és pels mateixos interessos.

 El capitalisme és absolutament productivista perquè la producció no es fa en interès de les necessitats reals de la població. La seva guia és el benefici i l’objectiu és la creació de capital. Aquest  benefici es fonamenta en l’explotació del treball assalariat que permet la producció del capital gràcies a l’augment de la productivitat del treball mitjançant el desenvolupament tècnic.

Només la crisi, derivada de l’absurd competitiu que posa en el mercat més mercaderies que les que pot comprar la gent, fins i tot fet ús del crèdit, genera un procés eventual de decreixement dins el capitalisme. Es tracta d’un decreixement que fa patir a molta gent de manera dramàtica les conseqüències d’un model productiu que es fonamenta amb l’ús de la racionalitat particular i de la irracionalitat global. El tancament d’empreses i la generació de desocupació és la seva expressió més manifesta.