|
Carbonero amb
els promotors i constructors
Per Miquel López Crespí, escriptor
La imatge que ha sortit en els diaris aquests dies, la del conseller
d’Habitatge envoltat de promotors i constructors, era autènticament
patètica. Totes les mentides del conseller, la famosa "Llei Carbonero"
que va haver de ser retirada a instàncies d´UM, el Bloc, Eivissa pel
Canvi i el PP –quina vergonya que fins i tot na Rosa Estaràs t’hagi de
dir que vols encimentar les Illes, destruint més i més sòl rústic!-
quedaven al descobert.
Ja feia setmanes que el GOB havia denunciat l’absurditat d’aquesta llei
que, finalment, va ser retirada. L’organització ecologista ja havia dit
que si es portava endavant aquest desastre d’iniciativa, destruint més
sòl rústic a les Illes, tan sols s'aconseguiria consolidar l’absurd
model desenvolupista que patim i afavorir els interessos de promotors i
constructors. La demagògia del conseller amb les seves acostumades
cortines de fum per amagar els errors i desastres als quals ens té
acostumats queia del seu pes. El problema, i ja ho ha vist tothom, no
era "afavorir els interessos dels més desvalguts construint habitatges
de baix cost". Aquestes eren les excuses de mal pagador del conseller.
Del que es tractava, i el GOB ja ho digué en el seu moment, era
d’activar el sector de la construcció en uns moments en què començava a
haver-hi problemes seriosos per a la política del totxo i el ciment. En
la patètica compareixença de Jaume Carbonero fent costat a promotors i
constructors ho hem pogut constatar ben clarament. Els titulars dels
mitjans de comunicació expliquen, breument, tot el bessó de les
intencions del personatge: "Carbonero explicó ayer a promotores y
constructores las ventajas en edificabilidad y cómo agilizará la
recalificación de suelo". Els periodistes que assistiren a aquesta
reunió del conseller amb els constructors i promotors deixen ben
aclarida la qüestió, tot el que fa referència al suport de la
conselleria d’Habitatge a aquests sectors, quan escriuen que la reunió,
els acords, les conclusions que s’han tret van adreçades a accelerar la
construcció en uns moments de crisi de l’activitat relacionada amb el
totxo i el formigó. Com diuen els periodistes: "Otro de los aspectos
clave en la tramitación de las viviendas de protección oficial será la
agilización en los procesos administrativos con el objetivo de acelerar
su construcción en el actual contexto de desplome de la actividad".
Vet aquí el que sempre havien dit els més diversos sectors ecologistes,
el que deixa ben aclarit l'excel·lent article de Macià Blázquez "El
faraó Francesc Antich" i l´informe del GOB de juliol de 2008 "Mallorca,
un toc d’alerta". En aquest informe el GOB explica que són precisament
els moments de crisi com els actuals els que poden afavorir un
replantejament de l’absurd model de desenvolupisme que hem patit fins
ara mateix i que, pel que constatam, vol continuar Jaume Carbonero amb
les seves mesures tan desencertades. No és el moment de fer costat als
que volen continuar amb models desfasats de recursos i territori. Es
tracta precisament de fer el contrari del que ha fet el conseller
d’Habitatge amb la patètica compareixença davant els mitjans de
comunicació que comentam. Ara és el moment de desmarcar-se d´un model
que ja s’ha demostrat obsolet, un model basat en el ciment, en
infraestructures dures, en l’energia bruta, etc. Tots els ciutadans i
ciutadanes de les Illes hauríem de recordar diàriament als partits del
Govern que ja fa més d´un any que es va signar el "Pacte de
governabilitat per a la sostenibilitat de les Illes Balears" i és ben
hora de començar a posar fil a l`agulla, aturar els peus a polítics que
no entenen –o no volen entendre!- que és el moment d’aturar el desgavell
que patim. La societat civil, els milers i milers de manifestants que
han sortit al carrer per aturar les malifetes de la dreta depredadora,
també han de restar vigilants quant a la continuació de polítiques
absurdes; hom pensa en les propostes en qüestió de carreteres (conveni
de carreteres, Segon Cinturó...), creixements urbanístics (Llei
Carbonero), macroampliació d'infraestructures com el cas del Port de
Palma, inacció en l’ampliació d’Espais Protegits... Sense parlar del
desastre ecològic que poden representar la construcció de totes les
noves infraestructures previstes, els fonaments del desenvolupisme
salvatge que continua i s’amplia: més dessaladores, nous forns
d’incineració de residus, noves centrals, gasoducte, cable elèctric...
|