Contradiccions del sistema

Llorenç Buades Castell

L’hoteler es lamenta perquè la temporada no és bona, el comerciant diu que la temporada de rebaixes és fluixa, el constructor vol que l’administració compri els pisos que no pot vendre. Tots ells al llarg dels anys han manifestat un objectiu comú: rebaixar els costos laborals i augmentar els seus beneficis. Tots ells volen que els seus treballadors cobrin menys, facin la jornada més llarga i flexible, siguin més obedients, més disciplinats, més adaptables.

Universalitzat el desig d’aquests empresaris ens trobam que si tots actuen d’ igual manera, és lògic que es posin productes al mercat que ningú no pot comprar per manca de poder adquisitiu. Com que el poder adquisitiu no és suficient, els empresaris animen el deute a partir del crèdit. La gent, que no disposa normalment d’efectiu per comprar un habitatge o un cotxe, s’ha d’endeutar, però endeutar-se,  no significa ni de bon troç millorar la capacitat de compra.

Els hotelers de les Balears es queixen perquè el turisme del Regne Unit ha decaigut 30 punts en relació a l’any passat. També han caigut els seus ingresos, i la seva lliura val menys del que valia. Els alemanys han reculat menys; 10 punts, de manera que ens podem situar a l’agost en un 30% i més de descens de l’ocupació hotelera, perquè de fet a final de juliol molts hotels del nord, llevant i migjorn de Mallorca no arribaven al 60% d’ocupació. La resposta dels hotelers és la de transmetre la crisi a la gent assalariada mitjançant retalls de plantilla, de manera que un 20% dels empresaris han reduït plantilles en plena temporada turística. No pensen que aquesta reducció de “costos” és la que provoca l’agreujament de la crisi en tant que la persona acomiadada ha de reduïr per força la seva capacitat de consum.

La construcció, ha retallat  la seva activitat en un 9,5% durant el segon trimestre: onze mil nous habitatges no troben compradors. En el cas de la indústria, el descens ha estat del 6,3%.

El PIB es pot situar a final d’any en un decreixement d’entre un -2,8 i-3,2%, però aquest no és precisament  un decreixement armoniós, ni sostenible.

L'EPA asigna ara mateix a les Balears 107.800 desocupats. No és una xifra creïble, perquè segons l’estadística del Ministeri de Treball, en el mes de juny eren 64.160 les persones desocupades. En qualsevol cas s’espera una desocupació d’unes 80.000 persones a la tardor.

Les contradiccions dels que clamen per una major productivitat  i competitivitat són manifestes quan el seu sistema exclou tanta gent del món del treball, i de la possibilitat de viure dignament. Superar l'individualisme i mobilitzar-se en una perspectiva antisistèmica és la millor aposta per a la superació del model social obsolet que patim.