El Govern espanyol massacra la gent gran en atur amb els retalls de la  jubilació anticipada  i de les pensions --  quan és única sortida per a la gent gran aturada--  i amb el tall a l'accés al subsidi als majors de 55 anys en atur.

El Govern ha endurit l'accés al subsidi per als majors de 55 anys i ha establert que, per a cobrar-lo, a més de tenir en compte  les rendes del sol·licitant es sumaran a aquestes rendes les que obté la unitat familiar. D'aquesta manera el govern del partit dels "sobres" , el  de les esplèndides carreres professionals de polítics que amb pocs anys cotitzats (7)  cobren tota la pensió i a més obtenen càrrecs de luxe en  grans empreses elèctriques, bancs , companyies aèries i altres institucions, assalten la butxaca als treballadors expulsats injustificadament de les empreses, treballadors que estan a l'atur de manera involuntària, treballadors als que es penalitza després de cotitzar gairebé tota la vida laboral amb  pèrdues d'un 32% de la pensió.  Treballadors expulsats de manera improcedent  de les empreses  amb 38 cotitzats perdran un 32% de pensió. Aquesta és la realitat dels Expedients de Regulació, dels Acomiadaments i de les "prejubilacions" contra les que es fa una campanya orquestrada des de les titelles mediàtiques de premsa i propaganda del règim, que per això cobren sucoses subvencions. Les subvencions que al mateix temps engreixen fundacions dels amigotes del règim monàrquic espanyol com la FAES d'Aznar o altres com Ideas, propera al PSOE amb doblers públics que s'arrabassen als pobres

Quan el conjunt de la família de l'aturat major de 55 anys superi el 75 % del Salari Mínim Interprofessional (si entre dos cobren més de 976 euros l'any 2013) exclosa la part de les pagues extraordinàries, l'aturat no tendrà accés a subsidi, al mateix temps que posen més difícil l'accés a la jubilació anticipada obligatòria i encara més la voluntària. Per posar unexemple, si una persona és expulsada de l'empresa als 55 anys i el seu espós o esposa guanyen més de 976 euros, tot i haver cotitzat durant tota la vida laboral no podrà viure més que del sou de la seva parella, o del seu fill o filla si es tracta d'un fill o filla que treballa. De manera que podem tenir pares i mares de 55 anys que hauran de viure d'allò que els vulgui aportar el seu fill mileurista. Hora és d'acabar amb aquest govern pútrid i amb la casta política que en una enganyosa oposició -- com la del PSOE, CIU, UPYD o ERC--  opta per les polítiques de retalls.

Aquest govern Pepero, com l'anterior del PSOE demostra que el més gros de la política espanyola emmerdada fin les celles de corrupció està al servei exclusiu de la banca i de la jerarquia econòmica. Per més que es diguin populars, socialistes o obrers nosón altra cosa més que la veu del seu amo com s'ha posat de manifest en el cas de la sentència dels desnonaments. A què esperam a convocar una vaga general que tengui per objectiu la fi de la indecència de la casta política que hem de suportar ?






Itàlia: desastre electoral total .


Una quarta part del poble sense opcions alternatives que el serveixin opta per un pallasso, perquè és el menys dolent.

El problema és que aquest reaccionari, possiblement encara sigui el més digne dels que s'han presentat a eleccions, tots ells emmerdats fins les orelles de corrupció i de dependència dels poders aliens. Perquè això que representa Berzoni és més del mateix Monti. Perquè el projecte de revolució civil de la Refundació Comunista i els seus col·legues, xoca amb les pràctiques del dia a dia de polítiques d'esquerra possibilista i conservadora. Perquè el Cavaliere ja no pot ser opció rellevant tot i que controli un gran poder.

Monti i també Berzoni han pagat el preu d'una major dependència institucional de la dictadura dels mercats. Berlusconi ha fet un discurs més euroescèptic que li ha servit per retallar distàncies. L'extrema esquerra viu a la Lluna, s'automargina de les necessitats de la gent amb discursos que no són els que la majoria civil alienada necessita, una majoria civil que té per cap el suro, la qual cosa no es cura amb democràcia participativa, quan no saben ni fer ús de la delegada, ni amb horitzontalitat, sinó amb avantguardes proletàries formades per orientar al poble , no cap a reivindicacions minoritàries i poc sentides, sinó cap a l'aportació de solucions als problemes elementals de subsistència abocant la centralitat del seu programa cap al socialisme, objectiu desaparegut en l'extrema esquerra postmoderna que ens orienta cap a un altre món impossible.



Itàlia : el final del govern Berlusconi no suposa la fi de la política d'agressions antisocials

Després de tres anys i mig en la presidència del Consell de ministres , Silvio Berlusconi ha presentat la dimissió del seu govern una vegada votada la llei d'estabilitat financera que imposa l'Europa dels mercaders, en un context determinat per la reunió del G20 on Itàlia és sotmesa a la vigilància conjunta del FMI i de la Comissió europea.

Després de Grècia, Espanya i Portugal, Itàlia és l'objectiu de l'especulació dels mercats financers. Per intentar d'allunyar la crisi, els dirigents europeus, Merkel i Sarkozy en cap, amb el suport d'Obama i de la directora del FMI Christine Lagarde, han marcat l'agenda d'Itàlia i  a la cerca d'obtenir la credibilitat dels mercats, han imposat el canvi de govern. Berlusconi ha estat acusat de no res fer per rellançar el creixement, de no fer les  reformes que els patrons volen tot i que el govern Berlusconi ha tanmateix aprovat durant l'estiu dos plans d'austeritat successius, per un import total de més de cent mil milions d'euros, amb retalls dràstics dels serveis públics, l'augment de l'edat de la jubilació fins a 67 anys i la liberalització dels acomiadaments. En qualsevol cas, aquestes retallades no han calmat l'especulació. La patronal italiana ha exigit el seu cap, acusant Berlusconi de la manca de credibilitat del país i de no satisfer els « mercats ». La llei d'estabilitat demanada per la Unió europea, i que Berlusconi fa aprovar abans de marxar, significa un tercer pla d'austeritat, imposat en una operació de xantatge al Parlament .
Els diferents candidats a la successió de Berlusconi, des del centrista Casini als dirigents del Partit demòcrata ja han demostrat de manera manifesta en el temps del govern de Romano Prodi les seves polítiques antisocials. Així que el canvi de govern no significarà en absolut un canvi de polítiques, perquè a la fi gairebé tots els partits institucionals apliquen el pensament únic que imposen els capitaliste



Eleccions: de mal en pitjor, els votants opten per carregar a l'esquena el cost del rescat que arriba.

Eleccions espanyoles: els votants espanyols , en un exercici de massoquisme , opten per  carregar sobre les seves esquenes la crisi capitalista amb un govern més dretà que el del PSOE, però , que com aquest, seguirà les instruccions dels grans capitalistes  i de les multinacionals en un moment en el que s'exigiran més retalls socials, més retalls laborals, més autoritarisme i menys llibertats. Molts dels que avui boten amb el PP o amb altres partits institucionals no faran el mateix quan en menys de mig anys els toquin la butxaca amb mesures de rescat que s'aplicaran com s'apliquen avui a Grècia.
Tot i que les cambres seran més plurals i avança l'esquerra del sistema, no hi ha prou mimbres en l'esquerra política i social per generar  una alternativa que pugui capgirar la situació: l'esquerra del sistema està disposada a empassar-se el cost de la crisi, i la indignació del carrer ha demostrat els seus límits. Així i tot com que hi haurà moltes agressions en el pròxim període es generaran lluites, totes molt descompensades en favor dels agressors, perquè la major part dels votants no són conscients de la que caurà ni estan preparats per afrontar els reptes que venen. L'esquerra anticapitalista a l'estat espanyol és la més feble d'Europa.
Que la majoria electoral a Euskalherria o al Principat sigui diferent del partit que governarà al conjunt d' Espanya no implica directament un major enfrontament amb "Madrid", perquè en el context de la crisi, "Madrid" pinta cada vegada menys, i perquè en aquesta Europa en crisi, els partits nacionalistes no han rebutjat en absolut el segrest de sobirania quan són els poders econòmics europeus els que la practiquen com ha demostrat plenament Convergència i Unió, i com ho demostren les "esquerres nacionalistes sistèmiques" desorientades que perden pes per la manca de respostes a la crisi: cas d'ERC, cas del BNG.



Sense un cèntim a la caixa avançam cap al subdesenvolupament.

El problema clau de la manca de recursos públics a les tresoreries institucionals és el desastre econòmic originat per l'abocament d'ajuts públics a les entitats financeres al mateix temps que es retallaven els impostos als rics, com és el cas dels impostos patrimonials i sobre el capital.
Al temps que les grans empreses s'han beneficiat de la reducció d'impostos han establert més doblers dels que ja tenien en els paradisos fiscals.
Sense una recuperació de les càrregues impositives als que més tenen , sense un reforçament de l'activitat inspectora, excessivament tolerant durant anys com han denunciat repetidament els agents triubutaris no hi ha sortida a la crisi.
 Cada vegada són més els botiguers que no donen factura de compra fins i tot en els mercats municipals  i amb la degradació cada vegada més gran de les condicions laborals i en conseqüència  de la degradació de la capacitat impositiva sobre el món del treball, ben aviat ens trobarem amb paviments ireecuperables, contenidors de fems bruts i propagadors de males olors, restriccions en els enllumenats, goteres a les escoles, brutor als carrers. El panorama continuarà amb més mendicitat cada dues passes, autobusos i trens amb seients destroçats, pintades perennes a les parets, misèria cada vegada més manifesta, i rics tancats a les seves torres d'ivori jugant al bridge  o al costat de camps de golf vorejats de reixeta, perquè la pobresa genera delinqüència.
L'avanç cap a una societat semblant a la que es coneixia en les denominades "Repúbliques bananeres" és cada vegada més ràpid.



 

Any 2011

Islàndia podria entrar a la UE el 2011 amb un procés accelerat de negociació
Brasil fixa una meta d'inflació del 4,5 % per al 2011, similar a la del 2009 i el 2010
Els treballadors autònoms cobraran durant sis mesos per una cotització de més de 36 mesos, i arribaria als 583,38 euros al mes per una cotització de 26,25 euros, sempre que tinguin cobert un mínim de dotze mesos ininterromputs de cotització
 Hi haurà 48.637 habitants majors de 80 anys a les Illes Balears (196.000 majors de 65 anys)
Els ciutadans del sud del Sudan es pronunciaran sobre la seva independència en referèndum.
Izar lliurarà el primer submarí S 80 d'un total de quatre en construcció
L'Agència Espacial Europea (ESA) farà arribar una nau no tripulada a la superfície de Mart
Posada en marxa del primer gasoducte entre Rússia i la Xina
Xina, el major consumidor mundial de cigarrets amb 350 milions de fumadors, prohibirà la publicitat de tabac l´any 2011,
Algunes previsions situen el tipus d'interès per a l'any 2011 al 6,5-7%

 

Any 2012
 

El catedràtic d'Economia de l'Institut Químic de Sarria (IQS) Santiago Niño Becerra ha vaticinat que la taxa d'atur espanyola serà del 30% en l'any 2012.
Ampliació de l'edat de jubilació als 67 anys a Alemanya
 La taxa sobre el gasoil pujarà al voltant d'un 9%
27 de juliol de  2012  Jocs Olímpics de Londres
21 de desembre de 2012 Fi del calendari maya

 

Any 2013
 


Fi de les obres del tramvia de Palma a l'aeroport (?)
 El 2013 es preveu que la riquesa dels milionaris de tot el món superi els 48,5 bilions de dòlars (34,6 bilions d'euros), cosa que representaria una recuperació del 32 per cent enfront dels 32,8 milions de 2008.
 El cost de la despesa sanitària se situarà entre el 5,7 i el 6 per cent del PIB, segons un estudi del Centre d'Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra.
Generalització de la comercialització dels FCV (vehicles de cèl·lules de combustible )
 L'OMC acorda eliminar els subsidis agraris a partir del 2013
 Posada en marxa de l'AVE entre Lisboa i Madrid

 

Any 2014


A partir d'aquest any serà necessari tenir 62 anys per poder accedir a una pensió a Itàlia
 El segon gratacel més alt del món, del qual encara no es coneixen amb precisió molts detalls, tindrà 632 metres d'altura i 127 pisos i serà construït a Xangai per la firma nord-americana Gensler
 Espanya negocia amb França la construcció d'un segon gasoducte que estaria en funcionament l'any 2015 i que s'ubicaria per la costa mediterrània.

 

Any 2015

 


 El catedràtic d'Economia de l'Institut Químic de Sarria (IQS) Santiago Niño Becerra ha vaticinat que el preu del petroli arribarà a els 250 dòlars en l'any 2015 .
 El projecte del PP preveu que l'aeroport de Palma pugui acollir 38 milions de persones
 Vietnam disposarà de 94 milions d'habitants
 Economistes francesos auguren que el preu del barril de petroli serà de 380 dòlars
Desaparició del casquet glacial del Kilimanjaro, a Tanzània,
 Marratxí arribarà als 50.000 habitants
L'aeroport de Lleida tindrà capacitat per a 400.000 usuaris

 

Any 2016

El Pacte preveu per al període 2016-2025 les autovies Llucmajor-Campos i Manacor-Sant Llorenç.
 L'adaptació del PGOU a Inca permet assumir una població de 61.741 persones.

 

Any 2017


Un total de 186.782 habitants de les Balears seran majors de 65 anys.

El preu del barril de petroli serà de 104 dòlars

La major part dels països de l'OCDE tendrà una inflació del 2% anual