Campos, mirall de la política de creixement insostenible

 

Llorenç Buades Castell

 

L'octubre de 2006  l’Ajuntament de Campos, al migjorn de Mallorca, va aprovar la revisió de les Normes Subsidiàries del seu terme municipal  únicament amb els vots favorables del Partit Popular.

Aquestes normes  preveuen duplicar la població fins a les 18.000 persones.

L'any 2004 Campos tenia 7.998 habitants, i l'any 2007  s'obrí amb 9.018 persones. Els anys 2003 i 2004 s'alçaren 200 habitatges nous al poble. Durant els anys 2005 i 2006 varen ser 577, i durant el 2007 són 476 els  habitatges nous visats i en construcció. Ni les indústries làcties, ni les explotacions ramaderes en recessió han generat llocs de treball per a tanta gent. En els darrers anys a un creixement de 1.020 habitants entre el 2004 i el 2007, han seguit 1.253 habitatges nous: més habitatges que persones.

Les Normes Subsidiàries, aturades pel Consell de Mallorca  només per qüestions menors, no són qüestionades  pels nous governs municipal, insular i autonòmic, que han canviat de color però no de política.

Lluny d'això el conseller Jaume Carbonero ha posat en marxa la construcció de 435 nous habitatges de protecció oficial, quan hi ha un munt de pisos buits al poble.

 

A Mallorca la carència d'habitatges de protecció oficial és històrica, però no deixa de ser absurd que els criteris de mercat prevaleixin a l'interès general, i el gruix de la construcció vagi a parar a Campos, lloc on els darrers anys s'ha produït una saturació en la construcció. És cert que en aquest indret el preu dels habitatges són relativament més barats, perquè ho era el sòl, però l'Ibavi ha de pagar els terrenys a 617 euros el metre quadrat, quan la promotora  els havia pagat a 420. En qualsevol cas els preus dels HPO són poc accessibles per a la major part de la població. No tenen res a veure amb la proposta del Bloc que era de 142 euros mensuals pel lloguer i fins a un 33% màxim de la renda familiar i els  90.000 euros de subvenció per a la compra.

Una vegada més, el programa ha quedat en el tinter.

 

L'opció del govern no és ecològicament sostenible, i tampoc ho és socialment, perquè en aquests indrets no hi ha els llocs de treballs, ni els equipaments socials, ni les infrastructures necessàries per a fer front al creixement demogràfic que es proposa.

 

La gent omplirà els carrers de Campos i fins a Palma de cotxes . Aquests no disposen de més aparcament que el carrer, de manera que es perd un espai de relació social, i es repeteixen els desgavells urbans coneguts. L'arribada del tren a Campos és utopia i la gent que hi habiti  treballarà majoritàriament a Palma. Si d'aquesta manera es pensa lluitar contra el canvi climàtic, anem servits.

 

Els municipis propers a Campos, també es reivindiquen del totxo. A Llucmajor hi ha 404 habitatges visats l'any 2007 , 106 a Porreres, 167 a Santanyí, 94 a Ses Salines, 311 a Felanitx. Més lluny, a Manacor són 900 els habitatges que es poden construir enguany. Campos, més enllà de la lluita ambientalista d'aparador que només apareix en els casos en que s'atempta al paisatge, mostra la crua realitat de la insostenibilitat d'una política que fa malbé al territori, al clima i a les persones.