EL MONUMENT FEIXISTA DE LA FEIXINA



L'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, amb la batlessa Aina Calvo al capdavant, seguits dels Ramón, Grosske i companyia, tots ells suposadament progressistes, han pres la decisió de no esbucar el monòlit de la Feixina, aixecat en memòria de “los héroes del Crucero Baleares”. Ho han decidit, segons sembla, emparant-se en la Llei que diuen “de la Memòria Històrica” (aprovada pels seus propis partits a les darreries de 2007) i també en un informe fet a mida dels seus propòsits. Amb això, aquests polítics “de centre-esquerra”, qui ho anava a dir, garanteixen el futur del monument feixista, complint el testament polític del dictador Franco: allò de “todo atado y bien atado”.



Les reaccions davant aquesta decisió municipal no deixen el menor dubte al respecte: mentre la dreta i la ultradreta es freguen les mans de gust (cal veure, per exemple, els comentaris en l'edició digital del diari El Mundo), la indignació és la nota dominant entre els sectors d'esquerra i reivindicatius de la memòria històrica, com l’AMHM. Entre i entre, l’esperada “comprensió” del sector clientelar. D’altra banda, no crec que la decisió municipal hagi suposat una gran sorpresa per ningú. Qui més qui manco la podíem esperar. La “capacitat” política dels nostres governants ha quedat suficientment demostrada en casos anteriors, com Son Espases, la política hotelera, els drets laborals en IB3 o el Pla de Carreteres de Mallorca.



Un servidor, al manco, així ho esperava. Ja en el meu article “Matar la Memòria” (publicat, entre altres, pel diari Ultima Hora el 21 de desembre de 2007) on feia una anàlisi crítica de l’aleshores recentment aprovada “Llei de la Memòria Històrica”, deia: “Quan, per exemple i sense anar més enfora, es dubta en eliminar, en aplicació d’aquesta llei, el monument feixista de La Feixina, a Palma, “per la seva certa qualitat artística o monumental”, i fins i tot quan l’equip de govern municipal, de suposat “centre-esquerra”, està a una passa de donar el títol de fill il·lustre de Ciutat al promotor del referit monument (que, per cert, ja té un carrer a Palma), ens podem fer una idea d’en què quedarà tot això. Per una patètica manca de coratge polític, aquesta llei ni tan sols serà efectiva per eliminar els vestigis formals del passat tenebrós de la dictadura. És a dir, no servirà ni com a una rentada de cara”.



Com en altres ocasions, m'hagués estimat més estar equivocat. Però d'una llei que guarda una còmplice equidistància entre víctimes i botxins, que no anul·la les sentències de la dictadura, en processos ignominiosos, contra els defensors de les llibertats democràtiques (molts d'ells assassinats pel règim franquista), que no defineix com a responsabilitat de les administracions públiques la localització, identificació i rehabilitació de les víctimes innocents de la repressió, els cossos de les quals encara romanen en fosses comunes, o anònimes en les voreres de les carreteres..., d'aquesta Llei no podem esperar sinó que serveixi de coartada a la covardia política dels que ens governen.



I parl de covardia perquè no puc creure que siguin uns ignorants. Perquè supós que saben que les “heroïcitats” del “Baleares”, enfonsat en una acció de guerra per part de l'Armada republicana el 6 de març de 1938, van consistir fonamentalment en bombardejos assassins sobre poblacions de ciutats mediterrànies, com la massacre dels milers de víctimes civils, dones, nins i gent gran que fugien en massa, preses del pànic, els dies 7 i 8 de febrer de 1937, de la Màlaga assetjada per l’exèrcit (nodrit en la major part per “regulars” africans i tropes italianes) del sanguinari Queipo de Llano. Una gran quantitat de persones indefenses, que van quedar atrapades en la carretera costanera de 200 quilometres cap a Almeria, “la carretera de la mort”, un parany mortal en un immens paredó de cara a la mar, varen ser objectiu fàcil per als “herois” del “Baleares” i del “Canarias”, amb peces d'artilleria de 203 i 120 mm, així com per als avions italians i alemanys, que també participaren en la matança.



Estic segur que també saben que, fins i tot advocant a la indigna Llei de la Memòria històrica, era igualment legal esbucar el monument de la Plaça de la Feixina. Però els ha mancat valentia per a fer-lo. Per això, encara que canviïn les lletres de l’enunciat, aquest monòlit es perpetuarà dedicat a la memòria del “Baleares”, un vaixell feixista responsable de crims de guerra. I a partir d'ara també serà, per als nostres governants, un monument representatiu i commemoratiu de la seva covardia.



Pep Juárez, febrer de 2010 .