Una cadena humana per la independència a Mallorca?
OBRA CULTURAL BALEAR I ASSEMBLEA SOBIRANISTA DE MALLORCA PALMA



L'OCB i l'ASM convocam els mallorquins a l'acte que tindrà lloc dimarts a la plaça Major de Palma i que consistirà en una cadena humana que envoltarà un mapa dels Països Catalans. L'acte es farà un dia abans de la Via Catalana cap a la Independència, que impulsa l'ANC, una nova fita en el procés cap a la independència de la nació catalana.

Hi ha moltes raons que ens poden moure a manifestar-nos dimarts. Encara que dins la societat mallorquina el sobiranisme i l'independentisme no tenen el suport majoritari que reben al Principat, els factors que aquests anys han fet inclinar una majoria de catalans del Principat cap a posicions sobiranistes també es troben -més agreujats i tot- a les Balears. Els illencs, com els principatins, necessitam un estat que vetli pels nostres interessos, i Espanya, ara com ara, no sembla disposat a ser-ho, ans al contrari.

L'aspecte en què als mallorquins ens surt més poc a compte ser ciutadans espanyols és, sens dubte, l'econòmic. D'aquesta qüestió clau, en depenen el nostre benestar material present i també la nostra capacitat de creixement futur. Molts indicadors evidencien que la contribució de les Balears a Espanya supera de molt el que seria justificable en termes de solidaritat interterritorial i s'acosta a un drenatge de recursos propi d'una situació colonial. Segons el mateix Ministeri d'Economia espanyol, el dèficit fiscal de les Balears és del 14% del PIB (segueixen el Principat -8,7%- i el País Valencià -6,3%). De resultes d'aquesta solidaritat interterritorial, de cada 100 € que els illencs pagam en imposts, només 52 reverteixen a les Illes. De fet, amb el nostre esforç fiscal, disposaríem d'uns 2.038 € per habitant i any; això ens situaria en la segona posició de les CA. Ara bé, després de la redistribució de recursos que aplica l'Estat, les Balears disposen de 1.800 € per habitant i queden en darrer lloc del rànquing. Amb l'actual sistema de finançament, es calcula que l'any 2014 les Illes Balears hauran aportat a altres regions d'Espanya 3.751 milions d'euros, una quantitat que supera el pressupost d'enguany de la Comunitat. Segons un article recent de The Wall Street Journal , enlloc més d'Europa o de l'Amèrica del Nord no hi ha transferències intraestatals com les que han de suportar el Principat i, encara més, les Illes.

Aquesta situació afecta la nostra qualitat de vida: retallades en sanitat, educació, serveis socials i cultura, pensions més baixes, més imposts, carburant més car, serveis més precaris, transport públic més deficient, menys inversions en recerca... i un llarg etcètera. A això s'hi ha d'afegir que, com que no podem disposar de la riquesa que generam, les nostres institucions s'han d'endeutar per atendre les seves obligacions i cada any han de destinar una part important del pressupost a pagar interessos pel deute contret, en unes condicions en què aquest, lluny d'eixugar-se, continua augmentant.

Davant un panorama tan injust, fins avui la societat insular, en general, ha reaccionat amb indiferència o resignació. No podem oblidar que està exposada a un discurs alienador i unitarista molt potent vehiculat per l'Estat espanyol a través de l'escola, dels mitjans de comunicació, dels poders fàctics, dels seus partits polítics, etc. Per això, en general, la nostra societat és poc crítica amb la situació que pateix i presenta poca consciència nacional, una autoestima baixa, poca confiança en les seves capacitats i prejudicis sobre la pròpia identitat. No cal ser gaire perspicaç per veure, per exemple, que l'ofensiva del PP contra la llengua catalana respon, en gran mesura, a una estratègia per anorrear la identitat diferenciada dels mallorquins com a poble i la nostra vinculació amb la resta de la nació catalana. Més enllà de les fòbies personals dels nostres governants, rere la seva política contra la nostra llengua hi ha un pla dissenyat per acabar d'enllestir, 300 anys després d'haver-la iniciada els Borbons, la nostra assimilació lingüística i nacional a Castella. Es tracta de destruir qualsevol element que posi en risc el modus vivendi d'Espanya, basat en la depredació dels recursos econòmics dels territoris que constituïm els Països Catalans. La llengua, i la identitat associada, ens vincula a una realitat més gran i pot ser el detonant d'una presa de consciència col·lectiva que qüestioni la situació actual. Per això dediquen tants d'esforços a destruir-la i a tallar els lligams entre els territoris de la nostra nació.

Ara bé, quan el Principat, tard o d'hora, assoleixi la independència, es crearà una situació inèdita que alterarà profundament com percebem la nostra realitat política i social immediata i farà la societat més permeable a discursos alternatius al discurs dominant. Aviat, les Balears tindrem al costat un estat nou que serà un dels motors de l'Europa del segle XXI. Un estat jove i dinàmic amb el qual compartirem, no només història, llengua i cultura, o una determinada manera de veure el món i d'entendre la vida, sinó també interessos comercials i geoestratègics. La creació de l'Estat català suposarà, en paral·lel, la refundació de la resta d'Espanya. En aquest context, caldrà fer visible a la societat insular quines alternatives se'ns presentaran i obrir un debat sobre la conveniència de continuar vinculats al que quedarà d'Espanya -que sens dubte pitjarà l'accelerador per assimilar-nos- o emprendre altres vies d'organització política, amb els vincles amb el nou Estat català que democràticament decidim els ciutadans.

Per tot això, entenem que els mallorquins no podem restar al marge de la Via Catalana cap a la Independència: per manifestar la nostra solidaritat amb els compatriotes del Principat, sí, però també per interès propi davant la perspectiva de tenir a l'abast, finalment, un estat que defensi els nostres interessos. És per això que tots els qui compartim aquests ideals i aquests objectius estam convocats a l'acte de dimarts.