Perspectives en relació a la desocupació a les Illes Balears.

 

Llorenç Buades Castell

 

L'economia balear va créixer un 1,4% en 2008, mentre que aquest any s'espera tancar amb un descens del 1,4%, de manera que s’estima que el decreixement a final d’any serà del 2,8 % en relació a la fi de l’any 2008. Els economistes del sistema capitalista manifesten que sense taxes de creixement d’un 2% anual no hi ha possibilitats de generar ocupació i la previsió per a l’any 2010 és d’una nova tancada en negatiu de l’exercici, que el mateix govern autonòmic xifra en una baixada del 1,5%, de manera que no es previsible que l’any vinent sigui un any per a la recuperació de l’ocupació , i entre altres coses perquè els capitalistes no la volen. No oblidem que a l’empar d’una legislació consentida  de manera explícita o tàcita per tots els partits del Parlament espanyol que permet l’acomiadament lliure, els empresaris poden decidir amb o sense causa justificada que una persona passi a ser desocupada. Així que el capitalisme usarà i abusarà per a la recomposició de la seva taxa de benefici d’una demanda de treball de més de cent mil persones a les Balears que faran que els salaris baixin encara més , que  les condicions de treball  empitjorin, i que la gent treballadora competeixi entre si per tal d’obtenir un salari.

.

L’increment de la desocupació,  l’increment de l’atur de llarga durada que arribà al 17,8% en el mes d’agost o la congelació dels salaris de la funció pública, fan caure les possibilitats de consum de  llars  que les passen magres per arribar a final de mes , castigades també per les càrregues que suposen les hipoteques derivades de l’adquisició d’habitatge, molt altes , tot i  la caiguda de l’euribor. En el cas de les Balears la taxa d’estalvi ha caigut molt en els darrers anys, perquè difícilment pot estalviar un mileurista que a més és una persona en precari, i difícilment pot estalviar un pensionista  quan tenim les pensions molt per davall de la mitjana espanyola. De manera que la manca d’accés al consum ens instal·la en la deflació.

Pensar  que la societat en general és consumista és una abstracció generalista externa al moviment obrer que tot i que subjectivament ho vulgui ser, en general les passa magres per arribar a final de mes, després de cremar el salari amb imposts directes i indirectes, pagament d’habitatge  i amb despeses que moltes vegades no arriben a ser les elementals. En el tercer trimestre, que inclou els mesos  de major ocupació turística, el consum a les Illes Balears ha baixat un 1,7%.

 

Aquesta crisi ens hauria de servir per a  la recuperació de l’internacionalisme. Hauriem d’aprendre a valorar que si la classe treballadora britànica, com és el cas, perd poder adquisitiu, es fa més difícil fer turisme. Això fa que, operadors turístics com Thompson no ofereixin viatges en temporada baixa i dels 217 hotels del terme de Calvià només 24 estaran oberts aquest hivern, o que el turisme alemany, tot i que es mantengui, ho faci per menys dies i amb despeses més limitades. Tot té una interconnexió en una economia com la nostra molt dependent del turisme alemany i britànica. Tot té un interconnexió perquè  el nostre model productiu es fonamenta en el turisme i en el ciment, i la indústria i els serveis estan absolutament condicionats per aquest fet (el transport  i bona part del comerç i de la restauració depèn del turisme, la fusta i el metall de la construcció…).

 

L’actual situació de desocupació, de precarietat i d’inseguretat social és insostenible per al desenvolupament humà i també per a la natura, però ara per ara pesa més la idea d’escapar de la realitat que l’alternativa d’enfrontar-se amb l’actual estat de coses, perquè no hi ha cap raó ( i la lògica del benefici empresarial és menys raonable que mai)  per la qual cent-mil persones siguin excloses de la possibilitat de viure amb dignitat.  El problema actual per a les persones és la desconfiança en la capacitat de canvi, tal vegada perquè al llarg dels anys s’han acumulat excessives traïcions per part de l’esquerra institucional, en la seva vessant política i també en la d’agents socials.

No és raonable que el camí per a la creació de llocs de treball sigui un creixement del 2% que gairebé sempre és destructiu per a la natura, perquè en bona part va vinculat al sector del totxo , que encara té a les Balears  7.000 habitatges d’obra nova sense poder vendre. El camí a emprendre és el que des de  fa anys  proposa el nostre sindicat de repartiment del treball i de la disposició col·lectiva de la riquesa que faci possible un canvi social que aturi l’absurd capitalista.

 

 

 

10 de novembre de 2009