L'esquerra de les Balears encara bada

 

Autor: Llorenç Buades

 

La nostra esquerra política s'ha acostumat a viure al recer del PP i no hi viu malament: diputats i regidors semblen

més inspirats en deixar que passi el temps i aconseguir una jubilació ben remunerada que altra cosa. En Toni Roig

sembla haver desaparegut de Cort (però encara hi cobra) i el seu treball des de l'inici de la legislatura és de baixíssima

intensitat. N'Irene Coll de Ciutadella ja ha fet el que havia de fer, emmerdar el PSOE per a complaure a Vicente Grande,

-candidat a la presidència del Realíssim Mallorca-  i l'immobiliària Drac, i n'Antich viu amb satisfacció l'agressió del

govern central, el seu contra les Balears en els pressupostos del 2005, sense presentar un programa alternatiu que

afaroreixi una despesa pressupostària alternativa a la irracionalitat cimentera del PP. Així el PSIB-PSOE no

surt de la seva crisi permanent.

Respecte de les altres alternatives, els sindicats UGT i CC.OO. només cerquen la seva part dins el pastís que ofereix el

PP i sempre que el PP aboqui... De fet a CC.OO. que en teoria són crítics (no es sap massa bé a què) han arribat les

recomposicions en contra de vells dirigents sindicals menys adaptables a compartir taula amb el PP. Els Figuerola,

Izquierdo, Massanet, i les manifestacions dels seus funcionaris diuen molt d'allò que pot oferir avui el sindicat-empresa.

El PSM, després de la seva refundació ha perdut el perfil d'esquerra i no vota contra els pressupostos de Rodríguez, de

manera que fan el joc al PP a canvi de 76 esmenes incorporades de les quals segons el regidor peper Araujo un 98%

formaven part del seu programa. No arriben al plat de llenties. Però allò més trist és que poden obrir-se espais per a

definir-se encara més cap a la dreta. No de bades, militants com Demetrio J.Peña als que s'escolta bastant dins el partit,

van deixar clares les seves senyes d'identitat en el cas de l'aparcament d'Antoni Maura, en posicionar-se a favor

del clot de Rodríguez.

Esquerra Unida, aviat verda, guanya posicions en cruspir-se Els Verds, alguns dels quals ja tiren la tovallola, i com que la

seva opció és conquerir espais mediàtics on hi sobren els rojos de la Corriente Roja o Nanda Caro, el seu projecte cap a

la moderació (el centre) va guanyant força. El problema és que aquesta força no té cap sentit alternatiu: més aviat es

dirigeix als mateixos espais mal ocupats per les altres forces polítiques.

Davant tot això que hi podem fer els treballadors que no en sentim representats políticament en aquestes instàncies

polítiques ?. Restar als moviments socials sense cap perspectiva política i deixar que la situació de l'esquerra política es

podreixi té el risc que la situació de no sortida acabi en una cremada dels activistes socials.

Crec que hi ha elements aquí i ara per a bastir un nou projecte polític alternatiu horitzontal i d'esquerra real que pugui

recollir bona part de la gent que es troba sense ubicació dins la xarxa política actual. Allò que manca és voluntat per fer-

ho.